25. Abril 2024

Arxius de pegasus | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Maig, 2023
serret-1280x853.jpg

La consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, creu que l’informe de conclusions del comitè Pegasus del Parlament Europeu “reafirma les mancances del govern espanyol” en matèria de protecció de drets humans. Serret afirma que des del Govern estan “molt satisfets” amb el document perquè apunten en la mateixa direcció que ja apuntava l’executiu català sobre l’espionatge a líders independentistes per part del govern espanyol.

Ara, la consellera demana que s’evolucioni cap a un sistema “que doni protecció i empara a les víctimes” d’aquest mètode d’espionatge “tan invasiu”. A més, Serret creu que és “imprescindible” que l’Estat doni respostes sobre el ‘Catalangate’, després que el comitè doni per fet que el CNI estava al darrera de la causa.

Serret creu que és “imprescindible” que l’Estat doni respostes sobre el ‘Catalangate’

Aquest dilluns al vespre la consellera d’Acció Exterior ha valorat positivament a l’informe de conclusions del comitè Pegasus que el Parlament Europeu ha aprovat. Meritxell Serret creu que el comitè dona la raó al Govern i per tant és “necessari i imprescindible” que el govern espanyol doni les respostes necessàries sobre l’espionatge a líders independentistes amb aquest mètode.

Serret considera que el document aprovat aquest dilluns al Parlament Europeu reafirma allò que el Govern “havia estat reclamant des del primer moment”: que s’investigui el cas d’espionatge a catalans. Per això creu que ara toca moure fitxa a l’Estat. “Quantes resolucions i conclusions internacionals més caldran perquè l’Estat doni respostes?”, es preguntava Serret.

Meritxell Serret aposta per anar cap a un sistema en què “es garanteixi l’empara i protecció de totes les víctimes”

En aquest sentit, la consellera ha recordat que les “víctimes” del ‘Catalangate’ són el col·lectiu “més important d’Europa” que s’ha investigat a partir d’aquest sistema “tan invasiu” com ara el software Pegasus. A més, Serret ha lamentat que no tenen cap garantia que l’Estat no segueixi espiant-los amb aquesta eina o d’altres similars.

Per altra banda, la portaveu d’Acció Exterior assegura que les conclusions posen de manifest “les mancances del govern espanyol” a l’hora de protegir els drets humans, ja que considera que haver-los espiat a través del mòbil vulnera la seva intimitat.

A partir d’aquí, Meritxell Serret aposta per anar cap a un sistema en què “es garanteixi l’empara i protecció de totes les víctimes” i crear un protocol per garantir els drets humans en l’aplicació de “tècniques tan invasives d’espionatge” com és el software Pegasus.

PUBLICITAT
















REDACCIÓ5 Juliol, 2022
pegasus.jpg

El president de la Generalitat de Catalunya ho té tot a punt per portar als jutjats la querella pels espionatges al seu telèfon personal, en el conegut com ‘Catalangate’. La portaveu del govern , la periodista Patricia Plaja, ha avançat, en una roda de premsa, que Pere Aragonès, denunciarà l’exdirectora del CNI, Paz Esteban, i l’empresa propietària i comercialitzadora del programari Pegasus, la israeliana NSO, amb el que s’hauria espiat dirigents independentistes.

A la roda de premsa, Plaja ha explicat que la querella té la intenció d’iniciar un procés legal que “culmini en una investigació àgil, que esclareixi els fets, determini els responsables i rescabali els danys causats a les víctimes”. La portaveu ha recordat que la motivació de la denúncia passa per tenir clara “la implicació del CNI” en un “espionatge massiu a independentistes”.

La portaveu ha explicat també que tot i que la querella se centra inicialment en Esteban i NSO, també podria acabar estenent-se contra més gent. “A partir d ela investigació, la querella recull que aquelles persones que es determini que tenen responsabilitat, també assumeixin el que els hi pertoca. Caldrà veure com evoluciona la investigació”, ha dit.

Poc després de la roda de premsa de Plaja, Aragonès ha anunciat també la querella a través de Twitter, i ha recordat que “la vulneració del secret de les comunicacions per a un ús polític no és acceptable en una democràcia. “Ni un pas enrere en la defensa dels drets fonamentals”, conclou Aragonès a la piulada.

PUBLICITAT








REDACCIÓ18 Maig, 2022

El magistrat de l’Audiència Nacional que investiga el cas Pegasus, José Luis Calama, ha rebutjat que la Generalitat sigui acusació popular per “manca de legitimació”. Calama ha desestimat la petició del Govern perquè “actualment no hi ha habilitació legislativa general perquè les persones jurídiques públiques exerceixin l’acció popular”.

“La manca de legitimació de la Generalitat de Catalunya per personar-se en les presents actuacions en la referida qualitat apareix de forma meridianament clara”, diu Calama en una interlocutòria que va en línia amb la posició de la fiscalia, que es va oposar a la petició de la Generalitat.

Calama no creu que la legitimació de la Generalitat es pugui sustentar en la normativa autonòmica que invoca el Govern en la seva petició i sosté que l’acció pública en aquest procediment penal correspon en exclusiva al ministeri públic.

Per a Calama, en aquest procediment “no existeix previsió legal específica en què pugui emparar-se la personació pretesa”. El magistrat investiga en aquesta causa l’espionatge al president espanyol, Pedro Sánchez, i a la resta de ministres arran d’una denúncia presentada per l’Advocacia de l’Estat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ16 Maig, 2022

El Parlament de Catalunya ha presentat aquest dilluns una denúncia per l’espionatge dut a terme amb el programa Pegasus. A la queixa s’exigeix que es depurin en seu judicial les possibles responsabilitats de les persones que hagin participat a l’espionatge.

La denúncia està signada per la presidenta del Parlament, Laura Borràs (JXCat), s’ha presentat a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i s’adreça al Jutjat d’Instrucció que correspongui pel torn de repartiment.

Al text de la queixa, la Cambra catalana al·lega que l’espionatge amb el programa Pegasus “pot ser constitutiu” d’un delicte de l’article 197 bis del Codi Penal, que tipifica accedir a un sistema d’informació o mantenir-se dins sense autorització i contra la voluntat del propietari.

PUBLICITAT












REDACCIÓ15 Maig, 2022
Albert-Batet4-1280x720.jpg

El líder parlamentari de JxCat, Albert Batet, considera “propi d’una dictadura” que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) autoritzés la intervenció del seu dispositiu mòbil el 2019 per “obtenir informacions sobre estratègies i negociacions polítiques”.

El diputat de Junts ha reaccionat a través de les xarxes socials a la informació que va publicar  La Vanguardia, que detalla els 18 noms que apareixien en la llista de persones espiades amb autorització judicial que l’exdirectora del CNI Paz Esteban va portar la setmana passada a la comissió de Secrets Oficials del Congrés dels Diputats.

En aquesta llista hi figuren, a més de l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, representants d’ERC, JxCat i CUP, d’entitats independentistes com Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, i també persones de l’entorn de l’expresident Carles Puigdemont.

“El CNI em va espiar amb autorització judicial durant el 2019. Un jutge ho va avalar simplement per la meva proximitat amb el president Puigdemont i per obtenir informacions sobre estratègies i negociacions polítiques. És una barbaritat monumental. Això és propi d’una dictadura”, ha escrit Batet.

Puigdemont ha enllaçat aquesta publicació de Batet i ha afegit: “Aquesta informació confirma l’extrema gravetat de l’escàndol. En cap democràcia s’espíen les negociacions entre formacions polítiques. Ni les estratègies de defensa jurídica. Ni el que es planifica per a la campanya electoral o per als pactes polítics posteriors”.

PUBLICITAT




PUBLICITAT









REDACCIÓ6 Maig, 2022

La portaveu de JxCat al Congrés, Míriam Nogueras, ha defensat que “l’única estratègia que s’ha demostrat efectiva” per assolir la independència “és la de plantar cara” i dir “prou” al govern de Pedro Sánchez.

“S’ha donat estabilitat a un govern que ens ha pres el pèl”, ha dit Nogueras en una entrevista, preguntada per quin pas hauria de fer el president Pere Aragonès després que el CNI hagi admès haver-lo espiat.

La diputada al Congrés de Junts ha reclamat aquest divendres a l’independentisme que surti “de la zona de confort” i assumeixi “els riscos polítics”, ja que l’estratègia del diàleg amb el govern espanyol “no ha funcionat”.

“No hi ha voluntat de resoldre res”, ha remarcat Nogueras l’endemà de la compareixença de la directora del CNI, Paz Esteban, sobre el ‘Catalangate‘ a la comissió de secrets oficials del Congrés.

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Maig, 2022
3866223-1280x853.jpg

La infiltració del software espia Pegasus als mòbils dels membres del govern espanyol no es limita al president de l’executiu, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, sinó que afecta altres ministres entre els quals hi ha el titular d’Interior, Fernando Grande-Marlaska.

Fonts de l’executiu han avançat que les conclusions de l’anàlisi del Centre Criptològic Nacional (CCN) d’un dels mòbils de Marlaska ha posat al descobert que –entre altes membres de l’executiu- el dispositiu del ministre va ser infectat el 2021, poc després dels de Sánchez i Robles al maig i juny d’aquell any.

Segons aquestes fonts, el volum de dades sostretes d’un dels dispositius del ministre de l’Interior és baix, i possiblement es correspon únicament a missatges de whatsapp i de text. Les mateixes fonts confirmen la informació publicada per diversos mitjans que apunta que l’exministra d’Exteriors, Arancha González Laya, també va ser espiada durant el seu mandat.

La Moncloa té previst donar a conèixer el volum total de la infiltració –i el nombre de ministres afectats- en els pròxims dies, un cop hagi enllestit l’examen dels mòbils dels membres del govern espanyol.

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Maig, 2022

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha assegurat aquest dimecres que les escoltes amb Pegasus que s’han fet al govern espanyol “no tenen res a veure” amb les que han patit els independentistes catalans.

Vilagrà ha insistit que es depurin responsabilitats pel ‘Catalangate‘ i ha reclamat la dimissió o cessió “de les persones responsables”. Alhora, ha lamentat que l’executiu de Pedro Sánchez encara no ha donat “totes les explicacions” al Govern. “Les estem esperant”, ha remarcat.

La consellera també ha posat de manifest que a l’Estat, d’una banda, hi ha una llei de secrets oficials “franquista” i de l’altra “una tecnologia potent que permet conculcar drets fonamentals”, el que a parer seu suposa “una arma de destrucció massiva”, que la mateixa responsable de Presidència va exigir al seu homòleg estatal, Fèlix Bolaños, en la reunió que van mantenir.

VÍDEO

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Maig, 2022

El vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha afirmat que l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha certificat que els exconsellers Meritxell Budó i Damià Calvet i l’aleshores cap de gabinet Ivan Monforte també van ser espiats amb Pegasus.

En una entrevista a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’, Puigneró ha dit que no se sap exactament quan van ser infectats els seus telèfons, però sí que va passar abans del juliol del 2020.

El vicepresident ha explicat que quan es va saber el cas del president del Parlament, Roger Torrent, van demanar a l’Agència de Ciberseguretat que analitzés els telèfons d’alts càrrecs del Govern. De les 11 persones voluntàries, s’ha detectat Pegasus en tres casos.

PUBLICITAT


REDACCIÓ3 Maig, 2022

El Gobierno denunció este lunes el espionaje a los móviles del presidente, Pedro Sánchez, y la ministra de Defensa, Margarita Robles, realizado con el sistema Pegasus hace un año, e interpuso una denuncia en la Audiencia Nacional para esclarecer el origen de las escuchas, que ha calificado de “ilícitas y externas”.

Dos acciones de espionaje al móvil de Sánchez en mayo de 2021, del que extrajeron 2,6 gigas y 130 megas de datos, respectivamente, y una al de Robles en junio del mismo año en la que lograron hacerse con 9 megas de datos, según fuentes del Ejecutivo.

Este espionaje realizado con el sistema Pegasus fue detectado por el Centro Criptológico Nacional -organismo dependiente del CNI encargado de la ciberseguridad nacional-. Los teléfonos móviles que un presidente del Gobierno y sus ministros reciben cuando acceden al cargo están preparados por el CNI con sistemas encriptados y cortafuegos para evitar ataques.

Es el Centro Criptológico quien se encarga de la revisión de esos terminales “profesionales” y quien precisamente ha constatado los ataques sufridos por el sistema Pegasus en los móviles del presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, y la ministra de Defensa, Margarita Robles.

El ministro de la Presidencia, Félix Bolaños, dijo que desde mayo de 2021, cuando se produjo el ataque, hubo revisiones y actualizaciones de seguridad del móvil de Sánchez que “parece que han sido eficaces” porque no consta que haya habido más espionajes.

Cómo saber si estás infectado 
Esta aplicación de espionaje se instala en tu móvil a través de algún enlace, a través de llamadas de WhatsApp o utilizando iMessage aprovechándose de las vulnerabilidades de su sistema operativo, y se queda trabajando en segundo plano para permitir espiar remotamente lo que haces a través de tu propio dispositivo.

Este sistema suele ser utilizado a nivel gubernamental y no suele utilizarse para espiar a personas de gran perfil político o social, pero existen aplicaciones, como una de Amnistía Internacional, con las que hacer la comprobación de si tu terminal está siendo espiado.

La aplicación se llama Mobile Verification Toolkit, y ayuda a encontrar si tienes varios tipos de aplicaciones espía. La aplicación se puede encontrar gratis y con su código abierto en Githb. Bastaría con instalarla en el ordenador y conectar el móvil para que pueda analizarlo y buscar amenazas en él.

Otra opción menos compleja para saber si estamos siendo espiados es la aplicación iMazing. Esta aplicación se puede descargar en su página oficial y se puede usar tanto en iOS, macOS y Windows. Funciona de forma automática y es compatible con todas las versiones de iOS.

¿Qué es Pegasus y cómo funciona?
Este sistema de espionaje nació en 2011 y fue creado por la empresa israelí NSO Group con el objetivo de luchar contra el cibercrimen, prevenir ataques terroristas o combatir la trata de personas y el tráfico de drogas.

Se trata de un spyware o software espía que se infiltra en los móviles sin dejar rastro y que puede entrar a cualquier dispositivo a través de mensajes de texto o de brechas de seguridad de aplicaciones de mensajería instantánea.

El “malware” es capaz de conseguir un control casi ilimitado, sin que el usuario lo sepa. Detecta la ubicación del sujeto, entra en sus aplicaciones, graba conversaciones, accede a correos electrónicos, lista de contactos, fotos y vídeos, lee los mensajes de texto o acciona en remoto la cámara para tomar imágenes o grabar conversaciones.

PUBLICITAT