Arxius de Parc eòlic | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Gener, 2021
foto_3742004.jpg

El projecte afectaria l’àliga cuabarrada

La Ponència Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat ha emès un informe desfavorable sobre la viabilitat de l’emplaçament del parc eòlic de Pontons per l’afectació a l’àliga cuabarrada, espècie protegida. La promotora Eòlica La Conca preveia la ubicació de nou aerogeneradors de fins a 200 metres d’altura a l’oest del municipi, amb una potència total instal·lada de 49,5 MW.

El projecte havia generat malestar i inquietud entre els veïns de nuclis i urbanitzacions properes que pertanyen als municipis d’Aiguamúrcia i Querol, a l’Alt Camp. Les entitats ecologistes Bosc Verd-EdC i SOS Penedès havien al·legat contra el parc i la línia elèctrica d’evacuació d’alta tensió fins a Vilafranca pel seu impacte ambiental.

En la resolució de la Ponència Ambiental a què ha tingut accés l’ACN, l’organisme assenyala que l’afectació a l’espècie protegida és un element determinant i “insalvable”. Així, recorda que l’àliga cuabarrada és una espècie altament vulnerable al risc de col·lisió amb els aerogeneradors i conductors aeris, i també al risc d’electrocució en línies elèctriques.

L’anàlisi de la localització estableix que set dels nou aerogeneradors previstos eren dins el nivell Kernel 95% i els altres dos dins el Kernel 99%, que és el paràmetre que defineix l’espai vital de les aus. D’acord amb els criteris establerts, són incompatibles els molins que quedin dins el Kernel 95%, que estan a menys de sis quilòmetres del sector de cria, mentre que els altres dos serien només compatibles amb mesures compensatòries.

La instal·lació preveia un parc amb una potència de 49,5 MW i aerogeneradors amb una altura de boixa de 118 metres i un diàmetre de rotor de 163 metres, amb la qual cosa la punta d’altura màxima seria de 199,5 metres. S’haurien ubicat a les zones de la Muntanya de Ferreres, el Puig Jugador, les Planes de Ferreres, el Collet de Mas Fonoll, el Puig de Mas Fonoll i les proximitats del Turó de Sant Joan.

La subestació es projectava també dins d’aquest municipi de l’Alt Penedès i la línia d’evacuació havia de recórrer altres municipis de la comarca com Torrelles de Foix, Sant Martí Sarroca, Pacs del Penedès, Vilafranca del Penedès i Olèrdola. Tot plegat, hauria comportat una inversió per contracte del parc eòlic de gairebé 68 milions d’euros.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Setembre, 2020
parc-eolic-conca.jpg

La Generalitat ha tombat els projectes

La Ponència d’Energies Renovables del Departament de Territori i Sostenibilitat ha denegat en el termini d’un mes dues autoritzacions per construir un parc eòlic entre Sarral i les Piles. Es tracta dels anomenats parcs de Puig de Gaigs i Conca de Barberà IV, impulsats per les empreses Eòlica La Conca S.L., i Desarrollos Eólicos Cuenca de Barberá S.L., respectivament.

Tot i que són dos projectes diferents, els aerogeneradors estaven previstos pràcticament en el mateix punt. D’altra banda, en la ponència del 24 d’agost es va aprovar la viabilitat de l’emplaçament de tres parcs més entre la Conca de Barberà i la Segarra, pas previ a la presentació del projecte d’autorització i a la declaració d’impacte ambiental.

El parc eòlic Puig de Gaigs preveia instal·lar nou aerogeneradors de 197 metres d’alçada i produir 40,5 megawatts (MW) d’energia entre els termes de Sarral, les Piles i Pontils. També hi havia la intenció de fer una subestació elèctrica transformadora, adaptar les carreteres i vials interiors i una línia elèctrica aèria d’alta tensió de 30 quilòmetres fins a Puigpelat (Alt Camp).

L’administració, en les conclusions de l’acord, reconeix que “la Conca de Barberà és una de les comarques catalanes amb més parcs eòlics construïts i també amb més sol·licituds per construir nous parcs”. “La manca d’una adequada planificació de l’energia eòlica en ser no vigents les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) ha provocat la presentació de gran quantitat de nous projectes per a construir nous parcs eòlics”, s’assenyala.

I continua: “La manca de marc estratègic fora de les zones incompatibles poden donar lloc a la massificació, als efectes acumulatius i sinèrgics, al solapament de diverses sol·licituds al mateix àmbit i a l’afecció a espais d’importància ecològica tot i no ser inclosos en zones protegides”.

Precisament el “solapament de diverses sol·licituds al mateix àmbit” és el que s’ha produït en aquest cas. El projecte de Puig de Gaigs es va presentar el 17 de febrer i la ponència va resoldre la petició el 27 de juliol. Paral·lelament, el 10 de juny es va iniciar el procediment pel parc Conca de Barberà IV, que es va denegar el 24 d’agost. En el cas de la segona proposta es volien construir sis aerogeneradors, per un total de 33,6 MW. La ubicació dels molins era pràcticament idèntica.

La Generalitat reconeix que aquests dos parcs i altres projectats a la zona se situen en “un àmbit ambientalment rellevant tot i no estar en zona protegida”, “amb un paisatge de gran valor i rellevància pel que fa a la connectivitat ecològica”. En el cas concret dels de Puig de Gaigs i Conca de Barberà IV, argumenta que els molins tindrien molt impacte paisatgístic i se situarien en una zona de pas per espècies migradores, com l’àliga cuabarrada, que es troba en perill d’extinció. L’indret també és a prop d’un espai inclòs a la Xarxa Natura 2000.

En declaracions a l’ACN, l’alcalde de Sarral, Jaume Fornés, explica que van presentar al·legacions perquè la línia aèria passava per la zona arqueològica de Montbrió de la Marca i també molt a prop de l’ermita dels Sants Metges de Sarral. També es mostra satisfet perquè aquests parcs no han tirat endavant i demana que, si es presenten més projectes, es faci una consulta perquè la població tingui l’última paraula. “A la Conca de Barberà produïm el 30% de tota l’energia eòlica”, sosté davant la massificació de projectes que estan apareixent en els darrers mesos.

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Agost, 2020
foto_3498238.jpg

El nou parc eòlic no ha estat ben rebut

Riudecols i Duesaigües tindran un parc eòlic format per deu molins d’uns 180 metres d’alçada cadascun. Es coneix com ‘Lo Vedat del Pany’ i de la desena d’aerogeneradors, sis estaran en terme municipal de Riudecols i quatre a Riudecanyes, amb una potència total d’uns 26 megawatts (MW).

Els primers treballs d’adequació de camins ja han començat i es preveu que estigui tot enllestit cap al 2025. La inversió estaria al voltant dels 25 milions. Grups ecologistes ja han demanat que es paralitzi el projecte. Una de les raons és que els molins s’instal·larien a prop de l’ermita de Puigcerver, de principis del segle XIII. L’Ajuntament de Riudecols treballa per fer canvis en la qualificació del sòl per protegir l’element patrimonial.

El parc eòlic de Lo Vedat del Pany se situa a continuació del de Collet dels Feixos (Duesaigües), que ja fa anys que funciona. La nova instal·lació s’ubicarà més a l’est, a prop de l’ermita de Puigcerver. “L’últim molí quedaria a uns 700 metres de l’ermita i a 550 del mirador. Però aquest últim molí no sabem si el faran”, apunta Raül Grau, regidor de Medi Ambient de Riudecols.

Des del consistori no es mostren obertament en contra del projecte, si bé Grau reconeix que “tant de bo no hagués vingut mai”, pels maldecaps que els està donant, “però ha vingut”. Els tràmits administratius van començar el 2018 i l’empresa impulsora ja té una primera llicència per adequar els camins i fer un primer soterrament de cablejat.

Unes tasques que han d’estar acabades a finals del 2022. Aleshores caldrà una segona llicència per construir els aerogeneradors, amb una validesa de tres anys més. “La sensació és que tenen ganes de fer-ho i que poden anar bastant ràpidament”, comenta Grau.

Rebuig dels ecologistes
Més enllà de la proximitat amb l’ermita de Puigcerver, diversos col·lectius també apunten que la zona té valor paisatgístic i ecològic. Oriol Ponti, membre de la Plataforma del Priorat, sosté que l’indret “és una de les principals rutes d’ocells planadors en migració i té una gran riquesa biofísica i ecològica”.

En la seva opinió però, el problema de fons “és la manca d’un debat obert sobre les possibilitats de desenvolupament de les comarques agrícoles i del món rural en general, que instal·lacions industrials d’aquest tipus poden condicionar irremissiblement”. A més, defensa que la Plataforma del Priorat no s’oposa a l’energia eòlica, sinó a un model “molt industrial basat en grans centrals”.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter