Arxius de pere soler | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Març, 2020
audiencia1-1280x689.jpg

Falten dues setmanes perquè l”excursió’ judicial del major Trapero i la resta de la cúpula d’Interior s’acabi. La darrera sessió està prevista pel 19 de març, tot coincidint amb el Dia del Pare.

Durant poc més de dos mesos, l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares, a 25 quilòmetres de l’Audiència Nacional del carrer Gènova, tanca les seves portes pel judici de la segona part del procés. A partir de la setmana que ve, les sessions es faran des del centre de Madrid, en l’edifici al costat del Tribunal Suprem, on els líders independentistes van ser jutjats.

Trapero amb la seva advocada Olga Tubau

En les dues primeres setmanes, la presència de mitjans de comunicació a les portes de l’audiència era important. Ara mateix, queden una desena de periodistes seguint el judici. Enrere queda el show mediàtic.

A les 9 del matí, els agents de la Policia Nacional obren les portes de l’edifici, expropietat del Grup Rumasa de Ruiz Mateos, adquirit pel Ministeri de Justícia. En aquest mateix edifici s’han celebrat judicis importants i mediàtics, com el cas Gürtel. La sessió té previst començar a les 10 del matí, tot i que mai la puntualitat no és el fort d’aquest tribunal. En poques ocasions s’ha començat abans de les 10h20. No és d’estranyar que els periodistes que fan la cobertura del judici vinguin carregats de menjar. No hi ha cap bar o restaurant al costat de l’edifici judicial que està ubicat en un polígon.

Audiència Nacional a San Fernando de Henares

Els acusats, Josep Lluis Trapero, Pere Soler i Cèsar Puig, solen arribar una mitja hora abans de l’hora prevista. L’exsecretari i l’exdirector general solen arribar en un taxi compartit. El major Trapero sol arribar acompanyat de la seva advocada Olga Tubau i altres responsables policials i de la conselleria d’Interior. Tots acostumen a vestir de fosc. A les portes del jutjat sol haver-hi una càmera de TV3 i poc més. Els acusats no solen fer declaracions ni a l’entrada ni a la sortida. Els magistrats arriben en cotxes oficials i accedeixen per un dels accessos laterals de l’edifici.

Per accedir a l’edifici, és imprescindible passar per l’arc de seguretat i identificar-se. Els policies lliuren la targeta corresponent als processats, testimonis, públic i periodistes. A la planta -1 de la seu judicial hi ha dues sales adaptades. Una pels redactors i l’altre pels locutors. En totes dues, es pot seguir la sessió a través diferents pantalles de TV. Alguns periodistes – molt pocs – tenen una acreditació especial que els autoritza a accedir a la sala de vistes.

La sala està preparada per acollir mega judicis. Hi ha capacitat per a un important nombre d’advocats i representants del Ministeri Fiscal. Hi ha diferents pantalles de TV. Un cordó custodiat per dos policies del CNP separa els seients dels acusats del públic. Ara mateix els quatre seients estan buits. Els tres processats (Trapero, Soler i Puig) s’han assegut a prop dels seus defensors. La quarta acusada, la intendent Teresa Laplana, no assisteix per motius de salut. Davant dels bancs dels processats hi ha una taula per on estan ‘desfilant’ els testimonis.

La sala està presidida per dues banderes (l’espanyola i l’europea) i la foto de Sa Majestat el rei. A l’entrada de la sala de vistes, se solen concentrar públic, periodistes i alguns acompanyants dels acusats. El major Trapero no sol deixar-se veure gaire.

Els testimonis són conduïts a una sala especial abans de la seva declaració i els advocats solen mantenir-se al despatx reservat per a ells. Hi ha un detall que diferencia aquest judici del dels líders independentistes. Tot i estar prohibit l’ús del mòbil a la sala, la magistrada i presidenta del tribunal Concepción Espejel és bastant permissiva i els policies també.

A títol de curiositat podem dir que la jutgessa sol beure coca-cola, mentre que els altres dos magistrats solen beure aigua en una tassa. El fiscal Rubira sol portar una cantimplora i una tassa. Cèsar Puig i alguns dels advocats, de vegades, porten les ampolles d’aigua (reciclables) disponibles en els vehicles de Cabify.

Però el més ‘interessant’ de la sessió, a banda de les declaracions dels testimonis, és, sens dubte, el moment en què el públic (solen ser amics, familiars o companys de feina dels acusats o estudiants) estableix contacte amb els processats. Les abraçades són assídues. Molts intenten transmetre una injecció d’ànims als acusats.

De fet, ara mateix, Josep Lluís Trapero té un semblant molt menys tens i carregat. Sol sortir al hall de l’edifici quan se n’adona que persones de la seva esfera professional o d’amistat s’han desplaçat a Madrid per seguir el judici en directe.

Els dijous, César Puig, Pere Soler i Trapero solen agafar l’AVE que els porta a Catalunya, on poden tenir una vida normal i allunyada de la pressió mediàtica i judicial. Han passat dos mesos de judici i encara queda el pitjor.

És important saber si el Ministeri Fiscal modificarà la tipificació de l’acusació i rebaixarà la pena sol·licitada. Cal recordar que la cúpula d’Interior està sent jutjada per sedició. Alguns podrien passar onze anys a la presó…

La defensa diu que “la cosa va bé”…

 


REDACCIÓ26 Gener, 2020
delosCobos_trapero.jpg

El proper dilluns prossegueix el judici contra la cúpula dels Mossos d’Esquadra. El processat més mediàtic és sens dubte el major Josep Lluis Trapero per a qui la Fiscalia demana 11 anys de presó i inhabilitació per un presumpte delicte de rebel·lió.

De los Cobos, Trapero i César Puig

En el judici, que se celebra a l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares a Torrejón de Ardoz, el Ministeri Fiscal intenta demostrar que els responsables policials van fer cas omís dels manaments judicials i no van evitar que se celebrés el referèndum independentista.

Les defenses dels acusats intentaran provar tot el contrari. El dilluns vinent, serà el torn del coronel Diego Pérez de los Cobos.

El seu  interrogatori és fonamental perquè haurà d’explicar quin paper va exercir durant els preparatius de l’1 d’octubre i si va exercir (globalment) les funcions de coordinador, dirigint i dissenyant els dispositius policials que haurien de fer complir els manaments dictats pels diferents tribunals.

Soler, Puig i Lapana a l’Audiència Nacional

Guanya importància saber si Trapero – i conseqüentment tot el cos dels Mossos d’Esquadra – estaven sota les ordres de Diego Pérez de los Cobos. De fet, el major ja va informar el tribunal que l’està jutjant que de los Cobos era qui està al davant la coordinació policial. “Hi Havia un coordinador designat i aquest era el Sr. De Los Cobos. Era el coordinador pel bo i pel dolent”, va remarcar l’excap de la policia catalana.

S’espera que en aquest judici, el coronel esclareix algunes ombres i dubtes del procés, el qual manté en la presó els principals líders independentistes. En aquesta ocasió, la defensa dels quatre processats voldran trobar incoherències i contraccions. El judici es reprendrà aquest dilluns a dos quarts de 10 del matí.

 


REDACCIÓ23 Gener, 2020
pere_soler-1.jpg

L’exdirector dels Mossos d’Esquadra Pere Soler ha dit avui en l’Audiència Nacional que en cap moment va donar ordres al cos en relació al referèndum de l’1-O. Soler també ha assegurat que el conseller d’Interior Joaquim Forn – avui empresonat – fes cap “ingerència” sobre els Mossos. “Mai em va donar instruccions perquè els Mossos estiguessin a favor del referèndum i jo no vaig donar cap instrucció”, ha deixat clar. També ha negat que el seu nomenament al capdavant del cos tingués res a veure amb el fet d’estar a favor del referèndum i ha explicat que l’exconseller Jordi Jané ja li va proposar ocupar el càrrec l’any 2016 i ell ho va rebutjar.

Soler ha explicat que va ser al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) el dia que es va presentar el referèndum. Aquell dia va fer una piulada assegurant que la societat “votaria i no ho podrien evitar”. “Es volia pressionar el govern de l’Estat perquè es fes un referèndum acordat. En aquella època jo no tenia cap càrrec públic”, ha insistit l’exdirector dels Mossos. “Quan el lloc queda vacant, em truca Forn i em planteja ocupar-lo però també em diu que està parlant amb més gent. Jo li vaig dir que, si no trobava ningú, jo ho podia fer”, ha explicat.

Quan el lloc queda vacant, em truca Forn i em planteja ocupar-lo però també em diu que està parlant amb més gent. Jo li vaig dir que, si no trobava ningú, jo ho podia fer

Les piulades de Pere Soler han tingut un paper protagonista en algun moment de l’interrogatori del fiscal Miguel Ángel Carballo. Soler ha admès que va fer un tuit on va dir que els Mossos “complirien la llei” i la premsa “ho va malinterpretar”. Quan va arribar al càrrec de director general de la policia, el major Josep Lluís Trapero li va recomanar que no fes piulades.

Sobre les seves funcions en el cos, ha explicat que ell només supervisava l’actuació de la Divisió d’Afers Interns (DAI) i era informat dels plans operatius d’ordre públic i seguretat ciutadana, però no sobre les funcions de policia judicial. Ell era el responsable en matèria de contractació, personal i pressupost, i per això també li traslladaven les necessitats de recursos humans i materials com a policia judicial.

El paper de Pérez de los Cobos 

Soler ha assegurat que no va tenir cap paper en el disseny del pla Àgora, però sí que va haver de facilitar que es pogués dur a terme. “És un pla governatiu, no tenia res a veure amb el referèndum”, ha insistit a preguntes del fiscal. “Havia de protegir persones i béns. Estàvem en alerta 4 d’antiterrorisme, hi havia moltes concentracions previstes… No es parla l’1-O perquè tampoc sabíem si es faria”, ha explicat Soler.

El nomenament de Diego Pérez de los Cobos com a coordinador de l’operatiu policial de l’1-O va ser discutit pel Departament d’Interior, però Pere Soler ha negat que ell tingués cap “posicionament” en aquest sentit. “Vam dir que la coordinació havia de ser dels operatius”, ha explicat, i ha negat conèixer les cartes de Trapero que rebutjaven la coordinació del coronel de la Guàrdia Civil.

“Interior no va fer res pel referèndum” 
L’exdirector dels Mossos ha explicat que el requeriment del Tribunal Constitucional li ordenava no fer res encaminat al referèndum i també impedir-lo “dins de les seves competències”. “El mandat general deia que m’havia d’abstenir i, concretament, havia d’evitar que ningú fes res a favor del referèndum. Però a Interior ningú va fer res pel referèndum”, ha insistit. Soler ha explicat que Trapero li traslladava les instruccions de Fiscalia per poder-les “dotar de recursos”.

Soler ha negat que els Mossos prestessin serveis de “contraviligància” a dirigents independentistes pel fet d’haver estat detinguts en la causa del jutjat 13. “No sabia que s’hagués fet aquesta actuació al despatx de Carme Forcadell”, ha dit Soler en relació als serveis de contravigilància que hi van fer els Mossos. “No tenia per què saber les mesures que s’acordaven”, ha insistit l’exdirector del cos.

En qualsevol manifestació s’utilitza el convocant de la manifestació per mediar. Després del 20-S vaig saber que a Sànchez se li va donar aquest paper

Pel que fa al pla Àgora, Soler ha assegurat que no va tenir cap paper en el seu disseny, però sí que va haver de facilitar que es pogués dur a terme. “És un pla governatiu, no tenia res a veure amb el referèndum”, ha insistit a preguntes del fiscal. “Havia de protegir persones i béns. Estàvem en alerta 4 d’antiterrorisme, hi havia moltes concentracions previstes… No es parla l’1-O perquè tampoc sabíem si es faria”, ha explicat Soler.

Sànchez tenia un paper “d’intermediació”
Soler ha explicat que coneixia “poc” Jordi Sànchez i ha assegurat que no recorda haver-lo trucat el 30 de setembre. L’exdirector dels Mossos ha dit que va parlar amb ell l’1 d’octubre per una tarima que hi havia a la plaça de Catalunya. La Fiscalia ha insistit que consten dues trucades a Sànchez el dia 30, però Soler ha assegurat que no van parlar. L’exdirector dels Mossos ha assegurat que Sànchez tenia “un paper d’intermediació” el 20 de setembre. “En qualsevol manifestació s’utilitza el convocant de la manifestació per mediar. Després del 20-S vaig saber que a Sànchez se li va donar aquest paper”, ha explicat a preguntes de Carballo.

Vaig trucar al major Trapero a primera hora per saber què s’estava fent, i ell em va dir que en la mesura del possible s’estaven desplaçant tots els operatius

Soler ha admès que seguia què passava el 20-S al Departament d’Economia, però ha negat conèixer les “dificultat” que tenia la comitiva judicial. Tampoc sabia que Forn s’havia posat en contacte amb Sànchez. “Vaig trucar a Trapero a primera hora per saber què s’estava fent, i ell em va dir que en la mesura del possible s’estaven desplaçant tots els operatius”, ha dit. “Estava preocupat perquè la gent s’estava concentrant, però en cap moment s’interromp la comitiva ni s’intenta accedir al Departament”, ha afegit. L’exdirector dels Mossos també ha dit que no va saber que la comitiva havia tingut problemes per sortir fins el dia 21 de setembre.

Pere Soler ha respost al fiscal que va tenir coneixement de les actuacions de la Guàrdia Civil a través de la ràdio mentre es desplaçava cap al seu despatx a la Direcció General de la Policia. I que va ser des d’allà que va seguir tota la jornada, a través dels mitjans de comunicació, ja que va creure que no era convenient que ell es desplacés al centre de comandament que s’havia organitzat. També ha dit que no era la seva responsabilitat autoritzar la concentració, ja que depèn d’una altra direcció general del Departament.

L’exconseller Jordi Jané em va dir que no tenia la confiança del president i per això va dimitir

Coneixement superficial
Preguntat per si coneixia el llibre blanc per a la transició nacional, Soler ha admès que ho coneixia pels mitjans però “no se’n preocupava” i ha negat saber què deia respecte als Mossos en cas de desconnexió. Ha assegurat que no coneixia el document EnfoCATs ni tampoc l’exsecretari d’Economia Josep Maria Jové. L’exdirector dels Mossos ha explicat que sabia del caràcter plebiscitari de les eleccions del 2015 “pels mitjans” i que la resolució del Parlament sobre la desconnexió aprovada aquell any va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional (TC). “Sabia de manera molt superficial les coses que aprovava el Parlament”, ha remarcat Soler.

L’exdirector dels Mossos sabia que hi havia partits polítics que volien impulsar un referèndum acordat amb l’Estat, però ha negat saber els detalls de les conclusions de la  comissió d’estudi de la transició nacional.

Pel que fa als treballs preparatoris del referèndum, Soler ha dit que ho coneixia pels mitjans i que era un “escenari obert”: “No hi havia res tancat”. El fiscal Carballo ha volgut evidenciar que el Parlament avançava cap a un referèndum unilateral. “Es volia fer un referèndum, però es volia que fos acordat. Aquest era l’objectiu”, ha explicat Soler.

La Fiscalia ha preguntat també per la dimissió de l’exconseller Jordi Jané. “Em va dir que no tenia la confiança del president i per això va dimitir”, ha explicat Soler, tot i remarcar que mantenen una “bona relació”. El predecessor de Soler al capdavant dels Mossos, Albert Batlle, també va dimitir juntament amb Jané. “Batlle va decidir sortir quan va entrar Forn perquè creia que ell havia de fer el seu propi equip. No em consta que dimitís per declaracions de Puigdemont”, ha insistit.

 


REDACCIÓ2 Novembre, 2018

Trapero, Forn, Puig i Soler, tots estan imputats pel procés

El vallenc Cèsar Puig podria passar 11 anys a la presó si resulta condemnat del delicte de rebel·lió que sol·licita la Fiscalia, en el seu escrit d’acusació en relació al ‘procés’. El Ministeri Públic demana per l’exsecretari general d’Interior els mateixos anys que pel major dels Mossos Josep Lluís Trapero i l’exdirector general de la policia catalana, Pere Soler.

Fins ara, tots tres estaven processats a l’Audiència Nacional per delictes de sedició i organització criminal però ara el ministeri públic ha unificat criteri amb la resta d’encausats al Tribunal Suprem, on manté la rebel·lió.

L’única excepció és la de la intendent Teresa Laplana, a qui el Ministeri Fiscal manté l’acusació per sedició i demana 4 anys de presó.

 


REDACCIÓ16 Abril, 2018

El jutge del Suprem també informarà, aquest mati, – el dia que fa sis mesos que estan a la presó – Oriol Junqueras i els ‘Jordis’ de la seva condició processal. O sigui, els comunicarà que seran jutjats per rebel·lió.

Josep Lluis Trapero

Ja és oficial. La jutgessa Carmen Lamela acaba d’informar el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluis Trapero i tres membres més de la cúpula del Departament d’Interior, que hauran de ser jutjats per sedició i organització criminal.

La magistrada de l’Audiència Nacional ha citat també a l’exsecretari d’Interior i a l’exdirector dels mossos, César Puig i Pere Soler que estan acusats del delicte de sedició per la seva implicació en el referèndum de l’1 d’octubre i 20 de setembre i també se’ls imputa el delicte de pertinença a banda criminal. La intendent dels Mossos, Teresa Laplana, que es troba de baixa mèdica, haurà de ser jutjada per un delicte de sedició. Laplana ha estat informada per videoconferència.

Lamela ha tardat 10 minuts a informar els processats. No els fha et cap pregunta. L’advocat de Trapero ha qualificat la citació a l’Audiència Nacional de “tràmit inútil”.

 


REDACCIÓ9 Març, 2018

La Fiscalia sol·licitava 100 mil euros de fiança per l’exsecretari general d’Interior i pel director general dels Mossos, César Puig i Pere Solé, acusats d’un delicte de sedició . Però, la magistrada de l’Audiència Nacional els ha deixat en llibertat amb mesures cautelars.

Soler i Puig (de cabell blanc) parlen amb Trapero

Tots dos han declarat durant una hora davant de la jutgessa Carmen Lamela, com a investigats per dos delictes de sedició pels fets a la conselleria d’Economia del 20 de setembre i pel referèndum de l’1-O. Pere Soler i César Puig han sortit en llibertat.

La Fiscalia havia sol·licitat  una fiança de 100.000 euros però la magistrada ho ha rebaixat a mesures cautelars: retirada de passaport, compareixences setmanals al jutjat i prohibició de sortir de l’Estat sense el preceptiu permís.

Tant Soler com Puig estan investigats dins la mateixa causa que l’excap dels Mossos, el major Trapero, i la intendent del cos Teresa Laplana.

 


REDACCIÓ30 Setembre, 2017

El sindicat de Mossos d’Esquadra USPAC s’ha querellat contra el director general de la policia catalana, Pere Soler, per haver instaurat “de facto una situació d’emergència” sense tenir en compte els drets laborals dels agents, que fan torns de 12 hores quan no tenen “cap ordre ni res a fer”.

Pere Soler i el conseller Forn

La denúncia de la Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya (USPAC), presentada als jutjats d’instrucció de Barcelona, ​​es dirigeix ​​expressament contra Soler i també contra “aquelles persones que puguin resultar responsables dels fets”, entre els quals el sindicat adverteix que podria estar el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero.

En l’escrit, es destaca que els Mossos tenen el dret de no canviar la planificació dels efectius si no és amb una resolució que declari la necessitat de fer-ho i únicament poden ser mobilitzats tots ells quan es declari la situació d’emergència.

Entre altres coses, el sindicat denuncia que de cara al referèndum convocat demà i suspès pel Constitucional s’ha canviat la planificació dels horaris a alguns agents i “es donen situacions en determinades regions policials on hi ha 20 patrulles donant voltes en horaris de 12 hores sense cap instrucció, ni cap ordre ni res a fer “.

“D’aquesta manera s’intenta justificar l’injustificable perquè el Major no sigui delegat a un segon pla per falta d’actuació policial, tot això abusant de la situació de necessària obediència que han de tenir tots els efectius del cos”, afirma la demanda judicial.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter