L’àrea de 5G de Tarragona ha estat oficialment presentada per diferents representants institucionals. Aquesta 5a generació permetrà una connectivitat quasi instantània mai vista. Els beneficis seran molt diversos: innovació tecnològica traduïda en creació de treball basat en les noves idees que permeti el 5G; creixement del sector turístic, petroquímic i portuari; implantació de la ‘ciutat intel·ligent’; i la reducció del despoblament rural.
Jordi Puigneró
La presentació s’ha realitzat telemàticament des de l’Aula Magna del Campus Catalunya, propietat de la Universitat Rovira i Virgili (URV). A l’acte hi ha assistit el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, qui ha esmentat molts dels beneficis d’aquesta nova generació de connectivitat: “Permetrà que el poble més petit tingui l’empresa més gran. Barcelona és la capital mundial del mòbil, però els municipis ho seran de la revolució digital del 5G”.
Pau Ricomà
L’esdeveniment també ha comptat amb la rectora de la URV, María José Figueras, qui ha anunciat la instal·lació de diversos espais i d’un laboratori a la universitat per tal d’aprofitar la nova generació. De fet, es realitzaran sessions de capacitació per informar a les empreses de les noves possibilitats que tenen al seu abast. L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, també ha volgut intervenir destacant el paper de l’administració local davant el 5G, fent menció a l’obligació d’eliminar la bretxa digital.
L’acte també ha estat presentat per l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, el CIO del Barcelona Mobile World Capital, Eduard Martín, i per la directora d’Innovació i Desenvolupament de Negoci per al sector públic de la Fundació i2CAT, Rosa Paradell.
L’Ajuntament de Reus ha creat una nova línia d’ajuts del Pla de Reactivació Econòmica i Social de Reus específics per als sectors de la cultura i l’educació de la ciutat. La vicealcaldessa, Noemí Llauradó, ha avançat aquest dimecres que la nova línia de subvencions estarà dotada amb una partida de 100.000 euros.
Es preveuen ajuts d’entre 1.000 i 1.500 euros adreçats a petites i mitjanes empreses i autònoms d’aquests dos sectors que estan patint les conseqüències econòmiques de la pandèmia de la covid-19. D’altra banda, el govern municipal ha indicat que el desplegament de les mesures econòmiques previstes en el Pla de Reactivació arribarà la setmana que ve al 80%.
Pel que als ajuts a empreses i autònoms l’Ajuntament ha obert la convocatòria de les dues línies de subvencions, a les quals destinarà 400.000 euros. Fins ara, sumades les dues línies, 374 empreses han presentat sol·licitud per rebre aquests ajuts extraordinaris que. A més, si s’inclou la convocatòria d’ajuts a empreses i emprenedors, la xifra de sol·licituds s’enfila a les 418.
L’impacte dels bons de compra
Segons l’Ajuntament, la darrera dada de descàrregues dels Bons Reus és de 36.476 bons, dels quals ja se n’han fet servir 16.091. Els vals de descompte per als comerços de la ciutat tenen una caducitat de 15 dies i no tothom els utilitza el mateix dia que se’ls descarrega. S’ha calculat que cada bo ha generat una mitjana de 32,70 euros de compra -un global de 526.175 euros- i la projecció és que les vendes amb els 80.000 bons en circulació suposarien un volum de 2,6 MEUR.
Ajudes per a la rehabilitació d’habitatges
D’altra banda, el Pla de Reactivació destina 675.000 euros a dos programes d’ajudes a la rehabilitació d’habitatges. Les aportacions preveuen subvencionar el 50% de les actuacions previstes, amb la qual cosa es preveuen mobilitzar un mínim d’1,35 MEUR adreçats al sector de la construcció. Actualment, les dues línies d’ajuts tenen les bases aprovades i la publicació de les convocatòries és imminent.
El primer programa impulsarà la rehabilitació d’habitatges desocupats per incorporar-los a la Borsa per a la mediació del lloguer social de Reus. El segon proposa la rehabilitació dels elements comuns dels edificis, subvencionant obres de millora de l’eficiència energètica i eliminació de barreres arquitectòniques, inclosa la instal·lació d’ascensors.
Noemi Llauradó és d’aquelles dones que no ha parat ni quan el govern, per imposicions sanitàries, obligaven a confinar-nos. La presidenta de la Diputació de Tarragona i vicealcaldessa de l’Ajuntament de Reus ha estat al peu del canó, interessant-se per cercar solucions eficaces a la problemàtica dels municipis i a les angoixes de la població. L’ens supramunicipal ha adoptat una bateria de mesures que intenten pal·liar les conseqüències de la crisi sanitària que, a poc a poc, s’està convertint en una emergència social. En aquesta entrevista, Llauradó explica com va viure el confinament i el dolor que va sentir davant el degoteig de víctimes mortals de la Covid-19. La presidenta demana a la ciutadania prudència i responsabilitat perquè siguem capaços d’ultrapassar amb èxit aquest atzucac sanitari. Recorda que ens hi juguem molt.
Presidenta, com ha viscut el confinament?
Com un exercici de reflexió sobre la fragilitat de l’espècie humana, sobre el nostre comportament com a societat durant tots aquests anys i sobre la possibilitat de construir un model diferent que prioritzi aspectes que s’han evidenciat com a realment essencials, com l’atenció i les cures a les persones, els serveis públics, la recerca o la protecció del medi ambient.
Quin ha estat el pitjor moment?
M’ha impressionat i encara m’impressiona el degoteig constant de víctimes mortals a causa de la pandèmia. Més directament o menys, tots coneixem algú proper que ha perdut un ésser estimat afectat per la Covid-19. Des d’aquí, vull aprofitar per reiterar el meu condol a les famílies afectades. I si em permets Ricard, per compensar, m’agradaria destacar, en l’aspecte positiu, la riuada de solidaritat i el comportament modèlic de la majoria de la ciutadania a l’hora de fer front de manera individual i col·lectiva a aquesta situació tan tràgica.
Quin paper ha assumit la Diputació durant aquesta crisi sanitària?
Des del mateix inici d’aquesta crisi, al mes de març, vam voler avançar-nos als seus previsibles efectes i vam posar en marxa múltiples mesures destinades a reforçar la liquiditat dels ajuntaments i la seguretat de la ciutadania. Dos mesos després, continuem treballant en la mateixa línia, i alhora treballem en un nou objectiu, el de la reactivació econòmica. Aquest paper és el que ens pertoca com a administració supramunicipal que vetlla pels pobles i ciutats del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès.
Com ha viscut les morts a les nostres residències de gent gran?
La gent gran ha estat la més vulnerable en aquesta pandèmia i ho he viscut amb tristor i preocupació perquè són una generació que ja ha patit molt i els hi devem moltíssim. Des d’aquí vull expressar el meu condol a les famílies que han patit la seva pèrdua. Alhora sé que s’han posat tots els esforços per protegir-los i cuidar-los, i en aquest sentit també vull reconèixer i agrair la feina de totes les persones que treballen en el sector de les residències.
Com valora la tasca desenvolupada pels nostres sanitaris?
Tot i que ja sabíem que disposem d’uns equips sanitaris excel·lents, aquesta crisi ens ho ha deixat ben palès. La seva entrega és admirable, i els aplaudiments que els brindem es queden curts davant la seva categoria professional. Sense ells i elles, els efectes de la pandèmia serien molt pitjors. Vull destacar també el paper d’altres professionals que han estat i estan en primera línia, si bé no gaudeixen de tanta visibilitat i reconeixement: equips de neteja, treballadors i treballadores de botigues d’alimentació i de supermercats, personal de les residències de gent gran, transportistes i missatgers… També són dignes d’aplaudiment.
Suposo que vostè no ha parat i que les videoconferències són constants. Quines són les principals problemàtiques?
Realment és un no parar, i tenim la sort que les trobades en línia ens permeten avançar en l’anàlisi de la situació i en la presa de decisions. Tant jo com els diputats i les diputades, i el personal tècnic amb responsabilitat a diferents àrees, mantenim contactes sovintejats amb sectors claus d’aquesta crisi, des dels més directament afectats fins a les altres administracions supramunicipals amb qui col·laborem en la recerca de solucions globals. Durant tot aquest temps he fet videoconferències amb alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, el president de la Generalitat i diferents consellers i conselleres del Govern, representants d’associacions municipalistes i de l’àmbit turístic i empresarial, portaveus del tercer sector… A més, a escala interna, les diferents àrees de la Diputació també estem permanentment connectades. En aquest sentit, el teletreball ens ha permès mantenir l’activitat des del primer dia del confinament, i el darrer plenari de la institució, el 8 de maig, també l’hem celebrat amb el sistema virtual.
Quines inquietuds li feien arribar els alcaldes de la demarcació?
Els ajuntaments són la primera baula de l’atenció a la ciutadania. Presten serveis de proximitat, i coneixen millor que ningú les inquietuds i problemàtiques de la gent. Per això, el contacte permanent amb els alcaldes i alcaldesses, i regidors i regidores, a través de les presidències dels consells comarcals, sempre ha estat determinant en les nostres polítiques de suport als ens locals. I, com us podeu imaginar, aquesta relació és ara més estreta que mai. Basant-se en les necessitats que uns i altres ens han transmès, hem emprès accions en matèria econòmica i assistencial per tal que puguin continuar prestant els serveis bàsics a la població, malgrat l’aturada d’ingressos provinents de la ciutadania a causa del confinament social. A banda d’això, també els estem ajudant en la fumigació d’espais públics per prevenir l’aparició del coronavirus, o en la compra agregada d’equips de protecció individual per part de la Diputació, la qual cosa els permet un estalvi econòmic considerable i de gestió en moments complicats I en un mercat global. També els hem prestat assistència per a la celebració dels seus plens telemàtics, indispensables perquè puguin aprovar accions contra la crisi, entre altres mesures de suport.
Continuem treballant en la mateixa línia, i alhora treballem en un nou objectiu, el de la reactivació econòmica. Aquest paper és el que ens pertoca com a administració supramunicipal
La Diputació podria adquirir testos per fer-los entre els tarragonins? S’ha plantejat aquesta possibilitat?
Actuem en coordinació amb el Departament de Salut de la Generalitat, i ara per ara no ens han fet aquesta petició. El que sí que hem fet és destinar un ajut de 100.000 euros per a la Fundació URV, per contribuir en la recerca en matèria de Covid-19 que duu a terme l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili.
Com creu que ha de ser la desescalada fins arribar a la nova normalitat?
El fet que la mitjana de casos de Covid-19 al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre estigui per sota de la resta de regions sanitàries no ens ha de fer abaixar la guàrdia en l’actual fase 1. A nivell individual, hem de ser molt conscients de la responsabilitat col·lectiva que tenim tots i cadascun de nosaltres per anar reduint la pandèmia. És bàsic seguir al peu de la lletra les mesures de distanciament físic, d’higiene o de compliment de les franges horàries de sortida al carrer. És una qüestió de salut, el bé més preuat. D’altra banda, sense bona salut de les persones la reactivació econòmica serà molt més complicada. Ara més que mai, hem de ser el màxim de rigorosos i responsables, perquè, malauradament, la Covid-19 encara és entre nosaltres.
Els organismes dependents de la Diputació comencen a recuperar la ‘nova normalitat’ molt lentament…
Des de l’inici de la crisi, hem seguit de prop les indicacions dels responsables sanitaris de la Generalitat i del govern estatal per tal de garantir la seguretat dels nostres treballadors i treballadores, intentant sempre mantenir el servei bàsic als ajuntaments i al conjunt de la ciutadania. I no només això, sinó que, com us comentava anteriorment, hem pogut impulsar mesures de caràcter extraordinari per pal·liar els efectes socials i econòmics de la pandèmia als ens locals de la nostra demarcació. El teletreball s’ha revelat com una eina que ens ha permès no aturar la roda pel que fa a la nostra feina, tot i que indefectiblement hem hagut de tancar l’atenció presencial a les nostres seus. No obstant això, el contacte telefònic o per correu electrònic es manté, i la via telemàtica també permet a la ciutadania presentar sol·licituds genèriques a la Diputació des de casa. Pel que fa a les classes presencials als nostres centres d’ensenyament, s’han hagut de substituir per sessions virtuals, i el nostre Museu d’Art Modern, encara tancat al públic, ha organitzat accions a través de les xarxes socials i provisionalment es pot visitar en línia a través de les col·leccions que es mostren a la web. D’altra banda, anem reprenent progressivament serveis que sí que havien quedat totalment aturats, com són les obres públiques a la nostra xarxa viària. I aquest mes de juny també obrirem les oficines de Base Gestió d’ingressos.
Què hem après amb el confinament?
D’una banda, ens ha permès aprofitar al màxim tots els recursos telemàtics de què us parlava (plens i reunions telemàtiques, atenció al públic, accés a serveis…) i, en aquest sentit, hem avançat encara més en la implantació de l’administració electrònica al nostre entorn, amb totes les garanties jurídiques i tècniques, i d’acord amb Els mateixos criteris de publicitat i transparència. Potser en el futur, quan la pandèmia hagi passat, podríem mantenir alguns d’aquests sistemes virtuals per tal d’evitar desplaçaments en segons quins casos, i més tenint en compte que molt possiblement haurem de canviar molts dels nostres hàbits socials atenent a criteris sanitaris, per evitar rebrots de la malaltia. En aquest sentit, penso que l’assistència física de vegades no sempre és estrictament necessària, i que la via telemàtica és igualment útil per assolir les mateixes fites. Això sí, hi haurà activitats o trobades en les què sempre preferirem afavorir un contacte més personal i proper, sense pantalles pel mig. Però, en qualsevol cas, caldrà veure quines són les indicacions dels responsables sanitaris.
D’altra banda, com a col·lectivitat, el confinament ha posat a prova la nostra fortalesa, responsabilitat i sentit cívic a l’hora d’intentar frenar la pandèmia, cadascú des del seu àmbit més quotidià. Espero que tot el que hem guanyat fins ara no ho perdem fent cas omís als requeriments associats a la fase de desescalada.
Després de la crisi sanitària arriba l’emergència social i les dificultats econòmiques. La Diputació ha adoptat algunes mesures per minorar les conseqüències de la pandèmia? Quines?
Hem procurat ser proactius des del primer moment. Per això, vam encetar accions dirigides directament als ajuntaments per tal que poguessin assumir amb més facilitat les despeses extraordinàries derivades de la crisi. En aquest sentit, vam mantenir les bestretes als ajuntaments que oferim a través de BASE Gestió d’Ingressos, malgrat que aquest organisme autònom, que té delegada la gestió dels impostos de molts ajuntaments, n’hagués aturat provisionalment el cobrament.
També vam reactivar el pagament d’ajuts que estaven en procés de tramitació als ajuntaments, per contribuir a impulsar la despesa pública, entre altres mesures urgents. Pel que fa a d’altres de més recents, en el ple extraordinari del passat 8 de maig vam aprovar la convocatòria d’ajuts del Pla d’Acció Municipal, el PAM, que preveu 85M€ per al present quadrienni, dels quals 21M€ es destinen a l’actual exercici.
També es va donar llum verda a la modificació de crèdit que augmenta el pressupost general d’enguany en un total de 16M€, part dels quals es destinaran a mesures directament destinades a la lluita contra la Covid-19. Així mateix, en la sessió vam aprovar adaptar el conveni 2020-2023 amb els consells comarcals per tal que puguin rebre amb celeritat ajuts per fer front a la pandèmia del coronavirus als respectius municipis. I es va donar el vistiplau a l’ampliació fins a 175M€ del límit per a les operacions de tresoreria de BASE Gestió d’Ingressos, que el ple del 29 de novembre de 2019 havia fixat en 100M€. D’aquesta manera, garantim el pagament d’aquesta bestreta fins al mes de setembre a tots els ens locals als quals prestem serveis de recaptació delegada. Un cop aprovat tot plegat, continuem dissenyant noves iniciatives, en el marc d’una comissió creada amb aquest objectiu de reactivació econòmica de la nostra demarcació.
Enguany el turisme nacional serà el que podrà salvar la temporada… Què està fent el patronat per convertir el nostre territori en el més visitat?
Aquesta serà una temporada realment difícil per al sector turístic. A banda de la nul·la activitat que ja es va registrar per Setmana Santa a causa de la pandèmia, les actuals condicions sanitàries i les restriccions de mobilitat a la majoria dels mercats emissors d’arreu d’Europa no auguren una millora a curt termini. Lògicament, el turisme de proximitat sembla que centrarà bona part de les opcions vacacionals d’aquesta temporada a la Costa Daurada i a les Terres de l’Ebre, amb els visitants nacionals i els estatals com a principals protagonistes. No obstant això, caldrà seguir de prop la desescalada a Catalunya i a l’Estat i les limitacions que, a partir d’aleshores, s’imposin als establiments. Sigui com sigui, la progressiva normalització ha d’arribar també al sector del turisme, molt important a casa nostra. Des del Patronat de Turisme de la Diputació s’està treballant des de l’inici de la pandèmia per intentar mitigar la crisi també en aquest àmbit, amb mesures específiques i en contacte amb els sectors públics i privats que hi intervenen. Una d’aquestes mesures és la nova campanya turística de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, que hem presentat aquest 25 de maig, i que va destinada al mercat català i espanyol.
Una de les mesures del Patronat de Turisme de la Diputació és la nova campanya turística de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre
Com es podrà ajudar els municipis més fràgils econòmicament després d’aquest sotrac?
La major part de les mesures que hem emprès estan pensades, precisament, per ajudar, sobretot, els municipis més petits de la demarcació, que habitualment també són els més fràgils econòmicament i, per tant, els que més requereixen el nostre suport. De fet, totes les iniciatives que duu a terme a la Diputació, també abans de la Covid-19, tenen com a objectiu equilibrar el territori pel que fa a oportunitats, a través de la dotació de serveis, el suport econòmic i assistencial als ajuntaments, el foment del turisme i l’emprenedoria, o la millora de les xarxes viàries, entre altres accions. Ara, òbviament hi estem incidint encara més a causa d’aquesta situació extraordinària. Val a dir que en alguns municipis ha plogut sobre mullat, ja que a més de la Covid van resultar afectats pel temporal Glòria, a primers d’enguany, o pels aiguats de l’octubre de l’any passat. Per a aquests casos també hem destinat nous recursos, que es van aprovar en el passat ple del 8 de maig.
La presidenta durant una trobada amb la premsa
Quines són les àrees que requereixen més intervenció?
Des de la Diputació estem actuant de manera transversal per tal d’oferir tot el nostre suport als municipis i la ciutadania, d’índole ben diversa. Totes les nostres àrees (el Servei d’Assistència Municipal, Secretaria, Carreteres, els diferents centres d’ensenyament, informàtica, Recursos Humans, Serveis Generals, Patronat de Turisme, BASE…) estan actualment mobilitzades, cadascuna amb el seu rol concret, sota la coordinació de Presidència. Malauradament, aquesta crisi ha afectat tots els sectors de la nostra societat: ens locals, empreses, autònoms, cultura, turisme, serveis socials…
No podem escatimar cap esforç per ajudar-los a tots, dintre de les nostres competències i pressupost, i amb la col·laboració de la resta de les administracions públiques.
Què pensa quan alguns ajuntaments demanen al govern d’Espanya poder disposar del romanent?
Hi estic totalment d’acord. De fet, la Diputació de Tarragona ja es va adherir al març al manifest conjunt de l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació de Micropobles de Catalunya en què es reclama que els ajuntaments puguin mobilitzar el superàvit disponible del 2019 sense limitacions, així com flexibilitzar les directrius de la regla de la despesa i l’estabilitat pressupostària. També es demana anul·lar totes les mesures que encara queden de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local que limiten l’autonomia local. Aquestes són demandes totalment lògiques i coherents amb el principi d’autonomia dels ens locals. D’altra banda, són peticions que ara tenen més sentit que mai, ja que eliminar totes les limitacions actuals ens permetria disposar de més recursos econòmics per donar resposta a l’actual situació d’excepcionalitat derivada de la pandèmia de coronavirus.
Fins on pot arribar la Diputació?
La nostra institució, com sabeu, dóna suport econòmic i assistencial directe als ens locals del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès, que alhora treballen per a la seva respectiva ciutadania. Per això, totes les mesures anteriorment esmentades, tant les d’urgència com les de reactivació econòmica, beneficien el conjunt de la població de les nostres comarques, de manera molt substancial. Arribem, per tant, a tots els nostres pobles i ciutats, encara que moltes vegades la gent no ho sàpiga, atès el nostre caire d’administració de segon grau.
Presidenta, està satisfeta amb la manera com s’està gestionant aquesta crisi des del govern central?
Considero que s’hauria hagut de comptar més amb els governs més propers a la ciutadania, en el cas de Catalunya, amb el govern de la Generalitat i el món local. La centralització de competències que s’ha realitzat durant l’estat d’alarma ha resultat ineficient en molts casos.
No podem escatimar cap esforç per ajudar-los a tots, dintre de les nostres competències i pressupost
Què més li preocupa en aquests moments?
Ara estem prioritzant les mesures contra la Covid-19 i les seves conseqüències. Quan tot vagi retornant a la normalitat, continuarem amb altres prioritats, com ara frenar el despoblament a les nostres zones rurals de l’interior, si bé algunes de les mesures en aquest sentit s’alineen amb les que ja estem posant en pràctica en aquests darrers dos mesos de pandèmia. I com us comentava anteriorment, no hem oblidat els municipis afectats pels aiguats, ni tampoc la millora de carreteres i altres infraestructures públiques, físiques o virtuals, de capital importància per als nostres pobles.
Estem preparats per a un nou confinament?
D’ençà del mes de març, vivim una situació per la qual mai no hauríem imaginat que passaríem. Uns i altres ens hem adaptat, amb més o menys fortuna, a un confinament sense precedents en la nostra història recent. Hem hagut de compartir plenament el nostre espai familiar amb la feina, hem conviscut grans i petits les vint-i-quatre hores, hem enyorat pares, familiars i amics que teníem lluny, hem hagut de renunciar a fer moltes abraçades i petons, hem viscut la solidaritat i el suport entre veïns, hem plorat pels qui han marxat…
La situació encara no s’ha acabat, però la desescalada ens ha alleugerit parcialment aquesta reclusió, una reclusió d’altra banda del tot necessària. Espero que no haguem de confinar-nos totalment una altra vegada, perquè això voldrà dir que no hem fet les coses prou bé per abaixar la corba de contagis. Per això, no em cansaré de demanar que tots plegats siguem el màxim de responsables en el nostre dia a dia, tal com ho hem estat fins ara. Ens hi juguem molt!
Nou pressupost pels municipis tarragonins. El ple de la Diputació de Tarragona ha aprovat aquest divendres les bases que regulen el Pla d’Acció Municipal (PAM) per al període 2020-2023, que preveu destinar 85 MEUR als municipis de la demarcació.
El nou PAM incorpora un canvi en el criteri de distribució dels imports als municipis i una nova planificació quadriennal per tal que els ajuntaments puguin planificar estratègicament les seves inversions segons les necessitats de les respectives poblacions.
Reacció institucional a les sentències del TJUE i del TSJC
Abans d’acabar el ple, la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, i el vicepresident primer, Quim Nin, s’han referit a la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, sobre la immunitat d’Oriol Junqueras, així com a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, amb relació a la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra.
En aquest sentit, el govern de la Diputació de Tarragona (ERC i JxCat) ha manifestat la voluntat que el Tribunal Suprem apliqui la sentència del TJUE i, en conseqüència, es declari la nul·litat de la sentència envers Oriol Junqueras. D’altra banda, el govern dóna suport al president Torra i a la seva defensa de la llibertat d’expressió.
La Diputació de Tarragona aprovarà aquest divendres un pressupost de 160 milions d’euros, el més elevat de la història de l’ens. La presidenta, Noemí Llauradó, ha destacat que són uns comptes “de transició” i continuistes, però que ja “traspuen” moltes línies estratègiques del nou pla de mandat 2020-2023.
Un dels elements destacats és que s’eixugarà totalment el deute bancari, cosa que permetrà reforçar projectes i fer noves inversions els anys propers. El Pla d’Acció Municipal (PAM) destinarà 10 milions als municipis, la mateixa xifra que l’any anterior, i es reforçarà fins als 2 milions d’euros una línia d’ajuts per als municipis afectats per fenòmens naturals, als quals podran accedir les localitats afectades pels aiguats de l’octubre.
Els comptes són un 2,4% superiors als de l’any 2019 i dels 160 milions, 135,4 són per a la corporació, 17,1 per a l’organisme autònom de BASE i 7,4 per al Patronat de Turisme. Llauradó ha destacat el compromís de la Diputació amb els “municipis, l’educació, les polítiques socials i la sostenibilitat, la transparència i la participació”.
Els comptes està previst que s’aprovin aquest divendres amb el suport del govern (ERC i JxCat) i la presidenta confia que s’hi sumin altres partits, encara que sigui amb una abstenció. En la presentació dels comptes ha assegurat que s’han negociat amb totes les formacions i ha remarcat “que no són els pressupostos només del govern, sinó del conjunt del territori”.
La presidenta de la Diputació de Tarragona i vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó, ha fet una crida a la mobilització “pacífica” i “cívica” al mateix temps que ha donat suport a la resposta institucional contra la sentència del Tribunal Suprem.
Llauradó, que aquest dijous al matí ha participat a Torredembarra en la marxa per la llibertat que havia sortit de Tarragona i l’ha posat com a exemple de mobilització, ha limitat episodis de “crispació i conflicte que no han anat més” en casos puntuals un cop ha quedat desconvocada la protesta. “Demostrem que es pot protestar i mostrar el nostre enuig com a poble català”, ha assegurat, tot afegint que tant els ciutadans com les institucions no poden “restar impassibles” davant la condemna.
En l’àmbit institucional, concretament, Llauradó ha explicat que l’Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona van aturar la seva activitat habitual en el moment de conèixer la sentència que condemna entre nou i tretze anys de presó els activistes i càrrecs polítics jutjats pel Tribunal Suprem.
En aquest sentit, ha recordat que aquest dijous tindrà lloc un ple extraordinari de la corporació provincial per debatre i aprovar la moció conjunta de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) “exigint l’amnistia dels presos polítics i mostrar-nos ferms en el rebuig d’una sentència “que no és de justícia, sinó clarament venjativa”.
Després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi decretat nul la constitució del plenari de l’Ajuntament de Reus perquè la CUP no va jurar adequadament la Constitució Espanyola, hi ha qui qüestioni si aquesta sentència judicial afecta a la presidència de la Diputació de Tarragona. Aquest dimarts al migdia, la republicana Noemi Llauradó va ser elegida per comandar els destins de l’ens supramunicipal.
El dubte que s’imposa ara mateix és saber si l’elecció de Llauradó – que és regidora d’ERC a Reus – per presidir la Diputació pot ser anul·lada, com a conseqüència de la decisió del TSJC. És que si no és regidora oficial – no ha jurat el càrrec – hi ha dubte sobre si pot ser candidata a presidir l’ens supracomarcal.
El nostre digital ha consultat diferents juristes, els quals entenen que Noemi Llauradó no podia ser elegida presidenta de la Diputació de Tarragona quan havia perdut l’estatut de regidora. O sigui fins que no es torni a constituir el ple reusenc, els regidors electes, però – arran de la decisió judicial – no són regidors oficialment. Un fet que podria tenir conseqüències en la presidència de la Diputació.
Tots confien que la repetició de la constitució del plenari de l’Ajuntament de Reus – i la votació adequada de la CUP a l’hora de jurar o prometre la constitució – serveixi per sanar la nul·litat dictada per l’alt tribunal.
En contacte amb la Junta Electoral, ens han explicat que si bé és cert que l’elecció de Llauradó com a presidenta va tenir lloc abans de la sentència del TSJC, també és veritat que en aquests moments s’obre una incògnita. S’espera que els regidors de Reus puguin ‘sanejar’ aquesta anomalia de forma immediata, a fi d’evitar ‘infectar’ tots els actes que impliquin els regidors de Reus.
Les mateixes fonts asseguren que per cautela i mentre s’espera el desenllaç del plenari convocat per a aquesta tarda, la presidenta de la Diputació hauria d’abstenir-se de signar documents oficials, atenent la situació rocambolesca que s’ha produït. Tots confien que la repetició de la constitució del plenari de l’Ajuntament de Reus – i la votació adequada de la CUP a l’hora de jurar o prometre la constitució – serveixi per sanar la nul·litat dictada per l’alt tribunal.
La presidenta de la Diputació, la republicana Noemi Llauradó, en declaracions al nostre digital diu estar confiada que aquesta tarda se solucionarà tot. “Aquesta tarda esperem resoldre-ho tot i passar pàgina”, ha conclòs Llauradó.
Fa quatre anys la Montserrat Flores i jo vam arrencar un camí que ens ha donat l’oportunitat de prendre contacte amb moltes persones, recollir nous companys i noves complicitats, una sintonia que de seguida vam saber valorar. Ha estat un plaer però, a més, ho hem aprofitat per escoltar i aprendre molt i, naturalment, per abocar-ho en les àrees de govern de les quals hem estat responsables. Creiem que ha arribat el moment —des d’aquest punt de partida de treball compartit, de mans esteses i orelles atentes— de traspassar els límits d’aquestes regidories i transmetre-ho a tot el govern de la ciutat.
Creiem de veritat que aquests desafiaments han superat la capacitat per resoldre’ls des d’una manera de fer política, un model que ha quedat obsolet. Ho creiem nosaltres i una immensa majoria de reusencs i reusenques, amb independència de la seva manera de pensar o l’opció electoral que en algun moment haguessin pres. Tenim ganes d’una política —nosaltres l’hem practicada, la practiquem i volem seguir practicant-la— que no se centra en derrotar l’adversari sinó en fer que hi guanyi tothom i a partir d’uns valors i uns ideals que són, per força, compartits. En aquests anys i especialment en aquests darrers temps, hem sentit aquest crit d’exigència. Hem treballat per concretar uns procediments participatius seriosos i vestits del rigor necessari, el veritable exercici de la democràcia, hem donat veu a moltes d’aquestes iniciatives i les hem integrades en el nostre propi tarannà i projecte, hem aconseguit grans consensos de ciutat.
Per això ara cal mobilitzar aquesta força i concretar-la davant les urnes perquè no tenim cap dubte que és així com podem assolir un Reus millor, molt millor. Cada vegada som més, vinguem d’on vinguem, els que compartim aquest sentit d’urgència. Nosaltres volem recollir aquest clam de ciutat que demana i reivindica el Reus valent i capdavanter. Tots aquells que confien encara en el poder transformador de la política. Perquè tinc la certesa que aquesta convicció és la força que guia els canvis més improbables.
Hi ha un moment en la vida de totes les generacions que, si volem marcar la nostra història, ha d’esclatar el convenciment, la convicció. Per Reus, n’estic convençuda, aquest és el moment.
Noemí LLAURADÓ Candidata a alcaldessa per ERC-Reus
No fa gaire, algú que respecto i admiro em va dir: “la ciutat de Reus es troba a la cua de Catalunya en generació energètica i extracció d’aigua del subsòl”. Resulta preocupant. Sobretot si pensem que històricament Reus havia estat una ciutat que aprofitava els seus recursos i els transformava en benefici de la ciutat com en el cas de l’aprofitament de les mines d’aigua o la reutilització de l’aigua de boca. Quan Reus ha apostat per la generació de recursos nets i sostenibles, ha permès una atracció de talent i riquesa de tal que acabava revertint de forma directa en la ciutadania. Però, malauradament, en els darrers anys no ha estat així. Com s’explica una ciutat que omple els terrats de les escoles públiques de plaques solars però aleshores les manté en desús? Com ens podríem entendre amb el territori pel que fa a la gestió de l’aigua si no continuem treballant més intensament en aprofitar la de la nostra depuradora?
Des d’ERC apostem per realitzar un programa complet que ens permeti abandonar la cua en generació de recursos. Volem que Reus enceti un camí cap a l’autosuficiència energètica sostenible. Hem de ser capaços de generar els recursos que necessitem, reinvertir-los en la ciutadania i enfortir les eines pròpies per lluitar contra la pobresa energètica. Apostem sense embuts per l’energia solar i eòlica, per això és indispensable la generació d’energia i aigua calenta mitjançant plaques solars i els edificis públics han de ser la primera pedra, un exemple clar. Ens interessa també un projecte d’arbre eòlic que podria generar energia des de parcs i rotondes a partir del Mestral. Uns arbres no produeixen soroll i treballen des que el vent té força suficient per moure una fulla, això és, cada dia. Pensem que un sol arbre genera l’electricitat necessària per a una família. De la mateixa caldria impulsar l’estudi per a una nova forma de generació d’electricitat a partir d’aquelles aigües subterrànies. Això és, coneguem els nostres recursos, estudiem-ne la viabilitat i comencem a produir la pròpia energia.
No podem oblidar que el Camp de Tarragona és de les àrees que més CO₂ emet de Catalunya i que, per tant, urgeix la reducció de les nostres emissions. Reus necessita seure a dialogar en qualsevol taula de gestió dels recursos del territori, especialment pel que fa l’aigua i la seva insostenible dependència del transvasament de l’Ebre. És clar que no podem renunciar a l’aigua del pantà però en podríem modular la gestió per tal d’impulsar aquell nostre sector primari. La ciutat disposa de 125 mines, i un aprofitament actual de només 19 pous, així que l’extracció d’aigua del subsòl ha de convertir-se en una realitat, així com la utilització més eficient de l’aigua de la depuradora. Per tant, aprofitem els recursos de què disposem, generem electricitat sostenible, millorem la recollida selectiva i el transport públic, reduïm el consum de recursos naturals no renovables i només així ens aproparem a la ciutat que més convé tothom. Si en som capaços, millorarà a l’hora la nostra capacitat d’acció social i, per descomptat, la competitivitat del nostre entorn. Som capital i n’hem d’exercir. Hem de votar per a una ciutat republicana i de la República i l’única força capaç d’entomar aquest repte és ERC. La candidatura que encapçalo és l’única capaç de construir un govern fort i estable a partir d’un lideratge que generi diàleg, pacte i consensos.
Noemí LLAURADÓ Candidata a Alcaldessa per ERC Reus
Noemi Llauradó vol ser l’alcaldessa de Reus. Té ganes, voluntat i capacitat de treball i projectes perquè la ciutat es mantingui en el camí del progrés i la prosperitat. La candidata d’ERC està convençuda que els seus conciutadans demanen un canvi i poder recuperar l’orgull i el sentiment de pertinença. La Noemi diu que es deixarà la pell per defensar el seu municipi i aconseguir que sigui una referència en el desenvolupament.
En les municipals, la gent vota al candidat o al partit?
Hi ha persones que voten a una candidatura, hi ha persones que voten en clau de partit i hi ha qui vota tenint en compte quin representa el millor projecte per a la ciutat que vol. I nosaltres ens dirigim a tots ells perquè estic convençuda que puc ser l’alcaldessa que Reus necessita, perquè represento un partit que ha demostrat abastament el país que vol, i sobretot perquè encapçalo un equip disposat i capacitat per construir un Reus millor.
Per què ha decidit candidatar-se?
Es tracta d’una decisió que arrenca ja de les anteriors eleccions. Mitjançant un procés de primàries obertes, la militància, els simpatitzants i els amics d’Esquerra Republicana de Catalunya van entendre que jo era la persona que havia d’encapçalar aquesta proposta i me’n sento molt orgullosa. En aquell moment em vaig comprometre a establir les bases per a un nou model de ciutat, un cicle nou que tingués com a base la participació, el diàleg i l’atenció a les necessitats de la gent.
Què li falta a Reus?
Primer, recuperar l’autoestima de ser reusencs i reusenques. Necessitem un Reus crític, però desacomplexat. En segon lloc, assegurar l’estabilitat i la governabilitat de la ciutat i de l’Ajuntament amb un treball seriós i rigorós, ben planificat i que rendeixi comptes havent complert al màxim els compromisos establerts. I des d’un govern sòlid i amb les idees clares, honest i transparent, mantenir en tot moment les vies de pacte i diàleg amb tota la ciutadania. No només a través dels grups polítics, sinó amb totes les entitats i col·lectius.
Què pot fer vostè pel seu municipi per millorar-lo?
Atreviment, visió i progrés. Entenc que aportem —i ho hem acreditat amb la nostra acció des de les dues regidories que hem encapçalat— una qualitat de diàleg, pacte i fins i tot consens que volem traslladar a totes les àrees de govern. Especialment atès l’escenari i les circumstàncies actuals en les quals ens trobem de repressió i retrocés en la qualitat democràtica.
Quines serien les seves línies d’actuació?
Reus no pot tornar a ser governada durant quatre anys més sense disposar d’un Pla d’Acció Municipal. Un Pla que no ha de ser només del govern, sinó participat amb la ciutadania i en el que, les forces de l’oposició, hi han de tenir el seu lloc. Reus ha de ser una ciutat educadora i cultural, cohesionada i republicana, pròspera, sostenible i metropolitana. Hem d’insistir a preservar els valors del nostre model de societat republicana: de la igualtat, la llibertat i la justícia social.
Com a alcaldessa quines són les seves prioritats?
Com que tenim un model molt clar i, des de les àrees que hem pogut gestionar fins ara hem marcat justament l’accent en la planificació i la participació, volem estendre aquest model a totes les àrees de govern del municipi amb una visió que fugi de la compartimentació, molt més transversal i participada.
Què reclamen, amb urgència, els seus conciutadans?
Hem parlat amb moltes, moltíssimes persones, de molts i diversos sectors (i no només els dies de precampanya precisament) i el que puc dir és que hi ha molts ciutadans amb ganes de millorar la ciutat i que no en té prou que la seva acció política es limiti a posar un vot en una urna cada quatre anys, sinó que vol participar més sovint i amb procediments seriosos i rigorosos. I, aquesta necessitat de la ciutadania a participar per tornar al Reus valent i capdavanter ningú se la pren més seriosament que nosaltres. Compartim aquest sentit d’urgència.
En les municipals hem d’oblidar el tema independentista? Per què?
Només oblidarem el tema independentista un cop siguem independents. El discurs d’ERC no ha estat mai un discurs a conveniència, mai. El 26 de maig s’ha de decidir quin missatge volem enviar els reusencs i reusenques. Perquè el 28 d’abril vam ser primera força, però el PSC fou la segona força amb 800 vots menys. Reus ha de decidir si continua essent una ciutat republicana o cedeix el pas al partit polític que amb la seva inhibició ha permès l’aplicació del 155 i la repressió.
Els alcaldes han de defensar el ciutadà per damunt dels interessos de partit?
El govern d’una ciutat és al servei de la seva ciutadania i, per tant, n’ha de defensar els interessos sempre. De tota manera, en cap cas ens plantegem un enfrontament d’interessos perquè els partits són un instrument per a fer política —un de molt útil— i no un objectiu en sí mateix.
S’enfrontaria al seu partit per defensar els interessos del seu poble?
Torno a dir que els interessos han de convergir perquè l’objectiu final és el mateix, servir la ciutadania a través dels seus representants. En qualsevol cas, quan hi ha hagut situacions que haurien obligat a plantejar aquestes diferències, ho hem fet sense cap problema. Tenim eines suficients per reconduir els interessos cap a un sol de comú. Ja ho hem fet decisions en benefici. Els pactes són importants.
Amb qui no pactaria mai?
Els pactes, els acords, el diàleg són, de fet, elements que són consubstancials de la política. De tota manera, parlar de pactes abans d’unes eleccions, normalment serveix per amagar les febleses i la confiança en els mateixos projectes i no és el nostre cas. En qualsevol cas, els resultats estableixen els balanços i contrapesos i com de transcendent pot ser una força a l’hora de pactar. El nostre objectiu és partir d’una posició de sortida preponderant per obtenir l’alcaldia i una capacitat de lideratge del nou govern. Si obtenim aquesta majoria, tenint com tenim clar el nostre model de governança, estic segura que trobarem qui ens hi voldria acompanyar o establir pactes estables de mandat.
Com s’ha de gestionar els diners públics? La transparència és una obligació?
No és només una obligació sinó l’única manera. Una major transparència sobre el funcionament de les administracions i els processos de presa de decisió i, per altra banda, el reconeixement del dret d’accés a la informació pública. Perquè una Administració pot ser eficient i no transparent, però una administració transparent per força ha de ser eficient.
Quines són les seves línies vermelles, en política?
Oriol Junqueras explicava que l’error de fixar les línies vermelles —que tothom pot interpretar rere aquesta pregunta— a l’hora de la veritat es converteix o bé en un xec en blanc per a l’extrema dreta o bé en un regal per al socialisme i el club del 155 i aleshores la línia vermella es fixaria justament per a la veritable democràcia a Catalunya. Si no pensem nosaltres la ciutat, ningú ho farà per nosaltres. Si no tenim una idea compartida de ciutat, podria passar que deixéssim escapar algunes de les grans oportunitats presents i futures que Reus té al davant. I repeteixo, la nostra proposta és clara i no enganya ningú. De manera que si obtenim els resultats que volem, i volem l’alcaldia, l’accent republicà haurà quedat prou marcat. Qui s’hi vulgui apropar, sabrà si vol o no vol saltar-se les seves pròpies línies vermelles.
REDACCIÓ23 Novembre, 2020
L’àrea de 5G de Tarragona ha estat oficialment presentada per diferents representants institucionals. Aquesta 5a generació permetrà una connectivitat quasi instantània mai vista. Els beneficis seran molt diversos: innovació tecnològica traduïda en creació de treball basat en les noves idees que permeti el 5G; creixement del sector turístic, petroquímic i portuari; implantació de la ‘ciutat intel·ligent’; i la reducció del despoblament rural.
L’Ajuntament de Reus ha creat una nova línia d’ajuts del Pla de Reactivació Econòmica i Social de Reus específics per als sectors de la cultura i l’educació de la ciutat. La vicealcaldessa, Noemí Llauradó, ha avançat aquest dimecres que la nova línia de subvencions estarà dotada amb una partida de 100.000 euros.
Es preveuen ajuts d’entre 1.000 i 1.500 euros adreçats a petites i mitjanes empreses i autònoms d’aquests dos sectors que estan patint les conseqüències econòmiques de la pandèmia de la covid-19. D’altra banda, el govern municipal ha indicat que el desplegament de les mesures econòmiques previstes en el Pla de Reactivació arribarà la setmana que ve al 80%.
Noemi Llauradó és d’aquelles dones que no ha parat ni quan el govern, per imposicions sanitàries, obligaven a confinar-nos. La presidenta de la Diputació de Tarragona i vicealcaldessa de l’Ajuntament de Reus ha estat al peu del canó, interessant-se per cercar solucions eficaces a la problemàtica dels municipis i a les angoixes de la població. L’ens supramunicipal ha adoptat una bateria de mesures que intenten pal·liar les conseqüències de la crisi sanitària que, a poc a poc, s’està convertint en una emergència social. En aquesta entrevista, Llauradó explica com va viure el confinament i el dolor que va sentir davant el degoteig de víctimes mortals de la Covid-19. La presidenta demana a la ciutadania prudència i responsabilitat perquè siguem capaços d’ultrapassar amb èxit aquest atzucac sanitari. Recorda que ens hi juguem molt.
Quin ha estat el pitjor moment?
Com valora la tasca desenvolupada pels nostres sanitaris?
Quines inquietuds li feien arribar els alcaldes de la demarcació?
Els organismes dependents de la Diputació comencen a recuperar la ‘nova normalitat’ molt lentament…
Enguany el turisme nacional serà el que podrà salvar la temporada… Què està fent el patronat per convertir el nostre territori en el més visitat?
Fins on pot arribar la Diputació?
La presidenta de la Diputació de Tarragona i vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó, ha fet una crida a la mobilització “pacífica” i “cívica” al mateix temps que ha donat suport a la resposta institucional contra la sentència del Tribunal Suprem.
Fa quatre anys la Montserrat Flores i jo vam arrencar un camí que ens ha donat l’oportunitat de prendre contacte amb moltes persones, recollir nous companys i noves complicitats, una sintonia que de seguida vam saber valorar. Ha estat un plaer però, a més, ho hem aprofitat per escoltar i aprendre molt i, naturalment, per abocar-ho en les àrees de govern de les quals hem estat responsables. Creiem que ha arribat el moment —des d’aquest punt de partida de treball compartit, de mans esteses i orelles atentes— de traspassar els límits d’aquestes regidories i transmetre-ho a tot el govern de la ciutat.
Creiem de veritat que aquests desafiaments han superat la capacitat per resoldre’ls des d’una manera de fer política, un model que ha quedat obsolet. Ho creiem nosaltres i una immensa majoria de reusencs i reusenques, amb independència de la seva manera de pensar o l’opció electoral que en algun moment haguessin pres. Tenim ganes d’una política —nosaltres l’hem practicada, la practiquem i volem seguir practicant-la— que no se centra en derrotar l’adversari sinó en fer que hi guanyi tothom i a partir d’uns valors i uns ideals que són, per força, compartits. En aquests anys i especialment en aquests darrers temps, hem sentit aquest crit d’exigència. Hem treballat per concretar uns procediments participatius seriosos i vestits del rigor necessari, el veritable exercici de la democràcia, hem donat veu a moltes d’aquestes iniciatives i les hem integrades en el nostre propi tarannà i projecte, hem aconseguit grans consensos de ciutat.
No fa gaire, algú que respecto i admiro em va dir: “la ciutat de Reus es troba a la cua de Catalunya en generació energètica i extracció d’aigua del subsòl”. Resulta preocupant. Sobretot si pensem que històricament Reus havia estat una ciutat que aprofitava els seus recursos i els transformava en benefici de la ciutat com en el cas de l’aprofitament de les mines d’aigua o la reutilització de l’aigua de boca. Quan Reus ha apostat per la generació de recursos nets i sostenibles, ha permès una atracció de talent i riquesa de tal que acabava revertint de forma directa en la ciutadania. Però, malauradament, en els darrers anys no ha estat així. Com s’explica una ciutat que omple els terrats de les escoles públiques de plaques solars però aleshores les manté en desús? Com ens podríem entendre amb el territori pel que fa a la gestió de l’aigua si no continuem treballant més intensament en aprofitar la de la nostra depuradora?
