REDACCIÓ23 Abril, 2021
Aquest Sant Jordi se celebra d’una manera que encara és força diferent de la que estàvem acostumats. Com si es tractés d’un paral·lelisme, un periodista i escriptor conegut per les seves obres de criminologia (El CSI Español, Crims 3.0, 100 Maneres de descobrir un crim…) també ha canviat radicalment de temàtica.
Es tracta de Moisés Peñalver, el qual estrena un nou llibre de caràcter juvenil ambientat a l’antiga Roma: ‘El corredor de Tarraco‘. En ell, un jove tarragoní de fa 2.000 emprendrà un camí des de Tarraco fins a Roma per assolir el seu somni de ser un auriga, una espècie de Fernando Alonso de l’època. Amb motiu d’aquest nou llibre, el qual ha estat il·lustrat per Manuel Álvarez (Napi), parlem amb l’escriptor per esbrinar els dubtes que es plantegen amb aquest canvi de tendència.
Com va sorgir la idea del llibre?
La meva amistat amb l’escriptor Jordi Folck, autor especialitzat en literatura juvenil, em va fer parlar amb ell de la possibilitat de guanyar un concurs de novel·la infantil o juvenil amb una temàtica d’aventura. Ell em va dir que, ja que estàvem a Tarragona podria tenir una referència a la ciutat. Idea que jo vaig fer extensiva al món de l’Imperi Romà, ja que la nostra ciutat era la capital de la Hispania Citerior i segona ciutat de l’imperi romà.
No és el tipus d’obra al que ens té acostumats. Per què aquest canvi tan notori?
He de fer una confessió: estic un xic cansat del crim, tant com a periodista especialitzat en temàtica policial i judicial, com a escriptor de llibres del tema. Escriure literatura infantil és molt més relaxat i positiu, no tractes amb la mort, la violència, el crim…
Quines són les sensacions que pot transmetre la seva peça?
La meva novel·la té diverses pretensions: entretenir, ensenyar uns tocs històrics d’una altra època –2.000 anys abans d’ara- però també una ensenyança sobre la cultura de l’esforç, el fracàs, la il·lusió i el que costa arribar a complir el teu somni.
I les principals característiques? Riurem, plorarem en algun moment, o potser pren més importància l’acció o l’aventura?
Depèn de la sensibilitat del lector. Jo, personalment, crec que hi ha un final ploraner i emotiu. Moments tristos, com la mort d’algun protagonista, la malaltia d’un animal o els períodes de convalescència del protagonista. Emoció quan l’ajuden i tensió quan el persegueixen.
Quin és el seu personatge preferit?
Es diu Pomponi. És un enginyer cec que va fer els plànols de l’amfiteatre de Tarraco i ara ja és gran. Viu en un palau abandonat a Emporion (Empúries) amb la seva néta Antònia, filla de pescadors, que el cuida.
Com ha estat treballar amb Napi?
Manuel Àlvarez, Napi, és una persona amb la qual he compartit mitjà i amistat al llarg de més de trenta anys. Per tant, ha estat una relació perfecta. Em va costar convèncer-lo al principi, perquè ell és més dibuixant de caricatura d’humor que il·lustració, però al final va acceptar.
A qui recomanaria la seva obra i per què?
Recomano que llegeixi la novel·la un ventall ampli de persones. Tot i redactat per a nens o adolescents, un adult pot trobar-ho entretingut. Descripcions dels carrers de Tarraco en aquells anys en què es construïa l’Amfiteatre, que aixecava moltes expectatives als ciutadans, més alguna curiositat històrica, podria entretenir també a un adult. Evidentment, és un llibre sense una gran profunditat històric-documental, que podria cansar a un nen lector, tot i que la companyia dels dibuixos de Napi alliberen part d’aquesta densitat. Només el fet de llegir la paraula sesterci o catacumba ja estàs donant informació sobre un món que els nens encara desconeixen. Saber que la gruta del carrer Gasòmetre ja s’utilitzava en aquella època pot donar una idea de la informació que pot rebre algú que pensa que va ser descoberta el 1995.
PUBLICITAT
Per què Tarrakomix i no Tarrakomic? Resulta que el terme ‘Comix’ va sorgir als Estats Units com a referència d’un còmic no comercial. Per tant, aquesta revista tarragonina pretenia allunyar-se clarament dels còmics tradicionals. De fet, a la portada d’Oktobriana hi havia una dona quasi nua que lluitava contra l’opressió. Tarrakomix representa la primera revista publicada per autors apassionats del còmic, i no per artistes polivalents que li dedicaven una estona al que alguns anomenen “novè art”.
Molts tarragonins se’n recordaran d‘Història de Tarragona en còmic, publicat el 1985. Es tractava d’un projecte comercial per donar una bona imatge de la ciutat. El llibre feia un repàs històric de Tarragona, des de l’època romana fins avui dia. Va ser finançat per l’Ajuntament amb la col·laboració de Dow Chemical Ibèrica. La història va ser editada per l‘Equip Botifarra!, format per autors reconeguts en l’àmbit estatal com Francesc Pérez Navarro, Josep Maria Recasens, Jordi G. Sempere, Das Pastoras i Alfons López. Tots ells, van fer una peça magnífica a nivell gràfic. Si els tarragonins rebusquen entre les estanteries i els calaixos, potser encara troben un exemplar d’aquest còmic tan mític i singular.
Amb els anys 90 el món del còmic pateix un boom mai vist. El còmic japonès, anomenat manga, encapçala totes les vendes de la mà de ‘Bola de Drac’. A més a més, Star Wars també entra en escena amb molta força. En aquesta dècada, les històries amb personatges fixes dominen el mercat. Són un exemple els superherois de Marvel i de DC Comics. I d’aquesta manera s’arriba fins a l’actualitat. Avui dia, la majoria de còmics es poden trobar gratis per internet gràcies a la digitalització. El catàleg de mangues i còmics tradicionals és més gran que mai, encara que també molt comercial.
