19. Abril 2024

Arxius de natura | Diari La República Checa

REDACCIÓ9 Desembre, 2022
seprona-1280x535.jpg

Els agents del Seprona de la Guàrdia Civil i la Policia Local de Montblanc han realitzat una ruta senderista per a la protecció de la natura. El trajecte dels agents ha transcorregut a peu per un dels senders més transitats de l’entorn, el qual connecta el poble amb l’ermita de Sant Joan. Aquest dispositiu es fa amb l’objectiu de conscienciar la població i que s’evitin certs il·lícits i infraccions administratives en aquest paratge s’ha fet aquest operatiu conjunt.

Per aquestes dates és més fàcil trobar afluència de persones i famílies amb la intenció de gaudir dels paratges naturals durant els caps de setmana i festius previs a Nadal. Els agents, coneixedores que en aquest entorn natural existeix un elevat risc d’incendi, ja que hi ha grans pinedes de carrasc i coníferes, i a més, tenen coneixement de la fragilitat de l’ecosistema, intenten conscienciar la població.

Els exemples dels problemes normatius que es reprodueixen més comuns són la circulació motoritzada no autoritzada per l’entorn, incidències originades per la interacció entre caçadors i senderistes, manca de seguretat en matèria de caça sobretot les concernents a la caça major, etc. Aquests dispositius policials serveixen per fer prevaldre una especial sensació de control, protecció i conservació de l’entorn natural pel qual ha discorregut el servei.

PUBLICITAT








REDACCIÓ16 Març, 2022
92c85a8e-2126-4d81-8a8c-0b03447a0f21-1280x853.jpg

Una dotzena d’entitats de les cinc comarques que abracen les muntanyes de Prades s’han constituït en una plataforma cívica per reactivar la declaració com a parc natural.

Demanen celeritat i volen que sigui realitat en un màxim de dos anys -i no tres, com es va comprometre la consellera Teresa Jordà a finals d’any. El document redactat per la plataforma està sumant contínuament adhesions -ara són una cinquantena d’entitats.

El territori vol demostrar que els 22 municipis d’aquest espai d’interès natural van a una, que s’ha passat pàgina a reticències i que ja no hi ha “excusa” perquè la Generalitat demori més una declaració de la qual se’n parlava fa 90 anys enrere. “No es pot tornar a posar en un calaix”, diuen de la plataforma.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ28 Gener, 2021

El Morell i Aurora aposten pel Medi Ambient

L’Ajuntament del Morell i l’Associació Aurora, entitat social que integra persones amb problemes de salut mental i que promou la recuperació ambiental del curs baix del riu Francolí, han signat un nou acord per a la custòdia de diferents entorns fluvials del terme municipal del Morell.

L’objectiu és preservar els valors naturals i plantejar un conjunt d’accions adreçades a la conservació de la biodiversitat d’aquest entorn. Es pretén continuar amb la recuperació de l’entorn fluvial pròxim a la Granja dels Frares i donar continuïtat a la Plantada Popular del Morell. En el cas d’enguany, adaptada a les circumstàncies.

Així, es plantegen actuacions encaminades a la recuperació del bosc de ribera i a l’eliminació d’espècies de flora invasores, com ara la canya i l’ailant. A més llarg termini, també s’organitzaran jornades de voluntariat ambiental en les que participi el veïnat.
El consistori i Aurora estan d’acord en “la necessitat de fer compatible l’ús del territori amb la conservació dels seus elements naturals, paisatgístics i patrimonials, perquè en puguin gaudir totes les persones i també les generacions futures. Per aquest motiu, han renovat aquest marc de col·laboració per dur a terme aquesta iniciativa de custòdia del territori”.
L’àmbit d’aquest acord se situa a les riberes del riu Francolí i del riu Glorieta, al terme municipi del Morell, i en una finca municipal entorn de la Granja dels Frares. En total abasta un espai de més de cinc quilòmetres de longitud.

PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Gener, 2021
foto_3750075.jpg

L’ACA arranja tres lleres afectades pel Glòria

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha enllestit tres actuacions d’adequació de lleres al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre arran dels danys provocats fa un any pel temporal Glòria.

A Benissanet (Ribera d’Ebre) s’han invertit 174.000 euros per reparar una esllavissada i protegir el peu del talús amb escullera al riu Ebre, la qual cosa permet minimitzar el risc d’inundacions.

Al barranc de Matamoros de Roquetes (Baix Ebre) s’ha estabilitzat la llera amb malles transversals i els talussos amb escullera, i s’hi ha retirat sediments, en una actuació que ha costat 197.400 euros.

Finalment, l’ACA ha invertit 47.000 euros per desbrossar i retirar canya acumulada a la riera de Riudecols, on també s’ha redistribuït la grava que hi havia acumulada.

PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Gener, 2021
foto_3747228.jpg

El Govern demana la declaració d’emergència

El Govern ha demanat a l’Estat la declaració d’emergència per poder reparar els danys que el temporal Filomena va causar al delta de l’Ebre. L’executiu ha aprovat aquest dimarts un acord amb el qual reitera la seva disposició a cofinançar aquestes actuacions en el marc d’un conveni de col·laboració. Unes tasques que passarien per la mobilització de 500.000 metres cúbics de sorra i el reforçament de la façana litoral davant els embats dels temporals.

El Govern, en aquest sentit, ha reiterat el seu compromís a treballar per mantenir la morfologia deltaica, “en la mesura del possible”, lluitant contra la regressió i posant sobre la taula solucions estructurals, “a mitjà termini”, basades en la mobilització dels sediments retinguts als pantans.

L’acord de Govern insta l’Estat a executar un seguit d’accions, “com a organisme competent en matèria de protecció de la costa i del litoral i de la planificació hidrològica en la conca de l’Ebre”. D’una banda, amb les mesures d’emergència “oportunes” per reforçar el litoral deltaic davant dels temporals.

En aquest context, l’Executiu reitera la seva “disposició” a “col·laborar en les actuacions planificades per l’Estat per a la protecció del Delta i per aportar recursos humans i econòmics suplementaris que permetin accelerar la resposta a l’actual situació d’emergència”. Demana, però, que el govern espanyol consensuï les actuacions per fer front a futurs temporals a partir de la signatura de l’esmentat conveni.

Paral·lelament, reclama també aprovar el Pla de protecció del delta de l’Ebre “amb la participació de la Generalitat i de la Taula de Consens” amb mesures estructurals. En aquest sentit, reclama també que es creia una “comissió mixta” entre les dues administracions i aquest organisme. La Generalitat també vol que el nou Pla Hidrològic de l’Ebre incorpori les garanties per “mantenir un cabal adequat” del riu en la seva desembocadura i mobilitzar sediments de la conca de l’Ebre, tal com han reclamat diverses entitats i el mateix Parlament.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Juny, 2017

La 5ª edició de la Jornada Fem Francolí va aplegar el passat diumenge prop de 150 persones. L’acte era un dels principals de la Setmana de la Natura, en la que s’han realitzat uns 300 actes arreu de Catalunya per conscienciar a la ciutadania de la necessitat de preservar el medi ambient i el patrimoni natural. L’activitat estava organitzada per l’Associació Aurora, amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona i la col·laboració de GATA.

francolí castellers de la il·lusióL’acte ha començat amb un pilar de quatre aixecat pels Castellers de la Il·lusió. Després dels parlaments, s’ha fet una foto de grup i a continuació s’han iniciat les diferents activitats de descoberta i conservació de l’entorn natural del riu Francolí. D’una banda, s’ha realitzat un taller per donar a conèixer l’entorn fluvial i les diferents espècies vegetals que podem trobar-hi. I per l’altra, s’han fet tasques de manteniment de les darreres plantacions. Aquestes activitats, a més de contribuir a la conservació de l’entorn fluvial del riu Francolí, pretenen donar a conèixer els seus valors naturals i conscienciar als ciutadans que els espais naturals són llocs que cal cuidar i preservar.

M.M.

 


REDACCIÓ31 Gener, 2017

L’arquitecte català va ser un dels encarregats d’executar el Pla Parcial Urbanístic al Cap durant els anys 50

Casa van der veeken Bonet CastellanaFa més 70 anys, el Cap Salou era molt diferent a com és en l’actualitat. El cap geográfic situat entre Tarragona i Salou era un paratge natural i verge, format per petites cales rocoses d’aigües cristal·lines i pinedes que tocaven les platges.

A principis dels anys 60, ja superada la dura postguerra, es van iniciar la primera fase promocions domnèstiques en tot el litoral català. Bonet Castellana (1913-89) va rebre llavors l’encàrrec de redactar el Pla Parcial al Cap Salou, on va tenir l’oportunitat d’edificar construcions de tipologia molt diversa.

La casa Rubió, la casa Van der Veeken, els apartaments Cala Vinya o la Torre Itàlia, situada en el punt més elevat del Cap Salou, són mostres d’una arquitectura que buscava no cridar l’atenció, sinó respectar el paisatge natural que l’envoltava, ja que Bonet buscava no desvirtuar la riqueda paisagística de l’entorn.

M.M.