Arxius de pdecat | Pàgina 2 de 8 | Diari La República Checa

REDACCIÓ31 Agost, 2020
foto_3677843.jpg

Puigdemont i Budó es dónen de baixa del PDeCAT

L’expresident Carles Puigdemont ha comunicat a David Bonvehí que es dóna de baixa del PDeCAT. Així ho ha anunciat el líder de Junts per Catalunya aquest dilluns en un missatge a les xarxes socials. Puigdemont ha assegurat que treballarà per mantenir una “relació cordial” amb la formació de Bonvehí.

La baixa de Puigdemont es produeix dos dies després que els senadors del grup parlamentari de JxCat i l’exconseller Lluís Puig també anunciessin el seu trencament amb el PDeCAT.

Per la seva banda, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, també ha estripat el carnet del PDeCAT. La portaveu del Govern té la intenció de comunicar-ho al partit les pròximes hores. Budó, que va ser membre de la direcció de la formació, s’afegeix així al degoteig de baixes al PDeCAT.

El partit que presideix David Bonvehí calcula en unes 800 les baixes de militants, a conseqüència de la pugna amb JxCat (un 7% del total). La vista per la demanda interposada pel PDeCAT contra JxCat pel control de les sigles serà el 25 de setembre.

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Agost, 2020
granados_montagut.jpg

L’alcalde Pere Granados

Quan assistim a una sagnia de baixes en la militància del PDeCAT i d’una guerra amb Junts per Catalunya, no deixa de ser interessant conèixer la posició de l’alcalde de Salou i president de FUPS.

El govern salouenc està format per Units per Salou (FUPS), PDeCAT i PSC. Però encara que el Partit Demòcrata Català estigui representat en l’executiu municipal, l’alcalde Pere Granados intenta fugir de les sigles per apostar més pels projectes de ciutat.

De fet, el batlle en una missiva, a que ha tingut accés larepublicacheca.cat, encoratja a la direcció del PDeCAT perquè “acabi de reconfigurar un espai polític “de proximitat i unitat social”, amb la “suma d’esforços dels diferents agents (…) per impulsar un projecte polític transversal, socialment inclusiu, ample de mires i de consens”. Aquest projecte, puntualitza Pere Granados, ha de prioritzar les persones i la seva qualitat de vida.

Per assolir aquests objectius i fer front als “nous reptes i oportunitat de futur”, el batlle salouenc recorda que és necessari “coneixement de la realitat social i econòmica” del país”.

 


REDACCIÓ3 Agost, 2020
quim_amoros_-e1596451388374.jpg

Quim Amorós en una intervenció partidària

L’expresident del PDeCAT a Tarragona, Quim Amorós, ha decidit donar-se de baixa del partit. En un missatge en el seu perfil de Facebook, justifica el fi de la seva militància amb la “deriva del partit” i per “les decisions que l’executiva nacional estava prenent”.

Quim Amorós confessa que “darrerament em sentia representat” en el partit, on ha renunciat al seu càrrec de conseller nacional i ha lliurat el carnet de militant. “Avui després de més de 30 anys de militància activa a CDC primer i PDeCAT després, on he tingut l’honor d’haver-los presidit a Tarragona, i donat que darrerament no em sentia representat per la deriva del partit i per les decisions que l’executiva nacional estava prenent. He decidit posar punt final a la meva militància en el partit; he renunciat al meu càrrec de conseller nacional i m’he donat de baixa del PDeCAT“, així de contundent ha escrit a les xarxes socials.

Tot i abandonar el partit, es compromet a seguir “treballant i lluitant pels meus ideals, que no han canviat”. Diu que continuarà fent política, però a partir d’ara, des de Junts per Catalunya, la formació política liderada per Carles Puigdemont.

Oriol Amorós està convençut que “molts ens retrobarem en aquest nou espai, que vol ser transparent i el més transversal possible al servei de les persones i del nostre país, Catalunya”.

 


REDACCIÓ29 Juliol, 2020
merce-dalmau-1280x831.jpg

Recordo el meu últim parlament a Sala de Plens de l’Ajuntament de Cambrils. Era el 12 de juny de 2019. Tancava una etapa de 12 anys dedicada a la política municipal: 4 anys a l’oposició, 4 com a primera alcaldessa del meu municipi i 4 més davant de l’àrea més important per Cambrils: el turisme i la seva projecció.

Prop de 18 mesos allunyada del dia a dia però amb la vista constant posada en el país, les persones i les seves necessitats. Ara, a les portes d’unes noves eleccions sense data he tornat a trobar un espai polític, al Partit Nacionalista de Catalunya, on em sento còmode, escoltada, valorada i amb un full de ruta nacionalista que s’escapa dels extremismes i les unilateralitats que hem perseguit durant anys i que podrien obrir un debat ampli i transversal d’on ens ha portat tot plegat i els beneficis reals i palpables que ha obtingut tot el Procés més enllà del focus mediàtic, portades de diaris i informatius i persones que han perdut durant més de dos anys la seva llibertat.

Amb la distància i perspectiva que et dóna no estar a la primera línia, no tenir responsabilitat directa respires, veus, escoltes i mires diferent. L’Ajuntament i les directrius de partit absorbeixen tant que no hi ha espai per veure si allò que defensem públicament és el que realment preocupa la gent o no. L’experiència m’ha demostrat que no sempre és així, i que tot i les hores de reunions, mocions i decisions que es prenen, sovint tenen poca rellevància en el dia a dia del ciutadà que ha de dedicar tota la seva energia, força i dedicació a trobar solucions als seus problemes, els reals.

És ben cert que tot ha canviat molt, en molt poc temps i més amb la pandèmia de la Covid-19. Les necessitats d’ara no són les mateixes que les de fa un parell d’anys enrere, ni tan sols de les de principis d’aquest 2020. Per tant, és el moment de redreçar objectius, activar encara més l’escolta activa i analitzar què tenim al nostre abast per atendre les necessitats de les persones i empreses del conjunt del nostre país que s’han vist greument afectades aquest 2020.

Cal una política líquida i activa que s’adapti, en un tancar i obrir, d’ulls als canvis que el món ens mostra dia a dia. Repassant l’agenda i accions de la campanya del 2015, un dels meus assessors em va suggerir que dediqués hores a fer un cafè amb associacions, empreses però sobretot, particulars per escoltar les necessitats reals, els problemes que es troben i que com a polítics hem de saber trobar una solució. De no fer-ho, de no ser líquids, transversals i molt àgils, tornarem un cop més (i la llista ja és molt llarga) a presumir i omplir-nos la boca de nova política però en el fons carregada d’egoisme i les unilateralitats que tots coneixem.

Mercè DALMAU
Membre de l’executiva nacional del Partit Nacionalista de Catalunya

 


REDACCIÓ8 Juny, 2020
foto_3614665.jpg

Carles Puigdemont a l’acte de Perpinyà

“Puigdemont ha de concretar ja una proposta per ordenar JxCAT“. La frase és d’una veu autoritzada de l’espai postconvergent, i exemplifica la sensació que hi ha entre molts sectors de JxCAT i el PDeCAT sobre la necessitat d’endreçar les formacions. Membres de les formacions reclamen que Carles Puigdemont detalli abans de l’estiu una proposta per desencallar la reordenació de l’espai.

Els actors implicats en l’endreça de JxCAT, PDeCAT, la Crida, els independents, i també Lledoners i Waterloo reactivaran les converses a partir de mitjans de juny, si bé ja n’hi ha hagut algunes a principis d’aquest mes. Puigdemont es va erigir, de nou, com a líder de la formació durant l’acte del 29 de febrer a Perpinyà -un acte de “reafirmació”, segons un dels consultats.

A ningú no se li escapa que l’expresident és la “peça clau” de l’engranatge de l’endreça, i que la seva proposta o decisió esdevindrà “determinant”. L’expresident de la Generalitat liderarà les converses -que es reprendran aquest juny-, que tornen a tenir el focus al si de les formacions –JxCAT, PDeCAT, la Crida-, però també a Palau, l'”exili” i Lledoners.

De cara a la contesa electoral, Puigdemont insistirà amb una nova “llista unitària”, a l’estil de la del 21-D sota els paraigües de JxCAT, ja que manté que l’eix esquerra-dreta ja no és vàlid per arribar a la independència. D’aquesta manera, es treballa des de fa setmanes per “fer evolucionar” el projecte de la Crida.


REDACCIÓ26 Abril, 2020

Artur Mas passa el confinament a Vilassar de Mar, tot i que les fonts ofereixen versions totalment oposades sobre quan va hi va arribar.

D’acord amb El Confidencial, citant testimonis de veïns del municipi, l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, va marxar de Barcelona durant la Setmana Santa, en ple confinament, per instal·lar-se a la seva segona residència. Per la seva part, els portaveus del president Mas asseguren que va traslladar-se a la localitat del Maresme el divendres 13 de març, dos dies abans de l’entrada en vigor del decret d’alarma.

Segons l’esmentat digital, els veïns asseguren que Artur Mas va arribar a Vilassar de Mar el Divendres Sant, 10 d’abril, en ple estat d’alarma. Treballadors d’un supermercat del municipi coincideixen en la versió que ofereix el digital, assegurant que el president Mas va fer la seva primera aparició per l’establiment el dissabte 11 d’abril.

L’expresident va decidir passar el confinament a la seva segona residència per estar a prop de la seva mare, que viu al mateix carrer

Per la seva banda, l’oficina del president Artur Mas ha assegurat que es va traslladar a Vilassar de Mar el dia 13 de març, abans que el govern espanyol decretés l’estat d’alarma. En aquest sentit, les mateixes fonts confirmen que l’expresident va decidir passar el confinament a la seva segona residència per estar a prop de la seva mare, que viu al mateix carrer, i poder donar un cop de mà a la seva filla i el seu gendre, ambdós autònoms, cuidant els seus néts.

També hi ha versions diferents sobre la manera en què el president Mas viu el seu confinament a la localitat. El Confidencial, citant testimonis dels veïns, afirma que Artur Mas fa un confinament «relaxat», assegurant que surt sovint a passejar i que el passat divendres a la tarda va ser vist, acompanyat per la seva dona, passejant per la platja, tot i que guardant una prudencial distància de seguretat.

Els portaveus de l’exmandatari, però, assenyalen que «Artur Mas sempre ha sortit al carrer per anar a comprar, complint totes les mesures de seguretat». Així mateix, fonts del PDeCAT han explicat al citat mitjà que l’expresident passa temps amb la seva família, jugant amb els seus néts al pati de la seva residència, alhora que promociona el seu darrer llibre, ‘Cap fred, cor calent’.

PUBLICITAT

PUBLICITAT

Advertisement


REDACCIÓ12 Desembre, 2019
anna-magrinyà.jpg

Han passat 24 hores des de que es va fer públic que la regidora de Junts per Catalunya a Torredembarra, Anna Magrinyà, va falsificar la signatura del secretari municipal i el ‘membrete’ d’un document oficial de l’ajuntament per poder justificar les seves absències a la Diputació de Tarragona, on és funcionari administrativa interina. Magrinyà, que també és vicepresidenta del Consell Comarcal del Tarragonès, encara no ha parlat sobre l’escàndol que l’esquitxa.

Anna Magrinyà

Malgrat el silenci i tot i que no mou fitxa – a querellar-se contra el nostre digital per haver publicat l’exclusiva o presentat la seva dimissió – l’ajuntament, el secretari municipal i la Diputació de Tarragona ja han portat el cas a la Fiscalia. Tal com va publicar La República Checa, la Diputació, amb més de 1.000 treballadors, disposa d’uns sistema de comprovació rutinària de justificants dels empleats que es fa mitjançat un mostreig. En el cas de Magrinyà, l’ens supramunicipal va contrastar amb l’Ajuntament alguns justificants presentats i es van detectar “contradiccions” que han esdevingut “irregularitats”. La regidora independentista justificava, des de feia temps, les seves absències laborals “amb certificats municipals d’assistència a òrgans col·legiats que són falsos en la seva major part”. Estaríem parlant de centenars de certificats de sessions plenàries inexistents, o bé de juntes de govern a les quals no hi ha assistit mai per la seva condició d’edil a l’oposició. Tot i no badar paraula, la Diputació ha decidit aplicar-li algunes mesures cautelars, o sigui l’ha suspès de sou i feina.

No pot representar Torredembarra
Per la seva banda, l’ajuntament, presidit pel republicà Eduard Rovira, insisteix que “qui actuï d’aquesta manera no pot representar Torredembarra ni formar part de la Corporació Municipal”. L’Ajuntament demana a la regidora que ofereixi “una explicació pública i que actuï en conseqüència”. O sigui, que dimiteixi. L’alcalde torrenc entén que aquestes pràctiques “són èticament reprovables i malmeten la imatge de Torredembarra, del seu Ajuntament, dels polítics i polítiques i dels treballadors i treballadores públics”.

El PSC i Ciutadans també han exigit a la portaveu de JxCat que doni la cara i que doni les explicacions escaient sobre aquest nou escàndol.

El PSC i Ciutadans també han exigit a la portaveu de JxCat que doni la cara i que doni les explicacions escaient sobre aquest nou escàndol. Valeriano Pino i Toni Cruz esperen tenir més informació per decidir el posicionament que adoptaran els seus partits. No obstant, Ciutadans assegura que exigirà una comissió d’investigació que averiguar què va passar.

Partit també calla
El secretari municipal ha posat els fets en coneixement de la Fiscalia de Tarragona i l’Ajuntament, com a institució, ha donat suport a aquesta decisió, i dimecres va presentar un escrit al Ministeri Fiscal en el mateix sentit.

El 2 de desembre passat la Diputació va obrir un expedient disciplinari per una falta molt greu i aquest dijous ha aprovat, com a mesures cautelars, la suspensió provisional de funcions i la comunicació dels fets al ministeri fiscal.

De moment, ni la regidora Magrinyà ni Junts per Catalunya s’han pronunciat al respecte, tot i la insistència dels periodistes.

 


REDACCIÓ26 Novembre, 2019
nadal.jpg

Mal rotllo al PDeCAT a Tarragona. L’ambient és tan tens que es pot tallar amb ganivet. Es parla de traïdoria i de joc brut. En el centre de la polèmica està el procés electoral pel Consell Esportiu del Tarragonès. N’hi havia dues candidates que disputaven la presidència de l’ens esportiu: la regidora de la Pobla de Mafumet, Estefania Serrano i la regidora del PDeCAT a Tarragona, Cristina Guzmán.

Estefania Serrano, Xavi Prim i l´alcalde de Perafort

Segons fonts coneixedores del procés, “per primera vegada” s’ha polititzat el Consell Esportiu, en prioritzar més les estratègies polítiques que les vàlues i capacitats personals. De fet, la polèmica ha estat present durant tot el procés electoral. Arriben a dir que dues persones es van presentar a l’acte electoral amb el vot delegat del president del Nàstic. Es van presentar tres al·legacions (Dídac Nadal, Federació Catalana de Futbol i Nàstic de Tarragona) a la Junta Electoral, les quals van ser posteriorment desestimades. El cas ja ha arribat al Tribunal Català de l’Esport. Però, polèmiques a banda, ens interessa ressaltar el mal rotllo que les eleccions del Consell Esportiu del Tarragonès van provocar en les files del PDeCAT a Tarragona.

Els seguidors de Guzmán acusen Xavier Prim de deslleial i, inclòs, de traïdor. Diuen que ell va votar a Serrano, al·legant que “un càrrec influent del partit li havia donat instruccions en aquest sentit”

Fonts consultades pel nostre digital asseguren que el malestar va sorgir després que el regidor d’Esports de Perafort, Xavi Prim, hagués votat la llista d’Estefania Serrano (regidora de la Pobla de Mafumet i aspirant a la reelecció) en detriment de la candidatura de la regidora Cristina Guzmán. Els seguidors de Guzmán acusen Xavier Prim de deslleial i, inclòs, de traïdor. Diuen que ell va votar a Serrano, al·legant que “un càrrec influent del partit li havia donat instruccions en aquest sentit”. Aquesta justificació ha caigut com una bomba en el si del partit postconvergent. Tothom volia saber a quin ‘càrrec influent del partit’ es referia Xavier Prim. Volen saber si feia referència a la cúpula nacional del PDeCAT o a l’alcalde de Perafort (que és simultàniament president del Consell Comarcal del Tarragonès). Des de Barcelona, neguen tota mena d’intromissió en el procés electoral o directives amb relació a l’elecció de les candidates.

Dimissions

Cristina Guzmán i Dídac Nadal

El mal rotllo és de tal magnitud que, almenys cinc membres del PDeCAT han manifestat la seva intenció d’abandonar el partit liderat per David Bonvehí. La regidora Cristina Guzmán, l’exregidor d’Esports dels Pallaresos, Toni Tenorio, el president de la Federació de Futbol, Josep Vives i el mateix Dídac Nadal han amenaçat marxar del partit si no es clarificava aquest malentès. El cap local del PDeCAT, Quim Amorós, també ha demanat abandonar el càrrec.

El cap local del PDeCAT, Quim Amorós, també ha demanat abandonar el càrrec

Alguns han esperat les explicacions del president de la Vegueria del Camp de Tarragona, Juanjo García.
Sigui com sigui, el cert és que ningú perdona allò que anomenen traïdoria per part de Xavi Prim, la qual entenen que no pot quedar ‘impune’. Insisteixen que gràcies al seu vot, Estefania Serrano presidirà el Consell Esportiu del Tarragonès i que Cristina Guzmán no podrà ocupar la vicepresidència. De fet, les dues vicepresidències recauran en el conegut socialista Pere Valls i en el mateix Xavier Prim.

No sóc traïdor

Xavi Prim

En declaracions al nostre digital, Prim, que és regidor d’Esports de Perafort, ha dit que li sap greu estar enmig d’una polèmica que no dignifica la imatge ni el prestigi del Consell Esportiu. “Em sap greu que les notícies del Consell Esportiu hagin estat desplaçades a la secció de política dels mitjans”, ha manifestat, remarcant que lamenta la politització del CET.

Ha confessat tenir la “consciència ben tranquil·la” i esclareix que hagués votat o no, la seva papereta no era imprescindible per fer Estefania Serrano presidenta. Per aquesta raó, “no em sento cap traïdor”, perquè “el meu vot no canviaria el destí de les coses: la presidenta del Consell Esportiu seria Estefania Serrano”. Nega haver rebut pressions de la cúpula del PDeCAT per influir en un sentit o en un altre. Diu que l’alcalde de Perafort li va demanar que anés a votar i “això és el que vaig fer”.

Ara caldrà saber què passarà en el proper ‘congrés’ del partit per elegir les noves juntes directives.

 


REDACCIÓ4 Octubre, 2019

Josep Rull encapçalarà la llista del Junts per Catalunya a les eleccions generals del 10 de novembre. El Consell Nacional del PDeCAT es reunirà aquest dissabte per ratificar les llistes electores. La idea és que els presos polítics que ja van ser cap de llista en les passades generals hi repeteixin.

Fonts de l’espai posconvergente han apuntat que hauran pocs canvis en les llistes del 10N respecte a les del 28A, doncs, tret de sorpreses, Sànchez estarà al capdavant de la candidatura de Barcelona, ​​amb Laura Borràs de número dos, i Turull i Rull encapçalaran les de Lleida i Tarragona, respectivament.

A Girona, està per veure si se situa al davant de Joaquim Forn – el que desplaçaria a Jaume Alonso Cuevillas – o bé l’exconseller es col·loca en posicions de tancament a la candidatura de Barcelona.

Com ja va succeir en els comicis del 28A, PDeCAT i JxCat concorren en format de coalició amb unes llistes acordades, mentre segueix pendent el seu procés de reordenació interna.

La previsió, segons les fonts consultades, és que dissabte a la tarda ja es presentin les candidatures davant la Junta Electoral

En aquest context, el consell nacional de la formació hereva de Convergència només ha de validar el dissabte seus candidats, mentre que JxCat farà el mateix amb els seus, com és el cas de la incorporació com a candidat al Senat de Roger Espanyol, el barceloní que va perdre un ull l’1 d’octubre de 2017 per l’impacte d’una bala de goma durant les càrregues policials.

 

 


REDACCIÓ7 Setembre, 2019
puigdemont.jpg

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha defensat que el PDeCAT “desaparegui” com a partit tradicional un cop JxCat quedi configurada com a “única organització política” que aglutini als diferents actors que ja participen en aquest espai.

La consellera Meritxell Budó

Budó ha explicat que, en la trobada a Bèlgica amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, “s’ha parlat” entre altres temes de la reordenació de l’espai d’JxCat.

“Tots convenim que ha d’esdevenir una única organització, i en això s’estan centrant els esforços, a trobar un encaix entre els diferents actors polítics que formen part d’aquest paraigua que és JxCat”, ha assenyalat.

Budó s’ha mostrat partidària que JxCat -espai en què ja participa el PDeCAT, a més de la Crida Nacional per la República, dues formacions a les quals està vinculada l’consellera- “s’estructuri sota el lideratge del president Puigdemont, amb una estructura tradicional d’un partit polític “.

Al seu entendre, “el PDeCAT ha de formar part d’aquest espai polític, que és molt més ampli i recull moltes més sensibilitats”.

“Sota el meu punt de vista, si la voluntat és que JxCat es converteixi en un partit polític, amb una estructura d’organització política tradicional, jo crec que no té cap sentit formar part de dues formacions polítiques”, ha raonat.

I en aquest sentit ha afegit: “Si arribem a la conclusió que hem de convertir-nos en una única organització política, la meva opinió és que la resta de formacions polítiques, com formacions polítiques tradicionals, han de desaparèixer, potser per donar el relleu a altres coses , com a espais de pensament”.

Sota el meu punt de vista, si la voluntat és que JxCat es converteixi en un partit polític, amb una estructura d’organització política tradicional, jo crec que no té cap sentit formar part de dues formacions polítiques

Entre aquests “espais de pensament” dins el paraigua de JxCat, podria haver “un més liberal, un altre més socialdemòcrata”, ha citat Budó a manera d’exemple.

Davant el debat intern impulsat per la direcció del PDeCAT liderada per David Bonvehí, que es resisteix a la dissolució del partit per facilitar la reordenació de JxCat, Budó ha destacat que les bases del Partit Demòcrata “al territori” li traslladen que “cal confluir en aquest espai “més ampli”.

Trobada a Poblet
Quant als membres del PDeCAT que participaran el 21 de setembre a Poblet (Tarragona) en una jornada sobre el futur del catalanisme moderat que renuncia a la via unilateral, Budó els ha estès la mà.

“JxCat ha d’intentar incloure el màxim de sensibilitats possible”, ha afirmat la consellera, per a qui “també és important poder recollir aquest espai de pensament polític dins de l’espai més ampli de confluència” de JxCat.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter