Arxius de Pere Ferrer | Diari La República Checa

porn
REDACCIÓ17 Octubre, 2022
estela8-e1666023578750-1280x871.jpg

Josep Maria Estela ha evitat ser polititzat

Revolució a ‘can Mossos’. Després que Interior – amb el conseller Joan Ignasi Elena al capdavant – fes fora, de males maneres, el major Trapero, la història es repeteix amb el comissari Josep Maria Estela. Els estira-i-arronsa entre la cúpula d’Interior, la direcció de la policia i la prefectura dels Mossos ha acabat amb la destitució del lleidatà. Ara el substituirà, provisionalment, Eduard Sellent.

El sindicat dels Mossos USPAC, en un comunicat, ha titllat de “lamentable” la imatge que s’està donant de la policia catalana. El “joc de cadires a la prefectura afecte el dia a dia del servei i a la pèrdua tant de la confiança com del principi d’autoritat dels agents” que estan al carrer.

USPAC critica el conseller Elena per haver dit recentment que el cos de Mossos d’Esquadra “havia de polititzar-se”, sense tenir en compte que “avui està ell, però demà hi seran uns altres a qui els hi estan deixant en safata la manipulació d’un cos policial”.

Els sindicalistes estan contraris a la ‘mossa de quota’, perquè, entenen, que el cos ha de feminitzar-se però sempre amb base als principis de mèrit i de capacitat. O sigui, l’USPAC no vol que una feminització imposada sinó feta amb solidesa, amb criteris i natural. En to irònic, el sindicat pregunta: (El departament d’interior) predicarà amb l’exemple i deixarà que sigui una dona qui sigui consellera d’Interior o directora general de la Policia?

L’USPAC no té dubtes que el comissari Josep Maria Estela està pagant el preu de (mal anomenada) feminització. Per a l’entitat sindical, Estela és “una persona propera a la base, un policia que coneix el territori i que, per exemple, ha estat dels pocs comandaments que han ajudat els Mossos que van abatre als terroristes en els atemptats de Barcelona i Cambrils”

Lamenten que per a aquest conseller, “mirar pels agents, pel territori, per donar un servei a la ciutadania de qualitat amb els millors policies sense establiments de quotes, no està l’ordre del dia”.

No tenen dubtes que el conseller Joan Ignasi Elena “vol un cap dels Mossos més polititzat, més obedient, a qui es pugui manipular i que no tingui criteri propi”.

Aviat, diuen, “coneixerem qui serà el putxinel•li del conseller Elena per dirigir el cos de Mossos d’Esquadra en tant no hi hagi una nova comissària a qui nomenar la seva “titella” particular”.

Estela serà el comissari de Ponent

Aquesta guerra, alerta USPAC, serveix per a tapar les misèries i ineptituds de la direcció general de la Policia. “Aquesta és la lluita de Joc de Trons” tindrà lloc mentre “els nous vehicles policials no arribaran fins al 2024/25, perquè no han licitat per a un preu just; les Sales de Comandament sobrepassen el límit de càrrega de feina; continua el maltractament als companys destinats a URIA o ACD Les Corts; deixen morir les especialitats com Trànsit o Investigació; juguen amb híbrids USC-Ordre Públic; o utilitzen la DAI com una policia ‘política’ per perseguir als agents que fan la seva feina en compte de defensar-los davant els agressors”.

Els sindicalistes asseguren que ni el conseller Elena ni el director general Pere Ferrer es mereixen els 17 mil policies que estan al seu servei.

 

PUBLICITAT










REDACCIÓ7 Agost, 2022
mossos-cinta.jpg

Els Mossos d’Esquadra han anunciat que ja poden actuar com a policia judicial per tota la Unió Europea (UE). “Des d’aquest agost podem realitzar investigacions a tots els països de l’espai europeu Schengen, una eina essencial per perseguir i resoldre els delictes a Catalunya”.

Això significa que, a partir d’ara, els Mossos d’Esquadra poden fer investigacions, seguiments i realitzar vigilàncies transfrontereres de sospitosos i criminals als 26 països de l’espai Schengen. “És un reconeixement com a policia integral i ens situa al mateix nivell que la resta de policies europees”, celebren des del Mossos.

Es tracta d’un “salt qualitatiu” i una “reivindicació històrica” que s’ha assolit després de fer-se efectiu l’acord assolit entre la conselleria i el Ministeri d’Interior durant la tardor del 2021. “La policia de la Generalitat guanya la capacitat de poder fer producció judicial i investigacions que tenen el seu origen a Catalunya i que tenen derivades a l’estranger”, ha assenyalat el director general de Mossos, Pere Ferrer, que també considera que això potenciarà totes les unitats d’investigació, tot i que no comportarà canvis en l’estructura interna.

PUBLICITAT








REDACCIÓ23 Novembre, 2020
atentados_jihadistas.jpg

El malestar entre els mossos que van participar en els diferents dispositius policials, arran dels atemptats terroristes del 17 d’agost a Cambrils i Barcelona, s’ha fet palès durant el judici que s’està celebrant a l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares.

Molts agents de la policia catalana entenen que la Generalitat i el Ministeri d’Interior els han dispensat un tracte diferencial. Hi ha agents policies que han estat reconeguts com a víctimes del terrorisme i altres que no. Aquí és on sorgeixen les discrepàncies i el malestar.

Com s’entén, per exemple, que un dels dos mossos que va abatre el gihadista Younes Abouyaaqoub va ser acreditat com a víctima del terrorisme i indemnitzat i l’altre, que va participar en la mateixa – i delicada – operació, no? Uns van ser condecorats i altres no. El mateix va passar amb els policies que van ser atropellats mentre participaven en el dispositiu ‘gàbia’, amb l’objectiu de localitzar i capturar el conductor de la furgoneta assassina de les Rambles de Barcelona.

No deixa de ser, com a mínim sorprenent, que el magistrat instructor, José Luis Calama Texeira, hagi recusat la personació d’algunes de les víctimes de la cèl·lula terrorista perquè els forenses no havien pogut establir una relació causa-efecte entre l’atac i les presumptes lesions de naturalesa psíquica al·legada per alguns agents.

Entre els policies que acudeixen a declarar a l’Audiència Nacional es nota molestar. Els testimonis d’alguns mossos són esfereïdors. Deixen evidenciar que encara no han paït el terror que van viure aquell fatídic agost del 2017. Més d’un es queixa del tracte – o del poc tracte – que ha rebut per part del Departament d’Interior de la Generalitat i, de retruc per part de la cúpula dels Mossos d’Esquadra. Més enllà dels tràmits administratius – que depenen de l’executiu central i català – els agents consideren que la política de condecoracions ha estat completament diferencial i discriminatòria.

El passat dijous, el director general de la Policia, Pere Ferrer, es va desplaçar fins a l’Audiència Nacional per donar suport institucional als mossos que van intervenir en els diferents operatius per investigar l’atac terrorista. Ferrer reconeix que a escala administrativa n’hi ha hagut algunes deficiències. La Direcció General de la Policia i el Departament d’Interior estan intentant resoldre i corregir – dins la seva possibilitat – alguns d’aquests defectes. De moment, s’ha creat un ‘equip de suport’ logístic, jurídic i psicològic als mossos que hauran de comparèixer davant el tribunal presidit pel controvertit Félix Alfonso Guevara.

Pere Ferrer ha explicat que es va reunir amb alguns dels agents i que va escoltar les seves inquietuds i reivindicacions, les quals les entén i que espera – dins les seves possibilitats legals – sanar-les. No ens ha dit quan, ni com…

El cert és que hi ha policies que ja estan en actiu amb evidents trastorns posttraumàtics i seqüeles físiques.

🖋 Ricard CHECA
Audiència Nacional (San Fernando de Henares)

 V Í D E O | Visita del director general a l’Audiència Nacional

PUBLICITAT



REDACCIÓ30 Setembre, 2019

Pere Ferrer, nou director dels Mossos

Continuen els canvis en la cúpula política de la Conselleria d’Interior. Després d’haver fulminat la seva cap de comunicació, el titular d’Interior, Miquel Buch, es troba ara amb la dimissió del director dels Mossos d’Esquadra, Andreu Martínez.

El que fou mà dreta de Buch serà substituït oficialment aquest dimarts, dia 1 d’octubre, coincidint amb el segon aniversari de la repressió policial arran del referèndum independentista.

Martínez abandona el càrrec que havia ocupat durant un any i mig, quan es preveu una tardor força moguda i amb moltes concentracions i mobilitzacions al carrer davant una sentència molt dura contra els presos polítics.

El substitut d’Andreu Martínez serà Pere Ferrer, qui ha ocupat fins ara el càrrec de cap de gabinet del conseller Buch. El relleu es farà oficial aquest dimarts.

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter