REDACCIÓ28 Novembre, 2019
Fa gairebé 2 milions d’anys, en el Plistocè inferior, els óssos de les cavernes tenien una dieta omnívora, molt similar a la dels óssos bru actuals. L’estudi ha estat liderat per científics de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), i realitzat al costat d’investigadors de la Universitat de Màlaga, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i del Museu Nacional de Geòrgia.
El jaciment de Dmanisi (1,8 milions d’anys), situat al Caucas, entre el mar Negre i el mar Caspi, registra la presència humana més antiga localitzada fora d’Àfrica i una extraordinària col·lecció de restes de moltes espècies de mamífers ja extintes.
Entre aquesta col·lecció de fòssils, que es conserva al Museu Nacional de Geòrgia, a Tbilisi, hi ha dents d’ós, de l’espècie Ursus etruscus, descrita per un paleontòleg francès el 1823 i que mostren una àmplia variabilitat de talla.
Els científics han classificat les restes fòssils de la població d’óssos de Dmanisi i han descrit la seva dieta combinant l’estudi anatòmic amb les dades mètriques i tècniques de microdesgast dental.
Segons l’estudi, tots els exemplars tenien una grandària similar, tot i que els mascles eren bastant més grans que les femelles, tal com ocorre en els óssos bruns moderns i en altres espècies fòssils.
L’anàlisi del microdesgast dental d’aquests animals reflecteix que habitaven en ambients mixtes, amb prats i boscos oberts, i s’alimentaven de fruits i fulles d’arbre, carn i peixos.
A més, l’anàlisi morfomètrica comparatiu d’aquest ós fòssil amb els óssos moderns (marró, polar, tibetà, etc.) confirma que l’espècie de Dmanisi tenia una alimentació omnívora, similar a la de l’ós bru actual, Ursus arctos.
Finalment, l’estudi conclou que el grau de competència entre els hominins i els óssos va ser menor del que aparent, ja que en els mesos d’hivern, quan els hominins tenien més dependència de productes animals i fruits secs (glans, nous, castanyes, tubercles, etc.), els óssos estaven hivernant.
En canvi, l’estudi conclou que sí que va haver-hi competència pels aliments entre els hominins i els porcs, el que va poder contribuir a la seva extinció a Europa poc després, fins a la seva reaparició en els ecosistemes del continent mig milió d’anys més tard, a finals del Plistocè inferior, fa 1,2 milions d’anys.
