25. Abril 2024

Arxius de Observatori contra lhomofòbia | Diari La República Checa

REDACCIÓ13 Juliol, 2021
lgtbiqa.jpg

L’Observatori contra l’Homofòbia (OCH) ha denunciat una agressió verbal lesbofòbica en un municipi del Tarragonès. Segons apunta l’ACN, els fets van tenir lloc el passat dijous en una terrassa de bar, quan una dóna de 31 anys va rebre insults com “bollera de merda”. La víctima va donar a conèixer la situació a l’OCH immediatament a través de la seva aplicació mòbil. 

D’altra banda, els Mossos d’Esquadra estan recopilant informació per esbrinar si s’ha formalitzat una denúncia. L’OCH s’ha posat a disposició de la dona per ajudar-la. De fet, l’entitat comunicarà els fets a la Generalitat i al municipi.

PUBLICITAT


REDACCIÓ16 Maig, 2021

L’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) alerta que el confinament ha disparat les incidències de LGTBI-fòbia a Catalunya, que han crescut un 20 % pel que fa a 2019, i creu que aquestes xifres poden augmentar durant 2021 per l’auge de l’extrema dreta.

En la vespra de la celebració, demà dilluns, 17 de maig, del Dia Mundial contra la LGTBIfobia, el coordinador tècnic de l’OCH, Cristian Carrer, ha explica Efe que l’organisme va rebre en 2020 un total de 189 casos de discriminacions contra el col·lectiu LGTBI, i destaca especialment l’augment de les incidències contra els homes gais i bisexuals.

Carrer sosté que “la pandèmia ha travessat aquestes incidències” i assegura que des de l’OCH preveuen que les discriminacions seguiran augmentant tant pel context social de la COVID-19 com per “l’augment de l’extrema dreta”.

En aquesta línia, el coordinador de l’entitat ressalta que “l’extrema dreta i els discursos d’odi, que banalitzen aquestes situacions, legitimen certes pràctiques discriminatòries i són un caldo de cultiu perquè passin certes coses”. “Ho veiem en l’Estat espanyol i a Catalunya, però també al voltant del món, per la qual cosa com a Observatori i en aliança amb altres col·lectius hem de preparar una narrativa de com frenar aquests discursos d’odi”, afegeix Carrer.

Pel que fa a les incidències rebudes al llarg de 2020, el 32 % han ocorregut en la via pública, el 16,6 % a internet i xarxes socials i un 13 %, en les llars dels afectats.

“El primer lloc de discriminació continua sent la via pública, però el segon són les xarxes socials i el tercer l’habitatge, que té a veure amb el confinament i amb que l’odi s’ha expandit pels mitjans que es podien emprar en aquest moment”, assenyala Carrer.

Els homes gais i bisexuals segueixen la tendència de l’any anterior en conformar el 60 % de les denúncies reportades per l’OCH.

Per a Carrer, “els homes tenen més fàcil denunciar que les dones per la presència de l’home blanc en la societat”, i assenyala que “dins del col·lectiu LGTBI es manté aquesta presència de l’home gai blanc”.

Quant a les incidències per lesbofòbia, l’OCH indica que segueix una tendència a la baixa. En concret, en 2020 han suposat un 9 % del total de casos contra el col·lectiu, una xifra que associen a la infradenúncia.

“Hi ha diferents factors que porten a la infradenúncia, com els tràmits llargs, la falta de confiança en les institucions o la desconfiança en la policia, això s’accentua en la lesbofòbia i és un fet que hem de treballar per ajudar a reparar la seva dignitat”, remarca el coordinador tècnic de l’OCH.

En aquesta línia, Carrer sosté que gràcies a informes de l’Observatori com “Visibilitzem la lesbofòbia” s’espera que, encara que les víctimes no denunciïn la seva experiència, puguin contactar amb l’entitat per buscar altres itineraris d’acompanyament.

Aquest informe busca que les dones lesbianes puguin explicar les seves pròpies narratives perquè així l’organisme conegui el tipus de discriminacions que pateixen, on succeeixen, el medi en què es produeixen i com intervenir amb polítiques públiques.

En paraules de Carrer, el document busca donar veu a les víctimes i que expliquin la situació viscuda, “encara que després la persona decideixi anar per via legal, penal, administrativa o no denunciar”.

“És important que la ciutadania pugui llegir en primera persona aquestes narratives perquè coneguin què significa la lesbofòbia”, subratlla el coordinador tècnic de l’entitat.

Les infradenúncies de les dones dins del col·lectiu LGTBI també repercuteixen en les dones trans, que suposen el 13,5 % del total de successos. “Les discriminacions contra els transexuals s’estan mantenint, ocupen el tercer lloc després de les accions contra homes gais o bisexuals i contra el col·lectiu LGTBI en general”, destaca Carrer.

Davant aquestes incidències, l’OCH ha engegat un nou servei gratuït de telefonia dirigit exclusivament a les dones lesbianes, bisexuals i transexuals per facilitar-los eines de denúncia, visibilitzar la seva situació i construir un espai segur per a elles.

D’aquesta manera, l’Observatori espera aproximar-se a les vivències d’aquestes agressions per “evidenciar encara més la problemàtica social i la urgència social d’intervenir des d’unes polítiques públiques efectives”.

Marina CABRERA GARCIA

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Març, 2021

L’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) de Catalunya habilita des d’avui una línia de WhatsApp perquè totes les dones del col·lectiu LGTBI puguin denunciar les seves discriminacions. Aquest servei, cobert per voluntaris de l’associació, romandrà disponible tots els primers dijous de cada mes, de 18:00 a 20:00.

El motiu d’aquesta iniciativa són els resultats de l’OCH sobre l’estat de la LGTBI-fòbia a Catalunya, ja que el registre d’incidències per lesbofòbia i bifòbia és menor. Aquesta tendència és conseqüència d’una doble discriminació que pateix aquest col·lectiu, una pel fet de ser dona i l’altra pel fet de formar part del grup LGTBI.

Per tant, l’objectiu és visibilitzar les violències lesbofòbiques i bifòbiques, construint un espai per a dones (cis i trans) on puguin ser acompanyades per altres dones i on puguin expressar els seus malestars i denunciar les discriminacions viscudes.

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Juny, 2020

Una desena de biblioteques incorporen nous títols LGTBI

Amb motiu de la celebració del Dia de l’Orgull LGTBI, diferents ajuntaments del Camp de Tarragona, s’han adherit a la campanya ‘Biblioteques Orgulloses, biblioteques diverses’, de l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH), per fomentar la diversitat a través la cultura.

Els municipis de Mont-roig del Camp i Miami platja, l’Hospitalet de l’Infant, Salou, Vila-seca, els Pallaresos, Reus, la Selva del Camp, el Pont d’Armentera, Guiamets, Alcover i Valls inclouran en el catàleg de les seves biblioteques exemplars del manual ‘LGTBI. Claus bàsiques’ i de la novel·la ‘Menos Drama y más Banana’.

El president de l’Observatori, Eugeni Rodríguez, ha explicat que “el 28 de juny celebrem l’Orgull LGTBI per commemorar els altercats de Stonewall“. “Lluïm la bandera LGTBI per recordar els fets, seguir avançant en la lluita per una igualtat real i efectiva, i per abraçar la diversitat en les seves múltiples expressions”.

Tanmateix, ha recordat que “el confinament i la nova normalitat han canviat el concepte que es té de les manifestacions i les festivitats entorn de l’Orgull”, ja que “no hi haurà manifestacions multitudinàries, carrosses, ni revetlla”, però “existeixen moltes altres maneres de celebrar l’Orgull, i una d’elles és apostar per la cultura i la diversitat ampliant el catàleg de les biblioteques públiques”.

 


REDACCIÓ10 Maig, 2020
jose_cuadrado3-1280x1280.jpg

Jose Cuadrado és periodista, escriptor i activista LGTBI. A les xarxes socials és conegut com a Josemola. El mateix s’identifica com “una mamarratxa contra la plumofòbia”, on practica un activisme basat en el sentit de l’humor i la ironia. Actualment, és el responsable de Comunicació de l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) de Catalunya. Cuadrado diu que encara hi ha molt de camí a fer en la lluita contra l’homofòbia

 

Quin sentit té celebrar el dia contra l’homofòbia?
El 17 de maig es commemora el dia internacional contra l’LGTBI-fòbia. És a dir, el dia en el qual l’Organització Mundial de la Salud (OMS) va establir que l’homosexualitat deixava de ser una malaltia.

Ha canviat el concepte d’Homofòbia?
Des del moment en el qual les persones LGTBI+ deixem de ser delinqüents amb l’abolició de la Llei de ‘vagos y maleantes’ (1978), deixem de ser malalts segons l’OMS (1990), ens podem casar (2005) i s’aproven Lleis autonòmiques per protegir els drets i les llibertats del col·lectiu, com és el cas de Catalunya (2014), el concepte LGTBI-fòbia canvia.

Com es continua exercint la discriminació envers el col·lectiu LGTBI+?
Els més comuns són l’agressió verbal o física, però també podem trobar altres formes de discriminar: bullying, mobbing a la feina, no contractar a persones per motius d’orientació o discriminació a les xarxes socials, com s’ha pogut observar i hem registrat a l’Observatori durant aquest confinament.

Voler establir formes més vàlides de ser homosexual és completa i absolutament discriminatori

Què li preocupa més?
L’homofòbia interioritzada que s’exerceix dintre i fora del col·lectiu. Especialment en un moment en què un grup polític molt concret fa discursos per tornar a ficar als homosexuals dintre de l’armari. Voler establir formes més vàlides de ser homosexual és completa i absolutament discriminatori. A més, d’una total falta de respecte i de coneixement sobre la diversitat d’un col·lectiu que segueix patint la violència com demostren les dades de l’OCH: 161 incidències registrades per LGTBI-fòbia a Catalunya el 2019.

Missatges com els de Vox ajuden a normalitzar la situació?
Vox (pot ser) propaga la plumofòbia, l’homofòbia interioritzada i el discurs de l’odi amb missatges com ‘el matrimoni és només la unió entre una dona i un home’, quan avalen les teràpies de conversió, quan utilitzen termes com ‘família natural’ o quan a Osca proposen acabar amb les banderes LGTBI perquè ‘l’orientació sexual s’ha de quedar a casa i al llit de cadascú’.

Plumofòbia?
La plumofòbia és la discriminació per expressió de gènere, és discriminar a una dona per ser masculina o a un home per ser femení. Forma part del masclisme més clàssic i ranci: ‘camina bé’, ‘comportat com un home’, ‘respecto als gais però no m’agraden ‘les locas”, ‘la ploma no em fica cachondo‘, etc…

Però els gustos personals s’hauran de respectar…
Els gustos personals són respectables i la bona educació és universal. Tothom té dret a decidir el que li agrada o no, però quan es parla de ploma s’acostuma a discriminar gratuïtament. Et fico un exemple: si no t’agrada una persona grassa, ¿què diras?, ¿m’agraden els homes atlètics o STOP gordos? El mateix amb la ploma, si a una persona no li agrada la ploma al llit, queda molt més acurat dir: m’agraden masculins.

M’agrada autocatalogar-me com ‘una mamarratxa contra la plumofòbia’

Com es diagnostica un homòfob?
No existeix un model de diagnosi però sí que es pot afirmar que a Catalunya, abans del confinament, els espais on més incidències LGTBI-fòbiques es registraven era al transport públic i als espais d’oci nocturn, especialment quan les víctimes tornaven cap a casa.

Vostè ha estat víctima de situacions homofòbiques…
No existeix cap persona dintre del col·lectiu que no hagi patit discriminació per la seva orientació sexual o per manifestar una expressió de gènere diferent del binarisme home-dona i masculí-femení. La meva lluita personal treballa en aquesta direcció, per això m’agrada autocatalogar-me com ‘una mamarratxa contra la plumofòbia’.

Espanya va ser pionera en els casaments entre persones del mateix sexe. Malgrat això hi ha molt camí per recórrer?
La lluita LGTBI forma part de la lluita feminista. Rotundament, sí, queden moltes coses per fer: aprovar una llei estatal, posar fi a la falta d’oportunitats laborals del col·lectiu trans, atendre la violència de parelles del mateix sexe, parlar més de salut sexual, diversitat i nous models de família, facilitar els processos d’adopció, sensibilitzar més sobre la Prep i el VIH… Quants polítics o gent amb repercussió ha dit que té la COVID-19?, Quants han dit que tenen VIH?

L’LGBTI-fòbia no es combat només el dia 17 de maig o el 28 de juny amb un tweet o una foto amb la bandera de colors

Les polítiques contra l’homofòbia funcionen?
Si no es destinen recursos econòmics i humans, no pot funcionar cap tipus de política. L’LGBTI-fòbia es combat els 365 dies de l’any i no només el dia 17 de maig o el 28 de juny amb un tweet o una foto amb la bandera de colors.

Quin missatge deixa als més joves?
Compte amb compartir a les xarxes socials els atacs homòfobs! Si has patit qualsevol tipus d’agressió, pot ser, necessites un amic, un psicòleg o un professional que t’escolti i t’assisteixi. Compartir a les xarxes socials un atac homòfob no sempre és una estratègia que restableixi la dignitat de la víctima. Recomanaria acudir a un professional, valorar si es denuncia i més tard decidir si fer-ho públic o no.

PUBLICITAT

PUBLICITAT