29. Març 2024

Arxius de papa Francesc | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Gener, 2023
benet-xvi.jpg

Francesc oficiarà els funerals de Benet XVI

El papa emèrit Benet XVI ha mort aquest dissabte als 95 anys al monestir Mater Ecclesiae del Vaticà, on residia des de la seva històrica renuncia al pontificat l’any 2013.

La preocupació per l’estat de salut del papa i el teòleg alemany es va fer pública el passat dimecres, quan el seu successor, Francesc, va reconèixer que estava “molt malalt” i va demanar “una oració especial” als fidels que assistien a la seva audiència general.

El papa Francesc oficiarà el funeral pel pontífex emèrit Benet XVI el proper 5 de gener, a les 9.30 hores (8.30 GMT), a la plaça de San Pedro.

PUBLICITAT







REDACCIÓ5 Juliol, 2021
papa3.jpg

El Papa ha estat operat amb èxit d’una estenosis diverticular al còlon a l’hospital Policlínic Gemelli de Roma, on va arribar diumenge a les 13:00h per tal d’ingressar per la intervenció quirúrgica, que estava programada.

El director de l’oficina de premsa de la Santa Seu, Matteo Bruni, ha explicat, a través d’un comunicat, que el Sant Pare “ha reaccionat bé a l’operació, en la qual li han subministrat anestèsia general”. El metge encarregat de l’operació quirúrgica ha estat el doctor cap del departament de cirurgia digestiva de l’hospital Policlínic Gemelli, Sergio Alfieri.

Com cada diumenge, el Papa Francesc, de 84 anys, va resar l’oració de l’Àngelus a les 12.000 hores des de la seva finestra de l’estudi privat en el palau apostòlic. Just després d’acabar l’Angelus va ingressar a l’hospital. De moment, no se sap quan rebrà l’alta hospitalària.

Des que va començar el seu papat, el Pontífex només havia estat operat de cataractes al desembre de 2019. En aquella ocasió es va tractar d’una simple intervenció en la vista, de rutina, feta amb làser, que no va fer que el Papa hagués de ser ingressat més enllà d’unes poques hores i que no va influir en la seva agenda.

PUBLICITAT


REDACCIÓ3 Febrer, 2021

El Sant Pare, de 84 anys, ha rebut avui la segona dosi de la vacuna contra el coronavirus i està immunitzat, ha confirmat el portaveu  del Vaticà, Matteo Bruni.

El pontífex ha rebut aquest matí la segona dosi de la vacuna de Pfizer, tres setmanes després de la primera, a l’atri de l’aula Pau VI, que ha estat adaptada per a la campanya de vacunació de l’Estat Vaticà, ha indicat la font.

La direcció Sanitària i d’Higiene de la Ciutat del Vaticà va reservar prop de 10.000 vacunes de companyia farmacèutica Pfizer per a la seva campanya de vacunació, que va començar el passat 13 de gener, quan Francisco va rebre la primera dosi, entre els seus prop de 3.000 empleats i 800 residents.
Com a la resta de països, els primers a ser vacunats van ser el personal sanitari i els ancians.

 
PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Novembre, 2020
papa3.jpg

Hace ya una semana que el documental ‘Francesco’, dirigido por el ruso Evgeny Afineevsky, se estrenó en el Festival de Cine de Roma. En el documental se muestra al Papa Francisco defendiendo que los homosexuales tienen “derecho a estar cubiertos legalmente”. Desde entonces la controversia en torno a las declaraciones no ha hecho más que aumentar. Por un lado, colectivos LGTBI se alegraron de sus palabras, aunque reclamaron poderse casar por la Iglesia. Por el otro, colectivos dentro de la Iglesia se empeñan en aclarar que el matrimonio homosexual por la Iglesia debe seguir estando prohibido.

“Las personas homosexuales tienen derecho a estar en una familia, son hijos de Dios, tienen derecho a una familia. No se puede echar a nadie de una familia, ni hacerle la vida imposible por ello”, se escucha decir al Papa en el documental. “Lo que tenemos que hacer es una ley de convivencia civil, tienen derecho a estar cubiertos legalmente. Yo lo defenderé”, añade.

El documental ‘Francesco’ cuenta la historia personal de una pareja homosexual de italianos a los que, según su testimonio, Francisco animó para que llevaran a sus hijos a la parroquia. El Papa no se refiere en ningún momento a estos acuerdos legales para tutelar los homosexuales como matrimonio y de hecho, cuando era arzobispo de Buenos Aires, se opuso en 2010 a legalizar las uniones de personas del mismo sexo.

¿Qué dijo en realidad el Papa?
Tras el estreno, la revista jesuita ‘America Magazine’ salió a desmentir las declaraciones del Papa, asegurando que la entrevista publicada en el documental estaba cortada y que, en la entrevista real, el Papa había hablado de la “incongruencia del matrimonio homosexual”. Según explican, sí defendió una “ley de convivencia civil” para homosexuales, pero no el matrimonio.

Según esta publicación, el Papa dijo: “La gracia del Espíritu Santo existe ciertamente. Yo siempre defendí la doctrina. Y es curioso, en la ley de matrimonio homosexual, es una incongruencia hablar de matrimonio homosexual. Lo que tenemos que hacer es una ley de convivencia civil. Tienen derecho a estar cubiertos legalmente”.

Sin embargo, en la versión que apareció en el documental presentado el pasado miércoles en el Festival de cine Internacional de Roma, el Papa dice en una sola frase y de seguido: “Las personas homosexuales tienen derecho a estar en una familia, son hijos de Dios, tienen derecho a una familia. No se puede echar de una familia a nadie, ni hacerle la vida imposible por eso. Lo que tenemos que hacer es una ley de convivencia civil. Tienen derecho a estar cubiertos legalmente”.

La Iglesia no aprueba las actividades homosexuales
Durante la última semana, varios sectores de la Iglesia han salido a explicar que la postura de la Iglesia no es la aceptación del matrimonio homosexual, aunque sí pueden aceptar que la ley los ampare.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Juny, 2019

El teòleg gironí Joan Planellas ha estat ordenat avui nou arquebisbe metropolità de Tarragona en substitució de Jaume Pujol, que ha estat quinze anys al capdavant de la diòcesi.

El Vaticà va designar al maig a Planellas, de 64 anys, nou arquebisbe metropolità de Tarragona per substituir Pujol, de 75 anys, que al febrer va presentar la seva renúncia quan ja havia sobrepassat l’edat en què voluntàriament podia abandonar la presidència de la diòcesi i després de la polèmica que van suscitar les seves afirmacions sobre presumptes casos de pederàstia.

Joan Planellas entrant a la Catedral

Planellas ha estat ordenat en una missa a la qual han acudit unes 2.000 mil persones, ofici presidit pel cardenal arquebisbe de Barcelona, ​​Joan Josep Omella, i concelebrat pel nunci apostòlic, Renzo Fratini; el president de la Conferència Episcopal Espanyola, el cardenal Ricardo Blázquez; el bisbe de Girona, Francesc Pardo; i l’ara arquebisbe emèrit de Tarragona, Jaume Pujol, entre d’altres.

Entre els assistents a l’ofici es trobaven Meritxell Budó, consellera de la Presidència de la Generalitat; Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona; Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, i Joan Sabaté, subdelegat del Govern.

El nou arquebisbe ha estat rebut a la seva arribada a la catedral pel capítol catedralici. Per primera vegada des de l’Edat Mitjana, Planellas no anava acompanyat del popular “Seguici”, integrat per gegants, capgrossos, i representacions d’animals fantàstics.

El cardenal Omella ha presidit l’acte

Les entitats ciutadanes que organitzen a Tarragona aquest tradicional desfilada van acordar al maig per 17 vots a favor i 11 en contra no acompanyar al prelat tarragoní després de les denúncies de presumptes abusos sexuals a menors d’edat en la diòcesi.

Joan Planellas postrat al terra

A la missa, Planellas, amb una intervenció en català i castellà, ha dit ser conscient que l’Església necessita avui fomentar les seves estructures i sentir a tots, també als laics, una labor que vol encarar des de “la unitat pastoral” de Catalunya .

Joan Planelles, nascut a Girona el 7 de novembre de 1955, va ser ordenat sacerdot el 28 març de 1982, es va llicenciar en Teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana a 1981, i va obtenir el doctorat en Teologia a la mateixa universitat el 2004.

Durant la seva trajectòria com religiós ha estat vicari parroquial, professor de Teologia al Seminari de Girona, rector i administrador parroquial en diferents parròquies i degà de la Facultar de Teologia de Catalunya, entre d’altres càrrecs.

L’arquebisbe abans de ser ordenat

Pujol, per la seva banda, és des d’avui arquebisbe emèrit i administrador apostòlic. Vinculat a l’Opus Dei, el passat mes de maig anunci que tornarà a residir al centre de l’Obra en què vivia fins a la seva designació fa quinze anys.

 

VÍDEOS



REDACCIÓ26 Març, 2019

El Papa evite que li facin petons a l’anell

No és la primera vegada que ho fa. Però aquest dilluns, el papa Francesc va generar molta controvèrsia durant una visita al Santuari de Loreto per la forma en què apartava una i altra vegada la mà quan els fidels (que feien cua per saludar-los) intentaven besar-li l’anell.

En un vídeo difós pel corresponsal a Roma de l’emissora catòlica EWTN, Edward Pentin, es veu com el papa aparta la mà cada vegada que algú s’ajup per besar-lo, creant una situació una mica incòmoda que es repeteix una i altra vegada fins que els últims de la fila opten per no repetir el gest.

“Avui (per dilluns), a Loreto, el Papa no vol que els fidels formin fila per saludar-lo i donar-li un petó a l’anell, i els aparta la mà. Això és una cosa que ha fet amb força regularitat durant el seu Pontificat, tot i que no tan insistentment com avui “, va escriure Pentin a Twitter, compartint el video.

El corresponsal va explicar després que va demandar una explicació a l’Oficina de Premsa de la Santa Seu, però no va rebre resposta.

Alguns asseguren que Jorge Bergoglio tan sols volia reduir el temps de cada salutació i agilitzar l’avanç de la cua, però la majoria coincideix en que tan sols és un gest d’humilitat i una mostra més que el papa Francisco està intentant acabar amb els comportaments jeràrquics propis del clericalisme més tradicional.


REDACCIÓ24 Març, 2019

En una entrevista al diari argentí ‘La Veu del Poble’, publicada el 25 de maig de 2015, el Papa Francesc va explicar detalls que eren poc o gens conegudes sobre la seva vida. Les recordem:

Papa Francesc
  1. No veu televisió – “Televisió no veig des de l’any 1990 (es pren el temps per respondre). És una promesa que li vaig fer a la Verge del Carme a la nit del 15 de juliol de 1990 “.

 

  1. Només llegeix un diari: La Repubblica. “No em porta més de 10 minuts fullejar-lo”.

 

  1. No navega per Internet – “Res”.

 

  1. Mai no ha vist jugar a Messi – “Messi va venir dues vegades aquí i res més, no l’he vist (jugar)”.

 

  1. Segueix a Sant Llorenç, equip argentí actual campió de la Copa Libertadores a través d’un guàrdia suís que “cada setmana em deixa els resultats i com va a la taula”.

 

  1. Dorm 6 hores a les nits i llegeix abans de dormir – “Tinc un somni tan profund que em allitar-me em quedo adormit. Dormo sis hores”.

 

  1. Fa migdiada – “Després necessito la migdiada. He de dormir de 40 minuts a una hora, aquí em trec les sabates i em tir al llit. I també dormo profundament, i també em desperto sol. Els dies que no dormo la migdiada ho sento “.

 

  1. No plora en públic – “Públicament no ploro. Em va passar dues vegades que vaig estar al límit, però em vaig poder frenar a temps. Estava massa commogut, fins i tot hi va haver algunes llàgrimes que es van escapar, però em vaig fer el ximple i després d’una estona em vaig passar la mà per la cara”. “Recordo una, l’altra no. La que em acord va tenir a veure amb la persecució dels cristians a l’Iraq. Estava parlant d’això i em vaig commoure profundament “al” pensar en els nois “.

 

  1. Necessita estar amb la gent – “No puc viure sense gent, no serveixo per monjo, per això em vaig quedar a viure aquí en aquesta casa (a la residència de Santa Marta). Aquesta és una casa d’hostes, hi ha 210 peces, vivim 40 persones que treballem a la Santa Seu i els altres són hostes, bisbes, capellans, laics, que passen i s’allotgen aquí. I això a mi em fa molt bé. Venir aquí, menjar al menjador, on hi ha tota la gent, tenir la missa aquesta on quatre dies a la setmana ve gent de fora, de les parròquies … M’agrada molt això. Jo em vaig fer capellà per estar amb la gent. Dono gràcies a Déu que això no se m’hagi anat “.

 

  1. Es considera ciutadà “d’ànima” – El Papa assegura que “sempre vaig ser del carrer. De cardenal m’encantava caminar pel carrer… La ciutat m’encanta, sóc ciutadà d’ànima” i explica que “al camp no podria viure”.

 


REDACCIÓ24 Març, 2019

El Papa Francesc

El Papa Francesc ha posat avui com a exemple de perdó al metge català Marià Mullerat, afusellat al començament de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i beatificat ahir dissabte a la Catedral de Tarragona, i ha demanat la seva intercessió en favor de “l’amor i la fraternitat”.

“Que intercedeixi per nosaltres i ens ajudi a recórrer els camins de l’amor i de la fraternitat, tot i les dificultats i de la tribulació”, ha exhortat des del Palau Apostòlic després de l’Àngelus dominical, per demanar després un aplaudiment als fidels.

El pontífex ha recordat que aquest metge va ser beatificat ahir a Tarragona i l’ha definit com un “pare de família i metge que va assumir la curació dels sofriments físics i morals dels seus germans, testimoniant amb la seva vida i el martiri el primat de la caritat i del perdó “.

Marià Mullerat va néixer el 1897 a Santa Coloma de Queralt (Tarragona) i va morir afusellat al començament de la Guerra Civil a Arbeca (Lleida), localitat de la qual va ser alcalde.

La seva beatificació va ser presidida pel prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, el cardenal Angelo Becciu, a la catedral de Tarragona.

El moment de la beatificació de Marià Mullerat

El purpurat ha assenyalat en la seva homilia que “donada la situació de persecució religiosa que va explotar a manera violenta en l’estiu de 1936”, l’ara beat “era conscient que estava posant en risc la seva pròpia vida” a causa del seu “identitat de creient “.

“A causa d’aquest estil de vida obertament evangèlic, era considerat pels milicians una persona pública que actuava per compte de la religió catòlica. Precisament per aquesta pertinença seva va ser capturat i assassinat pels enemics de Crist”, ha afirmat.

Mullerat és recordat per gestos com quan, durant el seu captiveri, va curar la ferida d’un dels seus botxins, i va receptar una medicina per al fill d’un dels seus acusadors.

 


REDACCIÓ22 Febrer, 2019

Papa presidint una trobada de bisbes

La Real Acadèmia Espanyola (RAE) assegura que el feminisme és la igualtat entre l’home i la dona, però el papa Francesc té una idea totalment diferent. “Tot feminisme acaba sent un masclisme amb faldes”, sosté.

A més, el papa assegura que donar més funcions a la dona a l’església no resoldria el problema dels abusos sexuals, però va dir que l’”estil” femení s’ha d’integrar en el pensament de la institució.

Francisco comentava així la intervenció en la cimera sobre pederàstia de l’experta en Dret Canònic, Linda Ghisoni, subsecretària del Dicasteri per als Laics, Família i Vida, que va ser la primera dona a parlar en aquesta reunió de jerarques de l’església que se celebra al Vaticà.

El pontífex va afirmar que “convidar a parlar a una dona no és entrar en la modalitat d’un feminisme eclesiàstic, perquè al capdavall tot feminisme acaba sent un masclisme amb faldilles”. “Convidar a parlar a una dona sobre les ferides de l’Església és convidar l’Església a parlar sobre si mateixa, sobre les seves ferides”, va afegir, afegint que el que s’ha de fer és adoptar l’”estil” d’una “dona, esposa i mare”.

El pontífex va afirmar que “convidar a parlar a una dona no és entrar en la modalitat d’un feminisme eclesiàstic, perquè al capdavall tot feminisme acaba sent un masclisme amb faldes”.

“Sense aquest estil parlarem del poble de Déu com a organització, força sindical, però no com la família nascuda de la mare Església”, va continuar. Precisament fa uns dies, en vigílies de l’inici de la cimera de bisbes convocada pel Papa Francesc per abordar el problema dels abusos sexuals a l’Església, un grup de exreligiosas, activistes i víctimes ha advocat per una “visió femenina” per buscar solucions a aquesta xacra .

Aquestes activistes, integrants de l’associació ‘Voices of Faith’ (veus de la fe), busquen que es reconegui la capacitat de les dones per exercir càrrecs de responsabilitat dins de l’Església catòlica, fins ara pràcticament reservats als homes.

“Aquesta crisi global pels abusos ha evidenciat que les autoritats eclesiàstiques necessiten d’una perspectiva femenina”, han assenyalat. El papa, per la seva banda, va reconèixer recentment que moltes monges pateixen i han patit abusos sexuals per part de capellans i bisbes.

 


REDACCIÓ5 Febrer, 2019

L’Arquebisbe amb el Papa Francesc

En relació amb les informacions aparegudes en els mitjans de comunicació en les quals es vincula dos preveres de l’Arquebisbat de Tarragona amb presumptes abusos a menors, l’Arquebisbat manifesta:

  1. Al mes de juny de 2015 i al mes de novembre de 2016 van ser denunciats dos clergues de l’Arquebisbat de Tarragona per presumptes tocaments a menors amb finalitat libidinosa. Un d’ells, el Rvnd. F. Xavier Morell Rom, havia estat citat a declarar abans de 2010 en una investigació civil per un cas de pedopornografia, pero no es va procedir perquè el cas fou sobresegut pel jutge i, a més, fins la reforma de 2010 de la legislació canònica sobre abusos aquell cas no constituïa un delictum gravius.
  2. D’acord amb la normativa vigent i els protocols establerts per la Santa Seu per a aquests casos, tant al 2015 com al 2016 es va ordenar immediatament una investigació prèvia dels fets i s’informà del resultat a la Congregació per a la Doctrina de la Fe, la qual va ordenar en un dels casos, el del Rvnd. Morell, l’arxiu pro nunc(per ara) de la causa per falta d’elements, amb particular vigilància per un temps prudencial, i en l’altre es van adoptar mesures disciplinàries proporcionades als fets provats.
  3. Aprofitem l’ocasió per a reafirmar que l’Arquebisbat de Tarragona condemna tot abús sexual, de poder i de consciència, especialment quan hagi estat comès per un clergue contra un menor. Fem nostre el dolor de totes les víctimes i convidem a tots a denunciar aquests fets execrables a la Comissió de Prevenció dels Abusos, encapçalada pel Promotor de Justícia de l’Arquebisbat de Tarragona (tel. 977 229 630, de dilluns a dimecres de 10.00 a 13.00 h o promotor.justicia@arqtgn.cat), i a les autoritats civils.
  1. També demanem perdó principalment a les víctimes d’aquests abusos, assegurant la nostra solidaritat i pregària, però també al poble de Déu, manifestant el ferm compromís de reparar segons justícia els danys espirituals i morals causants i d’implementar totes aquelles mesures que siguin necessàries per tal que els espais eclesials siguin llocs absolutament segurs per a la infància i la joventut.
  2. Finalment manifestem la nostra disponibilitat a continuar investigant els fets denunciats i a col·laborar amb la justícia del país per a esclarir-los, perquè poden lesionar greument la persona, la convivència social i particularment la comunitat eclesial.