25. Abril 2024

Arxius de pablo llarena | Diari La República Checa

REDACCIÓ10 Gener, 2020
foto_3592159.jpg

Llarena insisteix en les euroordres contra els catalans

Nou capítol d’enfrontament de la justícia espanyola amb les resolucions d’Europa. El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor de la causa del procés, ha demanat un suplicatori al Parlament Europeu perquè suspengui la immunitat de Carles Puigdemont i Toni Comín.

Així doncs, Llarena els reconeix com a eurodiputats amb immunitat i no podran ser detinguts a la Unió Europea si l’Eurocambra no els la retira. Tanmateix, el jutge instructor manté les euroordres contra ells i rebutja suspendre-les, per molt que, de facto, queden sense efecte.

Llarena també ratifica l’ordre de detenció a l’Estat espanyol i determina que poden ser arrestats en territori espanyol. Segons Llarena, la immunitat no s’aplica a l’Estat perquè són processats i no cal demanar suplicatori per poder-los arrestar a Espanya.

A banda, el magistrat del Suprem demana a la justícia belga que deixi sense efecte els terminis per resoldre sobre les euroordres fins que el Parlament Europeu decideixi sobre els suplicatoris. A primers d’any, Bèlgica ja va suspendre les euroordres contra Puigdemont i Comín.


REDACCIÓ28 Desembre, 2019
puig-andorra.jpg

Puigdemont podria visitar Andorra / Humorcillet News

S’ha organitzat tot sota un implacable secretisme. L’hermetisme i la discreció són rigorosos. Només ho saben menys d’una desena de persones. S’ha fet tot per no atraure l’atenció dels serveis d’intel·ligència i les policies de l’estat. Allò que hauria de ser sorpresivament mediàtic ja no ho és tant, perquè algú de molta confiança se’n va anar de la llengua.

Resulta que aquest dissabte, cap al migdia, l’expresident de la Generalitat i actual eurodiputat Carles Puigdemont té previst abandonar Waterloo per fer un viatge llampec al Principat d’Andorra.

L’exmandatari català té previst ‘colar-se’ al ‘País dels Pirineus’ a través de la frontera francesa de Pas de la Casa, barrejant-se amb els milers i milers de turistes que es desplacen a Andorra per practicar l’esquí.

Puigdemont, amb aquest viatge, vol demostrar a l’estat espanyol, i sobretot a la seva justícia, que és un home lliure i ara encara més, atenent que gaudeix d’immunitat, a conseqüència del seu estatut d’eurodiputat. No se sap si farà servir algun complement per ‘tapar’ la seva veritable identitat. Tampoc se sap si el president anirà acompanyat del seu escorta policial, en Lluís Escolà Miquel, sergent dels Mossos en excedència.

Puigdemont i un dels caps d’estat d’Andorra

Fa mesos que Carles Puigdemont i el seu més estricte grup de col·laboradors treballen perquè l’expresident pugui sorprendre el món trepitjant Catalunya sense ser detingut, malgrat l’euroordre dictada pel jutge Pablo Llarena. Poder arribar a terres andorranes és ja una victòria per l’exmandatari i un avís a les autoritats espanyoles. No és la primera vegada que Puigdemont desafia l’estat i amenaça en tornar a Catalunya.

L’exmandatari català té previst ‘colar-se’ al ‘País dels Pirineus’ a través de la frontera francesa de Pas de la Casa

També està previst que els màxims responsables del partit es desplacin al Principat – on el president francès i el bisbe de la Seu d’Urgell són els caps d’estat – per trobar-se discretament amb Puigdemont i fer-se la foto.

No seria d’estranyar que aquest dissabte, tots els líders de Junts per Catalunya no agafin el telèfon i publiquin a les seves xarxes fotografies esquiant o de compres al Principat d’Andorra… Puigdemont podria marxar del país amb la mateixa discreció amb la que ha arribat.

 


REDACCIÓ15 Novembre, 2019

El jutge belga que examina l’euroordre contra els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, que han comparegut aquest divendres davant els jutjats, ha entès ser adequat ajornar la vista al 16 de desembre per fer-la coincidir amb la de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

Els exconsellers han hagut de comparèixer per sobre les ordres europees de detenció i lliurament dictades contra ells pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. El magistrat espanyol reclama l’entrega de Comín pels delictes de sedició i malversació, mentre que a Puig només el reclama per malversació. Per la seva banda, la Fiscalia de Brussel·les ja ha demanat al jutge que els entregui a tots dos pels delictes pels quals els reclama la justícia espanyola.

Llarena reclama l’entrega de Comín per sedició i malversació, mentre que a Puig només per malversació. La Fiscalia belga ja ha demanat al jutge que els entregui a tots dos pels delictes pels quals els reclama la justícia espanyola.

La vista de Puig i Comín d’aquest divendres ha estat davant d’un magistrat de la Cambra del Consell de Brussel·les -tribunal de primera instància- després que tots dos s’entreguessin la setmana passada a les autoritats belgues. Els dos polítics independentistes van quedar llavors en llibertat sense fiança, però amb mesures cautelars que els impedeix sortir del país sense permís judicial.

Davant del jutge d’instrucció, Comín va al·legar immunitat com a eurodiputat per evitar l’entrega a la justícia espanyola, però, després de consultar-ho amb el Parlament Europeu, el magistrat va considerar que no va adquirir tal privilegi i va tirar endavant amb el procés, encara que l’exconseller compta que l’assumpte de la immunitat sigui evocat una altra vegada davant del Tribunal.

 


REDACCIÓ7 Novembre, 2019

Lluis Puig, exconseller de la Generalitat

Els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, residents a Bèlgica, han quedat en llibertat amb les mateixes mesures que el jutge va imposar a Carles Puigdemont ara fa dues setmanes. Tots dos s’han posat a disposició de les autoritats belgues en relació amb l’euroordre reactivada pel magistrat del Suprem, Pablo Llarena.

La justícia belga ha dictat llibertat per a tots dos, però han d’estar disponibles sempre que la justícia ho requereixi i per sortir del país ho han de notificar


Comín i Puig, exconsellers de Salut i de Cultura respectivament, han declarat aquest dijous al matí davant el jutge de guàrdia. La justícia belga ha dictat llibertat per a tots dos, però han d’estar disponibles sempre que la justícia ho requereixi i per sortir del país ho han de notificar. En sortir de la vista, Puig ha destacat que “seguim trobant la justícia, que és el que vam venir a buscar aquí”.

Comín, per la seva banda, ha recordat que “és la tercera vegada que un jutge espanyol envia una ordre de detenció a través d’una euroordre i és la tercera vegada que un jutge belga ens deixa en llibertat”. Per l’exconseller, això denota el “contrast de la manera d’entendre els drets” de cada un dels sistemes judicials.

Toni Comín està en llibertat

L’exconseller de Salut ha explicat que el jutge ara haurà de decidir si integra la causa de Puig i Comín amb la de l’expresident Puigdemont. Tal com va fer aquest, es demanarà un ajornament del judici a la Cambra del Consell. Aquesta mesura es fa “per poder acordar un calendari que ens permeti presentar el nostre escrit de defensa i que el fiscal pugui fer les seves al·legacions”.

Immunitat de Toni Comín?
L’advocat de l’exconseller ha fet valer la immunitat de Comín pel fet d’haver estat escollit eurodiputat, però aquesta és una qüestió que no s’ha aclarit aquest dijous, sinó que haurà de fer-ho el pròxim jutge, el de primera instància.

Pablo Llarena, jutge del Tribunal Suprem

El jutge ha fet el mateix tràmit que va fer amb l’expresident Puigdemont, també escollit eurodiputat en les últimes eleccions: “Després de consultar el Parlament Europeu i que aquest contesti que no gaudim d’immunitat, hem d’esperar que resolgui el tribunal del Luxemburg.”

Si finalment s’uneixen els tres casos en una mateixa causa, podria ser que la primera vista sigui per a tots tres el 16 de desembre, la data que ja està fixada per a l’expresident. Llavors se sabrà si engega tot el procés per donar resposta a l’euroordre i acaba en extradició o no.


REDACCIÓ6 Novembre, 2019
policia-anglesa.jpg

La justícia britànica no dóna crèdit. Considera ‘desmesurada’ l’euroordre contra l’exconsellera Clara Ponsatí que la cursat el Tribunal Suprem espanyol.

El jutge Pablo Llarena ha sol·licitat l’extradició de l’exconsellera, que resideix a Escòcia, per un delicte de sedició. Inicialment, el magistrat del TS havia enviat en castellà l’euroordre i la justícia anglesa l’havia obligat a traduir-la.

Clara Ponsatí havia pensat presentar-se voluntàriament aquest dijous davant de la policia escocesa. No obstant, la justícia del Regne Unit ja ha informat que, de moment, no tramitarà l’ordre d’extradició presentada per la justícia espanyola per considerar-la “desmesurada”.

 


REDACCIÓ5 Novembre, 2019

El magistrat Pablo Llarena

Era més que previsible. Tothom s’ho esperava. El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha activitat les euroordres contra els exconsellers de la Generalitat que van marxar de Catalunya després de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre.

La BBC ha anunciat que el magistrat ha enviat als països on es troben els exgovernants independentistes la sol·licitud d’extradició internacional perquè siguin jutjats a Espanya per delictes de sedició, malversació i desobediència.

Llarena ha activitat les ordres de detenció europees després que els fiscals Fidel Cadena i Javier Zaragoza (que van estar al judici contra els líders independentistes) ho demanessin formalment. Així, els exconsellers Clara Ponsati, Lluís Puig i Toni Comin hauran de posar-se a la disposició de la justícia del país on resideixen actualment: l’exconsellera a Escòcia i els exconsellers a Bèlgica.

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019

El jutge del Suprem, Pablo Llarena

Poques hores després d’haver-se conegut el contingut de la sentència contra el Procés, Pablo Llarena, el jutge de la Sala Penal del Suprem, ha activat una nova euroordre contra l’expresident català, Carles Puigdemont, que es troba residint a Waterloo (Bèlgica) des del 30 d’octubre de 2017.

Un cop coneguda la sentència contra el ‘Procés’, que, entre d’altres, condemna amb 13 anys a l’exvicepresident Oriol Junqueras, el magistrat vol que  s’extradeixi l’expresident Puigdemont, de manera que permeti que sigui jutjat a Espanya pels fets pels quals va ser processat.

El Suprem considera, en la seva decisió per unanimitat, que els fets atribuïts a la cúpula del referèndum independentista són constitutius dels delictes de sedició i malversació.
Els jutges belgues tindran ara que pronunciar-se de nou sobre el lliurament de Puigdemont. En l’anterior ocasió, van al·legar un problema de forma per no procedir a la petició del jutge Llarena.

 


REDACCIÓ28 Agost, 2019

L’expresident Carles Puigdemont

La situació personal de Carles Puigdemont no és fàcil. I la processal tampoc. És conscient que no podrà tornar a Catalunya sense que sigui detingut per la policia espanyola. També sap que no pot circular lliurement per Europa perquè en qualsevol moment i per sorpresa la justícia espanyola pot activar la seva detenció. A Bèlgica i a Alemanya són els països on, de moment, està tranquil. Però podrà passar tota la vida a Waterloo? De ben segur que no.

Arribarà el moment en què la situació processal, personal i fins i tot política de l’excap del govern català es complicarà encara més. Això passarà quan li caduqui el passaport i el DNI. Segons sembla, el carnet d’identitat de Puigdemont caduca el 3 de febrer del 2020. Sense el document d’identitat en vigor la seva actuació es limita encara més. No podrà renovar el carnet si no es presenta personalment a una ambaixada o un consolat espanyol.

El problema és que si ho fa, corre el risc de ser immediatament detingut, ja que les ambaixades són territori espanyol i contra ell hi ha un ordre de detenció signat pel jutge Llarena. Així doncs, arribarà el moment que Carles Puigdemont no es podrà presentar a cap elecció amb el DNI caducat ni desplaçar-se enlloc.

De moment, se sap que a partir del 3 de febrer a Puigdemont se li caduca el DNI. No ha transcendit quan deixarà d’estar en vigor el seu passaport.

 


REDACCIÓ30 Març, 2018

El jutjat número 3 de Reus ha rebut a una dona detinguda per una causa d’amenaces, a l’haver publicat tuits sobre el jutge Pablo Llarena i la seva família.

La ‘tuitera’ de Reus denunciada per la Fiscalia Superior de Catalunya per un missatge a Twitter sobre el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena s’ha acollit al seu dret a no declarar i la causa s’enviarà ara als jutjats penals de Reus per judici.

El fiscal superior de Catalunya va ordenar als Mossos d’Esquadra que esbrinessin la identitat de la internauta, en considerar que podria haver comès un delicte d’amenaces o alternativament de coaccions, segons  el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

La denunciada, en el seu perfil de Twitter, va publicar presumptament el nom i càrrec de l’esposa del jutge Llarena i on passa la seva família els caps de setmana amb la postil·la de: “Cal difondre-ho perquè han de saber que no podran anar pel carrer a partir d’ara !!! “.

La internauta té el seu compte de Twitter protegida, encara que en la seva biografia es defineix com “sediciosa i tumultuària”.

El Consell Superior del Poder Judicial ha decidit incrementar l’escorta personal del jutge Llarena i la vigilància a la seva família.

 


REDACCIÓ9 Març, 2018

El jutge Pablo Llarena ha denegat avui la llibertat sol·licitada per l’expresident de ANC Jordi Sánchez, així com els permisos extraordinaris per poder acudir al Parlament de Catalunya a l’acte d’investidura previst pel proper dilluns 12 de març, mantenint la mesura cautelar de presó provisional comunicada i sense fiança per a ell.

El magistrat basa la seva decisió en el risc de reiteració delictiva, en subratllar que els delictes que està investigant es van desplegar precisament des d’actuacions legislatives i executives “clarament il·legals, i desatenent de manera flagrant els controls constitucionals, judicials i institucionals disposats en el nostre ordenament jurídic, el que es va fer en aplicació d’una tàctica que no ha estat exclosa i segueix recolzant de present “.

En una interlocutòria de 26 pàgines, el jutge relata primer els indicis de delicte contra Jordi Sánchez que s’han anat afermant al llarg de la instrucció, i la seva participació en un concert de voluntats per aconseguir la república a Catalunya fora de tot via legal. Explica que, tot i que els encausats mai haguessin buscat un desafiament violent, a partir del 20 de setembre de 2017 (data del setge a la Conselleria d’Economia) “van haver de representar-se que les seves mobilitzacions introduïen la probabilitat d’aquest desenllaç. I si acceptant el pronòstic, van persistir en la seva intenció d’instrumentalitzar aquest comportament col·lectiu, la seva responsabilitat abastaria la intencional utilització de la violència en la consecució dels seus fins secessionistes que s’analitza en aquest procés “.

El Suprem destaca que és “intolerable, social i jurídicament, que pugui aconseguir-se la secessió (de Catalunya) des de vies de fet que, sense suport constitucional i legal, trenquen inexorablement la convivència social, familiar i personal de tots i cadascun dels membres de la comunitat “.

Una vegada constatada la gravetat de la conducta, el jutge considera que no s’han esvaït els elements objectius que configuren el risc que l’encausat es mantindrà ferm a aconseguir el seu objectiu seguint una estratègia contrària a la norma penal.

“La investigació mostra que els partícips en el delicte es van concertar a perseverar en la seva tàctica”, assenyala l’acte, que subratlla a més la recent integració de Jordi Sánchez en una candidatura electoral “que s’ha oposat, expressa i permanentment, a abordar qualsevol gestió política que no sigui la d’implementar la república que van declarar “.

“Atès que els fets la reiteració es tem afecten valors constitucionals que tenen una projecció directa en els drets subjectius de tota la població, la seva protecció en l’eventualitat de conflicte amb altres drets resulta preponderant respecte la llibertat de l’encausat i del dret de sufragi passiu que li correspon “, explica l’acte.

A més, recorda que aquesta situació afecta un candidat com Jordi Sánchez que ja va concórrer privat de llibertat al procés electoral, i que, així mateix, “no oferia per als seus electors el lideratge que ara reclama”. Afegeix que la candidatura presenta altres integrants “tots ells amb el mateix nombre de suports en els electors en què no s’aprecien els riscos col·lectius que tracten de conjurar”. I assenyala també el jutge que el diputat pot participar en les decisions parlamentàries mitjançant la delegació del seu vot.

Llarena diu que no…
Sobre la petició de Sánchez, en cas de no quedar en llibertat, d’obtenir un permís específic per a acudir al Ple del dia 12 convocat per debatre la seva investidura, el magistrat l’denega després de fer una ponderació entre els drets i béns jurídics que tracten de protegir-se . Explica que si bé l’article 23.1 de la Constitució reconeix el dret a participar en els assumptes públics directament o per mitjà de representants lliurement elegits en eleccions, aquests drets es poden limitar fundant-se en finalitats constitucionalment legítimes que presentin una correspondència raonable en la seva intensitat.

Conclou sobre això que, “encara que qualsevol ciutadà té el reconeixement d’optar a una investidura democràtica i representativa, la facultat no desactiva l’obligació judicial de vetllar perquè l’exercici del dret per aquell a qui s’atribueix una greu actuació delictiva no posi en risc facultats de més rellevància i més necessitades de protecció “.

Cas Yoldi és… diferent
Davant de la invocació per la defensa del precedent dels anys vuitanta, quan l’Audiència de Navarra va concedir permís de sortida a un pres acusat de terrorisme, Joan Carles Yoldi, per acudir a defensar la seva investidura com a lehendakari, el magistrat Llarena indica que els delictes en ambdós casos eren diferents. En el cas de Yoldi, es tractava de comportaments delictius que no veurien potenciat el risc de la seva reiteració en l’eventualitat que el permís conduís a un majoritari suport parlamentari al seu candidat.

LLEGEIX AQUÍ LA INTERLOCUTÒRIA