24. Abril 2024

Arxius de pere lluis huguet | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Gener, 2016

advocat
El resultat de les eleccions

La nova presidenta del CGAE també és partidària de “liderar un Pacte d’Estat per la Justícia per posar-lo a disposició de les forces polítiques i socials

L’ex degà del Col·legi d’Advocats de Reus, Pere Lluís Huguet, no ha aconseguit els suports suficients per convertir-se en el president del Consejo de la Abogacia Española (CGAE).

Les eleccions han tingut lloc aquest dijous i Huguet ha comptat només amb 7 vots. Podien exercir el seu dret de vots els 83 degans de tota Espanya, 13 de Catalunya.
La degana de Càntabra, Victoria Ortega, substituirà Carles Carnicer al capdavant del CGAE, al aconseguir el suport de 47 degans. Ortega serà la primera dona que ocuparà aquest càrrec.
Pere Lluís Huguet, que va ser el vicepresident del Consejo, deixarà el càrrec a favor de Francisco Javier Lara Peláez que actualment ocupa les funcions de degà del Col·legi d’Advocats de Màlaga i que ha aconseguit 21 vots.

Es presentaven a aquestes eleccions, els degans de Jerez Marcos Camacho, Vanessa González, Pere Lluís Huguet, Francisco Javier Lara Peláez i Victoria Ortega.
Durant tot el dia, les xarxes socials han estat els estris utilitzats per fer arribar les felicitacions a la flamant presidenta del CGAE. El despatx d’advocats Ruiz Rey, en una piulada, demana a Ortega que “a partir de demà toca defensar, de veritat, als advocats de a peu”.
Pere Lluís Huguet, en el seu compte de Twitter, ha felicitat la nova presidenta.

victoria_ortega
La nova presidenta del CGAE

Principals objectius
Victoria  Ortega proposa reestructurar la seva organització “per possibilitar l’exercici de les seves funcions amb la major eficàcia, eficiència i transparència, promovent, a més, la igualtat d’oportunitats i les relacions entre totes les escoles i consells autonòmics “.

La nova presidenta del CGAE també és partidària de “liderar un Pacte d’Estat per la Justícia per posar-lo a disposició de les forces polítiques i socials a fi que després del corresponent consens s’arribi a un model d’Administració de Justícia que mereixi tal nom dins de un Estat social i democràtic de Dret”.

D’altra banda, considera que “ha de seguir, a través de la seva Fundació, actuant en defensa dels drets humans i el Consejo ha d’afrontar un debat serè sobre com continuar amb l’avanç tecnològic i definir una estratègia de projectes fiable i continuada a la delegació de Brussel·les”.

 


REDACCIÓ17 Desembre, 2015

pere_lluis_huguet
Huguet  vol ser president dels advocats espanyols

L’exdegà del Col·legi d’Advocats de Reus, Pere Lluís Huguet, és un dels quatre candidats a la presidència del Consejo General de la Abogacia Española (CGAE).

En aquests moments, el lletrat reusenc ocupa el càrrec de vicepresident en la institució que ara pretén liderar, substituint així al conegut Carlos Carnicer.  Les eleccions se celebraran el proper 14 de gener van ser convocades el passat dia 11 per Carnicer durant el Ple del CGAE.

El nou president del Consell serà elegit “en Ple, d’entre els advocats exercents i residents a qualsevol col·legi d’advocats d’Espanya”, que presentin la seva candidatura, tal com assenyala l’article 70.1 de l’Estatut General de l’Advocacia, si bé seran els degans dels 83 col·legis d’advocats d’Espanya els encarregats de prendre la decisió, tal com assenyala l’article 72.2 d’aquest Estatut.

pere lluis
Huguet darrere el jutge degà de Tarragona

Les votacions per elegir el nou president de l’Advocacia tindran lloc durant el Ple del Consell General de l’Advocacia que se celebrarà el dijous 14 de gener. La presa de possessió es realitzarà en el següent Ple de l’Advocacia, que tindrà lloc el 28 de gener.

El termini de presentació i recepció de candidatures finalitzarà el proper 29 de desembre a les 24 hores.

L’actual president del Consell General de l’Advocacia, Carlos Carnicer, va anunciar al mes d’octubre que no es presentaria a la reelecció, després d’haver complert 3 mandats consecutius, després de ser elegit en les eleccions de 2001, 2006 i 2011.

 


REDACCIÓ16 Desembre, 2015

orduna_
Encarna Orduna
sonia_parisi
Sònia Parisi

Per primera vegada a Reus, una dona ‘comandarà’ els destins del Col·legi d’Advocats. Aquest dimecres al vespre, després de les votacions, se sabrà si els 484 lletrats reusencs amb dret de vot han dipositat la seva confiança en Encarnació Orduna o Sònia Parisi. És també el primer cop que aquest col·legi professional, que enguany commemora el seu 150è aniversari, celebra eleccions per escollir la substituta de Pere Lluis Huguet.

La ‘candidatura’ encapçalada per Orduna és encarada com la llista que pretén continuar la tasca desenvolupada pel degà en funcions. Sònia Parisi protagonitza l’opció alternativa. No se celebrava eleccions al Col·legi de Reus des de fa 28 anys.
La candidatura de Parisi la configuren Judith Gay (vicedegana), David Peña (tresorer), Anna Amigó (diputada segona), Francisco Javier Jiménez (diputat quart) i Juan Barrera (diputat sisè).
Per la seva banda, la llista de Orduna la formen Lluís Alcañiz (vicedegà), Pilar Lahoz (tresorera), Montserrat Mosquera (diputada segona), Cristina Santos (diputada quarta) i Javier Yeste (diputat sisè).
Orduna proposa més participació, potenciar les activitats formatives i mantenir la política d’austeritat i Parisi planteja un Col·legi d’Advocats obert a tot el partit judicial de Reus i per donar més protagonisme als advocats joves.

 


REDACCIÓ12 Desembre, 2015

ENTREVISTAadvocats_reus

Encarna Orduna pretén comandar els destins del Col·legi d’Advocats de Reus en els propers anys. Després de ser la mà dreta de l’actual degà, Pere Lluis Huguet, Orduna vol, des d’un punt de vista continuista, apropar el col·legi als ciutadans. Conciliadora i lluitadora acèrrima pels drets dels lletrats reusencs, Orduna es presenta a aquest repte convençuda que la Justícia és i ha de ser transversal a tota la societat. En la seva opinió, els polítics han maltractat un sector que, assegurà, està passant moments força difícils.  

orduna_RC –  És enriquidor per la professió l’existència de dues candidatures?
EO – L’existència de dues candidatures és enriquidora, no només per a la nostra professió sinó per a qualsevol col·lectiu atès que suposa participació i implicació activa per part dels col·legiats. Significa que el nostre Col·legi és viu.

RC – Vostè podria ser la primera degana de la Història del Col·legi de Reus. Que significat li dóna en l’àmbit personal i professional?
EO – A nivell professional res, sóc una advocada més que tindrà (si així els companys ho decideixen) l’honor i la responsabilitat de ser la seva Degana; a escala personal la satisfacció de treballar de forma desinteressada per la professió que estimem.

RC – Quin és el seu principal objectiu com a futura degana?
EO – No podria parlar d’un sol objectiu, sinó de molts i diversos. El principal oferir més i millors serveis al col·legiat, augmentar i fomentar la participació dels companys en totes les activitats i comissions, potenciar encara més la formació continuada de caràcter gratuït, defensar al Col·legi i als col·legiats davant les contínues modificacions legislatives que ens afecten, seguir amb la millora de la nostra plana web, xarxes socials i comunicació amb els col·legiats, apropar la nostra professió a la ciutadania, continuar amb la política d’austeritat… Realment no acabaria.Encarna_orduna

RC – Quin és el seu handicap?
EO – De handicaps segur que n’hi haurà però estic orgullosa del meu equip i convençuda de què qualsevol obstacle entre tots el podrem superar de la forma més beneficiosa pels nostres col·legiats.

RC – Quines reivindicacions farà al poder polític?
EO – Havent format part de la Junta de Govern com a vicedegana i davant de tots els obstacles i entrebancs que les modificacions legislatives o projectes legislatius ens estan afectant de forma contínua, puc assegurar que les reivindicacions des del Col·legi d’Advocats de Reus fa temps que s’estan fent de forma directa amb converses mantingudes amb representants de diferents formacions polítiques, posant de manifest les nostres inquietuds, preocupacions i propostes. Per tant, la meva intenció és potenciar aquesta comunicació i estar en primera línia de batalla si cal.

RC – Podria seguir com a exemple la gestió econòmica que ha seguit el Col·legi a Tarragona, reduint costos i baixant les quotes?
EO – No m’agraden les comparacions. De fet el Col·legi d’Advocats de Reus, davant de la crisi econòmica que evidentment ens ha afectat a tots els companys, ha reduït durant els darrers anys lesencara__encar despeses seguint una política d’austeritat fins al punt que l’esforç d’aquesta reducció de despeses i pensant sobretot en la situació de crisi va propiciar que a la darrera Assemblea General s’aprovés la reducció de quotes col·legials.

RC – Apostareu per la transparència? Quines mesures pensareu adoptar?
EO – Sí, com sempre, sens dubte. La voluntat és de ser absolutament transparents i per tant farem tot allò per a què els companys tinguin coneixement de tota l’activitat col·legial i de les notícies que puguin ser del seu interès.

RC – Molts advocats estan passant moments econòmics difícils, com se’ls pot ajudar des del col·legi?
EO – El Col·legi és casa seva i tots els col·legiats l’han de tenir com a tal. Per tant, qualsevol demanda en aquest sentit s’estudiaria de manera personalitzada per trobar una solució. De fet, ja tenim un Reglament per facilitar el compliment de les obligacions col·legials de caràcter econòmic i volem impulsar quantes mesures siguin necessàries per a ajudar als companys que ho necessitin.

encara_ordun
Orduna és l’a vice-degana del Col·legi d’Advocats de Reus

RC – Quan es diu que la vostra candidatura és continuista, què vol dir en la pràctica? En què pensa diferenciar-se del mandat de Pere Lluís Huguet?
EO – Jo no he dit mai que la meva candidatura sigui continuista.

Sí que és cert que som hereus de la nostra història, de la qual ens sentim orgullosos i de manera especial de la més recent encapçalada pel degà Pere Lluís Huguet però de ben segur els reptes, obstacles i situacions que ens podem trobar en un futur poden ser d’un tarannà ben diferent. El que sí se és que els companys que formen part de la meva candidatura tenim il·lusió, experiència, ganes de treballar i esperit d’equip i això sens dubte és primordial per a avançar en la tasca de gestió col·legial.

RC – Com veu la justícia en aquest moment?
EO – Maltractada (manca de recursos, bombardeig de modificacions legislatives…).

RC – Què es podria fer des del Col·legi per evitar que l’exposició dels imputats i la seva presumpció d’innocència del judici mediàtic?
EO – Impulsar el que ha estat fent l’advocacia institucional: demanar pel damunt de tot que es preservi la presumpció d’innocència i que aquesta sigui efectiva.

Entrevista: RC

 


REDACCIÓ2 Desembre, 2015

ENTREVISTAPere Lluís Huguet està a punt d’esgotar el seu mandat com a degà del Col·legi d’Advocats de Reus. En aquesta entrevista fa una ràpida radiografia a la professió i explica de forma resumida les grans diferències entre el tarannà de l’exministre Gallardón i Rafael Catalá. Tot indica que serà una dona (Encara Orduna) qui substituirà Huguet en la presidència dels advocats reusencs. 

P_lluis_huguet
El degà del Col·legi d’Advocats de Reus, Pere Lluís Huguet

RC – Com es troba actualment el Col·legi d’Advocats de Reus?
PH – Amb l’esperança que finalment la situació econòmica millori, i per tant, també millori la situació dels nostres companys. Durant els darrers anys hem patit moments molt durs com a conseqüència de la crisi i també de les reformes legislatives que va comportar la imposició de les taxes judicials així com diversos projectes de llei que en definitiva, provocaven la desaparició del col·legi d’advocats de reus, i inclús dels jutjats de la ciutat.
Vam treballar tots com una pinya per reformar el que creiem era injust, i han estat derogades les taxes judicials per les persones físiques i els projectes de llei que preveien la desaparició del col·legi i dels jutjats ja no es troben a l’agenda política i per tant, no seran aprovats durant aquesta legislatura.

RC – Vostè està a punt d’esgotar el seu mandat, quines són ara per ara les vostres principals preocupacions?
PH – La primera, la situació econòmica que com a part de la societat també afecta als advocats, la segona, la millora de l’Administració de Justícia, no és admissible que en ple segle XXI la nostra administració de justícia funcioni tota ella amb paper i amb pocs mitjans tecnològics, si volem una justícia ràpida, eficaç i propera hem de dotar de mitjans, donat que en un estat democràtic la justícia és un factor essencial per garantir l’estat de dret.pere_lluis_huguet

RC – Què ha volgut fer i no ha pogut?
PH – Dels objectius que ens vam plantejar l’equip que en aquest moment formem la Junta de govern, crec que s’han complert tots, tenim un ambiciós pla de formació continuada, hem millorat la gestió administrativa del col·legi i hem aplicat criteris d’eficiència i racionalitat que han comportat la reducció de la quota col·legial durant aquest exercici, així mateix hem millorat notablement els serveis que presta el col·legi als companys.

RC – Les taxes judicials van ser una lluita… En quin moment estem?
PH – Efectivament, ha estat una lluita no només del col·legi defensada per tots els companys, sinó també de tots els operadors jurídics que van creure que eren una limitació a l’accés a la justícia i per tant, vulneraven l’article 24 de la Constitució. L’actual ministre de Justícia les ha suprimit per les persones físiques tot i que nosaltres reclamàvem també la supressió a les Pymes. En aquest punt ens ha sorprès, que cap de les organitzacions empresarials que representen les pymes hagin reclamat aquesta supressió i ens hem quedat pràcticament sols davant la nostra petició. Per tant, en aquests moments hem millorat però no hem arribat al que nosaltres proposàvem.

RC – El ministre Gallardón va marxar i Rafael Catalá el va substituir, heu notat el canvi?
PH – Efectivament el canvi ha estat molt substancial, hem recuperat el diàleg amb el Ministeri i hi ha una voluntat del ministre de parlar i consensuar les reformes, això no vol dir que estiguem d’acord amb totes les seves propostes, però sí que ens sentim satisfets de l’actitud de diàleg.
L’actual ministre té un talant dialogant, independentment de què podem no estar d’acord en molts plantejaments, però del primer dia està disposat a parlar-ne, prova d’això han estat la retirada de les taxes judicials de les persones físiques i potser quelcom encara més important, la retirada dels articles de l’avantprojecte de reforma de la llei d’Enjudiciament judicial, de la possibilitat que sense autorització judicial s’intervinguessin les comunicacions, tant telefòniques com electròniques, des de l’advocacia se li va plantejar la pèrdua de Pere-L-Huguet-vicepresidente-Abogacia-web-300x197garanties constitucionals que representava i posteriorment va anunciar que es retirava aquesta possibilitat.

RC – L’advocacia és un sector professional oblidat per la classe política?
PH – No crec que sigui un sector oblidat, perquè principalment una part important de la classe política són advocats, sense perjudici que ens agradaria una major implicació de la classe política en les reivindicacions de l’advocacia per millorar l’estat de dret.

RC – Li agradaria presentar-se a la reelecció?
PH – He complert tres mandats i sempre he cregut que és bona la renovació en els òrgans de govern, em sento satisfet per la feina feta i crec que he complert tots els objectius que em vaig plantejar, pel que no em tornaré a presentar a la reelecció motiu pel qual tindrem un nou degà o degana.

 RC


REDACCIÓ11 Maig, 2015

lexnetEn representació del Consell de l’Advocacia Catalana, pel degà de Reus i president de la Comissió d’Informàtica del Consell, Pere Lluís Huguet

DSCN1499
Huguet, en la foto amb el ministre, presidirà la comissió

El Departament de Justícia de la Generalitat i el Consell de l’Advocacia Catalana utilitzaran la plataforma informàtica LexNet per a l’intercanvi d’informació entre les diferents parts en un procés judicial, com a conseqüència d’un acord marc de col·laboració en matèria tecnològica, signat avui.

Amb aquest conveni, el Consell de l’Advocacia Catalana es compromet a instar als seus col·legiats a que la recepció de notificacions es faci mitjançant el sistema LexNet, amb el certificat digital emés per l’Autoritat Certificadora de l’Advocacia (ACA).

El Departament de Justícia, per la seva banda, podrà accedir al registre de professionals col·legiats en exercici, que serà posat a disposició de les oficines judicials, fiscalies i altres serveis de l’Administració de justícia a Catalunya

La finalitat serà conèixer les dades de caràcter professional dels col·legiats en exercici en tot el territori nacional que realitzin actuacions judicials davant els òrgans judicials amb seu a Catalunya.

Aquesta informació serà recollida en un únic llistat verificat, unificat i normalitzat, a fi d’incorporar-la al sistema de gestió processal utilitzat a Catalunya.

jutjats
Els actors judicials tindran una plataforma informàtica 

L’acord constitueix una comissió de seguiment que, en representació del Departament de Justícia, estarà formada pel director general de Modernització de l’Administració de Justícia o persona en qui delegui i per un representant de l’Àrea TIC del Departament de Justícia amb formació tècnica.

I en representació del Consell de l’Advocacia Catalana, pel degà de Reus i president de la Comissió d’Informàtica del Consell, Pere Lluís Huguet, i per un representant tècnic.

La utilització del sistema és obligatòria per als secretaris judicials, advocats de l’estat i de la Generalitat i els funcionaris al servei de l’Administració de Justícia, i ara s’afegeixen tots els advocats catalans en exercici davant els tribunals.


REDACCIÓ5 Abril, 2014

carles_ferrer
La sala del Palau Bofarull s’ha fet petita

Com cada any, el Palau Bofarull de Reus ha acollit, aquesta tarda, l’acte d’imposició de togues i reconeixement d’advocats, coincidint amb el Dia de Sant Raimon de Penyafort, el patró d’aquest col·lectiu.
El Col·legi d’Advocats ha donat la benvinguda a quatre joves, reconegut la trajectòria professional de nou advocats i homenatjat a Aureli Bofill pels seus 50 anys dedicats a la professió.
Però el moment més emotiu i reivindicatiu els ha protagonitzat l’ex degà del Col·legi d’Advocats de Reus, a qui l’han condecorat amb la Creu de Mèrit al servei de l’advocacia.
carles_ferrer
Ferrer saluda el degà del col·legi

Carles Ferrer, després de recollir la medalla i visiblement emocionat, ha volgut, per una banda, demanar als companys que no baixin la guàrdia contra les aberracions legals propostes pel ministre Gallardón, i per una altra, demanar disculpes a la seva família i més concretament a la seva filla Clàudia, per no haver estat al seu costat tot el temps que hauria. Per aquest motiu, li ha dedicat la més alta distinció de l’advocacia espanyola.
Ferrer ha dit que la clau està en la unitat i en no baixar la guàrdia. Cal continuar totes les mobilitzacions i defensar els interessos dels ciutadans, sobretot la classe mitja-baixa, ja que, alguns d’ells, tenen dificultats per accedir a la justícia a causa de les elevades taxes.
En el camp més personal, el lletrat, que va ocupar durant anys càrrecs de responsabilitat al seu col·legi professional, s’ha emocionat a l’adreçar-se a la seva filla per demanar-li perdó per la seva absència com a pare a causa de les seves obligacions professionals. “Aquesta creu és la compensació dels temps que no m’has tingut. Aquesta creu també és teva”, ha dit amb veu tremolosa mentre mirava la seva filla d’11 anys. L’assistència li ha regalat un fort i sonor aplaudiment.
Ha recordat també la seva dona Pilar i els seus pares, d’origen humil, de qui ha heretat la cultura de l’esforç, la constància i la prudència. Ha mencionat tots aquells amics que, d’una manera o altra, són els pilars del seu dia-a-dia. Un quotidià que vol continuar dedicant a l’advocacia.
D’altra banda, el president de l’Advocacia Catalana ha encoratjat els nous togats a fer de la seva professió una vocació. I al ministre de Justícia el censura perquè “les mesures legislatives que s’estan aprovant suposen traves perquè el justiciable pugui acudir a la justícia”.
Miquel Samper que parlava en el mateix dia que s’ha aprovat l’avantprojecte de llei orgànica del poder judicial, entén que les mesures governamentals no estan pensades per promoure la justícia des del punt de vista ciutadà.

Fotos: S. Cordón