Arxius de oncologia | Diari La República Checa

A banda de vestir la bata blanca, per la seva condició de metge, Vicent Valentí, és un home entregat a la lluita contra el càncer i a la seva investigació. És humil i proper. Li agrada el que fa i se sent còmode ajudant. Implicat com ningú amb aquesta causa, el cap d’Oncologia de la Xarxa Santa Tecla fa una radiografia de la situació al territori i quines mesures s’han d’adoptar per intentar ‘conviure’ amb un problema que, encara, provoca temor en molts sectors de la societat.

La situació oncològica a Tarragona és preocupant?
No. La situació a Tarragona pel que fa a incidència i tractament del càncer no és diferent de la resta de Catalunya o d’Europa. La incidència és la mateixa malgrat la presència del complex petroquímic i les centrals nuclears. El tractament que fem en el nostre territori és el mateix que es fa en altres llocs del nostre entorn. Tan sols de manera ocasional hem de remetre algun pacient a Barcelona per algun procediment específic i això, amb el pas del temps, és cada vegada menys freqüent.

Es pot parlar del sexe més afectat, les dones o els homes?
No hi ha més casos en homes que en dones, i a la inversa, però els tumors més freqüents sí que són diferents. En homes, el càncer més freqüent és el de pulmó i en dones, el de mama. Si tenim en compte els dos sexes conjuntament, el més freqüent és el colorectal, que en els dos sexes és el segon més freqüent. El de pulmó està augmentant actualment en dones per la incorporació més tardana de les dones a l’hàbit tabàquic.

RADIACIÓ DESCONTROLADA
Per quins trastorns podem patir càncer?
La causa del càncer és desconeguda en la major part dels casos. En els casos de causa coneguda, el més freqüent és que sigui per tòxics com els components del fum del tabac. Un 15% dels casos de càncer es deuen a trastorns hereditaris i d’aquests, la majoria són casos de càncer de mama o colorectal. Una altra causa tòxica, però infreqüent, és la radiació descontrolada, com en el cas d’accidents nuclears com el de Txernòbil, o d’ús militar, com a Hiroshima i Nagasaki.

A Tarragona, quin és el càncer més comú? 
El càncer colorectal, igual que a la resta de Catalunya i d’Europa.
La investigació oncològica camina a passes de gegant… En quina situació estem?
Els primers vint anys del segle XXI seran recordats pels grans progressos que s’han fet en descobriments de tractaments del càncer. La utilització de nous fàrmacs denominats biològics, amb quimioteràpia clàssica o sense, ha millorat sensiblement l’eficàcia dels tractaments i la immunoteràpia està representant una segona revolució en aquest sentit. També la cirurgia amb laparoscòpia o el gangli sentinella i les noves tècniques de radioteràpia han ajudat a millorar el pronòstic dels pacients, la tolerabilitat als tractaments i la possibilitat de curació.

COM DIMINUIR EL RISC
És possible evitar un càncer?
És possible disminuir el risc de patir un càncer, però no es pot reduir el risc a zero. En aquest sentit, és molt recomanable no fumar, moderar el consum d’alcohol, fer exercici, controlar el pes, no prendre massa el sol i menjar sa, seguint la tradició de la nostra dieta mediterrània (que consisteix a fer una dieta basada en proporcions adequades de carn, peix, verdura i fruita). És recomanable que les dones segueixin les indicacions de les institucions sanitàries en els programes de mamografies, citologies cervicals i vacunació pel virus del papil·loma.

Quin són els càncers més severs i els que són més fàcils de controlar?
No voldria posar el focus en sentit negatiu sobre cap localització tumoral. Tots, agafats a temps, poden tenir un tractament curatiu i tots, agafats de manera més tardana, poden tenir un curs evolutiu molt agressiu.

Creu que hi ha prou interès polític per investigar aquest tipus de malalties?
Ara sí. No es pot dir que actualment hi hagi restriccions d’ordre polític. De tota manera, tot és millorable i el finançament de la recerca contra el càncer hauria d’incrementar-se, així com l’organització d’aquesta recerca.

Hi ha alguna professió de risc? 
El càncer d’origen professional té una incidència baixa, però sí que existeix i està ben definit. Per exemple, el contacte professional amb asbest està relacionat amb un tipus de tumor pleural que es diu mesotelioma, per exemple. El contacte professional amb l’asbest està molt  regulat des del punt de vista legal amb mesures de protecció dels treballadors.
D’altra banda, pel que fa al risc de les radiacions, les mesures de protecció radiològica són molt estrictes i efectives; això fa que les persones que hi treballen, afortunadament, no puguin ser considerades grup de risc.
De tota manera, sempre està bé recordar la importància del compliment de les mesures de protecció laboral en qualsevol d’aquestes professions.

EL RISC AUGMENTA AMB L’EDAT
Quina edat és més propensa a «agafar» un càncer?
L’edat avançada. Encara que existeix el càncer infantil i és, evidentment, molt important, el risc de patir un càncer augmenta amb l’edat, perquè el càncer es deu a l’aparició d’una gran quantitat de mutacions no correctament reparades als gens i això és un fenomen acumulatiu al llarg dels anys.

Càncer és sinònim de mort?
No. Avui en dia més del 60% dels pacients amb càncer es curen. Però si traiem els tumors cutanis que es curen gairebé tots, jo estimo que encara queda aproximadament un 40% de casos que es curen. Malgrat tot, encara hem de millorar i hem de lluitar perquè aquest percentatge de curacions augmenti i encara es curin molts més pacients. Hem de ser optimistes alhora que realistes.

Es podria dir que Tarragona es diferencia per algun motiu de la resta de centres que atenen pacients oncològics?
No es diferencia de la resta de llocs del nostre entorn. Tenim disponibles la immensa majoria de les tècniques de tractament pels pacients del territori, incloses les darreres innovacions. Malgrat tot, en els pocs casos en què veiem que el pacient se’n pot beneficiar, enviem el pacient a centres de referència de Barcelona amb els quals mantenim una estreta col·laboració tant de tractament dels pacients com de recerca.