REDACCIÓ24 Octubre, 2022
La Generalitat va ajudar en el boicot als Jocs (del Mediterrani) de Tarragona. Aquest és el titular d’un reportatge publicat, en la pàgina sis del setmanari ‘el Triangle‘.
Segons aquest mitjà de comunicació, la Secretaria General de l’Esport, que depenia de Gerard Figueras, va lliurar paquets d’entrades i es van fer gestions per aconseguir els recursos econòmics suficients per finançar les protestes organitzades per plataformes independentistes.
‘el Triangle‘ diu que la Guàrdia Civil va interceptar missatges que es poden comprovar que, en juny de 2018, dirigents de la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes van pressionar Gerard Figueres perquè avancés les ajudes econòmiques – que ascendien a centenars de milers d’euros – promeses pel 2018.
L’informe policial assegura que per sufragar les despeses de les accions independentistes durant els jocs, Gerard Figueras va pressionar l’interventor de la Generalitat
En aquell any, la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes, amb la col·laboració amb Òmnium Cultural i ANC, volia aprofitar la celebració dels Jocs del Mediterrani per denunciar que Espanya era una dictadura i que a Catalunya sí hi havia presos polítics (ja que estaven en plena efervescència del procés independentista). D’acord amb el setmanari, a aquesta campanya de desprestigi – encara que fos en detriment de l’èxit dels Jocs del Mediterrani i de la imatge de Tarragona – s’hi va incorporar l’Associació Drets i l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC).
En aquesta ‘campanya’ contra l’estat, tot indica que la Plataforma, ANC i Òmnium van planejar dur a terme comunicats, manifestacions i actes de protesta molt visibles i força mediàtics.
En una de les escoltes telefòniques realitzades per la Guàrdia Civil, es va descobrir que el director de la Plataforma pro Seleccions, Eric Hauck, en una conversa amb el cap de gabinet de Gerard Figueras, Quim Perisé, posava de manifest la necessitat de tenir una claca important – 25 activistes per cada graderia –durant la inauguració dels Jocs. Amb aquest objectiu – i segons indica el setmanari – Perisé va posar a disposició dels col·lectius independentistes les invitacions. La idea, en suma, era polititzar l’esdeveniment esportiu en un moment que estava sent transmès per diferents canals televisius.
A més de fer tots els possibles per fer ‘soroll’ durant l’acte inaugural, també s’havia demanat ‘claca’ pels partits Malta-Espanya masclí, Alemanya-Espanya femení i Montenegro-Espanya masculí. El globus aerostàtic el va pagar la Plataforma pro Seleccions amb diners de la Generalitat, en aquell moment presidida per Quim Torra.
L’informe policial assegura que per sufragar les despeses de les accions independentistes durant els jocs, Gerard Figueras va pressionar l’interventor de la Generalitat amb el propòsit que s’acceleressin les subvencions. “(…) Estem pressionant tots els caragols per fer-ho possible”, deia Figueres als dirigents de la plataforma que havien manifestat urgència en obtenir les ajudes perquè, en cas contrari, “no podrem preparar les accions de Tarragona”.
Quim Perisé, posava de manifest la necessitat de tenir una claca important – 25 activistes per cada graderia –durant la inauguració dels Jocs
Davant la parsimònia de l’interventor de la Generalitat i el resultat negatiu d’aconseguir diners ràpids, van demanar ajuda a l’Òmnium que els va concedir, en 30 de juliol del 2018, un préstec 75 mil euros. Aquests diners serien recuperats un cop la Plataforma rebés la subvenció de la Generalitat.
Ara caldrà saber què pensa l’exalcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, de tota aquesta trama per fer mal a Espanya, fent servir els Jocs del Mediterrani.
PUBLICITAT
El porfessor i exregidor de l’AJuntament de Salou, Zacarias Henar
Un cop elegit president d’Òmnium del Tarragonès, 
Jordi Cuixart, el president d’Òmnium Cultural, ha estat aquest vespre a Tarragona. Més concretament al Teatre Magatzem. El teatre estava ple de gom a gom. Cuixart, que ha arribat tard, ha accedit per una de les portes laterals saludant els assistents i amb moviments d’agraïment.
L’acte, en format entrevista conduïda pels periodistes Sara Sans i Albert Mercadé, ha servit perquè el president d’Òmnium defensés un altre referèndum.
Cuixart ha deixat clar que “només podrem avançar si som capaços de recuperar el poder de l’1-O i el 3-O”. “Com a societat civil vam tenir el poder de fer aixecar el rei d’Espanya de la cadira”, ha exemplificat, però també ha reconegut que fins ara, això no s’ha sabut traduir en força.
El president d’Òmnium ha dit estar confiat que el Tribunal Europeu de Drets Humans pugui servir com a palanca del ‘ho tornarem a fer’. I en aquest sentit, ha reflexionat: “Hem de ser capaços d’afrontar tots els fronts de lluita, el d’aquí, el de l’exili, el del Consell, tot”.
Cuixart, però, que ha demanat “no tenir por”, ha instat a “deixar de parlar de la repressió individual per parlar de la repressió col·lectiva”, ja que el que buscava la repressió era “fragilitzar-nos” i “reduir la dissidència”.
En el document d’autoinculpació també es pot llegir que els signataris es van concentrar i protestar com a mostra de la desaparició que l’actuació policial suscitaven i “em susciten encara avui”. Els inculpats també manifesten la seva reprovació per la sentència del Suprem contra el procés. En la denúncia presentada davant el jutjat de guàrdia es demana que es tingui en compte la participació dels autoinculpats en fets “substancialment iguals a aquells pels quals el Tribunal Suprem d’Espanya va condemnar” els líders independentistes per un delicte de sedició.
La Núria Meroño ha estat la primera a accedir a l’interior dels jutjats per lliurar la seva autoinculpació. Per la seva banda, l’Imma, en declaracions als periodistes, ha dit estar sorpresa perquè no li havien demanat el DNI per comprovar les dades personals i no han posat un número d’identificació en la denúncia. “S’han limitat a posar el segell i ja està. La cosa més vulgar del món (…) Ho trobo molt irregular”.
La presos independentistes i la imminent sentència del Tribunal Suprem contra el ‘Procés’ marcaran La Diada a Catalunya, a la qual les forces sobiranistes arriben amb més incertesa que mai, sense haver consensuat encara una resposta a les eventuals condemnes.
L’arrencada oficial de la Diada es produirà la nit del 10 de setembre a la plaça Sant Jaume de Barcelona, que acollirà l’acte institucional del Govern i el Parlament amb els “presos polítics i exiliats” com a eix central i amb el títol “Tornarem” , un enfocament que ha portat no només a Ciutadans i PP sinó també el PSC a declinar la seva assistència a la cerimònia en senyal de protesta.
Els actes del dia 11 arrencaran a primera hora del matí a Barcelona amb la tradicional ofrena floral a l’estàtua de Rafael Casanova. Les ofrenes es faran un mica per tota la geografia catalana.
Un any més, l’ANC organitza la multitudinària manifestació de la tarda, aquesta vegada sota el lema “Objectiu Independència”, a la Gran Via de Barcelona, entre passeig de Gràcia i plaça Espanya, amb ramificacions en els carrers adjacents Paral·lel, Creu Coberta, Tarragona i avinguda Maria Cristina. El punt àlgid serà, de nou, a les 17:14 hores.
Com ja va fer l’any passat, Ciutadans organitzarà un acte a Barcelona al migdia, al qual assistirà el seu líder a Catalunya, Lorena Roldán, per reclamar una Diada “inclusiva” i sense accent independentista. En la mateixa línia, el PPC té previst comparèixer davant els mitjans al matí.
REDACCIÓ
Resten pocs dies per l’11 de setembre, la diada de Catalunya, i enguany té un condicionant extra, ja que és la primera diada que esdevé després de l’intent de referèndum de l’1 d’octubre. L’actual directora d’Òmnium Cultural del Tarragonès, Rosa Codines, en una conversa amb la República Checa, assegura que aquest 11 de setembre té un valor especial on es pretén denunciar la situació que actualment està patint Catalunya. Codines, una dona que respecta qualsevol persona que tingui idees democràtiques, també dona la seva opinió sobre la presència dels llaços grocs i sobre la gent que els treu. Des d’Òmnium s’assegura que la violència no és el camí de res i que ells només volen combatre mitjançant la pau
Els comptes de Twitter i Facebook, per demanar la llibertat immediata dels presidents d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, ja estan activats.
El President de la Generalitat va anunciar que suspenia temporalment la proclamació de la República a fi de facilitar el diàleg amb l’Estat i la comunitat internacional. La resposta a aquesta oferta no s’ha fet esperar: presó sense fiança per Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents d’ANC i Òmnium Cultural. Se’ls empresona per les seves idees polítiques, la seva immensa capacitat mobilitzadora i sengles trajectòries de d’activisme pacífic. En conseqüència són presos polítics.
