25. Abril 2024

Arxius de Nacho García | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

REDACCIÓ23 Maig, 2020
NACHO.jpeg

«Estos dos años se han caracterizado por la represión feroz que ha sufrido el pueblo de Catalunya.» Represión feroz… ¿Quién dice estas cosas? El señor Quim Torra, actual president de la Generalitat con los votos de Junts per Catalunya, ERC y la CUP. Vaya, vivimos en un régimen de «represión feroz» y usted, amable lector, no se había enterado.

Qué cosas, ¿no?  Si escuchara estas fascinantes declaraciones alguien ajeno al discurso independentista que tenemos que soportar todos los días pensaría, ipso facto, que quien hace tan contundentes valoraciones (vivimos en un régimen de terror que aplica una represión feroz) está en la clandestinidad y emite estas sosegadas reflexiones desde las montañas de tora-bora llamando a la desobediencia y a la insurrección. Pues no. Quien dice sentirse oprimido por un sistema que «niega derechos y libertades» es miembro y representante de las instituciones de este sistema y cobra de él (por cierto, bastante más que el presidente del Gobierno de España). Dice que no reconoce la Constitución democrática… a pesar de que el propio autogobierno de Catalunya emana de ella. Afirma no reconocer las decisiones judiciales… pero los denominados por presos polítics cumplen condena en prisiones catalanas gestionadas por la Generalitat.

Hay que desobedecer, sí, pero el mismo es presidente elegido por un Parlament constituido de acuerdo a la convocatoria de unas elecciones en aplicación del artículo 155 de la Constitución. Es presidente de un gobierno que aprueba medidas legislativas, tiene un presupuesto, recauda impuestos e implementa y hace cumplir normas de todo tipo…pero confiesa sentir empatía hacía los grupos radicales que cortan carreteras y los anima a «apretar».

Fascinante, realmente fascinante…

Solo alguien a quien un dogmatismo cerril haya anulado su escaso sentido del ridículo, unido a una inclinación no consciente hacía la paradoja, puede defender una cosa y aplicar exactamente la contraria.

No creo que haya que ahondar demasiado en el Gobierno presidido por Quim Torra. Las mismas encuestas de la Generalitat (en concreto, del centre d’estudis d’opinió) constatan que tenemos el gobierno catalán que más desconfianza genera entre los catalanes (independentistas incluidos) desde que se llevan a cabo estudios sociológicos. Hace unos meses el mismo Torra anunció la convocatoria inminente de nuevas elecciones después de acusar a sus socios de ERC de ser «desleales» (lo que serían las quintas elecciones al Parlament en los últimos 10 años). Ahora parece que ha vuelto a cambiar de opinión.

Los y las socialistas creamos que es el momento de pasar página de una estrategia política que ha llevado a Catalunya al desastre. Nosotros no vamos a mentir a los catalanes y catalanas y a decirles que tenemos un plan secreto de jugades mestre con un calendario cerrado de 18 meses.

Pero, cuidado, estos mismos que ahora se acusan mutuamente de deslealtad –los incondicionales del señor Puigdemont y ERC– el día siguiente de las elecciones, si vuelven a sumar, se pondrán de acuerdo no para implementar ninguna República independiente sino para repartirse el poder en Catalunya, lo que incluye un presupuesto superior a los 41.000 millones de euros y centenares de altos cargos de designación política de la estructura de la Generalitat…y seguir todos los catalanes y catalanas atrapados en la noria del despropósito en la que estamos desde 2012 cuando el señor Mas puso, según dijo el mismo, «rumbo de colisión».

Y ya estamos hartos de colisiones, de confrontaciones y de sus consecuencias catastróficas por todos conocidas. Los y las socialistas creamos que es el momento de pasar página de una estrategia política que ha llevado a Catalunya al desastre. Nosotros no vamos a mentir a los catalanes y catalanas y a decirles que tenemos un plan secreto de jugades mestre con un calendario cerrado de 18 meses. No, no lo tenemos. Lo que si ofrecemos es que después de muchos años la Generalitat vuelva a ser un Gobierno, un buen Gobierno, que ayude a resolver los problemas reales de la gente a pie de calle. Un Gobierno que asuma como propios a los más de 7,5 millones de catalanes y catalanas, y no tan solo a menos de 2 millones. Todos somos el pueblo de Catalunya. La calle no es de ningún grupo ideológico concreto, es el espacio público por excelencia y debe ser de todos y todas, sin exclusiones. No queremos una Catalunya dividida en bloques identitarios que se den la espalda mutuamente, la queremos unida entorno a unos objetivos de excelencia social. Si estás de acuerdo con la necesidad de superar la confrontación y de lograr en Catalunya el cambio que ha cristalizado el gobierno liderado por Pedro Sánchez en el conjunto de España, el PSC es tu opción en las próximas elecciones al Parlament. Si «pasas» de ir a votar o tu voto se pierde en opciones minoritarias el señor Puigdemont y ERC volverán a ponerse de acuerdo para decirnos que vivimos en un régimen de «represión feroz»… claro, claro. Tan «feroz» que quienes dicen estas cosas ocupan los poderes públicos, recaudan impuestos y son los titulares de cuerpos policiales y de los servicios penitenciarios.

Sí, es urgente pasar página…

Nacho GARCÍA
Primer Secretari de la JSC Comarques Tarragonines

 


REDACCIÓ6 Maig, 2020
nachogarcialatorre.jpg

Si en alguna cosa està plenament d’acord la comunitat científica i sanitària sobre com podem combatre amb eficàcia al virus és amb les mesures de confinament que ens han permès, per exemple, reduir el nombre de contagis diaris del 35% a l’1’5%. Aquesta mesures implementades pel Govern liderat per Pedro Sánchez són operatives gràcies a l’Estat d’alarma que permet aplicar-les. Fins aquí tot de sentit comú i conegut per tots i per totes.

El que és sorprenent, paradoxal, i profundament irresponsable és que hi hagi partits que sent perfectament conscients del que acabo de dir votin no al manteniment d’aquest Estat d’alarma, segons diuen, per “castigar al Govern.” És un nou i descomunal error polític perquè suprimir l’Estat d’alarma no suposa “castigar al Govern” implica, en realitat, castigar als ciutadans que es contagiarien, i als que moririen, si s’acaba  sine die amb les mesures de confinament.

Això no va de “castigar al Govern”, senyors meus, va de salvar vides. Primer van ser VOX i la CUP que van votar no a decretar l’Estat d’alarma. Clar, qualsevol lector em podria dir què es pot esperar de VOX i de la CUP més enllà de votar no a tot el que proposi el Govern de progrés però és que després els incondicionals del senyor Puigdemont es van afegir a aquest vot negatiu i ara, en el moment d’escriure aquestes línies, l’executiva nacional d’ERC ha decidit també sumar-se al vot contrari.

L’actitud de l’independentisme continua sent profundament decebedora. En declaracions públiques la secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha defensat el no argumentant que “estem davant de l’atac més fort” a l’autogovern “des de l’aplicació del 155”, i que la gestió del Govern de Pedro Sánchez amb la crisi del coronavirus “ha aprofundit el conflicte amb Catalunya”.

L’ànima als peus, realment… N’hi ha alguns que, certament, s’han quedat congelats a la casella “tardor de 2017”, repetint el mateix argumentari al marge de quina sigui la realitat objectiva. Crisi amb Catalunya? Competències d’autogovern? Senyora Rovira, amb tot el respecte, el virus no entén de competències ni de nacionalismes, ni pregunta ningú què en pensa dels colors de la bandera de la pàtria o que vota per contagiar-lo a no. Hem de treballar junts i amb lleialtat a tots els nivells (des de l’Ajuntament més petit fins a la Unió Europea) per combatre’l de forma eficaç, és que és elemental.

I tres quarts del mateix pel que fa al senyor Quim Torra que ha passat en un temps record de defensar el “confinament total de Catalunya” a permetre que els seus diputats al Congrés votin no a mantenir l’Estat d’alarma…que permet implementar aquestes mesures de confinament. És pot actuar amb una insensatesa política més gran?

Em comentava un periodista que dona la sensació que els dirigents independentistes tan sols esperin a què Pedro Sánchez digui “bon dia” per defensar el “bona nit”, acusar-lo de “robar” competències a la Generalitat i en els casos més kafkians i amb propensió a la literatura fantasmàtica jugar a la càbala amb els números per descobrir “intencions ocultes” que demostrin que el president Pedro Sánchez “el que realment vol és humiliar als catalans.” En fi…

Els socialistes volem deixar-ho molt clar: aixecar ara l’Estat d’alarma i el confinament seria un gravíssim error que deixaria als ciutadans desprotegits davant la pandèmia. No és el moment d’insults ni de desqualificacions sinó de remar tots junts per sortir de la tempesta quan més aviat millot, tal i com emfatitza sempre el president Pedro Sánchez. És moment de sumar per guanyar, no d’enfonsar-nos entre recriminacions estèrils.

Així ho ha entès el PNB, que és un partit independentista que s’ha manifestat crític amb algunes de les decisions del Govern però que vota si perquè sap que això no va de competències sinó –primer- de salvar vides humanes i –segon- d’aconseguir preservar els llocs de treball i l’activitat econòmica que permet després finançar les polítiques socials.

Acabo. El senyor Junqueras en ser preguntat sobre la posició del PSC en relació a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució va afirmar literalment el següent: “dime con quien vas y te diré quien eres.” Senyors i senyores diputats i diputades de la CUP, ERC i Junts per Catalunya, sabeu amb qui votareu “no” al manteniment de l’Estat d’alarma? amb l’extrema dreta de VOX. Però segur que Quim Torra sortirà dient que “la culpa de tot és de Pedro Sánchez”…

Nacho GARCÍA
Primer secretari de la JSC de les comarques tarragonines


REDACCIÓ31 Març, 2020

 Com sempre passa a la vida és en els moments difícils que cadascú demostra realment el que val, tan individualment com col·lectivament. I en aquests dies en què la pandèmia ens està colpejant amb tanta cruesa els joves d’aquest país hem reaccionat amb una manifestació col·lectiva de valor i de solidaritat envers els més febles que realment impressiona.

I vull destacar-ho perquè tots haureu sentit dir per part de determinats cercles més aviat conservadors que els joves érem “insolidaris, individualistes, egoistes, etc.” i que només ens preocupàvem per les nostres coses. I no és així. Estem demostrant que sabem respondre i estar a l’altura dels pitjors desafiaments. Aquests dies són molts i moltes els joves que tenen cura dels seus avis, que els van a fer la compra i deixen les bosses amb els aliments a la seva porta i que fan el mateix amb els seus veïns més grans que viuen al mateix edifici.

Em refereixo a la multitud de joves que s’han ofert per fer tasques de voluntariat. Als valents estudiants de medicina o infermeria que han anat voluntàriament als hospitals. A tots aquells que proposeu activitats a les xarxes, de manera altruista, per cobrir el lleure en aquests temps de confinament. Parlo també dels que tenen cura dels més petits, tranquil·litzant-los i donant-los esperança ara que la seva quotidianitat s’ha vist alterada. Són només uns exemples, entre mil, que demostren que els joves som, no només el futur, sinó el present d’aquest país.

Gràcies a tots aquells que esteu responent amb civisme i disciplina social a les mesures que ha hagut d’emprendre el Govern per aturar la propagació del virus. Des de la JSC us encoratgem a seguir exercint aquest impressionant exemple de coratge que esteu demostrant. Com a joves, i per tant, persones molt actives a les xarxes socials us demano que no difongueu i no doneu credibilitat a les informacions falses que desautoritzin els criteris científics. Aquesta batalla contra el virus té molts fronts i un d’aquests, no menor, és el de les ‘fake news‘ que també són un aliat de la pandèmia.

Tristament, com haureu comprovat, hi ha determinats agitadors de l’odi que no han estès que estem davant d’una emergència sanitària mundial sinó que aprofiten la difícil situació que estem patint per intentar ridiculitzar al Govern. Tots i totes sabem que aquest esforç col·lectiu que estem fent no va de criticar o elogiar a un Govern o a un determinat líder polític, va de salvar vides, així de clar. I la vida dels nostres avis i àvies, dels nostres familiars i amics, la de tots i totes, és molt més important que qualsevol divergència política que, sincerament i tenint en compte la dimensió de la crisi que estem patint, ara no serveix per a res.

En conseqüència, perseverem tots en l’esforç que estem fent. Ho ha resumit molt bé el president Pedro Sánchez: tots aquests esforços i sacrificis valen la pena per salvaguardar la salut de les persones, recuperar com més aviat millor la normalitat i la nostra forma de viure. No hi ha solucions màgiques, ni ningú té poders sobrenaturals. El que sí que tots i totes tenim és la determinació de seguir perseverant fins a derrotar al virus. I no ho farem per por, sinó perquè estem convençuts que el que estem fent és necessari per salvar vides.

I sou molts i moltes els joves, com tu que està llegint aquestes línies, que contribuireu a assolir aquesta necessària victòria de la vida sobre la mort. No feu cas d’aquells que tan sols són capaços d’expressar-se en termes d’odi. Vosaltres esteu molt per sobre i sou molt més grans que els corifeus del rancor. Vosaltres –tots nosaltres units- podeu fer que sortim enfortits d’aquesta crisi. Aquesta ha de ser l’essència de la dura prova que estem passant.

En lloc de criticar-ho tot i a tothom, o de lamentar-se sense fer absolutament res, lluitem junts per tornar-nos a aixecar sense deixar ningú abandonat a la cuneta. Això és que el que ens fa ser com som, joves solidaris i amb ideals que volen bastir una societat millor. Gràcies a tots i totes aquells que amb el vostre exemple diari ho esteu fent possible.

Nacho García
Primer secretari de la JSC de les comarques tarragonines


REDACCIÓ4 Setembre, 2019

Recorden aquella cançó de Serrat, “el sur también existe”? Doncs això és el que hauríem de recordar tots els habitants de les comarques tarragonines al Govern Torra i als seus socis d’ERC, Junts per Catalunya i de la CUP. Sí senyors meus, el sud de Catalunya també existeix. Més enllà del Llobregat hi ha vida. El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre també formen part de Catalunya.

I ja em perdonaran el sarcarme però és que no hi ha per a menys. Què ha fet l’actual Govern independentista de la Generalitat per les nostres comarques en aquest primer any de Govern Torra? Res. I no és una metàfora, és literal. Res de res. De fet ara mateix, amable lector, som a la cua del país en volum inversor per part de la Generalitat. Menys que Barcelona, menys que Girona, mentre que la Catalunya central, menys que l’Alt Pirineu. Menys, menys, menys…

Res i menys, aquests són els termes que defineixen la inacció de l’actual Govern d’ERC i Junts per Catalunya a la Generalitat. El pitjor és que tanta desídia ens està fent perdre oportunitats, que s’estan augmentant les llistes d’espera sanitàries per poder ser operat, que alguns CAP continuen tenint els horaris d’atenció reduïts, que el transport sanitari urgent s’ha vist malmès en algunes comarques, que les llars d’infants segueixen esperant el finançament que els correspon per part de la Generalitat, etc, etc.

Els socialistes hem preguntat al Parlament quin és el calendari d’inversions de la Generalitat per a les comarques tarragonines per aquest mandat? Silenci absolut. Els hem emplaçat, davant la inexistència d’aquestes inversions, a què estableixin (i si no ho saben fer ja els ajudarem) un pla calendaritzat d’inversions concretes per poder executar des del sentit de la realitat. Doncs res. Res més enllà de repetir el mantra de les “maldats” de “l’Estat repressor”, autèntic príncep de les tenebres, i de seguir sacsejant aquesta barreja tan lamentable de demagògia, retòrica, incoherència i pura incapacitat política en la que han caigut alguns dirigents independentistes que ocupen responsabilitats institucionals. I no em refereixo tan sols al president Quim Torra.

S’ha arribat a l’esperpent de votar en contra dels pressupostos del Govern socialista de Pedro Sánchez que incorporaven un augment de 2.200 milions d’euros en inversions directes a Catalunya. Vull posar-ho de relleu perquè en cap lloc d’Europa podem trobar un exemple d’un Govern que protesti dia sí i dia també per “l’ofec inversor” i, al mateix temps, voti en contra d’un augment d’aquestes inversions que, per a més inri, en la seva majoria haguessin estat gestionades per la Generalitat. És a dir, protesto per la manca d’inversions… i alhora voto en contra de rebre 2.200 milions d’euros addicionals d’inversió. Però com s’entén tot plegat? Com es pot arribar a aquests nivells de pura incompetència tan excepcionals?

Tarragona i la seva gent es mereixen un Govern que governi. I fixin-se que ja no dic no tan sols un bon Govern (que ja és trist), sinó que Govern que governi. No podem seguir perdent el temps. Si el senyor Torra i els seus consellers d’ERC i Junts per Catalunya es veuen incapaços de governar el millor que poden fer és plegar i deixar pas a persones que sí volen governar pensant en les necessitats immediates de set milions i mig de catalans. Necessitem un Govern que pensi en tot el país, no només en la meitat. Un Govern que no es dediqui a alimentar la política de confrontació i d’animar als grups intolerants que agiten el carrer sinó que pensi en satisfer els necessitats dels metges, infermeres, mestres, mossos, bombers i de la resta de treballadors públics que depenen del Govern de la Generalitat.

Davant d’aquest escenari tan lamentable els socialistes seguirem defensant i sent la veu de les comarques tarragonines al Parlament. Prou ja d’excuses! La Generalitat disposa d’uns pressupostos superiors als 40.000 milions d’euros i amb això alguna coseta es deu poder fer. Des del PSC no ens cansarem de demanar i exigir a la resta de forces polítiques que els diputats per Tarragona, en cap cas, aprovin uns pressupostos que no contemplin, com a mínim, unes inversions equivalents a la nostra població i a la nostra contribució al PIB nacional. És el mínim del mínim. Una qüestió bàsica de respecte i de dignitat dels tarragonins i tarragonines. Què governin, que aprovin uns pressupostos que inverteixin a casa nostra o que convoquin eleccions al Parlament d’on surti un Govern que mereixi aquest nom. Més clar l’aigua.

Nacho GARCÍA LATORRE
Primer secretari de la JSC del Camp de Tarragona