REDACCIÓ7 Agost, 2020
Més de 300.000 casos, 28.498 morts confirmades, unes 44.000 morts en excés. Més de 50.000 treballadors de la salut infectats i gairebé 20.000 morts en residències de gent gran.
Aquesta era la radiografia del pas de la COVID-19 fins al 4 d’agost a l’Estat espanyol que, amb una població de 47 milions d’habitants, és un dels països més afectats per la pandèmia. Amb un sistema de salut considerat entre els millors del món molts científics es pregunten: com és possible que s’hagi arribat a aquestes xifres de morts i infectats?
Per buscar respostes, però sobretot per trobar solucions per preparar el país per a noves onades del virus i futures pandèmies, 20 personalitats del món de la recerca han signat una carta publicada a la revista científica The Lancet en la que reclamen una auditoria independent sobre com s’ha gestionat la pandèmia a l’estat Espanyol. Entre els signants hi ha el catedràtic i investigador del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV Àlex Arenas, expert en models matemàtics per estudiar la propagació d’epidèmies i que ha assessorat els governs espanyol i català durant aquesta crisi sanitària.
Entre les possibles explicacions a l’afectació que el SARS-CoV-2 ha tingut al país, els experts signants apunten a “una falta de preparació per a la pandèmia (sistemes de vigilància dèbils, baixa capacitat per fer PCR, falta d’equips de protecció personal i d’equip de cures crítiques), una reacció tardana de les autoritats centrals i regionals, processos lents en la presa de decisions, alts nivells de mobilitat i migració de la població, falta de coordinació entre les autoritats centrals i regionals, poca dependència de l’assessorament científic, envelliment de la població, grups vulnerables que experimenten desigualtats socials i de salut i falta de preparació a les residències de gent gran”.
Aquests problemes, afegeixen, “es van veure exacerbats pels efectes d’una dècada d’austeritat que havia esgotat la força laboral sanitària i reduït la salut pública i les capacitats del sistema de salut”.
El catedràtic de la URV i expert en propagació d’epidèmies Àlex Arenas és un dels signants de l’article.
A l’article reclamen “una avaluació exhaustiva dels sistemes de salut i assistència social per preparar el país per a noves onades de COVID-19 o futures pandèmies, identificant debilitats i fortaleses i lliçons apreses”. En aquest sentit, també demanen que es faci una avaluació “independent i imparcial per part d’un panell d’experts internacionals i nacionals, centrats en les activitats del govern central i de dels governs de 17 comunitats autònomes”. Segons aquest grup d’experts, aquesta avaluació hauria d’incloure tres àrees: governança i presa de decisions, assessorament científic i tècnic i capacitat operativa. A més, “han de tenir-se en compte les circumstàncies socials i econòmiques que han contribuït al fet que l’estat Espanyol sigui més vulnerable, incloent-hi les creixents desigualtats”.
Les preocupacions específiques d’aquest grup inclouen “funcions de salut pública, lideratge i governança, finançament, força de treball social i de salut, sistemes d’informació de salut, prestació de serveis, accés al diagnòstic i tractament, el paper de la investigació científica i l’experiència i valors de les persones, les comunitats i els grups vulnerables.”.
En el seu article també volen deixar clar que aquesta avaluació “no ha de concebre’s com un instrument per repartir culpes. Més aviat, ha d’identificar àrees en les que la salut pública i el sistema de salut i assistència social han de millorar.”. Tot i que aquest tipus d’avaluació no és habitual a l’estat Espanyol -apunten- diverses institucions i països com l’OMS i Suècia han acceptat la necessitat de fer aquest tipus de revisió com a mitjà per aprendre del passat i preparar-se per al futur.
El document finalitza amb una petició al govern de l’Estat espanyol per tal que consideri aquesta avaluació “com una oportunitat que podria conduir a una millor preparació per a una pandèmia, prevenir morts prematures i construir un sistema de salut resilient, amb evidència científica en el seu nucli”.
