Arxius de Parlament | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Gener, 2022
4cdc2743-5650-4c7f-8cdf-f3b8b9009512-1280x853.jpg

La Mesa del Parlament ha fet marxa enrere, ha acordat deixar sense efecte la modificació que va fer de la llicència d’edat el passat desembre i obrirà una negociació amb els treballadors de la cambra per a tancar un nou pacte que impedeixi que hi hagi treballadors que cobrin sense anar a treballar els últims anys abans de jubilar-se.

Segons ha avançat Nació Digital i ha confirmat l’ACN, la reunió de la Mesa d’aquest dimarts vol així posar fi a la llicència d’edat que tanta polèmica ha aixecat, després que el diari Ara destapés la seva existència i el cost que suposa per mantenir treballadors que no trepitgen el Parlament. Ara, però, faltarà poder arribar a un nou acord amb els empleats per poder desfer del tot l’anterior pacte.

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Gener, 2022
foto_3478267-1280x853.jpg

El Parlament paga 1,7 milions anuals a funcionaris que no hi treballen i tenen més de 60 anys. Segons publica el diari ‘Ara’ hi ha 21 treballadors acollits al règim que s’anomena “llicència per edat”. Aquesta figura, que existeix des del 2008, permet que els funcionaris que porten més de 15 anys treballant al Parlament i tinguin més de 60 anys cobrin durant 5 anys sense treballar, fins a arribar a la jubilació.

Segons publica el diari, arran d’una petició de transparència, fins a 21 funcionaris del Parlament estan acollits a aquesta figura, entre ells, dos exsecretaris generals que cobren més de 10.000 euros al mes. Els que cobren menys i que estan en aquesta mateixa situació són els uixers auxiliars, que cobren 3.800 euros mensuals.

La meitat de les persones en llicència per edat són funcionaris dels rangs més alts de la cambra (A1), que s’emporten la part més grossa del pastís. Les xifres individuals són dispars perquè depenen de la categoria del funcionari, però de mitjana les retribucions més baixes van des de gairebé els 4.000 euros al mes per catorze pagues –uixers auxiliars o telefonistes– fins als 10.000 euros mensuals en el cas dels exsecretaris generals o excaps de departament. O cosa que és el mateix: entre 56.000 i 140.000 euros l’any sense treballar durant un màxim de cinc anys.

A causa de la política de protecció de dades del Parlament, no es pot saber el sou exacte de les persones que estan en llicència per edat i el diari ha de fer un càlcul aproximat. El Parlament ha lliurat les retribucions bàsiques i els complements que perceben els funcionaris acollits a aquest règim, però ha facilitat els triennis que cobren agrupant tots els empleats públics del mateix nivell.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Gener, 2022
Recollida-de-signatures-Bonavista-1280x960.jpg

Una cinquantena de persones s’ha concentrat aquesta tarda a Bonavista per reclamar un Plaseqta ràpid i eficaç. En aquest sentit, la presidenta de l’associació de veïns del barri, Loli Gutiérrez, ha anunciat una recollida de signatures per portar aquesta qüestió al Parlament de Catalunya.

Gutiérrez ha mencionat que el barri continua igual que el 2020, any de l’accident d’IQOXE, un punt d’inflexió que hauria d’haver servit per reforçar el pla per a accidents químics al territori. En aquest sentit, Bonavista demana una comunicació més fluida i molta pedagogia per tal que el veïnat sàpiga què ha de fer en casos com el de fa 2 anys.

La concentració ha comptat amb diversos agents de la ciutat com l’oposició de l’Ajuntament de Tarragona, i el president de la Coordinadora d’Entitats (CET), Ángel Juárez, qui ha exposat que les reivindicacions amb el Plaseqta tenen gairebé 40 anys d’història. “Mai ha funcionat del tot bé”, ha afirmat Juárez, qui en el cas d’IQOXE expressa que “va fallar tot”.

VÍDEOS



PUBLICITAT



REDACCIÓ11 Novembre, 2021
castillo4-1280x960.jpg

Van ser amics. Molt amics. De fet, van créixer junts en el mateix partit i el destí va fer que es trobessin en càrrecs públics amb tasques diferents. Estem parlant de Carles Castillo – l’exsocialista convertit en diputat d’ERC – i de Gustavo Cuadrado, un influenciador en el PSC a Tarragona i excap de gabinet de l’alcalde de Tarragona, Pep Fèlix Ballesteros. Amb el passar dels anys, el desgast i les guerrilles de la política van fer que els dos amics s’hagin convertit en una espècie d’enemics íntims.

Ja queden enrere aquells moments en què Carles Castillo – advocat de professió – defensava la innocència del tot poderós Gustavo Cuadrado per la seva implicació en el cas Inipro, el qual està pendent de judici. Ara, l’exsocialista ataca sense contemplacions l’excap de gabinet de l’alcalde Ballesteros, qui manté un segon pla en la política activa municipal. Tot i aixíGustavo és per a molts socialistes un dels millors estrategues del partit i per això compten amb la seva experiència i capacitat estratègica. No s’amaga a l’hora d’assessorar els ‘talents’ i pesos pesants del seu partit. De moment, no està condemnat pel cas Inipro, asseguren els socialistes tarragonins, tot reclamant respecte per la presumpció d’innocència. 

No obstant això, Carles Castillo, amistats o enemistats a banda, va publicar un tuit on no deixa Cuadrado en bon lloc. “Ahir – dimecres – vaig trobar personatges imputats per corrupció (Inipro) fent d’assessors a diputats del Camp de Tarragona al Parlament, preocupant“.

Castillo – que també va ser imputat  al 2015 quan era regidor d’Urbanisme – considera que el seu ex-amic ara mateix només es mereix la categoria de “personatge imputat“. Ahir se’n va fer creus quan va veure Cuadrado en la cafeteria del Parlament de Catalunya. Entén que és preocupant que Gustavo Cuadrado – que no està condemnat – pugui assessorar a diputats del Camp de Tarragona.
Sembla que en política es canvien de jaquetes i d’amics també. La presumpció d’innocència? Només quan  interessa. Està d’acord el ERC amb aquest tuit?

PUBLICITAT







REDACCIÓ3 Maig, 2021
Palau_de_la_Generalitat_de_Catalunya_1-1280x934.jpg

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha assegurat que no farà una ronda de consultes fins que tingui la “certesa” que el candidat d’ERC, Pere Aragonès, té possibilitats de ser investit president de la Generalitat. Borràs ha descartat així que es produeixi una altra investidura fallida i considera que Salvador Illa (PSC) és un candidat “no viable” ja que té una majoria de vots en contra. La presidenta de la cambra catalana ha avançat que probablement aquesta vegada la ronda amb els grups tindrà un format telefònic i davant les peticions de diversos partits perquè faci ja aquesta ronda, Borràs ha respost que té contactes informals per prendre la temperatura a les negociacions.

La presidenta del Parlament no ha volgut fixar una data per a la ronda de trucades i s’ha limitat a dir que “quan la feina estigui prou madura serà quan la investidura serà possible

“El país no està per fer investidures fallides i, per tant, quan es faci serà perquè ha de ser exitosa”. D’aquesta manera taxativa Borràs ha deixat clar que no permetrà que hi hagi una altra investidura fallida i, per tant, que no convocarà el ple corresponent fins que no tingui clar que Aragonès té possibilitats de prosperar.

Segons Borràs, la ronda de consultes és formalment el “tràmit” que dóna pas a la investidura però ha volgut deixar clar que el fet que no hi hagi hagut una segona ronda no vol dir que no conegui l’estat de les negociacions. I és que, segons ha explicat, de manera informal es veu amb representants dels partits pràcticament cada dia. La presidenta del Parlament no ha volgut fixar una data per a la ronda de trucades i s’ha limitat a dir que “quan la feina estigui prou madura serà quan la investidura serà possible”.

El candidat del PSC, Salvador Illa, ha dit que tornarà a traslladar a Borràs que vol sotmetre’s a un debat d’investidura, però la presidenta del Parlament creu que la situació no ha canviat i que només hi ha un candidat, Pere Aragonès.

“Escoltaré Illa com la resta i si constato que la situació és la mateixa tindrem el mateix candidat. No es tracta de voler ser candidat sinó de tenir la viabilitat de ser-ho”, ha replicat davant la insistència d’Illa. Borràs considera que el dirigent socialista continua tenint una majoria de vots en contra la seva investidura. “Si diem que no farem una nova investidura fallida, no farem una sessió d’investidura on hi hagi la majoria de vots en contra. Hem de ser seriosos”, ha conclòs.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Març, 2021
lauraBorras.jpg

Laura Borràs

La mesa del Parlament per a aquesta legislatura ja s’ha constituït, assolint un total de 5 membres independentistes, entre els quals s’inclouen la presidència, que és per Laura Borràs, i la vicepresidència, que se l’adjudica Anna Caula (ERC). La segona vicepresidència romandrà sota el PSC, a través d’Eva Granados. Pel que fa a les secretaries, són per Ferran Pedret (PSC), Jaume Alonso-Cuevillas (Junts), Pau Juvillà (CUP) i Ruben Wagensberg (ERC).

Laura Borràs ha estat elegida com a presidenta amb 64 vots a favor, i amb l’abstenció obvia de la CUP. Per contra, Anna Caula sí que ha comptat amb el suport dels anticapitalistes, rebent la vicepresidència primera amb 71 vots a favor.

PUBLICITAT


REDACCIÓ16 Febrer, 2021
abad_cecot.jpg

La patronal Cecot ha demanat a tots els partits amb representació en el proper Parlament “coratge polític i diàleg” per dur a terme les reformes necessàries per a la reactivació econòmica de les empreses.

El president de Cecot, Antoni Abad, ha expressat, en un comunicat, la necessitat de seguir un nou estil de governança, que utilitzi “estratègies econòmiques i socials de país, àmpliament consensuades i des de la base d’un diàleg constructiu que resolgui temes pendents”.

“Per això, volem que es formi un Govern estable amb molta celeritat i demanem diàleg intern entre els partits que hagin de governar a partir d’ara”, ha afegit Abad.

La patronal també ha destacat la importància de gestionar correctament els fons europeus, invertir en innovació, crear i salvaguardar les empreses o reformar l’administració pública, entre d’altres mesures.

Finalment, Abad ha insistit que les empreses i els autònoms necessiten “que s’actuï amb rapidesa i diligència” si es vol mantenir l’activitat productiva i l’ocupació.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Febrer, 2021
Foto-1-Parlament-BONA-1280x854.jpg

Amb els primers sondejos damunt la taula, on es preveu que Esquerra Republicana de Catalunya guanyaria en escons i el PSC en vots, es comença a fer comptes i a veure qui suma. Els nacionalistes catalans i els nacionalistes espanyolistes intenten donar tombs a les possibles aritmètiques.

El cert és que les formacions independentistes ja experimenten tota mena de sumes per saber si és possible revifar el procés sobiranista. De moment, i seguint els sondejos de la televisió pública catalana, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, CUP i PDeCAT sumarien un màxim de 80 escons. La cambra catalana, ubicada al Parc de la Ciutadella, alberga 135 diputats.

La resta dels partits no sumarien per constituir un govern que pugui fer ombra a un executiu controlat i sostingut per les forces independentistes.

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Febrer, 2021
raquelSans.jpg

La periodista Raquel Sans encapçala la llista d’ERC al Parlament per Tarragona. En una conversa amb larepublicacheca.cat, la vallenca explica com va endinsar-se en aquest projecte i també remarca la diferència entre ‘l’independentisme’ de Junts per Catalunya i el republicà. Sans diu que no se sent identificada amb la classe política i apunta quins han estat els ingredients que van contribuir a minvar la credibilitat de la política. La periodista i diputada confessa que la política està pensada i dibuixada pels homes. A aquest respecte, manifesta el seu més vehement repudi en relació amb les crítiques contra la consellera de Salut, Alba Vergés, només pel simple fet de ser dona. En la propera legislatura, aquesta amant del món casteller promet fer el millor que sap: treballar, treballar i treballar.

 

Quan i per què va decidir encapçalar la llista d’ERC al Parlament?
Va ser un procés natural. No va haver-hi un moment determinat. És el resultat de fer feina i d’assumir responsabilitats. El partit, després que jo entrés a formar-ne part de l’executiva, em va proposar ser la cap de llista i jo com no sé dir mai que no, em vaig animar i acceptar fer un pas endavant.

Ara mateix vostè se sent més periodista o política?
Em sento perduda (riu). Quan sento a parlar de la classe política no m’hi sento identificada. Vaig exercir de periodista durant prop de 20 anys, he picat molta pedra, he treballat caps de setmana, he hagut de tenir quatre feines per poder arribar a final de mes. Tinc tres fills… Em sento molt normal. Vull dir… no em sento classe política. De fet, el concepte classe política em genera distància emocional. Ara, de tant en tant, em recorden que en formo part i, he de dir, és quelcom que em costa digerir. La periodista que porto dins no la perdré mai.

En quina fase es troba la ‘periodista’?
En fase de congelació. M’agrada escriure. De tant en tant faig algun article i les històries m’agraden. No ho puc evitar. A qualsevol cosa trobo el punt comunicatiu, periodístic… Darrere de qualsevol tema hi ha una història per explicar.

Com ho fa per poder conciliar el paper de mare, dona, professional i ara cap de llista?
És molt difícil. Entenc que moltes dones, sobretot les que no volen renunciar a la maternitat (amb tot el que comporta) no es vulguin dedicar a la política. La política, malauradament, està pensada i dissenyada per als homes. Si jo m’hi puc dedicar és gràcies a la xarxa familiar i perquè tinc una parella amb qui és possible compartir aquesta i altres responsabilitats.

PUBLICITAT

Abans deia que no se sent representada per (aquesta) classe política. Per què?
Sobretot per les etiquetes que hi hem anat posant entre tots i afegint tota mena de continguts negatius. També és cert que la corrupció ens ha desacreditat i molt. El discurs polític i les necessitats de la ciutadania no sempre coincideixen i això provoca distanciament. Hauríem d’intentar fer que la política sigui una eina per resoldre els problemes dels ciutadans. A la política només s’hi hauria de dedicar persones amb mirada i preocupades pel bé comú.

Però… si no s’hi sent identificada per què vol ser-hi?
Per canviar coses. Les coses no es poden canviar si ens limitem a queixar-nos. Hem d’assumir reptes i responsabilitats.

Quins canvis vol fer sola?
Jo no estic sola. Quan t’hi fixes, te n’adones que hi ha molta fent que es dedica a la política de forma honrada i honesta i que pensa i veu el mateix que tu.

Considera que els caps de llista un cop ocupen el seu escó al Parlament s’acaben oblidant de les promeses fetes?
És un tema complex. Quan ets cap de llista has de ponderar dues coses: la representativitat territorial i aconseguir una veu forta i potent al Camp de Tarragona a les institucions. Inevitablement quan prens decisions polítiques, moltes vegades no ho fas amb criteris d’objectivitat, però amb la mirada posada en el territori que representes. Per exemple, quan es discuteix temes relacionats amb les infraestructures ferroviàries a Tarragona, tots sabem de què s’està parlant, sobretot si et desplaces en tren. El secret és no oblidar a qui representem i quines són les seves necessitats i prioritats.

Per cert, vostè què en pensa de l’accident d’Iqoxe?
Aquell dia jo arribava de Barcelona i 20 minuts després es va produir l’explosió. Vaig veure com la gent passejava pel carrer, sortia i entrada del Parc Central i cotxes circulant com si no res. Després em vaig adonar de la perillositat si l’aire fos tòxic.

Què s’hauria de fer per què un accident mortal com aquest no es torni a repetir?
Hi ha molta feina a fer i en diferents línies. Una és la seguretat industrial que cal revisar i l’altra és el sistema d’emergències en si mateix. En cas que es produís un altre accident d’aquestes característiques cal saber, sense dubtar, qui haurà d’activar les sirenes; què haurà de fer la ciutadania; quin paper hauran de jugar els mitjans de comunicació (sobretot els locals)… Hi ha molta feina pendent i no podem entendre aquest debat com quelcom negatiu.

El debat és complex, delicat… Creu que hi ha la por que la petroquímica es desplaci de Tarragona amb les conseqüències que això representaria?
Hem d’abraçar la indústria química, la qual dóna molts llocs de treball, però hem de ser exigents amb la indústria. Química sí, però més segura i menys contaminant. Crec que hem de prioritzar les nostres vides. Està molt bé tenir llocs de treball, però a costa de què?

PUBLICITAT

Vostè és feminista. Ha pogut posar el seu segell al Parlament?
El segell es va posant en tot el trajecte vital i personal. Al Parlament ser feminista vol dir ser capaç de treballar en equip, fer les coses d’una altra manera (no crec en els lideratges messiànics). Cal definir les prioritats, tot deixant de banda les discrepàncies polítiques i prioritzar allò que és realment important.

Independentista?
I tant.


Independentista com a mitjà per a aconseguir una República Catalana. La societat en la qual vivim no és justa. Penso que hem de construir un país per resoldre diferències i injustícies. Es tracta de lluitar per la igualtat d’oportunitats en tots els nivells: cultural, lingüística i/o històrica.
Hi ha altres comunitats que tenen els mateixos problemes i no demanen la independència…
Sóc independentista perquè crec que Catalunya té el dret de viure en llibertat i de disposar plenament de totes les eines d’un estat, col·laborant amb la resta de pobles.

Creu que el suflé independentista ha minvat?
Les dades de les eleccions del 14F seran un bon indicatiu per saber en quin punt ens trobem. Les darreres eleccions al

Congreso i al Senado no van posar en evidència una davallada. Ens fa falta recuperar la il·lusió. No crec que sigui una qüestió numèrica, però sí d’il·lusió. La repressió no ens ho posa fàcil. De fet, la repressió només busca la divisió, la confrontació i la incertesa, la desmotivació.

Per on passa la Il·lusió?
Passa, sobretot, per mirar-nos als ulls i recuperar les forces i fer els possibles per corregir els errors que vam poder cometre l’1 d’octubre.

Quina diferència hi ha entre els independentistes de Junts per Catalunya, PDeCAT i ERC?
Crec que és una qüestió de projecte polític. Tots tenim clar que volem una república catalana, encara que cadascú posi l’accent en punts diferents. Hem de saber com assolir el desig comú i quin camí ha de seguir la proposta de l’independentisme: la república catalana.

En quina fase estem?
En la d’acumulació de forces i de saber quins estris disposem. Hi ha uns que creuen que podem ser més ràpids, però l’horitzó ha de ser compartit.

PUBLICITAT

S’identifica, per exemple, amb el projecte de Junts per Catalunya?
No.

No?
Tinc molt clar que sóc d’esquerres. A mi pesa ant la qüestió social com la d’ideologies d’esquerra. Els nostres projectes tenen similituds, però són diferents.

Considera que el català està en perill?
Sí. És una llengua minoritària. El català va estar perseguit durant 40 anys. Només cal veure les estadístiques de l’ús que fa la gent del català. Després de fer una repassada per tots els canals de TDT que ens diguin quina és la llengua que cal reforçar, el català o el castellà.

Raquel, en què ha canviat la seva vida després de ser diputada?
Les hores que hi dedico. Estic connectada les 24 hores – el mateix em passava quan era periodista – i estic molt exposada pública i mediàticament.

PUBLICITAT

Li agrada?
De vegades em fa molta mandra. T’has de mesurar en diferents coses. Hauràs de tenir clar que, d’alguna manera, ets un referent, un exemple i, per tant, hauràs de ser hipermega curosa amb tot. També fa que t’endinsis en un món on gairebé sempre són els mateixos. És una mena de bombolla.

Es perd la noció de la realitat?
Si no hi poses mesures, sí. Jo intento conservar les amistats que discrepen políticament…

Ha deixat de parlar amb algú per qüestions polítiques?
No.

Creu que la gent s’hi més en un bon programa electoral o en el carisma d’un(a) candidata(a)?
Estaria bé que s’hi fixessin en les dues coses. En un programa electoral anem a màxims, construïm la realitat que ens agradaria. Després te n’adones que el paper tot ho aguanta i que has de ser realista. De totes maneres, penso que s’ha perdut la cultura de llegir els programes electorals.

Quim Torra va tenir un mandat complicat. Ara governa un republicà (Pere Aragonès). Qui va governar millor?
El govern és el mateix, malgrat tenir dos lideratges diferents. El projecte és el mateix. Hem de valorar el govern en la seva globalitat.

Qui li agradaria que governés Catalunya?
Pere Aragonès, sens dubte.

Ha governat aquest govern?
I tant, sobretot en la gestió de la pandèmia. Amb molts errors, equivocacions o altres decisions, però hi ha hagut lideratge i la gent que s’hi dedica s’ha implicat a fons i amb sentit de la responsabilitat.

Com va viure la pandèmia?
He tingut la sort de no tenir en el meu cercle més proper cap positiu en Covid. He viscut amb molta intensitat, sobretot el primer confinament, tancada en un pis amb un petit balcó i tres nens petits, dos dels quals tot just començava a caminar. Vaig viure el confinament com molts milers de ciutadans.

PUBLICITAT

Es podria gestionar millor la pandèmia?
No oblidem que el virus ens va agafar per sorpresa. Es tracta d’una pandèmia mundial, on no hi ha un acord i una opinió unànime entre la comunitat científica. El que sí que és cert és que qualsevol discrepància en el si del govern no hauria d’haver transcendit a la ciutadania. No tots ho veiem igual, tots rebem pressions, però les discrepàncies internes s’haurien de quedar en el fòrum intern.

Aquesta picabaralla no estava estudiada?
Espero que no. Espero que hagi estat fruit d’una equivocació.

A qui interessa aquesta picabaralla?
A ningú.

Què no trobarem mai a Raquel Sans?
Rendició. No em rendeixo mai. Tampoc tinc excés d’orgull. Intento practicar la comprensió i l’empatia.

Ha plorat molt darrerament?
Molt. Sobretot pels meus companys que estan a la presó. He plorat de ràbia i de tristesa cada cop que sortia de la presó. També quan la meva companya Alba Vergés (consellera de Salut) rebia atacs ferotges i descarnats que no tenen res a veure amb la gestió.

Creu que ella és objecte de tantes crítiques només perquè és dona?
Segurament sí. Se la pot criticar, però és el to. Hi ha un to que no s’utilitzaria si el gestor de la pandèmia fos un home. Curiosament, l’expressió de les emocions en política sembla que no es puguin fer, sobretot si ets una dona. Es qualifica immediatament de feblesa, debilitat. A canvi, a qui no agrada o no entendreix veure un home plorar? Sembla que l’humanitza. En política, les llàgrimes per què són tan diferents si són d’una dona o d’un home?

Es veu consellera?
No n’hi veig ni tinc gens d’interès. És un orgull ser diputada i representar el meu territori.

Fins quan serà diputada? Ha posat algun termini?
No he posat límits temporals, però emocionalment no crec que sigui massa llarg.

Com li agradaria ser recordada?
Com a una bona persona.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Novembre, 2020
Palau_de_la_Generalitat_de_Catalunya_1-1280x934.jpg

El Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya assegura que la proposició de llei, que deixa clar que les cambres tenen unes funcions a exercir i que s’han de respectar, no va en contra de les lleis. Així ho fan saber mitjançant un comunicat. En ell, destaquen que el fet d’aprovar-la no portaria conseqüències jurídiques als qui votin a favor. “És una amenaça que vol desviar l’atenció dels fets reals”, sentencien.

Aquesta proposició de Llei pretén defensar el paper de les cambres. En la nota de premsa esclareixen que el Tribunal Constitucional (TC) els avala. Es basen en una sentència de l’any 1995 en la que el TC va confirmar que les cambres “representen, promouen i defensen els interessos generals del comerç”.

Des de les Cambres de comerç s’explica que la Generalitat va aprovar un Decret Llei, convalidat pel Parlament, que atorgava la representació de les empreses catalanes al mateix Govern. Segons els comerciants, van arribar a aquest Decret Llei després de fracassar en el seu intent de guanyar les eleccions a algunes cambres significatives.

“Quan les cambres fem veure al Govern que ha trencat un equilibri que hi havia, no hem qüestionat mai la representativitat de les patronals, però no podem tolerar que es vulgui ignorar les nostres finalitats”, expressen els empresaris; i afegeixen: “La Generalitat entén que cal redreçar la situació i treballa en la proposta que finalment s’ha convertit en la proposició de Llei”.

Per aquest motiu, volen demostrar que el que defensen és del tot lícit segons el Tribunal Constitucional.

 

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter