29. Març 2024

Arxius de Pilar Rahola | Diari La República Checa

REDACCIÓ26 Maig, 2021
rahola.jpg

El polèmic i sobtat acomiadament de la periodista Pilar Rahola comença a tenir les seves raons. La columnista de La Vanguardia que col·laborava en aquest diari des de feia 12 anys cobrava a l’any més de 100 mil euros.

Quan es va fer públic que el periòdic del Grup Godó prescindia de l’exdiputada republicana i íntima amiga de Carles Puigdemont, es va creure en un primer moment que el seu acomiadament formava part de l’acord entre Junts i ERC per formar el govern.

Realment, el motiu és que els articles de Pilar Rahola cada dia tenien menys lectors. La direcció del diari va entendre que davant la davallada de l’audiència i els (molts) diners que cobrava, no sortien els números. Per aquesta raó, van dispensar els serveis de la polèmica Pilar Rahola. El problema és que vulguin o no, els mitjans estan supeditats a l’audiència.

PUBLICITAT


REDACCIÓ29 Juny, 2020
foto_3328088.jpg

Pilar Rahola de nou al centre de la polèmica

L’escriptor i advocat Josep Maria Loperena ha presentat un requeriment judicial a Grup 62 en què acusa Pilar Rahola d’un presumpte delicte d’apropiació indeguda d’una propietat intel·lectual pel protagonista del llibre ‘L’espia del Ritz‘ (Columna), que la periodista ha publicat al juny.

Segons Loperena, la novel·la es basa en un personatge inclòs a ‘L’espia del violí’ (Efadós), una obra publicada també aquest mes però que va escriure el 2008 i que Columna va rebutjar el 2010. Ara, reclama la retirada del llibre de Rahola i una indemnització equivalent als ingressos obtinguts amb la venda del llibre.

Per la seva banda, la periodista ja ha anunciat que prepara una querella criminal “contra qui asseguri que la novel·la té altres orígens”. El debat de fons rau en el paper que va tenir el personatge real de Bernard Hilda, violinista que va treballar a l’Hotel Ritz de Barcelona als anys quaranta, que va col·laborar amb els aliats a la Barcelona de la postguerra.

En l’obra de Rahola, Hilda n’és el protagonista, mentre que en la de Loperena n’és un personatge secundari. Per Loperena, tot el que s’inclou en la seva novel·la ‘L’espia del violí’ és “exacte i rigorós”, a excepció del fet que Hilda sigui un espia de l’MI6. “Era un músic que, per ideologia, estava a favor dels aliats. Jo m’invento que és espia i l’hi converteixo”, explicava.

Segons Rahola, Hilda mai va ser a Barcelona a fer cap missió ni va treballar per l’MI6, va creuar a peu pel Pirineu, fugint dels nazis, i va ser informant de France Libre després de saber que la família de la seva dona va ser deportada a Auswichtz. “Tot el dic està documentat i és demostrable”, conclou l’escriptora.

Alhora, manifesta que tot el material inclòs en l’obra publicada per Columna s’inspira en el reportatge de ‘Sàpiens‘ publicat el 2003 per Jordi Finestres i hi inclou referències com un article de Joan de Sagarra a ‘El País’ i l’entrevista que li fa Víctor Amela al violinista el 2003.