20. Abril 2024

Arxius de petroquímica | Pàgina 3 de 5 | Diari La República Checa

REDACCIÓ29 Abril, 2021

Treballadors de la petroquímica concentrats

Desenes de treballadors de la petroquímica s’han concentrat aquesta tarda a la plaça de la Font de Tarragona per reclamar un pla que garanteixi la viabilitat futura del sector davant del procés de transició energètica.

El sindicat STR, convocant de l’acció, ha argumentat que no estan en contra d’aquest procés però ha recordat que aquesta no es podrà iniciar “sense el teixit industrial actual, els seus productes i els llocs de treball i riquesa que genera”. Consideren que aquest pla de viabilitat és essencial perquè les empreses assumeixin el “risc” de posar en marxa les inversions necessàries i alerten que, malgrat els seus productes “se seguiran necessitant”, les administracions assumeixen comprar-los a altres països.

El sindicat demana “seguir treballant a casa” i “contribuir a la riquesa del territori”: “que les nostres filles i fills es puguin formar juntament amb les empreses, moltes d’elles internacionals”. En aquest sentit, asseguren que de quedar-se “sense indústria”, els treballadors no tindran “drets laborals que defensar”.

Critiquen que la destrucció de teixit industrial, en el context de transició energètica, s’explica pel fet que els productes s’estan fabricant a d’altres països i no perquè no siguin necessari. “Ells es quedaran la tecnologia, els llocs de treball i la rendibilitat”, sosté l’SRT en un comunicat. Carreguen contra el que consideren “polítiques hipòcrites que promouen un territori sense emissions sense pensar en el futur més immediat”, tot recordant que, malgrat la descarbonització, creix la compra d’energia produïda per tèrmiques al Marroc i països com Alemanya segueixen obrint aquest tipus de centrals i comprant carbó a Polònia.

Segons el sindicat, al Camp de Tarragona operen unes 40 empreses que donen feina a uns 35.000 treballadors. “Generen el 65% de l’activitat del port, el 30% del PIB del Camp de Tarragona i el 50% de la producció química de Catalunya”, tanquen.

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Març, 2021

 Les zones més afectades per la contaminació són Constantí i els Barris de Ponent (Tarragona), segons l’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona (OQACT), que impulsa Repsol conjuntament amb l’AEQT. Encara que  els nivells de Composts Orgànics Volàtils (COV) es troben per sota dels límits establerts per la Unió Europea. En algun dels punts de la zona sud de Tarragona (com Universitat Laboral i Torreforta) es registren concentracions destacables de COV, a causa de la concentració de diverses activitats: indústria, logística, mobilitat.

D’altra banda, el Benzè, per la seva toxicitat, és l’únic compost que està limitat per normativa. Totes les mitjanes anuals de tots els punts, així com tots els valors màxims i mínims mensuals que s’han mesurat, han quedat molt per sota del valor de normativa establerta en els 5μg m-3. Els mesuraments que registren els valors més alts són els de Constantí (1,48 μg m-3 i 1,39 μg m-3). En el polígon sud s’aprecien els valors més alts a La Pineda, Campclar i Bonavista.

Una situació similar es produeix amb els valors de Butadiè mitjans que queden per sota dels límits de referència habitualment utilitzats. En el cas de l’1,3 Butadiè, l’Observatori utilitza com a referència la recomanació que fa l’Ontario Ministry of the Environment (Canadà) de 2 μg m-3 de mitjana anual, donat que no existeix una limitació ni recomanació en el nostre país ni en la UE. Totes les mitjanes dels diversos punts de mostreig són inferiors al valor de 2 μg m-3, si bé destaquen els més alts es donen al Morell i Constantí (en el polígon nord) i a la Universitat Laboral, Campclar i Bonavista (en el polígon sud).

PUBLICITAT


REDACCIÓ16 Març, 2021

El director general de BASF a la península Ibérica, Carles Navarro, ha assegurat, aquest matí en el decurs d’una roda de premsa telemàtica, que és fonamental arribar al “fons de la qüestió” en relació amb l’accident fatídic d’Iqoxe per tal de recuperar la confiança amb l’entorn. Mentre tenia lloc la roda de premsa, els Mossos d’Esquadra entraven de nou a les instal·lacions d’Iqoxe a La Canonja.

En la seva opinió, és imprescindible saber que “va passar” i recorda que cal esperar per conèixer el resultat de les investigacions judicials, malgrat haver-hi alguns informes privats publicats.

Carles Navarro entén que la convivència exitosa amb la indústria química i la població implica oferir “la seguretat que el territori es mereix”. I aquesta seguretat s’articula amb “una sèrie de mecanismes” creïbles com és el cas del pla estratègic aprovat recentment per l’AEQT.

El màxim responsable de BASF a Espanya entén que només és possible recuperar la confiança de la ciutadania adoptant compromisos basats, per exemple, en la transparència i la comunicació. I es refereix a Iqoxe, en primer terme i després a les administracions públiques.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Febrer, 2021
foto_3596666.jpg

Les eleccions al Parlament del 14-F arribaran just 13 mesos després de l’explosió a l’empresa IQOXE de la Canonja que va causar tres morts. Un sinistre que va obrir un debat social sobre la seguretat a la petroquímica de Tarragona i va generar pèrdua de confiança de la ciutadania vers aquesta indústria. Amb una investigació judicial encara en marxa, el retorn del Plaseqta a la demarcació i després d’haver-se fet una comissió d’estudi al Parlament sobre la seguretat al complex, les formacions defensen unànimement que calen més mecanismes per incrementar la seguretat. És a l’hora de concretar les mesures quan apareixen els matisos.

La petroquímica és segura? La majoria dels partits opinen que sí. JxCat, PDeCAT, VOX i PSC són els que n’estan més convençuts. El cap de llista per Tarragona de JxCat, Albert Batet, i del PDeCAT, Marc Arza, expressen “amb rotunditat” que les companyies no són un perill. Batet posa en valor “els esforços” que han fet les empreses, que afirma “treballen amb qualitat”. Arza defensa que “la majoria” de les firmes “tenen uns índex d’accidents baixíssims” i considera que la societat està “condicionada” per l’explosió a IQOXE.

En aquest sentit el discurs del número 2 de Vox, Sergio Macián, és força similar, ja que opina que el sinistre que va causar la mort de tres persones “va ser un fet aïllat” i creu que “no es pot criminalitzar tota la indústria per un fet puntual” perquè “genera molts llocs de treball”. La cap de llista del PSC, Rosa Maria Ibarra, indica que “en tota activitat humana hi ha accidents”, però que la química “ha demostrat que és segura”.

Amb menys contundència s’expressa la cap de llista d’ERC a la demarcació, Raquel Sans. D’entrada afirma que “no és segura”, però ràpidament matisa que “no ho és cap indústria”. “El risc zero no existeix, ni a la petroquímica de Tarragona ni a cap indústria. Nosaltres el que hem de fer és que -el risc- tendeixi a ser el mínim possible”. En una línia semblant s’expressa el seu homòleg de Cs, Matías Alonso, que lamenta que en el darrer any hi ha hagut “diversos accidents molt greus” tot i que no creu que sigui una indústria “insegura”.

Qui no està d’acord en que la indústria petroquímica sigui segura és la CUP. La cap de llista per Tarragona, Laia Estrada, manifesta que el complex ja va néixer “envoltat de corrupció en ple franquisme i segueix envoltat de corrupció, opacitat, connivència política i amb els mitjans de comunicació i impunitat”. En la seva opinió tots aquests elements posen en perill la ciutadania i el medi ambient. “No pot ser que s’infantilitzi la població cada vegada que hi ha fuites o males olors”, defensa. Estrada sosté que actualment no hi ha “una legislació prou estricta en matèria de seguretat laboral i industrial” ni tampoc una bona fiscalització per part de l’administració.

Canvi de paradigma
Les formacions són conscients que l’explosió a IQOXE ha canviat la percepció de la ciutadania -especialment de la que viu a tocar dels polígons-, que ha sortit al carrer per reclamar més mesures de seguretat a l’interior de les companyies, més informació de què passa als polígons i més formació sobre com actuar en cas d’accident.

Aquest nou escenari “preocupa molt” la candidata del PP, Inma Rodríguez. “La ciutadania està preocupada, com és lògic, i els veïns estan atemorits”, indica. Però creu que la desconfiança, més que cap al propi polígon “s’ha de generar cap als responsables polítics” perquè durant el darrer any considera que “la Generalitat no ha fet res” per millorar la situació.

És en aquest punt quan es fan evidents les diferències entre els partits que han format part de l’executiu –JxCat, ERC i PDeCAT, en menor mesura- i la resta. Els primers defensen la feina feta mentre que els grups de l’oposició retreuen la manca d’acció a l’hora de trobar solucions per millorar la seguretat industrial, laboral i exterior. A la vegada, adverteixen que el retorn del Plaseqta a la demarcació és insuficient si no es dota de recursos econòmics. “El que s’ha fet és canviar els acrònims, de Plaseqcat a Plaseqta. Quan hi ha un problema la Generalitat el passa als ens locals. Em sembla indignant que en un any no s’hagi fet cap simulacre de sirenes”, assevera Rodríguez. Les crítiques al Govern per les declaracions del conseller d’Interior, Miquel Sàmper, en les quals afirmava que no hi havia diners per fer la xarxa perimetral de sensors, són clares per part de PSC, PP, En Comú Podem, CUP i Cs.

Amb tot, hi ha consens al voltant d’implementar les mesures que els grups van acordar a la comissió del Parlament. Entre aquestes hi havia una manera diferent de gestionar les emergències, bunqueritzar les sales de control, fer més simulacres i donar millor formació i informació a la població. La CUP, PSC, Cs o ECP van més enllà i demanen que s’escolti més els sindicats i s’incrementi la presència de la inspecció de treball: “S’ha d’anar a aquestes empreses per saber si compleixen una sèrie de mesures tècniques”, apunta Jordi Jordan, cap de llista dels comuns a la demarcació. Des de Cs, Matías Alonso reclama que l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) faci un pas endavant i “a més de ser un lobby representatiu també tingui un mecanisme de millora continua i de la seguretat de les indústries”.

En els darrers mesos també s’ha parlat força de l’impacte mediambiental que tenen les empreses químiques. La CUP defensa que es faci un estudi independent de la qualitat de l’aire, especialment al polígon sud, mentre que la candidata socialista remarca la “necessitat d’incrementar la xarxa d’estacions de mesurament d’emissions i els Compostos Orgànics Volàtils que s’analitzen” i reclama que es reactivi la Taula de la Qualitat de l’Aire.

Finalment, els partits estan d’acord en la necessitat que la indústria química evolucioni cap a un model més sostenible i que això garanteixi el seu futur al Camp de Tarragona. ERC, JxCat i PDeCAT parlen obertament de l’hidrogen verd com el vector que ha de permetre la transició energètica de la indústria en els propers anys, mentre que en aquest àmbit la CUP reclama “taules de treball amb els diversos agents” de la societat “per analitzar diferents propostes”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ13 Gener, 2021
explosió-reactor-IQOXE-1280x960.jpg

Aquest dijous, 14 de febrer, farà un any que Tarragona va patir un dels seus pitjors accidents petroquímics de la darrera dècada. L’explosió d’Iqoxe va causar tres morts i diversos ferits. La Plataforma Cel Net i Xarxa Sud convoquen una concentració per denunciar els fets.

S’ha fet una crida a les més de 148 entitats del Camp de Tarragona a adherides al manifest ‘Som Territori. La impunitat s’ha acabat‘ i a la ciutadania a mobilitzar-se. La concentració tindrà lloc, seguint les mesures sanitàries i de seguretat requerides, demà dijous a les 19.30 h a la Plaça de la Font de Tarragona.

Sota el nom de ‘Som Territori. La impunitat s’ha acabat’ fa un any es va presentar un manifest com a resposta a l’accident. Aquest va comptar amb més de 148 entitats adherides i amb una resposta diversa on s’hi van unir entitats de l’àmbit cultural, ecologistes, associacions de veïns/es, lleure educatiu, estudiantils, entre d’altres. Aquesta diversitat així com les mobilitzacions de l’últim mes liderades per diferents associacions i sindicats, demostra que la situació preocupa a la població que exigeix respostes i canvis, segons el comunicat de la Plataforma Cel Net i Xarxa Sud.

La demanda més clara se segueix dirigint a la Generalitat de Catalunya que, un any després, no ha pres cap mesura per protegir a la població i al territori “davant la impunitat absoluta amb la qual les empreses dels complexos petroquímics atempten contra la seguretat i la salut de la població. Tampoc han fet cap gest les administracions locals.

Les mesures que es recollien en el manifest ‘Som Territori. La impunitat s’ha acabat’ segueixen sent necessàries i urgents per garantir la transparència, seguretat, minimització de l’impacte del complex petroquímic i una nova legislació que protegeixi a la població per sobre dels interessos de les empreses”, segons el comunicat emès per la Plataforma Cel Net i Xarxa Sud.


REDACCIÓ13 Gener, 2021
foto_3596666.jpg

L’empresa química de La Canonja farà un minut de silenci en memòria de les víctimes mortals de l’accident fatídic d’ara farà un any

Coincidint amb el primer aniversari de l’explosió d’IQOXE, l’empresa química, que farà un minut de silenci en memòria de les víctimes, informa que destinarà més de 2,8 milions d’euros a atendre prop de 200 reclamacions relacionades amb l’accident mortal.

IQOXE avança que ha donat resposta als sinistres notificats per veïns sense assegurança pròpia o que han tingut problemes amb les seves asseguradores.

En el mateix comunicat enviat a la premsa, defensa que ha donat atenció i suport als veïns que, a conseqüència de l’explosió, van patir danys materials en els seus immobles i habitatges. Concretant, explica que, fins ara, s’han atès unes 200 reclamacions per un valor de més de 2,8 milions d’euros.

La companyia també ha avançat que la inversió d’IQOXE per a la reconstrucció, renovació i optimització de les seves instal·lacions, supera els 27 milions d’euros, un fet que permetrà mantenir la producció al polígon petroquímic del Camp de Tarragona. L’empresa assegura que reserva una partida pressupostària de 4 milions per a la seguretat.

A  més, IQOXE explica que ja ha completat la instal·lació d’una nova subestació elèctrica i que ha sotmès totes les seves instal·lacions a controls de seguretat, tant interns com externs.

Les inversions, diuen, inclouen la construcció de nous tancs per a l’emmagatzematge de matèries primeres i de productes finals en les instal·lacions de derivats, així com la reconstrucció de naus d’envasats.


REDACCIÓ9 Gener, 2021
chackir-homrami.jpg

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha demanat a sindicats i “especialment” a l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) que tornin a seure a la taula de negociació per signar acords relacionats amb la comissió de seguretat en el treball en l’entorn de la petroquímica de Tarragona.

Segons el conseller hi ha un “esborrany d’un document que està molt a prop de poder-se signar” entre totes les parts, que permetria fer una “passa” endavant en la prevenció de riscos laborals en aquesta indústria.

Des de Reus, on aquest divendres s’ha reunit amb els responsables del Servei d’Atenció Integral (SAI) LGBTI, El Homrani ha assegurat que la “bona feina” feta no és pot quedar en un “calaix”.


REDACCIÓ21 Desembre, 2020
explosió-reactor-IQOXE-1280x960.jpg

IQOXE invertirà 27 milions d’euros en la reconstrucció de les seves instal·lacions després de  l’accident que va tenir lloc el passat 14 de gener.

La petroquímica, filial de Grupo  Industrial CL, està compresa, encara més si és possible, en la tasca de renovació i  optimització de totes les instal·lacions amb l’objectiu de mantenir la producció al Camp  de Tarragona.

A dia d’avui, l’empresa ha completat la construcció d’una nova subestació elèctrica.  Totes les instal·lacions han estat sotmeses als més exigents controls de seguretat.

La companyia ha realitzat proves hidràuliques a el 100% dels  equips de cadascuna de les plantes i s’ha comprovat el funcionament de sistema de  control i de seguretat al 100%.

Una revisió element per element (canonades, traçats elèctrics, bombes/motors, etc.) a  la qual s’hi afegeix la construcció de nous tancs per a l’emmagatzematge de matèries  primeres i de productes finals en les instal·lacions de derivats, així com la reconstrucció  de naus d’envasats, en les cobertes de les quals s’hi instal·larà plaques fotovoltaiques  per a la generació d’energia elèctrica sostenible.

Finalment, la companyia també està realitzant obres de remodelació en els edificis  d’oficines i edificis annexos, per als quals ha fixat una partida superior al milió d’euros.  En aquest àmbit, s’està aprofitant el procés de reconstrucció per realitzar ajustos  addicionals destinats a mantenir els més alts estàndards de seguretat, qualitat i  innovació tecnològica en la companyia.

Seguretat prioritària 
IQOXE assegura que la seguretat una de les seves prioritats, a la qual destinarà una  partida addicional total de 4 milions d’euros. Uns recursos que es reparteixen entre les  noves sales de control i salvaguardes addicionals que s’han afegit, tenint en compte les  recomanacions dels diferents informes. Aquestes mesures s’emmarquen en la voluntat  de la companyia de continuar dotant les seves instal·lacions d’un nivell de seguretat  addicional al que exigeix la legislació.

El director general adjunt de l’empresa, Javier de Benito, explica que “tanquem el 2020  i ho fem estant preparats per ser una empresa capdavantera en diversos àmbits: en  tecnologia i en seguretat, però també amb un equip humà preparat, competent i motivat

per seguir fent d’IQOXE una peça important en la dinàmica del polígon petroquímic, com  a generadors de productes que altres indústries requereixen en els seus processos  productius i, també, continuant en la creació d’inversió, ocupació i riquesa per al territori”.

IQOXE substitueix la sala de control accidentada i la de la planta d’òxid d’etilè per la  tecnologia més moderna del mercat que, mitjançant un sistema d’absorció per  retrocés, garanteix els més elevats sistemes de seguretat. Es preveuen tres mòduls  industrialitzats que serien col·locats substituint una part de l’edifici actual de la planta  d’òxid d’etilè, un d’ells, i dos més a les plantes de derivats. Els edificis modulars han  estat dissenyats per augmentar la resistència davant d’eventuals explosions, davant  la projecció de fragments, la radiació tèrmica i per a confinament en cas d’una  hipotètica fuita tòxica.

Les obres i millores efectuades, junt amb la decisió ja anunciada d’IQOXE de no  reconstruir el reactor accidentat ni tornar a fabricar la família de productes MPEG, el  producte que s’estava fabricant en el moment de l’explosió, garanteixen la seguretat i el  perfecte funcionament de totes les instal·lacions.


REDACCIÓ11 Desembre, 2020
iqoxe_mossos2-1-1280x960.jpg

Indústries Químiques de l’Òxid d’Etilè (IQOXE) inverteix un milió d’euros en una nova planta solar a les instal·lacions de La Canonja.

El projecte consisteix en col·locar 2.990 plaques solars sobre les cobertes dels edificis d’IQOXE, amb una superfície total de 10.500 metres quadrats, i la previsió que estigui en servei el segon semestre de l’any que ve.

Generarà una potència total de 1,1 MW -l’equivalent al subministrament elèctric anual d’uns 400 habitatges-, la qual cosa cobrirà el 20% del consum de les instal·lacions tarragonines d’IQOXE. D’aquesta manera, la companyia deixarà d’emetre 650 tones anuals de CO₂ a l’atmosfera.

En paral·lel, IQOXE també ha renovat l’acord que manté des del 1999 amb Carburs Metàl·lics per a la recuperació de CO₂. Les instal·lacions poden captar 32.000 tones de CO₂ a l’any, que són transformades posteriorment en gas reutilitzable per a la producció de begudes carbonatades.

Finalment, IQOXE ha decidit formar part de Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, que impulsa la Universitat Rovira i Virgili (URV) i compta amb la col·laboració de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT).

El nou director general adjunt de IQOXE, Javier de Benito, assenyala que la nova planta fotovoltaica «reitera el compromís d’IQOXE» a través de «la reinversió en nous projectes industrials al polígon petroquímic de Tarragona».

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ26 Novembre, 2020

El delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris, ha garantit que l’executiu “no escatimarà ni un recurs” en el desplegament del Plaseqta, el Pla d’emergència exterior del sector químic de Tarragona anunciat el febrer passat. L’endemà que el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, apuntés que caldria ajornar la instal·lació de sensors químics a l’entorn de la petroquímica per falta de pressupost, el delegat ha manifestat que les inversions, tal com les va anunciar al febrer l’exconseller Buch, “estan garantides”. Peris ha avançat que, abans de final d’any, preveuen aprovar un acord de Govern de tots els departaments implicats en la gestió d’emergències químiques per posar calendari al desplegament “exacte” de les inversions previstes.

El delegat ha reconegut que el desplegament del Plaseqta s’ha endarrerit a partir del març per l’impacte de la pandèmia. “Els diners d’aquesta actuació estan garantits i l’anunci del febrer no es va fer sense que hi hagi l’acompanyament econòmic per al desplegament del pla”, ha afegit.

Òscar Peris ha explicat que actualment treballen per resoldre les al·legacions que han fet els municipis al Plaseqta. A més, ha indicat que “en breu” mantindran una trobada amb els municipis i amb el sector empresarial “per donar retorn al pla”.

Una inversió de gairebé 7 MEUR en quatre anys
Durant una compareixença a la comissió d’estudi del sector de la petroquímica del Parlament, Sàmper va apuntar que entre el 2020 i el 2021 caldrien 800.000 euros per perimetrar tot el polígon químic sud amb sensors, i va reconèixer que els diners que calen per aquest any, no hi són. A més, va apuntar que entre 2022 i 2023 farien falta 440.000 euros més per perimetrar el polígon nord. A aquests, va dir, cal afegir-hi 315.000 euros anuals per contractar sis tècnics de guàrdia a la sala del CECAT de Tarragona.

Per la seva banda, al febrer l’exconseller Buch va explicar que el Govern preveia una inversió de gairebé 7 MEUR per a la implantació del pla durant els propers quatre anys. Segons aquelles previsions, aquí s’inclou la incorporació de tècnics especialistes, el finançament dels sensors de productes tòxics en l’aire, i eines i equipaments NRBQ per als efectius d’intervenció a la zona de l’accident.

PUBLICITAT