REDACCIÓ30 Març, 2023
Abans de les eleccions sempre s’analitza quins projectes han estat els més importants del mandat. Sovint, però, es deixen a banda els moments durs, aquelles situacions que li fan perdre la son a un alcalde per la preocupació. Pau Ricomà ho té clar: l’explosió d’IQOXE i el confinament el van posar contra les cordes tant a nivell institucional com a emocional. Segons ha expressat aquest matí el mateix batlle tarragoní, l’accident químic va ser un cop dur per a ell i per a la ciutat, especialment per la desconfiança i el desànim que va generar el fet que hi haguera víctimes mortals.
El republicà, però, també ho va veure com a una oportunitat per a reclamar millores de seguretat a la Generalitat, com la instal·lació de més sensors i el trasllat de la gestió del Plaseqta fins al Camp de Tarragona. L’altre moment difícil que ha marcat el seu lideratge a la ciutat ha estat el confinament. Ricomà recorda encara amb tristor quan es van tancar les portes del palau municipal arran del confinament. Una situació que, segons ell mateix, van gestionar de la millor manera que van poder, sempre d’acord amb les necessitats dels diferents col·lectius de Tarragona i en coordinació amb les autoritats sanitàries i entitats socials.
Junts per Tarragona i la CUP, millors socis que En Comú Podem
L’alcalde també ha expressat el seu agraïment als seus socis de govern durant aquests 4 anys de mandat. Ricomà afirma estar content amb els seus companys, especialment els del juny de 2021 cap endavant. Una mostra que la relació amb Junts per Tarragona i la CUP ha estat més bona que amb En Comú Podem, que van marxar de l’executiu municipal arran l’entrada de la formació liderada per Dídac Nadal. Tot i això, el batlle ha agraït diverses vegades la implicació del regidor de Patrimoni, Hermán Pinedo, que no va abandonar el govern tot i la pressió del seu grup municipal.
Patrimoni, la joia de la corona segons Ricomà
Respecte a les àrees més importants del mandat, Ricomà ha destacat la de Patrimoni. Sota el seu parer, hi havia molta feina per fer, amb un amfiteatre que fins i tot queia a trossos. A banda, l’alcalde ha valorat les tasques en microurbanisme, és a dir, en la creació i millora d’espais públics com la plaça Catalunya de Sant Pere i Sant Pau o el carrer Canyelles. També ha fet valdre la feina de la regidora d’Habitatge, Eva Miguel.
En definitiva, Ricomà ha resumit tot plegat en una paraula: canvi. “Un canvi que ha de continuar, perquè no es pot canviar una ciutat en 4 anys. Hem canviat de valors, d’activitats, de model urbanístic, de polítiques d’habitatge (…)”, ha declarat. Segons ell, la transformació encara està en marxa i s’han deixat coses pel camí perquè els recursos són limitats. Caldrà esperar per saber si aquest “canvi” continuarà endavant o si, per contra, la ciutat vira d’acord amb els ideals d’alguna altra força política. Dos mesos per a les eleccions. Tic-tac…
VÍDEOS
L’Aeroport de Reus 
Els vols internacionals s’han recuperat en un 84,5% respecte al mateix període de 2019, amb 927 moviments al juny i sumen des de principis d’any un total de 2.281 operacions, el que suposa una recuperació del 94,6% respecte al mateix període de 2019. Els moviments nacionals van aconseguir al juny la xifra de 36, el que implica el restabliment del 59% de les operacions respecte al mateix mes de 2019. Sumant l’acumulat entre gener i juny, el total d’operacions nacionals és de 211 aterratges i enlairaments, la qual cosa suposa una recuperació del 64,3% en relació amb el mateix període de 2019.
Espanya ha registrat 471 noves morts per Covid-19 des de dimarts i ja en són 108.730 des de l’inici de la pandèmia. També hi ha hagut 83.613 contagis més, fet que deixa la xifra global en 12.973.615 infectats. El nombre d’ingressats a l’hospital ha pujat fins a les 12.080 persones, 494 més que en l’últim recompte, mentre que a l’UCI ara en són 508, 6 més.
La incidència acumulada a 14 dies en majors de 60 anys puja de 1.135 a 1.225, 90 punts més que dimarts. Des de l’inici de la pandèmia Catalunya encapçala el rànquing dels territoris amb més víctimes mortals, amb 19.644. Madrid en té 18.972 i, en tercer lloc, Andalusia n’ha registrat 13.945.
En aquests moments, al conjunt de l’Estat hi ha 12.080 pacients ingressats per la infecció, 494 més que dimarts, que ocupen el 9,95% de tots els llits disponibles. 508 persones estan ingressades a l’UCI, 6 més que fa quatre dies, el 5,77% del total de llits per a crítics a l’Estat.
Els Estats Units han anunciat una cimera de la Covid amb representants d’arreu del món per rastrejar el final de la crisi del coronavirus i planificar el futur.
En tercer lloc, la covid-19 va provocar una minva d’ingressos, especialment el 2020, tant per les retallades d’impostos i ajornaments fiscals concedits per la Generalitat com per la pèrdua d’ingressos associada la caiguda de l’activitat econòmica, i el saldo en aquest aspecte és negatiu en 1.954 milions en aquests dos anys de pandèmia.
L’any 2020 va ser el més costós per la Generalitat, ja que la pandèmia va tenir un impacte econòmic de 5.213,8 milions en total, equivalents a un 2,4% del PIB català.
Així, la despesa total provocada per la covid-19 va sumar 3.909 milions, 2.027,2 milions dels quals per despesa sanitària i sociosanitària i 1.881,7 milions més per despesa induïda i indirecte, el que inclou les ajudes als sectors econòmics més perjudicats pel coronavirus.
Com a exemple, el govern català al·lega que el fons extraordinari covid va cobrir només el 55% dels 3.909 milions de despeses originades per la pandèmia el 2021.
Catalunya és un Titanic que s’enfonsa a causa de la pandèmia. Així ha retratat la situació del territori el coordinador de l’Equip d’Estudis de Cáritas, Raúl Flores, afegint que els més necessitats sempre són els que més pateixen en contexts com aquests. I és que segons l’informe ‘EINSFOESSA Exclusió i desenvolupament social a Catalunya 2021’, unes 2.258.000 persones (30 % de la població catalana) es troben en exclusió social, un milió més que fa tres anys.
La
