Arxius de Oci Nocturn | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Juny, 2021
Discoteca.jpg

El Procicat ha decidit flexibilitzar les restriccions a bars i restaurants de Catalunya i altres sectors. A partir del 21 de juny – dilluns que ve – els bars i restaurants podran ampliar de sis a 10 comensals per taula a l’exterior. Això vol dir que a l’interior continuarà la limitació de sis comensals, si no es tracta de la mateixa bombolla de convivència. Ho ha anunciat la secretària general de Salut, Meritxell Masó, en la roda de premsa per analitzar l’evolució de la pandèmia, la vacunació i la mobilitat per Sant Joan.

No hi ha canvis en l’aforament a dins dels locals que es manté al 50% i també segueix la limitació de sis comensals per taula a l’interior. Però es redueix la distància de seguretat entre taules a 1,5 metres.

La secretària general de Salut ha explicat que la bona evolució de la pandèmia permet fer un pas cap a la normalitat i avançar en la desescalada sense oblidar la pandèmia. La flexibilització de les mesures entrarà en vigor el 21 de juny i tindrà una vigència de 15 dies, per tant, fins al 5 de juliol. Masó ha remarcat, però, que tot dependrà de l’evolució de les dades.

El Procicat també ha decidit aixecar la prohibició de fer reunions o trobades socials de més de 10 persones. Tot i que no hi haurà prohibició, es manté la recomanació d’evitar-ho i es demana a la ciutadania que apliqui el sentit comú i respecti les mesures bàsiques.

PUBLICITAT





REDACCIÓ9 Juny, 2021
Discoteca.jpg

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat, finalment, el recurs presentat per la patronal de l’oci nocturn i ha decidit mantenir tancades discoteques, bars musicals, karaokes i sales de ball i de festes amb espectacle. Un sector que fa gairebé un any que es troba tancat, des que una ordre ministerial en va decretar la clausura l’estiu del 2020.

La decisió del TSJC arriba dies després que el BOE publiqués l’acord assolit al Consell Interterritorial de Salut sobre l’oci nocturn. Un document que ara el Ministeri de Sanitat ha modificat per generar consens entre les comunitats després del revés judicial de l’Audiència Nacional. Al nou text s’especifica que les comunitats amb risc baix o mitjà poden obrir fins a les dues de la matinada. Unes mesures que encara no s’han aprovat i que es portaran a la reunió d’aquest dimecres a la tarda amb les comunitats.

De fet, segons un comunicat de la patronal de l’oci nocturn, Fecasarm, els magistrats han argumentat que les circumstàncies sanitàries respecte fa 10 mesos, quan els locals podien obrir, han canviat i la situació és diferent. L’entitat ja ha dit que no descarta recórrer la decisió judicial i ha insistit en el fet que cal reobrir de cara a la revetlla de Sant Joan.

 
PUBLICITAT



REDACCIÓ17 Maig, 2021
ARONS170521-1280x720.jpg

L’Associació de Restauració i Oci Nocturn de Salou (ARONS) ha presentat aquest matí, en la reunió amb l’Ajuntament de Salou, la proposta per dur a terme proves d’antígens als clients dels establiments, entre altres accions per engegar les empreses del sector de cara a l’inici de la temporada turística.

Eduardo Abenójar, president d’ARONS, ha defensat que “fer tests seria la millor mesura per detectar possibles casos asimptomàtics entre els visitants i poder tenir espais segurs per tothom”. L’entitat està cercant finançament per aquestes proves per restaurants, bars i discoteques.

Així mateix, després de més d’un any sense ingressos per no poder obrir, ARONS ha demanat a l’Ajuntament poder disposar d’un espai municipal per als seus associats, actualment compta amb prop de 120 empreses associades. D’aquesta manera, els diferents empresaris del sector podrien muntar barres i dur a terme iniciatives per començar a treballar abans que no s’autoritzi la reobertura dels seus locals.

 

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Maig, 2021
Discoteca-Totem2-1280x960.jpg

Catalunya acaba d’aprovar, després d’una dotzena de canvis, un pla de reactivació de l’oci nocturn. El Procicat ha donat llum verda al Pla-de-reactivacio-oci-nocturn-a-Catalunya. La mesura queda pendent de l’aval del Ministeri de Sanitat i Consum, que va dictar el tancament de sector el 24 d’agost de 2020 davant les diferents interpretacions que feien els tribunals superiors autonòmics.

El pla estableix l’obligatorietat de comptar amb un sistema de venda d’entrades a distància per a locals amb un aforament superior a les 500 persones per traçar els clients en cas que hi hagués un brot a l’establiment. Es demanarà la identitat dels festers, s’obliga a respectar la distància d’1,5 metres a les cues d’entrada i es regula l’aforament “segons la resolució de l’autoritat sanitària”.

Aquest punt és rellevant perquè la indústria havia demanat límits d’aforament d’almenys el 50% per assegurar la viabilitat dels negocis. El Procicat es va enrocar en aquest punt, i finalment s’ha optat per un redactat ambigu per aconseguir l’acord. Això sí, el document avisa que els operadors ha de ser capaços de comunicar a la força pública quanta gent hi ha en un local en un moment determinat.

Pel que fa a les pistes de ball, el pla fixa dos escenaris segons la situació epidemiològica, un ús i un altre de prohibició, com ja va passar el 2020.

Interior demana també garantir al màxim la distància de seguretat en els bars musicals, a més de fomentar el pagament contactless per minimitzar la interacció entre persones. Es demana també posar gels hidroalcohòlics a disposició dels clients, incrementar la desinfecció i vigilar que els grups que se sentin al voltant d’una taula respectin les normes dictades en cada moment per l’autoritat sanitària delegada.

Una de les diferències principals amb la situació prepandèmica que notaran els noctàmbuls és l’ús obligatori de la mascareta als locals. Interior imposa el seu ús en tot moment, excepte per a beure, i si el client no disposa de el seu projector bucal, Interior crida a què es pugui comprar a l’establiment. En paral·lel a això, es regulen també els fluxos a l’interior i des de i cap als banys per evitar aglomeracions.

De moment no està prevista la reobertura del sector, tancat de març a juny i a partir de juliol de 2020, ja que la idea és esperar per veure l’evolució epidemiològica de la pandèmia.

PUBLICITAT


REDACCIÓ30 Abril, 2021
abejoar-e1620071424989.jpeg

Les mesures sanitàries del govern per fer front a la pandèmia estan afectant el sector de l’hostaleria i l’oci nocturn d’una forma mai vista, tant és així que Eduardo Abenójar, president de l’Associació Provincial de Restauració i Oci Nocturn de Tarragona va fer durant la setmana passada una vaga de fam, per reivindicar la necessitat del sector de poder obrir. Per conèixer el cas, parlem amb Joaquim Boades, l’assessor legal d’Eduardo Abenójar. 

Qui és l’Eduardo Abenójar?

Eduardo Abenójar va començar una vaga de fam

Eduardo Abenójar, a part de ser el propietari d’un establiment de Salou, és el president de l’Associació Provincial de Restauració Oci Nocturn de Tarragona, president de l’Associació de Restauració i Oci Nocturn de Salou, directiu de la Federació Catalana d’Associacions d’Activitats de Restauració i Musicals (FECASARM).

De quina manera han afectat les mesures del govern a la seva vida laboral?
Les mesures han afectat la seva vida laboral de forma dràstica, fa tretze mesos que té el local tancat per una ordre governamental. Evidentment, no va poder obrir durant el mes que estava permès a Catalunya, des del 18 de juny fins al 24 juliol, a causa de les importants restriccions que impedien que sortís a compte obrir l’establiment. Amb la qual cosa, porta tancat des de l’octubre de 2019, quan va acabar la temporada turística.

Quin és el motiu de la vaga de fam que va dur a terme?
El motiu de la vaga és que encara no sabem en quina data es podran obrir els establiments, ni en quines condicions. Això causa una incertesa importantíssima i no permet saber quan podrem mantenir a les nostres famílies, perquè ara mateix no es pot amb els ingressos zero, que es tenen des de fa dinou mesos.

Com va portar la vaga de fam? Per què va acabar abans del previst?
La vaga ha acabat per problemes de salut, com la tensió alta i dolors importants de panxa i cap. Per tant, des de la Fecasarm es va recomanar que ell abandonés la vaga perquè no entrés en un problema de salut irreversible.

Què és el que li donava forces per continuar?
Estar mostrant la situació que viuen moltes famílies que es dediquen al sector de la restauració i de l’oci nocturn.

Com ho ha viscut la gent del seu entorn?
La seva família ho ha viscut amb preocupació, sobretot quan es va començar a trobar malament, que van entrar encara més en pànic. Ell és pare de família, amb tres fills, i aquest va ser un dels motius que el van portar a abandonar la vaga. A més, no només la seva família viu d’aquest negoci, el seu soci i els seus dos fills també.

Creieu, doncs, que la vaga pot servir per captar l’atenció del govern perquè canvi la forma de gestionar les mesures sanitàries?
Creiem que aquesta vaga de fam ha captat l’atenció de govern, ara falta que ells acabin de decidir que canviaran les restriccions. A part de la vaga de fam, els contagis que s’estan produint en festes il·legals, en espais no adequats, estan deixant en evidència les mesures sanitàries, que són totalment ineficaces i contraproduents, ja que les activitats legals estan tancades, tant la restauració nocturna com l’oci nocturn legal. Aquestes festes il·legals són esdeveniments on no es respecten els aforaments, no porten mascareta i, fins i tot, comparteixen les ampolles i cigarrets. Per tant no hi ha cap mesura sanitària ni de seguretat.

Teniu alguna proposta per fer compatible l’obertura dels establiments com el de l’Eduardo i evitar la propagació del virus?
Tenim una proposta que vam presentar la setmana passada a la Generalitat, perquè ens autoritzi a portar a terme una prova pilot al costat de 8 locals (dos restaurants, dues discoteques i 4 restaurants-discoteca). La idea és fer una prova amb 3.000 persones sortint de nit per sopar, prendre copes i ballar. Els locals tindrien un 60% d’aforament i els participants passarien un test d’antígens en laboratoris col·laboradors, unes 48 hores abans de l’activitat.

A més, els participants portarien en els seus dispositius mòbils un codi QR verd si el seu test ha sortit negatiu i vermell positiu que, en aquest cas, haurà d’entrar en el protocol covid. En els locals també hi hauria uns aparells per desinfectar l’aire i, per tant, cobriran aquest petit marge d’error dels tests d’antígens. Amb això, volem provar que és possible el dret a l’oci al costat del dret a la salut.

Anna González

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Març, 2021
tropical-salou.jpg

Els 80 establiments que composen l‘Associació de Restaurants i Oci Nocturn de Salou (Arons) s’han sumat a una macrodemanda del sector a l’Estat. Aquesta, l’estan duent a terme les patronals Fecasarm i Spain Nightlife a través de la plataforma PEACovid-19. L’objectiu de portar l’afer a la via judicial és poder compensar econòmicament als perjudicats per les restriccions sanitàries. En aquest sentit, la iniciativa ja demana 200 milions d’euros.

D’aquesta forma, la plataforma ha presentat un contenciós administratiu davant del Tribunal Suprem. Segons els adherits, allò que es pretén és “protegir els drets fonamentals del sector empresarial, denunciant les mesures contradictòries i perjudicials que s’han pres contra tantíssims negocis”. A la macrodemanda també s’hi ha sumat altres tipus d’establiments com restaurants, gimnasos, perruqueries, cinemes, etc.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Gener, 2021
foto_3749281.jpg

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha signat aquest dilluns un decret per iniciar de manera urgent l’expedient sancionador contra l’empresa que gestiona el local d’oci nocturn precintat dissabte per la Guàrdia Urbana per incomplir de manera reiterada les mesures anticovid.

El local sancionat al raval de Robusté

En el mateix decret, l’alcalde resol, com a mesura provisional, el manteniment del precinte de l’espai fins que s’iniciï el procediment sancionador. La de dissabte és la quarta actuació policial, des del novembre, en aquest local situat al raval de Robuster.

En roda de premsa, l’alcalde ha afirmat: “No és només una irresponsabilitat. És un atac a la salut pública de la ciutat. És un atac premeditat i conscient a la seguretat dels reusencs i reusenques”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Desembre, 2020
Cristian-Compte-1280x720.jpg

El sector de l’oci nocturn és un dels més castigats per les restriccions anticoronavirus. La seva situació és tant límit que es preveu que més d’un 20% dels establiments no puguin tornar a obrir. Cristian Compte és el propietari de dos locals tarragonins: la Discoteca Totem i el Totem Cafè. És un dels activistes més visibles del sector a Tarragona. Ha participat en accions reivindicatives com l’acampada a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

1-És ben conegut que el sector ho està passant molt malament. Expliqui’m el seu cas concret.
El meu cas: tenim dos locals, la discoteca Totem que van obrir els meus pares fa 49 anys, i el Totem Café que vam obrir el 2013. I estan els dos tancats des del 13 de març amb alguns períodes intermitents que ens han permès obrir amb unes restriccions que feien impossible que fos rendible obrir; i que van ser del 13 de juny fins al 24 de juliol, quan la Generalitat va decidir fer-nos tancar un divendres a les 19, amb el gènere comprat, les neveres carregades i fredes, i el personal contractat. No van tenir cap consideració amb el sector, perquè ho haguessin pogut dir el dimarts o el dimecres i no ens hagués fet tant de mal econòmicament. També hem pogut obrir fins al diumenge passat el Totem Cafè com a restaurant musical un parell de setmanes, també amb unes restriccions importants.

La situació comença a ser difícil, ja que van passant els mesos sense els ingressos habituals i necessaris. Tenint en compte que les nostres estructures són molt cares de mantenir… la potència de llum contractada per exemple fa que sense consum hàgim de pagar xifres importants… i així amb moltes coses. Com el fet que hàgim de pagar les brosses encara que no en generem des de fa 10 mesos.

2-Com valora la gestió de la crisi cap al seu sector per part del govern de la Generalitat?
La gestió de la crisi per part de la Generalitat és molt dolenta. Estan culpant sectors que no poden demostrar que siguin els culpables, mentre ells tenen els mitjans de transport al 100% d’aforament i inclús han reduït la freqüència de metros i autobusos a algunes ciutats. No entenc que ens puguin tancar als locals d’oci nocturn a Catalunya presentant al jutjat estudis que són d’altres comunitats autònomes perquè aquí no n’han fet cap. Per tant, no tenen cap certesa de què siguem tan potencialment perillosos com ens estan tractant. I si ho som, que ho podem inclús entendre, encara que no ho hagin demostrat, que facin com a la resta d’Europa a on els negocis tancats per decret són rescatats amb plans econòmics des del moment que es decreta el tancament.

S’ha de saber que aquí des que es va fer el tancament el 24 de juliol, la Generalitat no responia cap proposta de les federacions i associacions d’oci nocturn, i per això vam fer l’acampada a la plaça Sant Jaume i aquí va ser a on vam desencallar la injusta situació d’ignorància en la qual ens tenien. I així, hem aconseguit a promeses d’ajudes econòmiques que encara no ens han donat. Encara que també s’ha de dir són unes ajudes que després de 10 mesos tancats i havent de fer front a totes les obligacions són millor que res, però molt llunyanes a les nostres obligacions. També hem aconseguit que rebaixin els lloguers dels locals tancats a través de la clàusula “ribus sic stantibus“. Però el que diu la clàusula és que si no es pot realitzar l’activitat per la qual has llogat el local, que és el que posa al contracte, no hauries de pagar res… perquè no lloguem un magatzem ni un pis per viure-hi. Lloguem un local per dur a terme una activitat econòmica que ens han prohibit per decret. Així doncs que paguin els que firmen el decret.

3-Quines solucions proposa vostè o quines creu que serien les més encertades?
Jo no sóc epidemiòleg ni metge, així que només puc mirar a on han fet les coses d’una altra manera i on han tingut millors resultats. Les solucions passen per aplicar les noves tecnologies. A part de fer molts tests i contractar rastrejadors que permetin localitzar els punts crítics i confinant aquests punts siguin barris o edificis, que és la tàctica que Madrid ha copiat de nova Zelanda, Austràlia, Singapur i la Xina, que són llocs que s’han declarat lliures de Covid. Això d’esperar la “inmunidad de rebaño” crec que està quedant demostrat que no és la millor manera d’afrontar-ho, ja que s’aniran produint onades de contagis en quant obrin activitats una darrera una altra i això econòmicament no ens ho podem permetre durant gaire temps més.

Com a sector, els nous tests – tant d’antígens com el de la saliva – ens haurien de permetre fer-los a les portes dels locals per garantir que la gent que entrés està lliure de covid, o que se’l fessin a les farmàcies i que amb una app al mòbil quedés demostrat que no tenen virus. La vacuna ens ajudarà molt, però crec que trigarà a ser efectiva i necessitem treballar com més aviat millor i donar totes les garanties possibles de què som llocs segurs.

4-Creu que l’oci nocturn i la forma de gaudir-lo canviaran? En cas afirmatiu, de quina forma ho farà?
És possible que la manera de gaudir de l’oci canviï. Molta gent està descobrint el “Tardeo“, que és una bona opció pels que som ja una mica grans, però encara tenim ganes de socialitzar-nos i ballar, gaudint de bones copes sense les aglomeracions de la nit, i amb una música més adequada per les diferents edats.
El jovent crec que seguirà gaudint de la nit i de la seva capacitat de seducció i diversió assegurada. Ballant reggaeton o el que toqui.

5-Hauran d’apujar els preus d’entrades i consumicions quan se’ls permeti obrir?
No ens ho hem plantejat… De moment donarem gràcies en poder aguantar i poder obrir quan ens deixin. Heu de saber que al mes d’octubre quan vam fer l’acampada a la Plaça Sant Jaume, vam calcular que aproximadament un 24% del sector de l’oci nocturn ja no tornarà a obrir. I quan més triguin les ajudes més alt serà aquest percentatge.

PUBLICITAT


REDACCIÓ20 Novembre, 2020
LOVE-STREAMING-1280x720.jpg

Els representants dels locals

Vuit locals reusencs d’oci nocturn s’uneixen per crear la plataforma ‘Love Stream’, una marca de directes musicals que neix per continuar donant visibilitat als locals. Hi participen The Green Dog Cafè, Cafè Reus, Absenta, Sentiments, Blondie, Brotos, Teïna i Lo Submarino.  Es podrà gaudir de la música tots els dissabtes a les 18h via web o a les 22h per LaNova Ràdio. 

En un comunicat, els establiments afirmen: “Hem creat un projecte per continuar gaudint d’aquest tipus de cultura i sobretot per visualitzar aquests locals que resten tancats fins que no s’acabi el confinament”. El programa musical és el següent:

21 de novembre/The Green Dog Cafè/dj ecléctico 

28 de novembre/Absenta/Mister Rombo

5 de desembre/Cafè Reus/Strictly Vinyl Sessions

12 de desembre/Teïna/Dj Luna

19 de desembre/Sentiments/Dj Makoki

26 de desembre/Brotos/Dj Broto’s

2 de gener/Blondie/Dj Papux

9 de gener/Lo Submarino/Dj Ogt

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ11 Novembre, 2020
Mani-oci-nocturn-1280x960.jpg

Manifestació de l’oci nocturn davant del SEPE

Els sectors de l’oci nocturn i de la restauració viuen moments convulsos a causa de les restriccions que implanten els governs. Aquest matí, persones dels dos col·lectius sumats a uns quants discjòqueis han protestat a Tarragona, concretament davant del Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE). Principalment, reclamen un pagament únic als seus treballadors i una extensió dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) fins que s’aturi l’Estat d’alarma.

Segons explicava el representant de l’oci nocturn a Tarragona, Cristian Compte, molts establiments porten 8 mesos sense facturar i actualment el 30% de les discoteques catalanes no tornaran a obrir. Aquest darrer percentatge podria augmentar fins a un 70% si no es donen els ajuts necessaris abans de 2021.

Cristian Compte

Per altra banda, la situació dels treballadors també és força delicada, ja que molts porten des de març o juny sense cobrar a causa dels seus contractes temporals. Segons Compte, els Expedients de Regulació Temporal de Treball (ERTE), que permeten subsidiar aquests treballadors, no arriben. “La majoria s’han buscat altres feines”, explicava el propietari de la discoteca Totem.

Només a Catalunya, 200.000 persones depenen de l’oci nocturn, un sector que no va poder comunicar-se amb la Generalitat fins al juliol, després d’una manifestació a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Amb aquest panorama, Compte ja ha dit que arribaran a on calgui “fins que ens facin cas”.

VÍDEOS

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter