REDACCIÓ4 Desembre, 2020
L’abordatge de les violències per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere (OSIEG), és una obligació imperant en les polítiques públiques. En aquest 2020, l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) porta registrades 181 incidències, superant el registre dels anys anteriors, i això, a falta d’un mes per acabar l’any.
L’LGTBIfòbia és una problemàtica social a resoldre. La visibilitat que es dóna des de diferents agents institucionals i socials cap aquestes violències és creixent però podem veure com encara, succeeixen situacions discriminatòries en multiplicitat d’àmbits com la via pública, laboral, educatiu, sanitari, habitatge, internet i xarxes socials, familiar, entre d’altres. Un exemple, és l’agressió patida per un noi a Tarragona la setmana passada per part de 5 joves, amb insults, amenaces i cops. La motivació de les persones agressores, va ser veure aquest noi donar-se un petó amb la seva parella.
Les violències patides pel col·lectiu LGTBI o per persones que no segueixen els patrons hegemònics del gènere i la sexualitat, cristal·litzen i són legitimades per una estructura social que ens travessa a tota la ciutadania: el sistema cisheteropatriarcal. Ara bé, no podem caure en un determinisme social de què el sistema és així, en tenim d’agència i des del teixit associatiu no ens cansem de treballar de valent i exigir a les diferents administracions públiques que teixeixin una xarxa de recursos econòmics, materials, humans i socials dignes, coordinats i preparats per la prevenció, detecció i intervenció de les situacions discriminatòries.
A Catalunya, comptem amb la Llei 11/2014 per a garantir els drets de les persones LGTBI i eradicar l’LGTBI-fòbia. Un marc legal potent que encara no està implementat en la seva totalitat i de manera efectiva. Des de l’OCH, portem anys demanant l’aprovació del reglament sancionador en situacions de l’LGTBI-fòbia que encaminin a esborrar sensacions d’impunitat arrel de pràctiques l’LGTBIfòbiques. Aquest reglament, explicita el circuit pel qual les víctimes han de ser ateses i contempla diferents escenaris de sancions administratives adequades a les característiques de les situacions discriminatòries per OSIEG.
Tanmateix, l’aposta per incidir pedagògicament en els diferents contextos socials és clau per a transformar-los, tot introduint des d’una perspectiva feminista la diversitat afectiva sexual i de gènere com a una font de riquesa i oportunitats, i tenint en compte que en una situació poden ser rellevants diferents característiques que s’entrecreuen i ens travessen com a persones. Una mirada interseccional pensant en diferents eixos que oprimeixen (l’edat, la classe, l’origen, la situació administrativa, entre d’altres…) que es conjuguen en la resposta a les agressions i discriminacions patides.
L’objectiu principal ha de ser la reparació de la dignitat de les persones que han estat vulnerades en els seus drets, els itineraris poder ser diversos, penal, administratius, psicosocials, d’incidència pública i política, de mediació… Necessitem d’una millor coordinació entre administracions, teixit associatiu i diferents agents institucionals i socials perquè com diu el títol, totes hem d’encaminar-nos contra les violències LGTBIfòbiques amb la necessitat d’intervenir.
Per finalitzar, les respostes ciutadanes contra aquestes pràctiques són necessàries, distribueixen un discurs de rebuig cap a l’odi i la intolerància. En aquest sentit, durant aquest mes hi haurà diferents convocatòries, tot mantenint les mesures sanitàries establertes, per dir prou a l’LGTBI-fòbia, entre d’elles, una concentració convocada per l’OCH el 10 de desembre. Cap violència sense resposta!
Cristian CARRER RUSSELL
Psicòleg social i coordinador tècnic de l’Observatori Contra l’Homofòbia
