Per evitar unes terceres eleccions, el PSOE i Unides Podemos han arribat a un preacord. Tot indica que el partit de Pablo Iglesias formaria part del nou executiu espanyol, liderat per Pedro Sánchez. Aquest ‘pacte’ comptaria amb l’abstenció de Bildu i d’Esquerra Republicana de Catalunya després de garantir-se per escrit un reconeixement de la plurinacionalitat d’Espanya.
Unides Podemos es converteix així en el soci preferent del Partit Socialista. Tant Pedro Sánchez com Pablo Iglesias – que podria convertir-se en el vicepresident – volen evitar que la investidura tardi més del compte i que la polèmica i els interessos partidaris puguin malmetre la bona sintonia actual.
Els socialistes disposen de 120 escons i Podemos de 35. La majoria absoluta està situada en 176, per la qual cosa Sánchez i Iglesias hauran de comptar amb el suport d’altres forces.
El grup d’Unidos Podemos ha emprès una ronda de contactes amb la resta de formacions polítiques del Congrés i amb sindicats com Comissions Obreres o associacions com Jutges per la Democràcia per impulsar una moció de censura contra el president del govern espanyol, Mariano Rajoy.
Mariano Rajoy, president del govern
El secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, ha anunciat aquest dijous en roda de premsa aquesta iniciativa perquè, segons ell, els últims escàndols de corrupció del PP desemboquen en una situació ‘d’emergència democràtica’ i que són necessàries mesures urgents per posar-hi fre.
Per aquesta raó, ja ha començat les converses preliminars amb els responsables de la gestora del PSOE, amb ERC i el PDeCAT, entre altres. De Ciutadans diuen que no han obtingut resposta. Amb tot, Iglesias no ha volgut parlar de qui encapçalaria el govern alternatiu perquè ha assegurat que “això no va de noms ni de cares”.
Per la seva banda, el líder d’En Comú Podem, Xavier Domènech ha assegurat que estem vivint un procés de “gangrena democràtica” i ha subratllat que “és evident que el PP no té ni la confiança social ni parlamentària”.
Benvinguts a Europa. Espanya va anar a dormir després de les eleccions generals de diumenge sense conèixer quin seria el president del Govern. Doncs això, per si mateix, ja dóna inici a la segona Transició tan reivindicada pels grups emergents. La que obliga a encetar la política del pacte. I a deixar-se de postures davant les càmeres i de construir frases d’alt contingut poètic i posicionar-se davant una taula de negociacions sense llum ni taquígrafs i aprendre a redactar projectes en la prosa palatina amb la qual es gestiona un país.
Ja fa temps que al Continent el bipartidisme està trencat per lliberals, social lliberals, verds, partits nacionalistes, extrema esquerra, extrema dreta, centre, social lliberals, democristians… I curiosament aquests països acostumen a funcionar millor que aquí.
En primer lloc per una llei electoral més proporcional (el PP obté un escó amb 58.600 vots i IU en necessita 461.000), en mecanismes de segona volta o en districtes concrets i ben definits on els diputats que el volen representar es juguen el tot o res. En segon lloc, perquè si algú posa mà a la caixa, el foten fora a puntades de peu des del seu propi partit. I en tercer lloc, perquè la política es tracta de fer renúncies per arribar a acords.
Traducció al castellà mesetarí de tot plegat. El líder de Ciutadans, Albert Rivera, vol reivindicar el centre amb els seus 40 escons per fer ample el camp de joc. Ara bé, arribat el moment de sortir de la cova i definir-se amb claredat, l’única opció que li queda és jugar a formar una majoria amb Mariano Rajoy i els seus 123 diputats. I fer-ho sense entrar al govern i garantint suports parlamentaris externs. Una cosa que ja passa a municipis regits per minories com Tarragona, sense anar més lluny.
Ciutadans i la seva crida al PSOE per l’abstenció
El líder taronja, conscient que s’ha quedat en terra de ningú i que els pròxims quatre anys poden fer-se molt llargs si queda simplement com un més de l’oposició liderada per Podemos (que pot tenir paciència suficient per veure el cadàver del PSOE passant per davant de casa seva), probablement acaba lligant les seves opcions de fer-se gran a l’ombra del PP.
Primer indici, la petició feta per Rivera al socialista Pedro Sánchez perquè s’abstingui a la investidura de Rajoy (i que ja ha estat rebutjada amb un no rotund). Ara bé, el bloc d’esquerres (que sempre són plurals) també pot jugar al mateix, si bé en aquest cas cal aplicar molta política-ficció. PabloIglesias (69 diputats) defensa una reforma constitucional (impossible davant la minoria de bloqueig dels populars) i un referèndum per la qüestió catalana. Molt hauria de canviar el PSOE dels 90 diputats (Susana Díaz no està per experiments ni amb gasosa) per ni tan sols plantejar-s’ho.
És clar que és en aquest punt on la política ha de fer-se realista. Democràcia i Llibertat (8) i ERC (9) ja han obert les portes a parlar amb els podemites. Però tot plegat no suma si no és amb un socialisme que accepti jugar al canvi, crear una majoria en minoria i fer entendre d’una vegada per totes al país que no hi ha cap llei que obligui a governar al partit més votat en un sistema parlamentari basat en les sumes i restes que es puguin produir al Congrés.
No és només que s’hagi de caminar molt encara per aconseguir resposta a les grans preguntes (Sánchez acceptaria a fer president del Govern Iglesias? Iglesias seria un lleial col·laborador de Sánchez president?). L’autèntic problema de l’esquerra és que abans d’un mal acord, ja els va bé quedar-se a l’oposició. Perquè prima més el sorpasso futur que les necessitats presents.
Pablo Iglesias, el líder de Podemos, es desplaçarà a Tarragona el proper 24 de setembre per participar activament en la campanya de les eleccions del 27 de setembre. Iglesias i d’altres dirigents de la seva formació política faran costat al candidat de ‘Catalunya Sí que es pot”, Lluís Rabell. Tant Iñigo Errejón com Pablo Echenique participaran en la campanya electoral per a les autonòmiques amb mítings en les diferents províncies catalanes. Pablo Iglesias ja ha confirmat la seva presència a Lleida (19 de setembre), Sabadell el dia 20, Cornellà el dia 23 i Tarragona el dia 24. L’acte de fi de campanya ‘Catalunya Sí que es pot’ tindrà lloc a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat.
Analitzo breument vàries aparicions en diferents mitjans de comunicació del secretari general de Podemos.
1. Entrevista publicada al Youtube el 30 de Setembre del 2014, conduïda per n’Àngel Belloso director de Actualidad Económica, amb la participació d’en Miguel Ors Villarejo, director adjunt.
No és una entrevista, és un debat, tal volta una emboscada de dos periodistes que han confós el terme i que es creuen en poder de les solucions als reptes socials del moment. En moltes de les preguntes i en el moment de la resposta del líder de Podemos i sense deixar-lo acabar d’explicar-se, interrompen reiteradament amb més qüestions al entrevistat, evitant obtenir que respongui calmadament. Jo tenia entès que en una entrevista hi ha preguntes i respostes. De fet jo volia sentir l’opinió d’en Pablo; no volia veure dos personatges en alguns moments acaloradament emocionats i confosos. Com costa escoltar.
2. Pablo Iglesias a ‘La Noche’ en 24 Horas, publicat al Youtube el 5 de Desembre del 2014, i conduït per Sergio Martin. Aquest sí és un programa de debat amb quatre contertulians disposats a debatre amb el convidat.
La discussió circula entorn a l’esborrany del programa econòmic de Podemos per a les properes eleccions generals, plantejada amb intel·ligència i respecte per part de l’equip de televisió i on el contertulià ha mostrat un cop més la seva audàcia i coherència polítiques. Alguns pensaran que no són coherents els canvis de programari realitzats per la formació política respecte a les eleccions europees, per què no? No he trobat a faltar la retòrica política que havia detectat en d’altres debats, i he de lloar la claredat emprada per Pablo Iglesias. El moment ”divertit” ha correspost a la interlocució del periodista Alfonso Rojo que ha traslladat ingènuament i amb poc encert per part seva, el debat al pla personal.
3. Entrevista al dirigent de Podemos, realitzada a Els Matins de TV3 i dirigida per una incisiva Lídia Heredia. Publicada al Youtube el 22 de Desembre del 2014. Centrada en la qüestió catalana i en la recent visita del lider a Barcelona, l’entrevistat deixa clara la seva posició al respecte del procés i no s’enreda en respostes que molts d’altres polítics de l’estat espanyol teixirien amb esmunyedissos arguments maldestres i vuits de contingut.
En altres moments havia copsat una actitud un xic altiva d’en Pablo, induïda per la tensió d’un debat agressiu o l’augment de la popularitat d’aquest pensava jo, però en l’anàlisi dels tres documents mencionats, no he trobat cap comportament reprovable. Només puc aportar des del meu punt de vista, adjectius positius a les seves actuacions.
Com a conclusió diré que si Catalunya arriba a la independència, m’agradaria que tinguéssim uns governants semblants al líder de Podemos, propers al poble, a les decisions polítiques. Ningú és perfecte. Si arriba a governar Espanya de ben segur que no podrà complir totes les propostes realitzades en la campanya, però estic convençut que la seva participació en les accions de govern milloraran la situació de molts espanyols.
Antoni Carmona, de 27 anys i treballador de Repsol, és el secretari general de ‘Podemos’ a Tarragona. Coneix a la perfecció el Barri de Campclar, on va viure la major part de la seva vida. Pertany al Sindicat de Treballadors de Repsol. Encara no sap el fenomen ‘Podemos’ se sotmetrà a sufragi popular el proper mes de maig o si la formació de Pablo Iglésias donarà suport a un altre partit. Toni Carmona considera que la població té ara més que mai l’oportunitat de canviar el sistema. Diu que Ballesteros ha promès molt tot i sabent que no podia complir. A Victòria Forns no la coneix i assegura que Alejandro Fernández té un discurs xenòfob. Sobre la corrupció a Tarragona diu que moment desconeix la seva existència perquè “no hem començat a gratar”
Toni Carmona a l’entrada de l’Ajuntament
REPUBLICA CHECA – Per què s’ha aventurat amb ‘Podemos’?
ANTONI CARMONA – Sempre m’ha agradat el món de la ‘Tuerka’. M’agradava Pablo Iglesias i Juan Carlos Monedero. El desembre del 2013, Juan Carlos va venir a la URV a fer una ponència i em va agradar molt. Aleshores els vaig seguir amb més insistència. Al gener del 2014 quan vam demanar 50 mil signatures per fundar ‘Podemos’ i presentar-se a les Europees, no vaig tenir cap problema en sumar-me al projecte i fer el primer cercle a Tarragona.
RC – Quin projecte teniu per Tarragona?
AC – Més que fer, com si fos una motxilla ideològica, estem més preocupats en com ho podem fer. Volen una ciutadania més participativa i que es comenci a parlar de política al carrer i a tenir un discurs propi.
RC – Quina gent i de quin discurs estem parlant?
AC – La nostra política es basa en el col·lectiu democràtic. Volem que projectes importants com és el cas del Tarragona 2017 es decideixi col·lectivament.
Por a la transparència
RC – Hi ha gent que té por que ‘Podemos’ arribi al govern?
AC – La gent no té por, té il·lusió.
RC – El poder establert sí…
AC – Per què gran part pateixen de corrupció i es resisteixen a la transparència del sistema.
RC – Iñigo Errejón va inaugurar el llistat d’escàndols de ‘Podemos’ amb la seva polèmica beca.
AC – Això és demagògia.
RC – Parlant de corrupció. Tarragona és una ciutat corrupte?
AC – No ho podia dir perquè no hem gratat. Però pot ser que n’hi hagi.
Viure dignament a Tarragona RC – Quin canvi radical proposeu per Tarragona?
AC – Que es comenci a pensar realment en la ciutadania. Hi ha barris amb el 40% d’atur com és el cas de Campclar. Hi ha fam. Hi ha nens que no tenen per menjar. Cada 10 minuts veiem com hi ha persones que escorcollen els contenidors. A les nits, hi ha gent dormint als caixers. Per més projectes colossals que es vulguin fer no podem amagar la realitat de Tarragona. Volen amb el nostre gra de sorra contribuir que a Tarragona es visqui dignament.
RC – Com es farà això?
AC – Si la gent vol un veritable canvi és clar que podem. Els canvis els generen les persones. Si la gent no s’hi afegeix és impossible protagonitzar el canvi.
RC – Si la gent no us fa costat sou un projecte fracassat..
AC – Absolutament.
RC – Quanta gent necessiteu pel vostre projecte?
AC – Tots els ciutadans de Tarragona que vulguin el canvi.
Els ‘happy flowers’
RC – És injust que es catalogui ‘Podemos’ com els ‘happy flowers’, els outsiders de la societat benestant?
AC – Sí. A ‘Podemos’ hi ha gent molt qualificada: investigadors, enginyers, metges, arquitectes… És fal·laciosa la imatge que volen vendre de nosaltres. No podem portar cua? Hem d’anar amb vestit i corbada i sortits de la perruqueria?
RC – Si no us presenteu a les municipals donareu suport a algun altre partit?
AC – El dia 17 farem eleccions internes i decidirem si, aleshores, anem amb una candidatura municipalista o si recolzem una altra formació política.
RC – Què és el més convenient?
AC – No ser arrogants. Si creiem que pot existir una confluència, l’haurem de recolzar.
No recolzen a Arga Sentis RC – Recolzarien una Alternativa d’Esquerra liderada per Arga Sentis?
AC – No.
RC – Els partits assemblearis sembla que acaben de quallar. L’exemple és el moviment 15-M…
AC – Pot semblar més lent que el piramidal, però és més fort. Volen projectes de consensos.
RC – Hi ha qui diu que a ‘Podemos’ no li caldrà un programa per guanyar…
AC – La societat vol un canvi perquè està farta. ‘Podemos’ és una solució però també tenim discurs. ‘Podemos’ és molt més que una il·lusió i que el vot cabrejat.
RC – Quina promeses trobarem en el vostre programa electoral?
AC – Lluita i voluntat de canvi.
Recuperar la sobirania RC – Quins seran els pilars fonamentals del programa electoral de ‘Podemos’ a Tarragona?
AC – Són tres essencialment: recuperar la sobirania, apostar per una democràcia participativa i defensa constant dels drets dels ciutadans.
RC – Què vol dir recuperar la sobirania?
AC – És vital recuperar l’ajuntament i que sigui realment la casa on resideix la sobirania popular.
RC – Confesso que no ho entenc…
AC – L’Ajuntament està hipotecat actualment.
RC – Per part de qui?
AC – Per part de partits que estan desgastats.
Ballesteros… promet massa RC – Quina imatge de l’alcalde Ballesteros?
AC – Té una imatge de polític enrotllat però a l’hora de la veritat no acaba de funcionar. Fa moltes promeses que sap que no les pot complir.
RC – I què pensa de Victòria Forns?
AC – No la conec, però també és cert que CiU no em transmet res de bo.
RC – I Alejandro Fernández?
AC – Té un discurs molt xenòfob.
El futur depèn de nosaltres RC – Com encara ‘Podemos’ el procés independentista?
AC – Estem a favor del dret a decidir. CiU està utilitzant el pretext de la independència per fer el que ha volgut i ERC li ha donat suport. Parlem molt de independència però tinc dubtes que a CiU li interessi el procés. Crec que el viatge ha Ítaca és un altra cosa.
RC – Quin és el càstig exemplar pels corruptes?
AC – Presó i que tornin els diners mangats.
RC – Quin serà el eslògan de ‘Podemos’ Tarragona?
AC – El futur depèn de nosaltres.
‘Podemos’ ha estat aquesta tarda al Centre Cívic de Sant Salvador per a celebrar una assamblea en la qual, entre d’altres coses, s’ha validat l’existència del Cercle de Podem Tarragona, amb un total de 505 afiliats. La República Checa ha pogut parlar amb diversos portaveus i representants de la nova ‘força política municipal’ sobre la difícil setmana que han travessat degut a algunes informacions que han aparegut als mitjans. Tamara Ruiz (portaveu i coordinadora) i Sebastián Celestino (comissió de comunicació) han respòs a les nostres preguntes.
Tamara Ruiz i Sebastián Celestino
REPÚBLICA CHECA: Què defensa Podemos? Quins principis segueix? TAMARA RUIZ: L’ideari de base són les cinc resolucions que es van votar al tribunal constituent, les relacionades amb l’auditoria pública, endurir les lleis de la corrupció -amb la iniciativa de Villarejo-, garantir la sanitat pública i universal i que retirin els copagaments. A més, sobre el tema de les vivendes reclamem el dret habitacional, que hi hagi dació amb pagament amb retroactivitat, augmentar el parc de vivendes i altres principis que també defensa la PAH.
Pel que fa al tema educatiu, volem una educació gratuïta i universal, que s’augmentin les partides pressupostàries, que es reforci i que tingui un nucli fonamental per pujar una societat formada, crítica, preparada.
Podemos, en català RC: Podemos Catalunya defensarà el català? TR: Evidentment ‘Podem’ defensa la singularitat de cada municipi de cada territori, i els que estem a Podem Catalunya defensem el català, és part de la nostra cultura, som catalans.
RC: En una Catalunya ‘independent’ Podemos existirà?
SEBASTIÁN CELESTINO: Si és el poble el que ens ha escollit és evident que si. Si hi ha un cercle a Nova York per que no a Catalunya?
RP: Aleshores, el cercle de Catalunya seria estranger, imagino. SC: Encara falta molt perquè aquest tema es decideixi, no sabem ni com acabarà el tema de la independència.
Cap coalició oficial RC: Esteu fent una coalició (d’Esquerres) amb ICV, Guanyem i Procés per a presentar-se a les municipals i que Arga Sentís sona com a lídei. És cert? SC: Creiem que és un article sensacionalista i que no és real. Per part nostra hem sigut sempre molt clars amb la proposta i no som capaços ara mateix d’assumir la coalició amb cap partit, de fet encara ens estem constituint i encara no estem de disposició de fer sopes de lletres o ajuntar-nos amb altres.
Tamara Ruiz en un acte públic
RC: Els debilita la notícia com a formació política la notícia?
SC: No, de cap manera, ens sorprèn perquè hem estat trucant a la porta de grans mitjans a veure si ens feien cas i mai ens han fet cas i encara ara, sense demanar-nos permís doncs en posen a caldo. Tot va començar amb un article de La Vanguardia i pel que es veu, el director d’un diari d’aquí es va enfadar i va escriure un article que parlava del nostre company Toni Carmona. El director va posar declaracions que Toni no havia fet, paraules que no eren seves, i a partir d’allà van començar a moure el tema.
Imprecisions? RC: Què més ha passat? TR: Ens van convidar per primera vegada a participar en un debat polític, en una taula rodona, i el tema que es tractava era ‘Accions estratègiques de lluita per combatre la nova pobresa’. Nosaltres vam portar els nostres postulats, les nostres i dees i a més, els vam dir que no havíem d’inventar res, que el què havíem de fer era treballar sobre el que ja existeix, com posar partides, rescatar ales famílies, a les persones i que els polítics s’abaixin els sous, que es faci una auditoria del deute, que hi hagi una renda bàsica. De totes les declaracions que jo vaig fer en aquella taula, només es van quedar amb que en un moment, vaig dir que Podemos no es presentaria a les municipals amb la marca Podemos i al damunt, van afegir que jo vaig dir que durant aquest mes decidirem si donem suport a alguna candidatura, que jo no havia dit.
RC:El titular era suculent… i més quan ‘s’acosten eleccions
TR: Si però és curiós que en un acte on s’estava parlant d’una cosa tant important, greu i urgent com és rescatar a les famílies, a les persones que estan patint, que viuen de la beneficència, i que sembla que ser que l’Ajuntament de Tarragona vol mantenir, sorprenentment, el sistema actual de beneficència a la ciutat, doncs només es va relacionar amb això. Només estan mirant el que diem.
RC – Senten que…
SC: Sentim que posen l’accent en el morbo de veure amb qui ens casem, amb qui ens ajuntem, i aquest no és el nostre debat. Potser és el seu però no el nostre. Es pensen que estem aquí per agafar una cadira a l’Ajuntament i no és així, estem aquí per canviar-ho tot.
RC: Per canviar-ho hauran d’entrar al govern municipal, sinó com ho volen fer?
TR: Per això estem aquí.
No ens presentarem a les municipals RC:Es presentaran a les municipals? TR: Sota la marca Podemos no.
RC: Per què no?
TR: A nivell nacional es va escollir així per votació, va ser un exercici democràtic i es va decidir que es faria d’aquesta manera. Tot i que les municipals són importants, des de Podemos hem decidit que ho donarem tot per les estatals. A aquesta decisió s’hi va arribar per una unanimitat en el vot. La majoria va votar aquesta estratègia.
El líder de Podemos, Pablo Iglésias
RC: Si no us podeu presentar sota la marca Podemos haureu de buscar coalicions, pactes…
TR: Nosaltres ens hem centrat amb l’organització, primer com a partit polític i ara a nivell municipal. La nostra finalitat no és electoral, és el fet de canviar les coses. Evidentment entrant als poders, a l’Administració i des de la política i canviar la política. Volem canviar les coses però no pensem en anar amb aquell o aquell perquè traiem més vots sinó que si anem amb algú és perquè tindrà les nostres principis ètics i polítics.
Por a l’èxit? RC: Tenen por a l’èxit? SC: Nosaltres no, potser els altres. Hipotèticament que en unes municipals haguéssim aconseguit només, per exemple, dos ajuntaments de dos pobles petits, seriem la carnassa de tothom, periodistes i polítics. A la vista està el què ha passat aquesta setmana amb el diari d’aquí. Ja ens podem fer a la idea de què passaria si el nostre conseller té qualsevol errada organitzativa o tècnica, o de qualsevol índole, doncs aniran a per nosaltres. Som conscients que hem mogut tot el tauler polític i que espantem bastant.
RC: Creuen que estan considerats com una amenaça?
SC: Totalment, ho estem vivint de primera mà. A nivell local, l’altre dia l’Alejandro (PP) ens volia batre a l’arena del circ romà i …. estem veient que no hi ha cap intenció d’acostament de diàleg per part de ningú. Et repeteixo, hem mogut el tauler polític i això no agrada.
RC: De cara a les estatals, Podemos pot guanyar les eleccions?
TR: Jo crec que si, jo no m’he involucrat mai en la política però si estic aquí és perquè realment s’està plantejant un canvi real i la ciutadania s’està empoderanti està obrint els ulls. I que d’aquí a un any és molt possible, per què no?
REDACCIÓ12 Novembre, 2019
REDACCIÓ
