Arxius de Petroquímiques | Diari La República Checa

REDACCIÓ21 Gener, 2021
Ninots-IQOXE-1280x960.jpg

Fa poc des que es va complir un any de l’explosió d’IQOXE. Molts tarragonins van sortir al carrer per protestar davant la inseguretat que la indústria química encara els hi fa sentir. Les promeses del plasqta semblen no tranquil·litzar els ànims entre aquells que van sentir de primera mà l’esclat del 14 de gener. Les pancartes reivindicatives, així com els discursos de responsabilitat i lluita s’han sentit molt aquests dies. Però ara s’ha passat al següent nivell. Al barri de Torreforta han aparegut uns ninots que pretenen que no s’oblidi a les víctimes de l’accident. Els dos porten una pancarta on es pot llegir “Carburos metalicos mata!” i “IQOXE mata!”. De tot això se’n treu una conclusió evident: la ciutadania tarragonina no oblida ni les víctimes ni els fets de l’any passat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Gener, 2021
explosió-reactor-IQOXE-1280x960.jpg

Un any. Ja ha passat un any des que aquell 14 de gener de 2020 a la tarda esclatés un reactor de la planta química IQOXE. Segurament tots els tarragonins recorden què estaven fent en aquell moment. Jo sortia de casa com un dia qualsevol, armat amb la meva pilota de bàsquet i uniformat amb roba esportiva. No deixava de ser un dia qualsevol en què la nit ja regnava a Tarragona. El que desconeixia era que mitja hora després de començar a jugar – tot sol – hauria de córrer cap a casa.

Situem-nos. Pista de bàsquet ubicada davant de l’anella mediterrània, Campclar. Les cistelles no entraven com sempre. Potser era un presagi del que estava a punt de succeir, però mirant el rellotge només havien passat 25 minuts. “La tarda és curta encara”, em deia a mí mateix. De sobte, començo a notar una llum molt intensa pel darrere. Em giro, i només veig una gran flama a l’aire. “Quelcom normal”, vaig pensar en un primer moment fent allau del meu tarragonisme.

Però aquell foc no era usual. Sempre anava cada tarda a la mateixa pista de bàsquet, i aquella flama només l’havia vist aquell dia. Potser per això em vaig quedar mirant a la xemeneia. 8 segons després es donava l’explosió. Incrèdul del que estava passant, la calor cada cop s’intensificava. En aquell moment, fins i tot vaig poder veure la metralla sortint pels aires.

Els veïns comencen a sortir als patis, balcons i finestres per veure què passava. A la pista de futbol – ubicada darrere de la de bàsquet – els joves havien abandonat la pilota pels telèfons mòbils. Semblaven presenciar un espectacle de circ. Com quan veus un animal perillós al Zoo, que saps que no et pot fer res i que el pots gaudir sense cap perill. Jo, després d’uns 10 segons observant el panorama, ràpidament agafo la meva pilota i començo a córrer cap a casa. Qui sabia que estàvem fora de perill?

Sens dubte, el més impactant de tot van ser les rialles i mofes dels joves de la pista de futbol, inconscients del que podia estar passant. Rient-se d’algú que potser sí que tenia idea del que significava aquella explosió. Camí cap a casa, corrent, a cames ajudeu-me, la gent que només havia sentit el soroll preguntava què havia passat. Quan em veien córrer, la seva expressió s’horroritzava encara més. Potser va ser només un ensurt, però paga la pena que n’aprenguem.

A.R.


REDACCIÓ3 Desembre, 2020
Petroquímica-Tarragona-1280x853.jpg

Diversos agents importants de la província de Tarragona han participat en un debat organitzat per Repsol sobre la qualitat de l’aire del territori. La ciutat gaudeix d’una forta indústria química i d’un turisme clau en el desenvolupament econòmic del municipi. En aquesta línia, s’han extret conclusions sobre el present i futur de la sostenibilitat a la ciutat. Actualment, l’Informe-Observatori de la Qualitat de l’Aire impulsat per Repsol mostra que les emissions són les recomanables, però potser això no és suficient per guanyar-se la confiança dels tarragonins.

Els participants del debat han estat la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó; el regidor de Sostenibilitat de Tarragona, Xavier Puig; el president de l’Associació d’Empresaris D’hostaleria de la província, Francesc Pintado; i el director del complex de Repsol a Tarragona, Javier Sancho.

Xavier Puig (Imatge d’arxiu)

Puig ha fet referència a la transparència en termes de la qualitat d’aire, argumentant que les institucions públiques han de fer el seu propi informe perquè els ciutadans hi creguin. Es tracta d’una contrastació de la informació que ofereixen les companyies privades. Alhora, el regidor de Sostenibilitat ha fet esment a les possibles conseqüències negatives a llarg termini que pot tenir l’exposició a les emissions químiques. Per Puig, s’ha d’investigar per tranquil·litzar a la població.

Javier Sancho

Per la seva part, Javier Sancho, ha expressat el seu desig que l’Informe-Observatori sigui un projecte de territori, i no només de Repsol. També ha explicat que l’entitat petroquímica encara la qualitat de l’aire com una qüestió a tractar, no com un aspecte que s’ha d’evitar. En general, tots els ponents han estat d’acord en el fet que s’ha de continuar investigant en sostenibilitat, no només pel turisme o la regulació vigent, sinó per la salut dels tarragonins i del món en general.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter