REDACCIÓ27 Octubre, 2019
Heu imaginat que aneu a una festa i no podeu menjar perquè els organitzadors s’han quedat curts en la provisió? Això podria ser interpretat molt malament per alguns i com quelcom meravellós per a altres.
Doncs, això mateix és el que ha passat durant l’acte popular organitzat pel Rotary Club de Tarragona i que tenia com a objectiu recollir diners per ajudar a erradicar la pòlio. Es tractava d’una fideuà a l’aire lliure, en el barri del Serrallo. Tothom es congratulava per l’èxit de la iniciativa. Ni una crítica. Tot el contrari. Només el0gis i satisfacció per l’èxit de la fideuà benèfica.
Més de 300 persones han volgut participar en aquesta iniciativa solidària. El lloc era idíl·lic per les seves vistes. S’esperava que hi assistissin unes 250 persones, però la crida ha estat un veritable èxit. La fideuà no ha arribat per a tothom, però els assistents estaven encantats, perquè això era sinònim de solidaritat i d’ajuda a aquells que encara pateixen una malaltia que encara no té cura.
Amb aquesta iniciativa s’ha recaptat uns 4.000 euros (fila zero inclosa). Una quantitat que s’afegeix a l’aportació de la Fundació Internacional i de la Fundació Bill Gates i que totalitza uns 12 mil euros. Això, en termes pràctics, vol dir que es podrà vacunar més de 30 mil infants. Un fet que és, sens dubte, motiu d’alegria i satisfacció.
El president del Rotary Club de Tarragona, Alejandro Romeo, ha tingut paraules d’agraïment a tots aquells que han fet els possibles per participar en les iniciatives de l’entitat contra la pòlio, així com als voluntaris i col·laboradors, entre ells el congut serrallenc ‘Pitu Posquits’.
A banda de la fideuada, els participants també han volgut col·laborar en una rifa solidària. Regidors d’Esquerra Republicana, PSC i Junts per Catalunya han marcat presència en un acte que ha estat festiu, familiar i, sobretot, solidari.
VÍDEOS
REDACCIÓ
Fa precisament un any que Catalunya i, de retruc Espanya, ha viscut un dels episodis més escandalosos de la democràcia espanyola. Tant els agressors com els agredits esgrimeixen els seus punts de vista. La violència policial, desmesurada i injustificada, emprada durant el referèndum il·legal de l’1 d’octubre ha estat criticada pràcticament per a tots els partits a excepció del PP i de Ciutadans, els quals intenten justificar la intervenció policial amb el respecte pel manament judicial. La imatge de la democràcia espanyola ha quedat en evidència després que la policia atonyinés civils que només pretenien dipositar una papereta en una urna. Cal recordar que alguns dels votants van exhibir als policies, durant la batussa, que havien votat en contra. 
Sergi Albarran
Un dels altres protagonistes de l’1 d’octubre de 2017 és el diputat republicà, Jordi Salvador. El parlamentari va poder veure personalment la fúria dels ‘picolins’. Es queixa de la manca de diàleg i de l’excés de violència. Diu que els agents no raonaven i que el ‘a por ellos’ era el lema de la seva intervenció. Salvador lamenta que els policies no hagin respectat la presència de menors i gent gran.
Josep Ramon Tules, més conegut com a ‘Pitu Mosquits’, ha concedit una entrevista al nostre digital, durant la qual ha confessat que és una de les persones que va actuar el passat diumenge, durant el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, com a representant de l’administració. 
Pitu Mosquits, en una entrevista al nostre digital, ha explicat que, conjuntament amb altres 5 persones, es va fer els possibles per fer arribar les urnes i les paperetes al col·legi electoral que es va muntar a l’antiga fàbrica de la Chartreuse, a la baixa de la ciutat.
Pitu Mosquits assegura que, malgrat estar davant un referèndum celebrat amb moltes dificultats, “vam fer les coses legals”. Diu que és fals que s’hagi omplert urnes abans de precintar-les. Reconeix que no va poder aguantar les llàgrimes quatre o cinc ocasions, sobretot per l’emoció de veure com avis i gent amb cadires de rodes i crosses s’apropaven als col·legis electorals per exercir el seu dret de vot en un dia històric per a Catalunya.
A les 10 de la nit, començava la desfilada blanca. A l’entrada, els convidats eren obsequiats amb un còctel de benvinguda. Qui més qui menys s’hi fixava en els models i complements que els assistents havien triat per la festa. Si comparem homes i dones, hem de dir que els mascles han perdut la batalla: alguns s’han descuidat i han portat texans i pantalons de colors… O sigui, han fet allò que no és aconsellable en una festa blanca. Les dones han donat llargues a la imaginació i, algunes d’elles, han decidit lluir pentinats i complements cridaners i adequats a l’època estival.
