29. Març 2024

Arxius de oriol grau | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Maig, 2023
6632d67c-757f-4aec-b9d9-d88218cf3e17-1280x853.jpg

La Sala Trono torna a apostar pel talent tarragoní amb una nova obra pròpia. Es tracta de ‘Tornaria a viure com si fos un llangardaix’, de Glòria Granell i dirigida per Pau Ferran. La peça – protagonitzada per Oriol Grau, Cristina Murillo i Marc Pinyol – reflexiona al voltant de la vida i la manera de viure-la. L’última producció de la Trono estarà disponible al Teatre Metropol durant els pròxims 5, 6, 7, 12, 13 i 14 de maig.

Es tracta de l’únic espectacle propi que la companyia té programat per aquest 2023, tot coincidint amb el seu vintè aniversari. La funció es desenvoluparà a la platea per “recuperar l’essència de proximitat i noves dramatúrgies que tenia la Sala Trono de la Part Alta”, ha detallat el seu director, Joan Negrié. La companyia també ha aplaudit que, pràcticament, el 100% de l’equip sigui del Camp de Tarragona.

L’actor Oriol Grau interpreta a l’Àngels, una artista retirada que es troba entre la vida i la mort. Malgrat que no li importa morir sola, ni abans d’hora, no vol marxar sense abans assegurar-se que alguna part de la seva vida ha estat viscuda amb autenticitat. De fet, aquesta és la reflexió que el director, Pau Ferran, ha volgut traslladar al públic.

PUBLICITAT





REDACCIÓ26 Febrer, 2023
joan-negrie-1280x853.jpg

El febrer de 2003 naixia la Sala Trono en un local de la Part Alta de Tarragona. Era el projecte de la ja desapareguda companyia Trono Villegas per portar teatre de petit format a la ciutat. Vint anys després, la sala continua en actiu, no només com a espai d’exhibició, sinó també com a productora i organitzadora d’un festival de teatre internacional, el FITT. És una referència en el panorama teatral català, i des del 2018 ocupen el Teatre Metropol.

Fa pocs mesos, un informe tècnic municipal va obligar-los a girar l’escenari i asseure el públic a platea. A més, el conveni amb l’ajuntament caduca l’any vinent. “Celebrem 20 anys sense saber si en farem 21”, confessa el director de la Trono, Joan Negrié.

La Trono de la plaça de Dames i Vells es va estrenar amb ‘Petits suïcidis’. L’espai només tenia 50 localitats i Negrié recorda que va ser una primera etapa “cooperativista, associativa i voluntària”. Alguns dels fundadors van ser Oriol Grau, Paloma Arza o Montse Teuler, i només programaven dues vegades al mes.

En aquell nucli inicial, Negrié encara no hi era, no es va incorporar fins al 2008. Aquell mateix any, la Trono va produir la seva primera obra: ‘El lleig’ i va començar a oferir obres amb més regularitat. L’actual director creu que aquest va ser un “punt d’inflexió”, apostant perquè la Trono es converteixi en una “sala de teatre de Catalunya”.

Vint anys després, la Sala Trono continua sense tenir un local propi

El 2017 els responsables de la sala van decidir abaixar la persiana de la Part Alta, ja que havien d’adaptar l’espai a la normativa vigent i no els hi sortia a compte econòmicament. Després d’uns mesos d’incertesa i negociacions amb l’Ajuntament de Tarragona, reobrien la Trono-Armanyà a la caixa escènica del Teatre Metropol.

L’Ajuntament no explica que farà per salvar la situació

En vint anys, la Trono ha creat un públic “amb un criteri propi”, destaca Negrié. “A Tarragona no venien companyies joves, emergents, hem omplert un forat”, assegura. Ara, continuen obrint nous projectes i fa pocs dies van anunciar una convocatòria conjunta amb el Teatre de l’Aurora (Igualada), la Sala La Planeta (Girona) i La Mercantil (Balaguer) per impulsar la creació emergent des de fora de Barcelona amb el programa ‘Estrena’t al territori’.

Un punt de trobada
A més d’organitzar el Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT), centrant-se en les noves dramatúrgies cada setembre, la Trono ha produït més d’una vintena d’obres de directors reconeguts com Nelson Valente, Israel Solà, Juan Carlos Martel o Magda Puyo.

La sala també és un punt de trobada per a professionals del sector. Ha donat feina a molts joves del territori que han tingut l’oportunitat d’ocupar llocs de direcció, producció, comunicació o la part de comunicació. “Hi ha un teixit, un grup de persones que podem parlar el mateix llenguatge”, expressa el director. Un d’aquests és el Marc Pinyol que va accedir-hi gràcies a Tornavís Teatre, un grup amateur vinculat a la Trono.

L’informe municipal advertia que l’espai no complia amb les mínimes condicions de seguretat 

Ara mateix, Pinyol ja assaja ‘Tornaria a viure com si fos un llangardaix’ amb Oriol Grau i Cristina, la producció que estrenarà la sala al maig. L’actor afirma que la Trono és un “referent”, un “suport” i un “trampolí” per a molts professionals del sector a Tarragona. Pinyol també destaca que “acabes tocant tots els pals de la professió”.

Un futur incert
Vint anys després, la Sala Trono continua sense tenir un local propi, un fet que preocupa als seus responsables: “No tenim una ubicació definitiva”, recorda el director. El conveni que els permet estar al Teatre Metropol acaba l’any vinent i encara no s’han assegut a negociar el seu futur. “Costa molt que els polítics creguin en el projecte”, lamenta el director.

Menys proximitat
A la vegada, els de la Trono són escèptics a quedar-se amb les condicions actuals, ja que des del maig no poden posar el públic a la caixa escènica, allunyant els espectadors dels intèrprets, un fet que va en detriment del seu ADN: el teatre de proximitat. L’informe municipal advertia que l’espai no complia amb les “condicions de seguretat mínimes”.

En vint anys, la Trono ha creat un públic “amb un criteri propi”

El consistori s’ha limitat a confirmar que “s’ha treballat per adequar tot a la nova realitat”, sense esclarir si s’ha posat fil a l’agulla per revertir aquesta situació.

Negrié conclou que tot i tenir “més aforament”, no tenen “proximitat”. I adverteix: “Això ens ha permès no matar el projecte definitivament, però continuem estant en la incertesa”.

✍🏾 A. M. (ACN)

PUBLICITAT










REDACCIÓ20 Agost, 2022
balls-parlats-tgn-1280x853.jpg

Prop d’una desena de joves tarragonins han participat en un taller en el qual han combinat els versots satírics dels balls parlats de Dames i Vells amb el rap i la música urbana.

De la mà del cantant Fetitxe 13 i dels actors Oriol Grau i Fermí Fernandes han creat els textos i aquest migdia els han representat en públic en un vermut popular organitzat per l’entitat del Ball de Dames i Vells.

Oriol Grau, actor i professor del taller, ha destacat que ho van plantejar “com un laboratori” i que el resultat final no ha estat “tan escatològic” com és habitual als versots.

El taller l’han impulsat les conselleries de Cultura i Joventut de l’Ajuntament de Tarragona en el marc de la commemoració dels 700 anys de la Festa Major de Santa Tecla.

PUBLICITAT










REDACCIÓ1 Agost, 2022
oriolGRAU.jpg

És un dels actors més estimats a Tarragona. És una persona propera i afable. Sol dir les coses tal com ragen. No intenta agradar a ningú i tampoc li agrada que li facin la pilota. Les respostes a aquest qüestionari evidencien la seva personalitat i caràcter. És clar i transparent. Diu que cobra poc a la URV. Abomina els espectacles taurins i té alguna crítica vers el govern autonomista. Diu que un dels seus somnis és aprimar-se sense cap esforç. Revela quants cops fa l’amor a la setmana i com s’hauria de llegir el Kamasutra. És l’Oriol Grau autèntic.

 

Una pel·lícula:
Viu com vulguis (You Can’t Take It With You-1938) de Frank Capra

Una paraula multiús…
Matxembrar.

El tamany no importa quan…
…es domina el moviment.

URV…
Hi treballo, i no diré pestes d’on em guanyo el sou (tot i que els associats cobrem una bírria).

Una fòbia…
El feixisme.

Quants cops fas l’amor a la setmana?
De 3 a 4. O de 2 a 3. O de…

Palomino…
Està arxivat en una capsa al fons dels magatzems de TV3.

Què faries per diners?
Per pocs diners, poca cosa. Per molts diners, todo menos comer mierda y beber pipí.

Un pecat…
La gula. Hi lluito, però sempre acaba guanyant ella.

La millor posició per llegir el Kamasutra és…
Assegut, suposo. Ja no tinc edat per equilibris.

Et depiles?
Només el pubis, i no del tot.

Salut…
La paraula que hauria de substituir qualsevol salutació.

Al·lucino amb el govern català autonomista

Davant de qui no et despullaries?
Em despullaria davant de qualsevol persona, si ho exigeix el guió.

Un mojito o aigua freda?
Si estic sol, aigua. En companyia, mojito.

Una paraula prohibida…
Resignació.

Quant cobres al mes?
Cada mes guanyo diferent. La feina de l’actor ja ho té, això. Hi ha mesos que uns 1500 euros, hi ha mesos que res.

Independència…
Ja!

La darrera multa de trànsit…
Per estacionar en zona blava sense pagar.

Has pagat factures en B?
Sí. Poques, però sí.

L’homosexualitat és…
La definició clínica de la meva orientació sexual. Prefereixo la paraula gai.

Quin és el teu símbol de la Pau?
La bandera blanca ja em va bé.

Amb quin polític tarragoní no perdries el temps?
Amb el que sortirà elegit regidor de VOX a l’Ajuntament.

La pel·lícula de la teva vida…
La de la meva comunió. Era un nen tan bufó!

Amb quin polític no perdries el temps? Amb el regidor de VOX a l’Ajuntament que sortirà elegit

Un àpat romàntic amb…
… Els meus nòvios.

El teu somni…
Aprimar-me sense fer cap esforç.

T’operaries alguna part del teu cos…:
De moment, només un ull de poll.

Al·lucines amb…
El govern català autonomista.

Coronavirus…
Hi ha un abans i un després. Som més conscients de la nostra fragilitat.

El masclisme és…
L’intent de mantenir el domini del mascle a la força per sobre d’altres persones, generalment dones, però no només. El masclisme esquitxa a tothom no masclista.

Tarragona…
El meu campament base. Des d’aquí, al món!

 Un/a tio/a ha de tenir…
Morbo. Perquè m’interessi, ha de tenir morbo.

Una mascota…
Un gat i un gos, alhora.

Com t’agradaria envellir?
Actiu. Quan ja no pugui ser amo del meu cos ni de mi mateix, kaput!!!

Tanga, calces, calçotets o boxers?
Boxers. Hi ha més per destapar.

Un esport favorit…
Per practicar, cap. Per veure, salts de trampolí o patinatge artístic.

Ells, elles, ell@s…
O ellis. Diga-ho com vulguis.

No suportes…
La pudor d’alè.

Un piropo ranci:
Estàs com un tren! (tal com estan aquí els trens).

Una corrida de toros és?
… Una mostra més del tarannà del país que fa d’aquesta salvatjada una Fiesta Nacional.

PUBLICITAT












REDACCIÓ18 Setembre, 2021

El Teatre Tarragona acollia ahir un concert d’orquestra de la mà de Rambla Music i la TGN Big Band, un grup musical que va fer vibrar al públic amb multitud de cançons interpretades per Jordi Català, Ramonet Domenech, Oriol Grau, Txus Cano i José Granadero. Resum de l’esdeveniment en dues paraules: classe magistral.

I és que amb l’arribada de les festes de Santa Tecla venia de gust tornar a sentir música d’orquestra, encara que malauradament no es pogués ballar. Precisament era el que demanava l’ambient: ballar agafats de la nostra parella o amics i tornar a sentir aquelles emocions que ens feien feliços abans fins i tot que coneguéssim l’existència del maleït coronavirus.

Tanmateix, els assistents van poder tenir un tastet de totes aquelles emocions ahir a la nit. De ben segur que per a molts va ser insuficient, però d’altres ja es van quedar satisfets només de recordar els temps prepandèmics. Pel que fa als temes, van ser molt variats, amb cançons que van des del rock d’Elvis Presley fins al jazz-pop de Frank Sinatra.

L’harmonia de tots els instruments ben coordinats, amb alguns tocs especials i diferents de les interpretacions finals, s’unien a la perfecció amb les veus dels cantants per fer de tot plegat un espectacle meravellós. Tant de bo es pugui gaudir ballant i sense mascareta ben aviat…

A. Riba

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ9 Octubre, 2019

Escena de ‘Pedro y el Capitán’

La Sala Trono ha acollit aquest matí la presentació de ‘Pedro y el Capitán‘ de l’autor uruguaià Mario Benedetti, readaptada per l’il·lustre actor i director tarragoní Oriol Grau. L’estrena de l’obra tindrà lloc aquest divendres 11 d’octubre i es podrà gaudir durant tot el cap de setmana a l’ateneu tarragoní, Dissabte en doble sessió i diumenge. Les entrades ja es poden trobar al web de la Sala Trono.

‘Pedro y el Capitán‘ és una coproducció 100% tarragonina amb Teatro de cerca i el Col·lectiu de Teatre Necessari Trono Villegas, tal com ha destacat Joan Negrié, director de la Sala Trono. Paco Romero i Pep Linares encarnen al Capità i a Pedro a l’obra, que mostra un drama en assistir a un diàleg després d’una tortura d’un policia al seu interrogat.

“En Pep i en Paco van venir a buscar-me preguntant si m’agradaria dirigir l’obra, submergint-nos en l’univers Benedetti. En aquell moment vaig dir que sí, malgrat la duresa d’aquesta obra. Actualment la tortura té vigència en dos de cada tres països del món, malgrat totes les lleis en contra de la tortura. L’obra ens resultava apropiada i compromesa amb la situació actual”, ha explicat Oriol Grau.

El drama s’estrenarà aquest cap de setmana

Paco Romero, qui encarna al Capità, ha assegurat que “Pep i jo teníem moltes ganes de fer aquest text. Em va semblar un text brutal i tot i la seva duresa. És totalment necessari per recordar la memòria i tenir present aquelles coses que van passar a la dictadura. Aquestes coses s’han anat perdent en el temps i són aspectes que hem de tenir present per no tornar a caure en els mateixos errors”.

“Tenia moltes ganes de fer un drama d’aquest calibre. Ha estat meravellós tot el procés, coneixent els dos personatges. El Capità representa la duresa del sistema i Pedro a la revolució, temes que estan de moda com els moviments ‘Ho tornarem a fer’. Pedro seria la revolució als carrers”, ha explicat Pep Segura, Pedro a la ficció.

Borja VIZCARRO

VÍDEO


REDACCIÓ7 Octubre, 2019

Oriol Grau i Cinta Bellmunt a la presentació

L’actor Oriol Grau va ser l’encarregat de presentar l’últim llibre Gitanes i gitanos catalans, de Cinta S. Bellmunt. Aquest acte de presentació va tenir lloc a la Llibreria La Capona de Tarragona, el passat 17 de setembre. En la seva intervenció, l’actor tarragoní va explicar algunes de les sensacions que li han provocat aquest llibre i ha llençat una pregunta. Seria feliç si hagués nascut gitano?

Grau va explicar en primer lloc l’origen d’aquesta novel·la. El llibre Gitanes i gitanos catalans sorgeix del documental Gitanos catalans, que van dirigir el cantant de Sabor de Gràcia Sicus Carbonell i Xavier Gaja, realitzat per Miki Martínez, i que es va emetre per TV3 l’any 2012.

“Per mi que sóc paio, aquest llibre em convida a moltes reflexions i a formular-me, també, algunes preguntes. Una de les reflexions és que, equivocadament, tendim a creure i a defensar estereotips quan desconeixem una realitat. Aquest llibre ens apropa a la realitat gitana, ens la fa conèixer amb la seva veu, i, en conseqüència, ens obliga a deixar molts prejudicis de banda”, va explicar l’actor tarragoní.

“Seria feliç si hagués nascut gitano?”
Després de tractar diversos aspectes de la cultura gitana, Oriol Grau va llançar una pregunta impactant “Però hagués estat feliç? Indubtablement per les festes i la música sí i l’amor i el respecte que es tenen, sí. Però jo sóc gai. Hagués acceptat la meva família gitana el meu matrimoni amb un altre home?”

“El meu marit, el Xavi, va morir fa quatre mesos. M’hagués acompanyat la meva família gitana a l’enterrament i al dol? M’haguessin fet costat? Són preguntes com a exemples que deixo sense resposta, amb l’esperança que s’escrigui una segona part de Gitanes i gitanos catalans, i ens tregui de dubtes” va plantejar Grau

“Llibres i documentals d’aquest tipus són imprescindibles perquè ens fan descobrir més d’aquesta gran cultura gitana amb la que convivim i de la que en sabem tan poc. Us recomano fermament la seva lectura que segur que us fa canviar el pensament sobre moltes coses” va cloure l’actor tarragoní.


REDACCIÓ26 Setembre, 2018

Viñuales no subscriu l’escrit presentat pel diputat Sergio del Campo contra ‘Dames i Vells’ i es posiciona a favor de la sàtira contra el poderós

Sergio del Campo, diputat de Ciutadans al Congrés en representació de Tarragona, ha decidit fer polèmica amb la sàtira protagonitzada pels balls parlats de Dames i Vells. Del Campo i el seu company Miguel Àngel Gutiérrez entenen que els actors de Dames i Vells podrien haver comès de forma repetida un eventual delicte contra la corona, al cremar públicament una foto del rei Felip VI.

Del Campo, que és diputat taronja per Tarragona, pregunta al govern de Pedro Sánchez si tenia coneixement d’aquests fets i en cas afirmatiu per què no ha actuat en conseqüència.

Els dos parlamentaris pregunten al govern espanyol si considera oportú que en aquestes actuacions teatrals, “finançades amb diners públics”, es cremin fotos del monarca i s’insulti a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional. Sergio del Campo insta la delegada del govern a Catalunya a informar la Fiscalia i “avaluar si és procedent emprendre accions legals”.

Sergio del Campo (de blau) en les festes de Santa Tecla

La polèmica motivada per aquest escrit és majúscula. El comportament dels dos parlamentaris del partit d’Albert Rivera ha sorprès, sobretot els seguidors de Dames i Vells i molts ciutadans, els quals aplaudeixen la sàtira i l’humor emprats en aquests balls parlats. Però la gran sorpresa arriba de les fileres de Ciutadans a Tarragona.

El líder taronja a l’ajuntament discorda de l’acció del seu company Sergio del Campo. “Jo no tenia coneixement de la petició”, assegura atònit Rubén Viñuales, afegint que ningú el va informar o demanar consells a l’hora de formular la pregunta al govern espanyol.

Rubén Viñuales al balcó de l’ajuntament

Viñuales, en declaracions al nostre digital, ha afirmat, de forma taxativa que “si jo fos l’alcalde de Tarragona, mai prohibiria ‘Dames i Vells'”. Després de dir que sol assistir a aquests balls parlats, ha recordat que es tracta d’una “tradició de fa moltíssims anys”, la qual ja es feia quan fer sàtira del poder era quelcom perillós.

El líder de Ciutadans a Tarragona, al contrari del seu company Sergio del Campo, entén que fer sàtira del poder és bo per a la democràcia, ja que, d’alguna manera, contribueix perquè el poderós no es pensi tan poderós o fins i tot intocable.
Rubén Viñuales, sense ànim d’alimentar polèmiques amb ningú i encara menys amb algú del seu partit, considera que és bo que els representants públics sàpiguen per a qui treballen i que estan al servei del poble.

 

 


REDACCIÓ12 Desembre, 2016

´Això és tot!‘ Aquesta serà la darrera obra de teatre que la Sala Trono oferirà al públic abans de tancar, definitivament, les seves portes. L’obra que es podrà veure el 12 de gener estarà protagonitzada Pau Ferran i Oriol Grau, però en cada funció, hi hauran actors convidats de la companyia Trono Villegas i d’altres companyies que directa o indirectament han estat importants en els 14 anys de vida de la sala de la Part Alta de la ciutat.

salatronoEl director de la Trono, Joan Negrié, considera que ha explicat que s’acomiada d’espai però no del projecte, atenent que continuaran oferint propostes i creant espectacles de petit format i alternatius.

El teló de la Sala Trono baixa 14 anys després perquè les obres de remodelació que s’han de fer són molt complicades a nivell arquitectònic. Per aquest raó, i amb voluntat de continuar amb el projecte i amb la il·lusió de fer teatre amb segell tarragoní, l’ajuntament també està treballant per intentar cercar un espai alternatiu, on s’hi pugui instal·lar el nou teatre.

Fins aleshores, i d’acord amb Negrié, la programació continuarà en d’altres escenaris.  El proper espai ha de tenir, recorda Joan Negrié, un aforament superior a l’actual, ja que ara per ara i amb aquestes condicions és molt difícil que la sala sigui rendible i econòmicament sostenible.

Malgrat no haver concretat la data de tancament, els responsables de la Trono asseguren que el límit seria el final de la temporada. Fins a que es baixi del tot la persiana, el públic podrà veure ‘Això és tot’. Es tracta d’una història de dues germanes bessones: la Trono i la Sala, una de les quals no encaixa massa bé l’envelliment.

 

 


REDACCIÓ9 Juny, 2016

El Teatre Metropol s’ha vestit de gala acollir els Premis Nacional de Cultura 2016. S’ha triat un lloc emblemàtic del modernisme, tenint en compte la figura de l’arquitecte Josep Maria Jujol i 700 anys de la mort de Ramon Llull. La gala, repleta de glamur i presentada pels actors Oriol Grau i Maria Molins, ha rebut molt bones critiques tant per la organització com pel seu nivell.

conca

En l’edició d’enguany, s’han premiat personalitats destacades de la cultura com l’actriu Clara Segura, l’escriptor Enrique Vila-Matas, el grup d’espectacles de circ Los Galindos o l’escultor israelià Dani Karavan, que ha estat el primer estranger de la història en rebre aquest guardó. La cerimònia ha anat conduïda pels actors Oriol Grau i Maria Molins i, entre d’altres, hi han intervingut el conseller de Cultura, Santi Vila, i el president del CoNCA, Carles Duarte.

Els altres premiats han estat el Quartet Casals; l’escriptora balear Antònia Vicens; els fundadors d’Antaviana Films, Josep Maria Aragonès i Rosa Fusté; el Centre de Documentació de Patrimoni i la Memòria Carrutxa, la filòloga dedicada a la recerca i la investigació en la cultura medieval catalana, Lola Badia; i el dibuixant satíric, escenògraf i pintor Joan Josep Guillén. La gala, dirigida per Joan Negrié i amb la música de Roger Conesa, ha combinat un seguit d’elements visuals i musicals on també s’ha fet referència a la Caputxinada i en què s’ha recordat els personatges destacats de la cultura que han desaparegut durant el darrer any. D’altra banda, el president del Govern, Carles Puigdemont, que havia de presenciar la gala, finalment no hi ha assistit.

No hi ha avenç social sense enfortir la cultura
El president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, Carles Duarte, ha lamentat que “la cultura del país ha sofert les conseqüències de la crisi, que han portat a un consum cultural menor i a menors pressupostos, a més de les dificultats del procés complex d’adaptació al món digital”. Amb tot, Duarte ha defensat que “la cultura no es resigna” i que “mostra les capacitats de crear realitats perdurables”, des de la creació de la bellesa, el foment de creació del sentit crític. “No hi ha cohesió ni avenç social sense l’enfortiment de la cultura”, ha reivindicat Duarte.

Vila ha reivindicat l’excel·lència de la cultura catalana en un “país que ve de molt lluny” i on hi ha figures tan destacades com “un dels homes més universals”, com Ramon Llull, o artistes modernistes o músics com Enric Granados, que també ha tingut un moment de protagonisme durant la gala. El conseller de Cultura ha destacat també el “continu compromís” de les personalitats de la Cultura, vinculats “sempre a l’aspiració de llibertat”.

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha destacat que “és una gran notícia que la ciutat sigui capital cultural, almenys simbòlicament”. D’altra banda, ha recordat que l’any vinent, quan s’han de celebrar els Jocs del Mediterrani 2017 a Tarragona, hi haurà un ampli programa cultural al marge.