Arxius de Pandèmia | Diari La República Checa

REDACCIÓ13 Juliol, 2022
foto_3496480.jpg

L’Aeroport de Reus continua llastrat per la pandèmia. En aquest sentit, la infraestructura es manté un 14% per sota del nombre d’usuaris acumulats durant 2022 respecte el 2019. En total, l’aeroport ha registrat uns 338.908 visitants des de principi d’any. Pel que fa al juny, s’han comptabilitzat 154.181 passatgers, el que implica una recuperació del 81,5% en relació amb el mateix mes de 2019. Quant als passatgers de vols internacionals, els 153.199 usuaris suposen una recuperació del 81,3% respecte a juny de 2019, mentre que el passatge nacional ha augmentat un 59,8%, amb 473 viatgers.

En aquests sis mesos, han passat per l’Aeroport de Reus 336.266 viatgers internacionals, amb el que es recupera el 87% del passatge del mateix període del 2019. Per part seva, el mercat nacional ha recuperat un 26,8% respecte al mateix període de 2019, amb 1.238 viatgers registrats. Quant a operacions, durant el passat mes de juny es van realitzar 2.428 moviments, un 9,1% més que en el mateix mes de 2019. Entre gener i juny han estat 9.525 els vols operats per l’Aeroport de Reus, un 13,1% més respecte als sis primers mesos de 2019.

Els vols internacionals s’han recuperat en un 84,5% respecte al mateix període de 2019, amb 927 moviments al juny i sumen des de principis d’any un total de 2.281 operacions, el que suposa una recuperació del 94,6% respecte al mateix període de 2019. Els moviments nacionals van aconseguir al juny la xifra de 36, el que implica el restabliment del 59% de les operacions respecte al mateix mes de 2019. Sumant l’acumulat entre gener i juny, el total d’operacions nacionals és de 211 aterratges i enlairaments, la qual cosa suposa una recuperació del 64,3% en relació amb el mateix període de 2019.

PUBLICITAT



REDACCIÓ9 Juliol, 2022
coronavirus-2.jpg

Espanya ha registrat 471 noves morts per Covid-19 des de dimarts i ja en són 108.730 des de l’inici de la pandèmia. També hi ha hagut 83.613 contagis més, fet que deixa la xifra global en 12.973.615 infectats. El nombre d’ingressats a l’hospital ha pujat fins a les 12.080 persones, 494 més que en l’últim recompte, mentre que a l’UCI ara en són 508, 6 més.

La incidència acumulada a 14 dies en majors de 60 anys puja de 1.135 a 1.225, 90 punts més que dimarts. Des de l’inici de la pandèmia Catalunya encapçala el rànquing dels territoris amb més víctimes mortals, amb 19.644. Madrid en té 18.972 i, en tercer lloc, Andalusia n’ha registrat 13.945.

En la darrera setmana hi ha hagut 321 víctimes mortals, de les quals 42 a Galícia i a Castella La Manxa, 40 a Madrid, 30 a Andalusia, 29 al País Valencià, 26 a Catalunya i a Astúries o 24 a les Canàries.

Pel que fa al nombre total de contagis que hi ha hagut des de l’inici de la pandèmia, a Catalunya és on més se n’han acumulat, amb 2.576.331 casos, seguida per Madrid amb 1.864.057, Andalusia amb 1.545.050 i el País Valencià amb 1.494.467.

En aquests moments, al conjunt de l’Estat hi ha 12.080 pacients ingressats per la infecció, 494 més que dimarts, que ocupen el 9,95% de tots els llits disponibles. 508 persones estan ingressades a l’UCI, 6 més que fa quatre dies, el 5,77% del total de llits per a crítics a l’Estat.

A Catalunya hi ha 2.849 pacients a l’hospital per coronavirus, 18 més que en l’últim balanç (11,58%). A l’UCI hi ha 115 crítics, 20 menys, el 9,91% de la capacitat total.

PUBLICITAT













REDACCIÓ19 Abril, 2022
coronavirus-e1610445249763.jpg

Els Estats Units han anunciat una cimera de la Covid amb representants d’arreu del món per rastrejar el final de la crisi del coronavirus i planificar el futur.
La reunió virtual tindrà lloc el 12 de maig i estarà copresidida pels EUA, així com pels països que tenen la presidència del G7, G20, Unió Africana i CARICOM Carib, concretament Alemanya, Indonèsia, Senegal i Belize, respectivament.

Aquesta serà la segona reunió mundial sobre la pandèmia, que ha matat més de sis milions de persones i ha provocat una profunda interrupció a les principals economies des que el virus va començar a propagar-se fa més de dos anys.

Joe Biden va organitzar una cimera similar el setembre de l’any passat, moment en què va demanar als socis que intensifiquessin la vacunació i s’asseguressin que el 70% de tots els països fossin vacunats el setembre d’aquest any.

Mentre que les taxes de mortalitat a tot el món estan baixant, el virus continua estenent-se, impedint que molts països aixequin completament les restriccions.

L’ambició del president Joe Biden és fer dels Estats Units un “arsenal de vacunes”

Des que va assumir la presidència dels Estats Units a principis de l’any passat, Joe Biden s’ha compromès a aturar la pandèmia al seu país, però també ha posat èmfasi en els esforços per vacunar les regions més pobres del món, fet que ha portat el govern nord-americà a comprometre’s a lliurar més d’1.100 milions de dosis de vacunes per a ús global abans del 2023.

L’ambició de Biden és fer dels EUA un “arsenal de vacunes”, per això va avançar a un paquet de 10.000 milions de dòlars (uns 9.240 milions d’euros) en finançament per a la resposta interna a la covid-19, una mesura que encara no ha estat aprovada pel Congrés, com ara augmentar el finançament per a donacions de vacunes a altres països.

PUBLICITAT







REDACCIÓ17 Abril, 2022

 

La pandèmia de la covid-19 i la crisi econòmica generada per ella han costat un total de 9.756,7 milions d’euros a la Generalitat en aquests dos anys d’incidència del coronavirus.

Aquesta xifra és l’impacte econòmic total de la pandèmia des de mitjans de març del 2020, quan va esclatar, fins al tancament de febrer del 2022, ja que encara no estan disponibles les xifres de març, segons dades del departament d’Economia de la Generalitat.

La factura total inclou tres conceptes bàsics: despesa sanitària i sociosanitària directa, despesa indirecta i induïda i minva d’ingressos.

La despesa directa sanitària i sociosanitària provocada per la pandèmia, és a dir, la relacionada amb l’atenció en hospitals i residències, principalment, suma 4.323,2 milions.

La de caràcter indirecte i induïda comprèn la despesa originada per la situació d’emergència, com la compra de material, per exemple, i conceptes com les ajudes ofertes a ciutadans i empreses per pal·liar els efectes econòmics de la pandèmia, i la factura d’aquest segon bloc assoleix els 3.479,5 milions des que va arrencar la pandèmia.

En tercer lloc, la covid-19 va provocar una minva d’ingressos, especialment el 2020, tant per les retallades d’impostos i ajornaments fiscals concedits per la Generalitat com per la pèrdua d’ingressos associada la caiguda de l’activitat econòmica, i el saldo en aquest aspecte és negatiu en 1.954 milions en aquests dos anys de pandèmia.

Amb Espanya a punt de posar fi a les mascaretes en interiors, la despesa derivada de la pandèmia segueix a la baixa, però ha estat realment significativa durant aquests dos anys.

5.200 milions al 2020
L’any 2020 va ser el més costós per la Generalitat, ja que la pandèmia va tenir un impacte econòmic de 5.213,8 milions en total, equivalents a un 2,4% del PIB català.

D’aquest import, un total de 3.601,8 milions van correspondre a despeses, 2.085,1 milions de tipus directe, és a dir, sanitaris i sociosanitaris, i 1.516,7 milions d’euros més de tipus indirecte i induït.

A més, el 2020, el primer any de la pandèmia, els ingressos de la Generalitat es van reduir en 1.612 milions.

Més de 4.200 milions el 2021
El 2021 les vacunes van permetre reduir substancialment la mortalitat provocada per la pandèmia, però malgrat aquest canvi clau la despesa va ser major encara que el 2020, perquè es va mantenir la pressió hospitalària i van augmentar les ajudes als sectors econòmics afectats.

Així, la despesa total provocada per la covid-19 va sumar 3.909 milions, 2.027,2 milions dels quals per despesa sanitària i sociosanitària i 1.881,7 milions més per despesa induïda i indirecte, el que inclou les ajudes als sectors econòmics més perjudicats pel coronavirus.

Amb tot, l’impacte econòmic de la pandèmia el 2021 va ser de 4.220,7 milions, equivalent a l’1,8% del PIB català tot i que inferior al de 2020 gràcies a la recuperació dels ingressos.

I és que la minva d’ingressos provocada per la pandèmia es va limitar el 2021 a 311,8 milions, que s’expliquen, principalment, per la caiguda dels ingressos del transport públic (156,3 milions), i pel descens de recaptació d’impostos com la taxa turística (43,6 milions).

Despesa superior al 300 milions 
En l’arrencada del 2022, al gener i febrer, els mesos disponibles fins ara, la despesa derivada de la pandèmia ha estat de 292 milions (210,9 milions en concepte de despesa directa i 81,1 milions més de despesa induïda i indirecte).

La pèrdua d’ingressos es va contenir fins als 30,2 milions en aquests dos primers mesos de l’exercici a causa del transport públic, que continua sense recuperar els nivells d’ocupació previs a la pandèmia.

Malgrat que la pandèmia segueix a la baixa, la Generalitat subratlla que el virus i les seves conseqüències econòmiques encara segueixen condicionant les seves finances, de manera que reclama al Govern estendre el fons extraordinari covid també al 2022.

Com a exemple, el govern català al·lega que el fons extraordinari covid va cobrir només el 55% dels 3.909 milions de despeses originades per la pandèmia el 2021.

Quant a 2022, el conseller d’Economia de la Generalitat, Jaume Giró, estima que només la despesa sanitària associat a la pandèmia pot suposar uns 1.400 milions aquest any i que la guerra a Ucraïna pot tenir un impacte d’uns 750 milions, de manera que insisteix a disposar d’un fons extraordinari també aquest any i de comptar amb un major marge de dèficit, des del 0,6% actual a l’1% del PIB.

PUBLICITAT






REDACCIÓ14 Març, 2022
248a07e2-e643-4c28-a25b-b59fdf07f117-1280x853.jpg

Se cumplen dos años de la pandemia que llegó para cambiarnos la vida para siempre. Hasta ahora, el balance del coronavirus en España se salda con seis olas, 1,3 millones de contagios y 12.800 muertos, en una de las enfermedades que más nos ha afectado en la historia en el país y que, aunque no lo parezca, sigue presente.

La pandemia cogió por sorpresa a toda España, y por ende a las comunidades autónomas, que tuvieron que vivir el confinamiento de los ciudadanos para evitar contagios y el colapso hospitalario. Desde que el 13 de marzo se produjeron las primeras muertes por coronavirus en España, las víctimas mortales fueron en aumento hasta sumar 308 el primer mes de pandemia, con un incremento incesante en abril hasta las 930 víctimas, todo ello en pleno Estado de Alarma.

Se cumplen dos años del primer Estado de Alarma

En mayo empezó a bajar el número de fallecidos, lo que conllevó la flexibilización de las medidas restrictivas aprobadas en el estado de alarma decretado el 14 de marzo, y el descenso fue aún más acusado en junio, cuando hubo 20 víctimas por covid-19, y bajó aún más en julio, con nueve fallecidos, el mes con muertes por esta enfermedad.

Era el final del confinamiento para “disfrutar” de las vacaciones de verano, pero el virus permanecía vigente, como repetían sin cesar todos los expertos, hasta el punto de que la cifra volvió a subir en agosto, con 60 fallecidos, septiembre -334- y octubre -717-, dando paso a la “anunciada” segunda ola del coronavirus.

El final del 2020 fue especialmente duro para los ciudadanos, que comprobaron que las restricciones afectaban a las tradicionales fiestas navideñas. Rara era la semana en la que no se producía un brote, especialmente en las residencias de mayores, el colectivo más vulnerable y con el que se cebaba el virus.

Una niña recibiendo la vacuna contra la Covid

De hecho, la primera ola cogió por sorpresa a la sanidad y a los profesionales sin apenas mascarillas y sin equipos de protección suficientes, una situación que obligó a los centros de atención primaria y a los hospitales a redoblar sus esfuerzos para atender a los enfermos, e incluso se tuvieron que habilitar algunos hoteles para atender, principalmente, a los ancianos.

Muchos expertos hablan de la sexta ola como la última, porque bajan los contagios, la incidencia, las hospitalizaciones y los ingresados en la UCI, y las autoridades empiezan a valorar la vuelta a la normalidad en algunos aspectos, sobre todo los relativos a las mascarillas en las aulas.

Dos años después del primer caso de coronavirus en España, casi el 95 por ciento de la población mayor de 12 años tiene la pauta completa de vacunas. Los ciudadanos se preguntan si esta sexta ola será el final de la pandemia, pero los indicios apuntan a que la Covid-19 seguirá presente entre nosotros mucho más tiempo.

PUBLICIDAD


REDACCIÓ3 Febrer, 2022
Pobresa-energètica.jpg

Catalunya és un Titanic que s’enfonsa a causa de la pandèmia. Així ha retratat la situació del territori el coordinador de l’Equip d’Estudis de Cáritas, Raúl Flores, afegint que els més necessitats sempre són els que més pateixen en contexts com aquests. I és que segons l’informe ‘EINSFOESSA Exclusió i desenvolupament social a Catalunya 2021’, unes 2.258.000 persones (30 % de la població catalana) es troben en exclusió social, un milió més que fa tres anys.

A més, Catalunya encapçala el percentatge més gran d’exclusió de tot l’Estat, superant la mitja del 23% fins al 29%. Un dels motius continua sent l’habitatge: 915.000 persones viuen en domicili insegur, triplicant-se amb la pandèmia. 

Per fer front a aquesta preocupant situació, des de Càritas reclamen mesures urgents i útils com la creació d’habitatge públic, l’harmonització entre l’ingrés mínim vital (IMV) estatal i la renda garantida de ciutadania (RGC), així com l’extensió a més col·lectius que ho necessiten; un pla de formació ocupacional orientat a les necessitats actuals i futures del mercat laboral; un sistema fiscal que redistribueixi més justament la riquesa; un pla de xoc contra l’atur dels joves, etc.

PUBLICITAT



REDACCIÓ10 Desembre, 2021
DSC_6696-1280x853.jpg

La Guàrdia Urbana de Tarragona ha tornat a celebrar la seva festivitat amb certa normalitat, destacant la tasca que ha dut a terme el cos durant la pandèmia. Amb aquest discurs, tant l’intendent major cap del cos, Enrique Fernández, com l’alcalde, Pau Ricomà, i la regidora de Seguretat Ciutadana, Cristina Guzmán, han agraït l’esforç constant dels agents en temps complicats.

L’acte, dut a terme aquest migdia al Teatre Tarragona, ha servit per posar en relleu accions com l’actuació durant l’explosió d’IQOXE; la lluita contra la droga, furts i accions violentes; la protecció pel medi ambient i la vigilància a les platges, etc. També s’ha homenatjat a agents de la Guàrdia Urbana que enguany es jubilen.

Cristina Guzmán

Finalment, també hi ha hagut agraïments per a ciutadans que han contribuït en algun incident, així com a les treballadores de la neteja de la comissaria. Alhora, hi ha hagut mencions especials a representants d’altres cossos policials.

Guzmán ha destacat l’objectiu de l’Ajuntament pel que fa als agents municipals: “volem reforçar el sentit de la Guàrdia Urbana com a policia de proximitat, ja que creiem en un model de policia que s’apropi als veïns i comerciants, que tingui un contacte constant i proper amb les persones” i per això, ha finalitzat “cal un reforç important de plantilla, en nombre d’agents i en igualtat entre homes i dones”.

VÍDEOS



PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Desembre, 2021
foto_38473091-1280x853.jpg

TGN suma més de 200 contagis en 24 hores

La pandèmia no afluixa a la demarcació. Al Camp de Tarragona s’han registrat 63.598 casos confirmats per PCR o test d’antígens, 141 més. Si es tenen en compte totes les proves, el nombre de casos acumulats des de l’inici de la pandèmia és de 65.760. En aquesta regió han mort des de l’inici de la pandèmia 1.232 persones, cap més.

El risc de rebrot puja a 267 (+7), mentre que en l’interval anterior era de 198. La Rt puja una centèsima, fins a 1,35, per sota de l’1,54 de la setmana del 15 al 21 de novembre. La incidència a 7 dies és de 114. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques és del 6,02%.

La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 15.809 casos confirmats per PCR o TA, 60 més que en el balanç anterior, i 16.368 si es tenen en compte totes les proves. En aquesta regió han mort 192 persones des de l’inici de la pandèmia, cap més.

El risc de rebrot baixa 7 punts, a 354, per sobre de l’interval anterior (228). La incidència a 7 dies és de 159. El 7,12% de les proves que es fan surten positives. La Rt baixa sis centèsimes, fins a 1,36, per sobre de l’1,29 de l’interval anterior.

PUBLICITAT


REDACCIÓ15 Novembre, 2021
foto_3847309-1280x853.jpg

El risc de rebrot torna a augmentar al Camp de TGN

Noves dades del coronavirus. Al Camp de Tarragona s’han registrat 61.910 casos confirmats per PCR o test d’antígens, 25 més. Si es tenen en compte totes les proves, el nombre de casos acumulats des de l’inici de la pandèmia és de 64.044. En aquesta regió han mort des de l’inici de la pandèmia 1.229 persones, cap més.

El risc de rebrot puja a 76 (+10), mentre que en l’interval anterior era de 46. La Rt puja una dècima, a 1,36, per sobre de l’1 del de la setmana del 29 d’octubre al 4 de novembre. La incidència a 7 dies és de 34. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques és del 2,49%. Actualment hi ha 20 pacients ingressats (ídem).

La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 15.167 casos confirmats per PCR o TA, 20 més que en el balanç anterior, i 15.697 si es tenen en compte totes les proves. En aquesta regió han mort 191 persones des de l’inici de la pandèmia, cap més.

El risc de rebrot puja tres punts, a 112, per sota de l’interval anterior (142). La incidència a 7 dies és de 58. El 3,51% de les proves que es fan surten positives. La Rt cau a 0,90, tres centèsimes menys i per sota de l’1,26 de l’interval anterior. Actualment hi ha set pacients ingressats (ídem).

PUBLICITAT



REDACCIÓ16 Agost, 2021
Pilar-Xiquets-1280x1792.jpg

Els Xiquets de Tarragona han dut a terme el primer pilar casteller a la ciutat des de l’inici de la pandèmia l’any 2019. Aquest es va fer ahir amb motiu de la campanya solidària ‘Mulla’t’, una cita a la qual mai falta la colla degana del municipi. Aquest pilar de 4 té un caràcter simbòlic enorme, atès que fa referència a la recuperació del món casteller. De fet, les 4 colles de Tarragona enlairaran diversos pilars durant les festes de Sant Magí, indicant que a poc a poc es retorna a l’activitat.

‘Mulla’t’ és una acció solidària capitanejada pel Nàstic de Tarragona per tal d’ajudar en la causa contra l’esclerosi múltiple. Els Xiquets hi participen cada any per tal d’aportar el seu granet de sorra.

PUBLICITAT

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter