Catalunya dedica 2015 a Neus Català que, a punt de complir cent anys, és l’última espanyola supervivent del camp de concentració de Ravensbrück, amb un programa d’actes entre els quals destaca una adaptació teatral sobre la seva vida que es podrà veure al Festival Grec.
L’actriu Mercè Arànega donarà vida a Neus Català en l’obra “Un cel de plom”, escrita per Carme Martí i que Josep Maria Miró dirigirà i estrenarà al Festival Grec de Barcelona.
La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha presentat avui aquest programa per celebrar l’Any Neus Català, que ha descrit com un reconeixement a la figura d’aquesta supervivent de la barbàrie nazi “i per extensió -ha dit- a totes les persones que van patir les conseqüències de la guerra i la posterior dictadura franquista “.
Munté ha explicat que l’objectiu d’aquesta commemoració és “donar a conèixer a la ciutadania la veu i el testimoni d’un passat històric que no es pot oblidar, i sobretot el sofriment i sacrifici de les dones”.
Personatge universal
La presidenta de l’Institut Català de les Dones, Montse Gatell, ha presentat les activitats que es duran a terme durant l’any i ha dit que “Neus Català és un personatge d’importància universal i com a tal hem de reivindicar”.
En total, vint institucions i entitats catalanes organitzaran activitats -diverses d’elles ja han tingut lloc i altres encara no tenen data concreta de realització-.
La presència de Neus Català no està assegurada en cap acte, ja que, segons Gatell, “depèn de com es trobi”, però el que és cert és que “ella voldria que aquestes activitats serveixin per preservar la memòria històrica i la trajectòria de les dones que van patir la deportació “.
Entre els actes programats, destaca el lliurament de la Medalla d’Or de la Generalitat el passat 9 de març, l’espai dedicat a Neus Català a l’Ajuntament dels Guiamets (localitat de Tarragona on va néixer) o el lliurament de la Medalla Centenària per part del president de la Generalitat, Artur Mas.
Exposicions i carnet comunista
Durant l’any també hi haurà exposicions al Museu d’Història de Catalunya, actes en biblioteques i en el Amical de Ravensbrück, exposicions fotogràfiques, homenatges, projeccions de documentals i la Fundació Pere Ardiaca lliurarà Català el carnet número 1 de Comunistes de Catalunya, entre altres.
També es preveu celebrar un reconeixement a la figura de Neus Català el proper 19 d’abril a l’acte oficial del 70 aniversari de l’alliberament dels camps d’extermini, que se celebrarà a Ravensbrück (Alemanya).
Neus Català va néixer el 1915 a Els Guiamets, a la comarca tarragonina del Priorat, en 1937 va formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i dos anys més tard va creuar la frontera a cura de 182 nens orfes.
Un cop a França, va col·laborar amb la Resistència però en 1943 va ser denunciada als nazis i reclosa a la presó de Llemotges i en 1944 va ser deportada a Ravensbrück, un camp situat a 90 quilòmetres de Berlín.
El camp de Ravensbrück era conegut com el camp de les dones perquè entre 1939 i 1945 van ser registrats 132.000 dones i nens, 20.000 homes i 1.000 adolescents, dels quals van morir més de 92.000 persones.
Va ser alliberada del camp per l’Exèrcit Roig el 8 de maig de 1945 i des de 1965, cada cinc anys, visita el camp per retre homenatge a les dones que van morir a Ravensbrück.
REDACCIÓ15 Novembre, 2019
La vida de Neus Català serà portada al cinema de la mà de la productora barcelonina Principal Segona Films, que ha adquirit els drets audiovisuals del llibre ‘La paloma de Ravensbrück’, de Carme Martí.
La novel·la es va publicar el 2012 originalment en català sota el títol ‘Un cel de plom’ i va ser èxit de vendes. Roca Editorial l’ha rellançat en castellà aquesta tardor amb el nou títol. El 2015 es va adaptar al teatre amb Mercè Arànega en la pell de Neus Català.
Més 400 persones han acomiadat aquest dimarts al tanatori de Móra la Nova, en una emotiva cerimònia, a Neus Català, una de les últimes supervivents espanyoles dels camps d’extermini nazis, morta dissabte passat als 103 anys.
REDACCIÓ
