REDACCIÓ10 Maig, 2020
Jose Cuadrado és periodista, escriptor i activista LGTBI. A les xarxes socials és conegut com a Josemola. El mateix s’identifica com “una mamarratxa contra la plumofòbia”, on practica un activisme basat en el sentit de l’humor i la ironia. Actualment, és el responsable de Comunicació de l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) de Catalunya. Cuadrado diu que encara hi ha molt de camí a fer en la lluita contra l’homofòbia
Quin sentit té celebrar el dia contra l’homofòbia?
El 17 de maig es commemora el dia internacional contra l’LGTBI-fòbia. És a dir, el dia en el qual l’Organització Mundial de la Salud (OMS) va establir que l’homosexualitat deixava de ser una malaltia.
Ha canviat el concepte d’Homofòbia?
Des del moment en el qual les persones LGTBI+ deixem de ser delinqüents amb l’abolició de la Llei de ‘vagos y maleantes’ (1978), deixem de ser malalts segons l’OMS (1990), ens podem casar (2005) i s’aproven Lleis autonòmiques per protegir els drets i les llibertats del col·lectiu, com és el cas de Catalunya (2014), el concepte LGTBI-fòbia canvia.
Com es continua exercint la discriminació envers el col·lectiu LGTBI+?
Els més comuns són l’agressió verbal o física, però també podem trobar altres formes de discriminar: bullying, mobbing a la feina, no contractar a persones per motius d’orientació o discriminació a les xarxes socials, com s’ha pogut observar i hem registrat a l’Observatori durant aquest confinament.
Voler establir formes més vàlides de ser homosexual és completa i absolutament discriminatori
Què li preocupa més?
L’homofòbia interioritzada que s’exerceix dintre i fora del col·lectiu. Especialment en un moment en què un grup polític molt concret fa discursos per tornar a ficar als homosexuals dintre de l’armari. Voler establir formes més vàlides de ser homosexual és completa i absolutament discriminatori. A més, d’una total falta de respecte i de coneixement sobre la diversitat d’un col·lectiu que segueix patint la violència com demostren les dades de l’OCH: 161 incidències registrades per LGTBI-fòbia a Catalunya el 2019.
Missatges com els de Vox ajuden a normalitzar la situació?
Vox (pot ser) propaga la plumofòbia, l’homofòbia interioritzada i el discurs de l’odi amb missatges com ‘el matrimoni és només la unió entre una dona i un home’, quan avalen les teràpies de conversió, quan utilitzen termes com ‘família natural’ o quan a Osca proposen acabar amb les banderes LGTBI perquè ‘l’orientació sexual s’ha de quedar a casa i al llit de cadascú’.
Plumofòbia?
La plumofòbia és la discriminació per expressió de gènere, és discriminar a una dona per ser masculina o a un home per ser femení. Forma part del masclisme més clàssic i ranci: ‘camina bé’, ‘comportat com un home’, ‘respecto als gais però no m’agraden ‘les locas”, ‘la ploma no em fica cachondo‘, etc…
Però els gustos personals s’hauran de respectar…
Els gustos personals són respectables i la bona educació és universal. Tothom té dret a decidir el que li agrada o no, però quan es parla de ploma s’acostuma a discriminar gratuïtament. Et fico un exemple: si no t’agrada una persona grassa, ¿què diras?, ¿m’agraden els homes atlètics o STOP gordos? El mateix amb la ploma, si a una persona no li agrada la ploma al llit, queda molt més acurat dir: m’agraden masculins.
M’agrada autocatalogar-me com ‘una mamarratxa contra la plumofòbia’
Com es diagnostica un homòfob?
No existeix un model de diagnosi però sí que es pot afirmar que a Catalunya, abans del confinament, els espais on més incidències LGTBI-fòbiques es registraven era al transport públic i als espais d’oci nocturn, especialment quan les víctimes tornaven cap a casa.
Vostè ha estat víctima de situacions homofòbiques…
No existeix cap persona dintre del col·lectiu que no hagi patit discriminació per la seva orientació sexual o per manifestar una expressió de gènere diferent del binarisme home-dona i masculí-femení. La meva lluita personal treballa en aquesta direcció, per això m’agrada autocatalogar-me com ‘una mamarratxa contra la plumofòbia’.
Espanya va ser pionera en els casaments entre persones del mateix sexe. Malgrat això hi ha molt camí per recórrer?
La lluita LGTBI forma part de la lluita feminista. Rotundament, sí, queden moltes coses per fer: aprovar una llei estatal, posar fi a la falta d’oportunitats laborals del col·lectiu trans, atendre la violència de parelles del mateix sexe, parlar més de salut sexual, diversitat i nous models de família, facilitar els processos d’adopció, sensibilitzar més sobre la Prep i el VIH… Quants polítics o gent amb repercussió ha dit que té la COVID-19?, Quants han dit que tenen VIH?
L’LGBTI-fòbia no es combat només el dia 17 de maig o el 28 de juny amb un tweet o una foto amb la bandera de colors
Les polítiques contra l’homofòbia funcionen?
Si no es destinen recursos econòmics i humans, no pot funcionar cap tipus de política. L’LGBTI-fòbia es combat els 365 dies de l’any i no només el dia 17 de maig o el 28 de juny amb un tweet o una foto amb la bandera de colors.
Quin missatge deixa als més joves?
Compte amb compartir a les xarxes socials els atacs homòfobs! Si has patit qualsevol tipus d’agressió, pot ser, necessites un amic, un psicòleg o un professional que t’escolti i t’assisteixi. Compartir a les xarxes socials un atac homòfob no sempre és una estratègia que restableixi la dignitat de la víctima. Recomanaria acudir a un professional, valorar si es denuncia i més tard decidir si fer-ho públic o no.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
