24. Abril 2024

Arxius de Pere aragonès | Pàgina 3 de 12 | Diari La República Checa

REDACCIÓ26 Desembre, 2022
aragones_flors.jpg

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha participat en la tradicional ofrena floral a la tomba del que fou president de la Generalitat, Francesc Macià.

L’acte, al cementiri de Montjuïc de Barcelona, ha servit per retre homenatge pel 89º aniversari del seu traspàs. En la seva al·locució, el governant ha posat en valor la figura del president republicà: “Macià ens interpel·la a seguir treballant pel màxim nivell de llibertat de Catalunya i ens inspira amb els seus valors republicans a seguir compromesos amb la justícia social, els drets i llibertats, amb la causa de la democràcia i la justícia”.

El cap de l’executiu ha explicat que el seu govern se sent “continuador” del llegat de Macià. “Si avui tenim Generalitat és gràcies a Francesc Macià. Gràcies a fer possible el 1931, la proclamació de la República catalana a través de la força dels vots i a través de la força de les urnes que després esdevindria la Generalitat recuperada”, ha recordat.

En aquest sentit, ha defensat la independència de Catalunya tal com, ha dit, va fer l’anterior president republicà. “Ell sempre havia pensat que la independència i sobirania del nostre poble era condició indispensable per oferir la igualtat d’oportunitats, la major justícia social pel conjunt de la ciutadania”, ha afegit, per cloure: “El seu compromís amb les classes populars, especialment amb els treballadors del camp i de la ciutat, el seu compromís amb la justícia i el seu compromís amb la llibertat de Catalunya van marcat tota la seva vida”.

El president, que ha estat acompanyat per diversos membres del Govern, ha saludat un cop acabats els parlaments als descendents de Francesc Macià abans de marxar.

PUBLICITAT







REDACCIÓ7 Desembre, 2022
b91a28f4-7e81-46e1-9986-aefc3a6d9f5c-1280x853.jpg

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assegurat que el projecte Hard Rock tirarà endavant, però ha demanat certa tranquil·litat per redactar i aprovar el nou Pla Director Urbanístic (PDU). “Ningú voldria que ara hi hagués una sentència judicial que ens digués que hem de tornar a començar”, ha declarat. En aquest sentit, Aragonès insisteix que “els procediments estan en marxa”, però que “s’han de fer amb el màxim rigor, incorporant tots els informes i recomanacions”.

Fa poques setmanes es va fer públic un document del departament d’Acció Climàtica que era desfavorable a la iniciativa, però el president del Govern ha recordat que la Generalitat va fer una primera adjudicació de les llicències de casino i va reduir de sis a un, el número d’aquesta mena d’establiments que ha de tenir el complex lúdic i turístic, fent “un projecte més assumible pel conjunt del territori”, segons ha defensat Aragonès.

Dilluns passat, la Cambra de Comerç de Tarragona va impulsar un manifest exigint l’aprovació definitiva del PDU per desbloquejar el complex turístic, després que l’alcalde de Salou, Pere Granados, advertís que l’empresa americana havia aturat el projecte. En el mateix acte, el batlle de Vila-seca, Pere Segura va matisar que només s’havien deixat de fer reunions a l’espera que s’aprovi el nou pla.

PUBLICITAT



REDACCIÓ28 Novembre, 2022
pere-grandos-1280x720.jpg

Salou ha aixecat el teló del primer #SalouCongress dedicat al turisme sostenible. El govern espanyol ha volgut imprimir importància al certamen, fent que es desplacés a la capital de la Costa Daurada el secretari d’estat de Turisme, Fernando Valdés i la delegada del govern a Catalunya, Maria Eugènia Gay.

Pere Granados durant el seu parlament

Hi havia també una nodrida representació de l’Aliança de Municipis Turístics de Sol i Platja. Però, mentre el govern de Pedro Sánchez aplaudeix la iniciativa, sembla que l’executiu de Pere Aragonès la vol invisibilitzar. Això és el que es pot despendre de l’absència institucional del delegat del Govern de Catalunya a Tarragona, Àngel Xifré. El representant del govern català tenia previst assistir a l’obertura del SalouCongress, però ha acabat no assistint-hi.

Davant aquesta absència, el cert és que els assistents tenen arguments per concloure que el Govern de la Generalitat ha girat l’esquena a l’acte organitzat per l’Ajuntament de Salou. Potser s’ha oblidat que el turisme és un tema que hauria d’estar allunyat del partidisme i de la política de parròquia, ja que és una indústria que necessita recolzament i estabilitat, atenent que genera molts llocs de treball.

El secretari d’Estat ha presidit l’acte

I parlant de generar riquesa, l’alcalde de Salou, durant el seu discurs en l’acte inaugural, ha criticat el govern del republicà Pere Aragonès per no treballat “de valent la defensa” de l’encallat projecte Hard Rock.

Per a Pere Granados, el centre recreatiu aportarà, sens dubte, sostenibilitat econòmica al territori i ajudarà a desestacionalitzar el turisme. El batlle entén que l’executiu català hauria de pronunciar-se a favor del macroprojecte i evitar que els contraris guanyin tot el protagonisme.

Yeray Moreno, regidor d’Hisenda

Salou Congress és una convenció sobre turisme de costa que se celebra fins aquest dimarts. En les dues jornades, es tractaran qüestions com la transformació del model de ‘Sol i platja’ i les oportunitats que ofereixen les tecnologies per garantir un creixement turístic. sostenible.

Yeray Moreno és el titular de la Regidoria d’Hisenda que col·labora molt activament en l’organització  d’aquest certamen.

Durant el dia d’avui, l’Aliança de Municipis Turístics de Sol i Platja celebren una assemblea a Salou, d’on Pere Granados sortirà elegit president.

 

VÍDEOS

PUBLICITAT





REDACCIÓ21 Novembre, 2022
aragones-i-illa-1.jpg

El líder del PSC, Salvador Illa, ha tornat a “allargar la mà” al Govern per aprovar els pressupostos de 2023, abans que els socialistes tornin a reunir-se amb l’executiu català aquest mateix dimecres, per a quan ha reclamat tenir ja tota la documentació sobre el projecte pressupostari.

Així ho ha assegurat Illa durant la clausura de la jornada “Desxifrant la doble transició (ecològica i digital): Smart cities, pensar globalment, actuar localment?”, que ha organitzat la Fundació d’Estudis Progressistes Europeus i la Fundació Rafael Campalans, el laboratori d’idees del PSC.

Acompanyat de Pau Solanilla, director de la Fundació Rafael Campalans i Comissionat de Promoció de Barcelona, i de Maria João Rodrigues, presidenta de la Fundació per a Estudis Progressistes Europeus (FEPS), Illa ha arrencat rememorant la figura de l’exministre socialista Ernest Lluch, assassinat per ETA fa 22 anys.

El líder del PSC ha recordat que Lluch “va promoure el diàleg en un moment molt difícil per a Espanya” i, per això, el seu llegat segueix inspirant l’acció política del PSC, com “posar en pràctica el diàleg després d’uns anys molt complicats a Catalunya i molt durs en què una part de la societat ha intentat imposar una secessió”.

Un exercici del diàleg que també ha reivindicat per als pressupostos catalans, després que el Govern “hagi col·lapsat i s’hagi trencat, i sigui el govern amb els suports més febles de la història de l’autogovern de Catalunya”.

“Estem intentant ajudar a què les conseqüències d’això no perjudiquin la societat catalana privant-la d’un pressupost. Per això, estem allargant la mà per dialogar sobre pressupostos. Hem rebut la notícia que tindrem una nova reunió aquest dimecres per parlar de pressupostos. Esperem disposar de tota la documentació precisa per poder organitzar-la”, ha avisat.

PUBLICITAT





REDACCIÓ15 Novembre, 2022
miquel-puig-1.jpg

El Govern ha nomenat secretari d’Assumptes Econòmics i Fons Europeus l’economista tarragoní Miquel Puig, que s’incorpora així al departament que comanda la consellera Natàlia Mas. Actualment és regidor a l’Ajuntament de Barcelona. Ernest Maragall el va fitxar en els últims comicis municipals per seduir votants més enllà de les files d’ERC, i ara aquest independent passarà a ser alt càrrec del Govern liderat per Pere Aragonès.

Puig (Tarragona, 1954) ha exercit càrrecs com el de director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (avui CCMA) entre el febrer del 2000 i el març del 2002.

Comissionat per a la Societat de la Informació, primer president del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) o director general del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya són d’altres dels càrrecs que inclou la seva trajectòria en l’administració pública.

 

PUBLICITAT






REDACCIÓ2 Novembre, 2022
xavir-pellicer.jpg

Xavier Pellicer

La CUP ha anunciat aquest dimecres que no pensa reunir-se de moment amb el Govern per iniciar una negociació sobre els propers pressupostos de la Generalitat. Així ho ha avançat el diputat de la CUP al Parlament Xavier Pellicer, després que la setmana passada el Govern anunciés una ronda de reunions amb JxCat, En Comú Podem, el PSC i també la CUP, per abordar la negociació pressupostària. “El Govern ens va traslladar la setmana passada la seva voluntat de reunir-se amb nosaltres per parlar de pressupostos. Ho hem valorat i la nostra posició és que, de moment, no ens reunirem”, ha afirmat.

La CUP, ha advertit, està avui “molt més a prop de l’esmena a la totalitat que d’obrir una negociació sobre pressupostos”, ja que, segons Pellicer, l’actual Govern de Pere Aragonès “segueix anant de la mà de les polítiques de la patronal i del Govern del PSOE” i “continua alimentant macroprojectes com el Circuit de Catalunya, les pistes d’esquí privades o els macrocasinos de Tarragona”.

Les converses que vol obrir el Govern, al seu entendre, són una estratègia per “tapar la seva agenda immobilista” amb “focs artificials i propaganda” sobre unes negociacions “fictícies”.

Per la CUP el Govern “vol fer veure” que està treballant “pel 80% del país, quan en realitat ho està fent per l’1%”

“El Govern no té una voluntat real de negociar amb la CUP”, ha denunciat Pellicer, per la qual cosa el seu grup esperarà a escoltar els nous consellers en les seves compareixences parlamentàries de les properes setmanes i, a partir de llavors, decidirà si val la pena asseure’s a negociar els propers pressupostos. Per a Pellicer, el Govern “vol fer veure” que està treballant “pel 80% del país, quan en realitat ho està fent per l’1%”.

D’altra banda, ha acusat la conselleria de Territori de “continuar subvencionant pistes d’esquí privades”: “Mentre declara una revolució verda, rega amb diners públics negocis privats, que representen un model caduc basat en el turisme de masses i en el malbaratament d’aigua i recursos energètics”.

 

 


REDACCIÓ26 Octubre, 2022
illa_aragones.jpg

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, es reunirà aquest divendres, dia 28, amb el líder de l’oposició i primer secretari del PSC, Salvador Illa, després de rebre fa dies a dirigents de JxCat, Comuns i la CUP per sondejar els suports als pressupostos i explicar els canvis en l’Executiu català.

Així ho ha desvetllat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que ha explicat que en les últimes setmanes el president català es va veure amb representants de JxCat i la CUP, reunions que no havien transcendit, a diferència de la trobada amb Jéssica Albiach, que sí es va fer públic malgrat el caràcter privat d’aquestes trobades.

En un context en què Aragonès explora els possibles suports als pressupostos de 2023, amb la incertesa de si aconseguirà tenir-los després de la sortida de JxCat de l’Executiu de coalició i la fràgil minoria parlamentària d’ERC (33 diputats), el president ha mantingut reunions en els últims dies amb diversos partits.

Aquesta ronda de reunions privades culminarà aquest divendres 28 amb el líder del PSC, Salvador Illa

Aragonès es va veure en primer lloc amb Dolors Sabater i Eulàlia Reguant (CUP) el diumenge 9 d’octubre al matí, quan amb prou feines havien passat dos dies des de la ruptura del Govern de coalició, una reunió que no s’ha conegut fins avui.

El divendres 14 d’octubre, al migdia, va rebre en el Palau de la Generalitat a la líder parlamentària dels comuns, Jéssica Albiach, una trobada que sí va transcendir davant els mitjans; i el divendres 19 d’octubre a la tarda es va reunir amb el secretari general de JxCat, Jordi Turull, i el líder parlamentari d’aquest partit, Albert Batet.

PUBLICITAT




REDACCIÓ7 Octubre, 2022
2d2c493b-6150-4670-a4ed-9359838f7f6e-1280x853.jpg

Els afiliats de Junts han decidit sortir del Govern a la consulta que el partit ha fet a la militància. Un 55,73% dels afiliats ha votat a favor d’abandonar l’executiu, mentre que el 42,39% han demanat quedar-s’hi. Només hi ha hagut un 1,88% dels vots en blanc. La participació a la consulta ha estat molt alta, d’un 79,18%.

L’executiva de Junts té previst reunir-se a partir de dos quarts de sis de la tarda per analitzar el resultat. La formació farà una roda de premsa a la seu de Junts un cop acabi la reunió. El cens total era de 6.465 afilats, que podien respondre en dos dies a la pregunta: “Vols que Junts continuï formant part de l’actual Govern de la Generalitat de Catalunya?”. Hi havia tres opcions: sí, no o vot en blanc.

PUBLICITAT






REDACCIÓ5 Octubre, 2022
aragones-1280x853.jpg

Pere Aragonès

Alcaldes i candidats de Junts per Catalunya al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre s’han adherit a un manifest que demana que el partit continuï al Govern, poques hores abans que comenci la consulta a les bases per decidir si la formació es manté a l’executiu de Pere Aragonès o en surt. Entre els signants del manifest (24 a les Terres de l’Ebre i 35 al Camp de Tarragona) també hi ha exalcaldes. El text ha estat signat, a més, per una vintena d’alcaldes i alcaldables del Maresme, i també han apostat per la continuïtat els regidors de Junts a Barcelona. Tot plegat mentre afloren les divisions internes al partit, amb veus destacades com la de Laura Borràs apostant per la sortida i la dels consellers -excepte Gemma Geis- demanant continuar.

El partit obrirà la votació telemàtica la mitjanit de dimecres a dijous i els afiliats tindran fins divendres a les cinc de la tarda per dir si volen mantenir-se a l’executiu, marxar o si prefereixen deixar el vot en blanc. El secretari general de Junts, Jordi Turull, encara no s’ha posicionat clarament al respecte, tot i que dilluns va assegurar que traslladaria a la militància la seva postura. Tampoc ho ha fet Carles Puigdemont, per bé que ha repiulat un tuit del portaveu de Junts, Josep Rius, en què aquest demana que el partit surti del Govern davant l'”immobilisme” d’ERC.

Aquest dimecres al matí la sindicatura electoral de Junts ha demanat a “càrrecs interns”, “òrgans col·legiats” del partit i “representants a les institucions” que es mantinguin “neutrals”.

Pel que fa al manifest, els signants demanen a la militància que voti afirmativament per seguir al Govern. El text recorda que en moments “extremadament complicats sempre s’ha imposat la voluntat de no trencar l’independentisme”. “Sempre, sempre i sempre s’ha sabut prioritzar la unitat estratègica”, recita el manifest.

PUBLICITAT




REDACCIÓ2 Octubre, 2022
aragones.jpg

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el secretari general de JxCat, Jordi Turull, mantindran aquest diumenge una conversa, en un últim esforç per intentar evitar una ruptura del Govern, encara que les expectatives que es pugui reconduir la crisi en la coalició són mínimes.

Demà acaba el termini marcat per JxCat per intentar arribar a un acord amb ERC, abans que la militància de Junts es pronunciï, en una consulta prevista per als dies 6 i 7 d’octubre, sobre si cal sortir o no del Govern.

JxCat va fer arribar el divendres a la nit un document de condicions a Aragonès, que segons el president català no està fet amb “voluntat d’acord”, sinó per justificar una possible sortida de Junts del Govern, com vol un sector del partit.

El document, per exemple, posa com a condició per a l’acord que Jordi Puigneró sigui restituït com a vicepresident del Govern, la qual cosa implicaria fer marxa enrere en la decisió d’Aragonès de destituir-ho per no haver-li avisat que el seu partit podia amenaçar-ho amb demanar-li que se sotmeti a una qüestió de confiança.

Una altra de les condicions de JxCat, segons ha remarcat Aragonès en declaracions a Tv3, “situa a les institucions de Catalunya per sota del Consell per la República”, espai parainstitucional que lidera des de Bèlgica l’expresident Carles Puigdemont.

“És una proposta que no està pensada per arribar a un acord, no permet arribar a un acord”, ha denunciat Aragonès, que ha avisat que “mantindrà” la seva decisió de destituir a Puigneró i ha advertit a JxCat que els seus “ultimàtums” no ajuden.

Per Aragonès, “no té cap tipus de sentit” que JxCat especuli amb una qüestió de confiança, perquè “no es pot posar en qüestió la continuïtat d’un govern del que formes part”.

Malgrat tot, s’ha mostrat “disposat a parlar, amb voluntat de sumar”, i per això ha explicat que demà diumenge mantindrà “una conversa” amb Turull, a qui li traslladarà el seu rebuig al document de condicions de JxCat.

Aragonès ha descartat sotmetre’s a una qüestió de confiança, perquè si no obtenia suficients suports s’obriria un termini de “dos mesos per triar un nou president de la Generalitat” i, com “no hi ha una candidatura alternativa” per aconseguir els suports necessaris, Catalunya es veuria abocada a unes noves eleccions.

Davant la possibilitat que JxCat surti del Govern, ha deixat clar que no té intenció de convocar eleccions, sinó que treballarà per mantenir la “estabilitat” i la “continuïtat” del seu executiu.

Acord i claredat
D’altra banda, ha sortit al pas de les paraules de Puigdemont en l’acte de commemoració de l’1-O, en el qual ha rebutjat la idea d’Aragonès de buscar un referèndum pactat amb l’Estat mitjançant un “acord de claredat”, l’anomenada via canadenca: “El referèndum ja ho vam fer, és valgut i no cal tornar-ho a fer”, ha dit l’expresident.

“Vam fer un referèndum, però no som independents”, li ha replicat Aragonès, que ha apostat per “explorar un referèndum pactat” per aconseguir la independència.

Aragonès també s’ha referit als esbroncs rebuts per l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell en l’acte de l’1-O, una situació “absolutament lamentable i injusta”, que li “dol en el cor”, perquè es tracta de “una persona represaliada” que es va passar “més de tres anys a la presó” pel seu paper en 2017.

PUBLICITAT