Arxius de Nacho García | Diari La República Checa

REDACCIÓ9 Maig, 2022
nacho-PSC-1-e1622048118203.jpeg

Recasens i Ballesteros han estat els dos alcaldes socialistes de la ciutat de Tarragona. Dos alcaldes que han deixat una gran empremta als nostres carrers, i que van transformar la ciutat que es van trobar en entrar a governar, en dos moments complexos.

L’alcalde Recasens, primer alcalde de la democràcia l’any 1979, va ser el de la transformació radical de Tarragona. Va dignificar i humanitzar els barris de Ponent, hi va construir els serveis públics necessaris, va impulsar l’inici de què avui és una gran ciutat esportiva a Camp Clar. Va pavimentar i urbanitzar carrers que s’havien construït per unir els blocs de pisos que van sorgir a l’escalf de la nova indústria instal·lada a la ciutat. Però no només això, si avui conservem el gran patrimoni històric de Tarragona, és gràcies al fet que durant els deu anys de mandat va posar en valor el Circ o l’Amfiteatre que havien estat ocults durant anys.

L’actual govern municipal és incapaç de tenir un model de ciutat digne de Tarragona, de posar-se d’acord ni tan sols entre els tres partits que el conformen i el regidor trànsfuga

L’alcalde Ballesteros ha estat el segon alcalde socialista de la ciutat, des del 2007. El seu llegat és innegable, la seva empremta han estat els processos de transformació social de Tarragona. La Rambla de Ponent va donar un canvi total i absolut a un espai gris, que era majoritàriament per a cotxes, es va recuperar per a la ciutadania. Per no parlar de l’Anella Mediterrània, que tancava així la transformació d’aquell espai convertida en una gran zona esportiva i d’esbarjo que en el seu moment va dibuixar Recasens. O la transformació urbana i social que ha patit, no només el Mercat Central, sinó també el seu entorn. Però el seu gran llegat han estat les polítiques socials, amb la gestió de la crisi originada el 2008 s’ha demostrat que la nostra forma de governar és sempre pensant en qui menys té, ningú podia quedar enrere, per això es van posar tots els recursos necessaris de l’Ajuntament als serveis socials.

El llegat de l’alcalde Ballesteros és innegable, la seva empremta han estat els processos de transformació social de Tarragona

Un alcalde o una alcaldessa socialista són sempre sinònim de canvi i de transformació. Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Santa Coloma de Gramenet, Reus, Hospitalet… Són tants els exemples que no acabaríem mai, però, no podem dir el mateix de l’actual govern municipal, incapaç de tenir un model de ciutat digne de Tarragona, incapaç de posar-se d’acord ni tan sols entre els tres partits que el conformen i el regidor trànsfuga. Malauradament, no recordarem la seva acció de govern, no recordarem cap transformació social ni urbana de Tarragona en aquest mandat.

Som la garantia que res continuarà igual, som la garantia que Tarragona es transformarà socialment i urbanísticament. Els i les socialistes som la garantia del bon govern, que Tarragona serà la prioritat, que la ciutadania estarà al centre de les polítiques i de la presa de decisions. En un any podrem tornar a transformar Tarragona i a convertir-la en la ciutat que mereixem.

Nacho GARCIA
Secretari de Política Municipal del PSC Tarragona


REDACCIÓ18 Gener, 2022
nacho-PSC-1-e1622048118203.jpeg

Tarragona, gener de 2022, i encara sense un pressupost municipal aprovat. És la primera vegada des de la restauració de la democràcia que un govern municipal és incapaç no tan sols d’aprovar un pressupost, si no tampoc de portar una proposta al ple de l’Ajuntament. El cas dels pressupostos no és una excepció al que estem vivint a la ciutat des de fa més de dos anys, des que Ricomà va ser investit alcalde malgrat no haver guanyat les eleccions. Aquesta mateixa setmana hem vist com la gran aposta de Ricomà per afavorir la mobilitat sostenible, s’ensorrava.

Dues empreses de patinets elèctrics han decidit marxar de Tarragona per falta de demanda, potser tenia alguna cosa a veure que no operessin als barris on viu la majoria de la població. Qui podia imaginar que posar 2000 patinets a la ciutat, sense un pla específic per a la seva implantació, i per a adaptar la ciutat a una nova forma de mobilitat, acabaria en fracàs? Doncs segurament la majoria ho vam veure al primer minut, excepte el govern de la Plaça de la Font. Ni pressupostos, ni mobilitat sostenible, ni futur. Les ciutats han de canviar, s’han d’adaptar a una nova realitat que ja no serà la mateixa que abans del març del 2020.

Els fons Next Generation de la UE són precisament una oportunitat de canvi i de transformació de l’espai públic, però i a Tarragona? Doncs no ho sabem, no sabem a quins projectes presentarem (si és que en presentem a algun), no sabem quina és la planificació del govern municipal ni tampoc la seva estratègia. Però tot té un problema més de fons encara, no hi ha model de ciutat, no hi ha un full de ruta de l’acció de govern, no hi ha rumb a Tarragona. Les decisions es prenen més pensant en el present, que en el futur.

No recordarem cap acció de Ricomà en el futur, res que sigui d’especial rellevància i que hagi suposat una millora per a la ciutadania

L’ampliació de govern a dreta i a esquerra incorporant a Junts i a la CUP, però fent fora als Comuns, no ha suposat més estabilitat, si no tot el contrari. Però els únics perjudicats de tot aquest caos municipal són els ciutadans i ciutadanes de Tarragona, que pateixen el desgovern de Ricomà. L’amalgama de colors polítics que formen el govern municipal, units per les ganes de governar, però no per un projecte per a Tarragona, no ha fet més que aprofundir en la falta de lideratge i de capitalitat que pateix Tarragona des de fa un any i mig.

Malauradament no recordarem cap acció de Ricomà en el futur, res que sigui d’especial rellevància i que hagi suposat una millora per a la ciutadania. Tarragona mereix més que això. Mereix recuperar la seva capitalitat, mereix un govern que aposti per un model de ciutat que inclogui la mobilitat sostenible i per a tothom, la transició ecològica i energètica, l’urbanisme del segle XXI i que posi fil a l’agulla als grans projectes de ciutat.

Nacho GARCÍA
Secretari de Política Municipal del PSC Tarragona


REDACCIÓ26 Maig, 2021
nacho-PSC-1-e1622048118203.jpeg

No por esperados, los resultados en la Comunidad de Madrid han dejado de ser  sorprendentes. Y lo es, especialmente, por los malos resultados de una izquierda que perdió  en todos sus feudos y que acabó arrasado por una ola de libertinaje.

En los manuales de discursos populistas, seguro que el PP de Madrid tendría un destacado  espacio. Y es que la libertad que propugnaron no deja de ser puro egoísmo, individualismo, en  el que la persona importa más que la sociedad. Si este es el futuro que nos espera, paren el  tren que yo me bajo.

Libertad no es hacer lo que uno quiera, hay algo que está por encima de  todo eso y es el bien común. ¿Si el discurso populista de Ayuso se extendiera, para que íbamos  a necesitar una sanidad pública o una educación pública? Cada cuál, con su libertad, se pague  aquello que pueda con su salario. ¿Y lo mismo pasaría con los impuestos, para que pagar si no  es necesario un Estado del Bienestar? Si cada persona es responsable de aquello que hace y de  sus actos, no debe existir una red de protección social pública.

Pero, ¿de verdad estamos dispuestos a apostar por una sociedad en la que prime el  individualismo y no el bien común? ¿De verdad estamos dispuestos a llegar a una sociedad en  la que no haya ningún sustento para quienes menos tienen? ¿O una red que nos proteja  cuando las cosas nos van mal? Si estamos dispuestos a eso, es que ya no hay sociedad que  defender, solo el egoísmo.

En el paraíso de la libertad, quién quiera recibir atención sanitaria básica o una educación  de calidad, que se la pague

Yo no vivo en Madrid, pero créanme que no me siento menos libre. He tenido libertad para  decidir sobre mi vida, sobre mi futuro, sobre mi trabajo y sobre a donde ir o no ir. Pero, ¿saben  para que lo no hubiese tenido libertad? Para estudiar, si no fuese porque en esta sociedad que  hemos creado, hay una cosa que se llama Estado del Bienestar, al que contribuimos con  nuestros impuestos y que ayudan a gente como yo, hijo de trabajadores, a poder ir a la  universidad con una beca. Les debo dar las gracias, a todos y cada uno de los que ayudaron a  cumplir mi pequeño sueño, gracias a su contribución. Ahora me siento responsable de aportar  todo aquello que aprendí para contribuir al enriquecimiento del país.

Me gustaría muy especialmente que la gente más joven leyera este artículo. Todas y todos  aquellos que se han visto deslumbrados por una dirigente, que en su ya más que habitual  irresponsabilidad, les ha dejado salir de fiesta o ir a un bar, mientras las UCIs de los hospitales  madrileños se llenaban día tras día. Me gustaría que reflexionaran sobre cómo se les ha  inculcado un discurso en el que no importaba el número de contagios, ni siquiera el de  fallecidos por COVID, solo ha importado su individualidad.

Yo no vivo en Madrid, pero créanme que no me siento menos libre

Y me gustaría que, por último, reflexionaran sobre otra cosa. Ayuso ha sido de las pocas  dirigentes autonómicas que no ha dado ayudas directas a la hostelería, pero no lo ha hecho  porque no los haya cerrado. No lo ha hecho porque sus continuas bajadas de impuestos a los  más ricos, ha dejado sin recursos suficientes a la Comunidad de Madrid, y pronto veremos  recortes en la sanidad y en la educación.

Pero en el paraíso de la libertad, quién quiera recibir atención sanitaria básica o una educación  de calidad, que se la pague. Un día despertaremos, y la libertad será un egoísmo imparable.

Nacho GARCIA
Primer Secretari de la Joventut Socialista de les Comarques Tarragonines

 


REDACCIÓ1 Desembre, 2020
nachogarcialatorre.jpg

Nunca he sido muy partidario de reconocer las leyes con el nombre de los o las ministros que las promueven, pero vamos a hablar de la LOMLOE, más conocida últimamente como la ley Celaá. Y, sobre todo, vamos a hablar de los malditos bulos, de las fake news que corren y promueven desde la derecha en sus distintas versiones.

La LOMLOE es un triunfo para la escuela pública, lo es porque se termina con la LOMCE, más conocida como la ley Wert, que puso en jaque a nuestro sistema público de educación. La LOMLOE corrige y mejora aquella ley y garantiza la igualdad de oportunidades.

Lo primero que debemos saber es que las leyes educativas son leyes orgánicas, eso significa que para poder aprobarse es necesario una mayoría absoluta del Congreso de los Diputados (eso significa 176 votos). La ley Wert fue aprobada con los votos únicamente del PP, que de 2011 a 2015 gozó de esa mayoría absoluta.

En cambio la LOMLOE ha sido respaldada por 5 partidos y se han abstenido otros 6, es decir, goza de un apoyo mucho más amplio que la imposición que supuso la LOMCE.

Pero vayamos a por las fake news que han hecho correr desde la derecha de este país, siempre empeñada en impedir un pacto educativo amplio, con la única voluntad de imponer sus ideas, incluso cuando estas no las respaldan ni las urnas.

El primer bulo es la desaparición del castellano de las aulas, y no es verdad. No habrá cambios respecto a lo que reconocía ya las demás leyes educativas, se garantiza el castellano y se garantiza la enseñanza de todas las lenguas de nuestro país, el catalán, el gallego o el euskera. Nuestras lenguas son motivo de orgullo, no de división, conocer nuevas lenguas nos hace más ricos intelectualmente.

Por cierto, un apunte, la inmersión lingüística en Cataluña nació de la mano de los y las socialistas, porque el resto de partidos pretendían tener escuelas segregadas en función de la lengua, en definitiva un país dividido según si hablamos en catalán o en castellano (un disparate vamos).

Además la ley Wert ya reconocía las lenguas de las comunidades como vehiculares en sus territorios. Avancemos hacia el siguiente bulo, los centros de educación especial. Es falso que se persiga o se pretenda acabar con la educación especial y con esos centros. La LOMLOE lo que dice es que los centros ordinarios deberán tener la financiación suficiente en diez años para atender a los alumnos con discapacidades.

En definitiva, se está buscando la integración de esos alumnos en el sistema público educativo y evitar así su discriminación. Esto es un avance muy importante en la igualdad de oportunidades, porque va a garantizar que ningún alumno en función de la renta de su familia, quede excluido y no pueda acceder a una educación de calidad. Es la garantía de una educación pública y de calidad para toda la ciudadanía. Y pasemos al último bulo (último no porque no haya más, si no porque no quiero aburrir), hablemos de la escuela concertada. No se pretende ni cerrar, ni acosar a la educación concertada, se pretende garantizar que la escuela pública tenga las plazas suficientes para evitar que familias recurran a una educación privada sufragada con fondos públicos.

Por cierto, unos fondos que han aumentado mucho más durante los años de crisis de lo que lo ha hecho los que van dirigidos a las escuelas públicas. Esta es una medida que va en contra de la segregación por motivos económicos que vivimos en España. Las clases con más recursos se están concentrando en las escuelas concertadas y las clases más humildes en las públicas, un asunto criticado por la ONU.

En definitiva la LOMLOE es una gran ley, en defensa de la educación pública y gratuita de calidad, que no va en contra de nadie, sino a favor de una mejor escuela. Garantizando una financiación suficiente para tener las plazas necesarias y una enseñanza inclusiva en los valores que como democracia consolidada deberíamos tener. Por una educación pública, gratuita y de calidad, SI a la LOMLOE!

Nacho GARCÍA LATORRE
 Primer Secretari de la JSC Comarques Tarragonines


REDACCIÓ6 Novembre, 2020

La Joventut Socialista (JSC) de les comarques tarragonines “insta a tots els partits que estimin Tarragona” a què votin a favor dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE). Així ho va declarar el seu primer secretari, Nacho García, en una reunió dels joves al Vendrell. Des de la JSC s’assegura que són uns “pressupostos socials i de progrés que suposaran un salt qualitatiu pel Camp de Tarragona”.

García ha destacat els 30 milions d’euros en beques que beneficiarà a 12.000 estudiants del Camp de Tarragona, els 11 milions que aniran destinats a la incorporació de joves al mercat laboral i els 61 milions en formació professional i ocupació per a tota Catalunya.

En aquesta línia, el col·lectiu socialista ha reivindicat l’aprovació d’uns PGE on “6 de cada 10 euros van cap a polítiques socials”, uns pressupostos “de progrés que ajudaran a millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de la província”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Maig, 2020
NACHO.jpeg

«Estos dos años se han caracterizado por la represión feroz que ha sufrido el pueblo de Catalunya.» Represión feroz… ¿Quién dice estas cosas? El señor Quim Torra, actual president de la Generalitat con los votos de Junts per Catalunya, ERC y la CUP. Vaya, vivimos en un régimen de «represión feroz» y usted, amable lector, no se había enterado.

Qué cosas, ¿no?  Si escuchara estas fascinantes declaraciones alguien ajeno al discurso independentista que tenemos que soportar todos los días pensaría, ipso facto, que quien hace tan contundentes valoraciones (vivimos en un régimen de terror que aplica una represión feroz) está en la clandestinidad y emite estas sosegadas reflexiones desde las montañas de tora-bora llamando a la desobediencia y a la insurrección. Pues no. Quien dice sentirse oprimido por un sistema que «niega derechos y libertades» es miembro y representante de las instituciones de este sistema y cobra de él (por cierto, bastante más que el presidente del Gobierno de España). Dice que no reconoce la Constitución democrática… a pesar de que el propio autogobierno de Catalunya emana de ella. Afirma no reconocer las decisiones judiciales… pero los denominados por presos polítics cumplen condena en prisiones catalanas gestionadas por la Generalitat.

Hay que desobedecer, sí, pero el mismo es presidente elegido por un Parlament constituido de acuerdo a la convocatoria de unas elecciones en aplicación del artículo 155 de la Constitución. Es presidente de un gobierno que aprueba medidas legislativas, tiene un presupuesto, recauda impuestos e implementa y hace cumplir normas de todo tipo…pero confiesa sentir empatía hacía los grupos radicales que cortan carreteras y los anima a «apretar».

Fascinante, realmente fascinante…

Solo alguien a quien un dogmatismo cerril haya anulado su escaso sentido del ridículo, unido a una inclinación no consciente hacía la paradoja, puede defender una cosa y aplicar exactamente la contraria.

No creo que haya que ahondar demasiado en el Gobierno presidido por Quim Torra. Las mismas encuestas de la Generalitat (en concreto, del centre d’estudis d’opinió) constatan que tenemos el gobierno catalán que más desconfianza genera entre los catalanes (independentistas incluidos) desde que se llevan a cabo estudios sociológicos. Hace unos meses el mismo Torra anunció la convocatoria inminente de nuevas elecciones después de acusar a sus socios de ERC de ser «desleales» (lo que serían las quintas elecciones al Parlament en los últimos 10 años). Ahora parece que ha vuelto a cambiar de opinión.

Los y las socialistas creamos que es el momento de pasar página de una estrategia política que ha llevado a Catalunya al desastre. Nosotros no vamos a mentir a los catalanes y catalanas y a decirles que tenemos un plan secreto de jugades mestre con un calendario cerrado de 18 meses.

Pero, cuidado, estos mismos que ahora se acusan mutuamente de deslealtad –los incondicionales del señor Puigdemont y ERC– el día siguiente de las elecciones, si vuelven a sumar, se pondrán de acuerdo no para implementar ninguna República independiente sino para repartirse el poder en Catalunya, lo que incluye un presupuesto superior a los 41.000 millones de euros y centenares de altos cargos de designación política de la estructura de la Generalitat…y seguir todos los catalanes y catalanas atrapados en la noria del despropósito en la que estamos desde 2012 cuando el señor Mas puso, según dijo el mismo, «rumbo de colisión».

Y ya estamos hartos de colisiones, de confrontaciones y de sus consecuencias catastróficas por todos conocidas. Los y las socialistas creamos que es el momento de pasar página de una estrategia política que ha llevado a Catalunya al desastre. Nosotros no vamos a mentir a los catalanes y catalanas y a decirles que tenemos un plan secreto de jugades mestre con un calendario cerrado de 18 meses. No, no lo tenemos. Lo que si ofrecemos es que después de muchos años la Generalitat vuelva a ser un Gobierno, un buen Gobierno, que ayude a resolver los problemas reales de la gente a pie de calle. Un Gobierno que asuma como propios a los más de 7,5 millones de catalanes y catalanas, y no tan solo a menos de 2 millones. Todos somos el pueblo de Catalunya. La calle no es de ningún grupo ideológico concreto, es el espacio público por excelencia y debe ser de todos y todas, sin exclusiones. No queremos una Catalunya dividida en bloques identitarios que se den la espalda mutuamente, la queremos unida entorno a unos objetivos de excelencia social. Si estás de acuerdo con la necesidad de superar la confrontación y de lograr en Catalunya el cambio que ha cristalizado el gobierno liderado por Pedro Sánchez en el conjunto de España, el PSC es tu opción en las próximas elecciones al Parlament. Si «pasas» de ir a votar o tu voto se pierde en opciones minoritarias el señor Puigdemont y ERC volverán a ponerse de acuerdo para decirnos que vivimos en un régimen de «represión feroz»… claro, claro. Tan «feroz» que quienes dicen estas cosas ocupan los poderes públicos, recaudan impuestos y son los titulares de cuerpos policiales y de los servicios penitenciarios.

Sí, es urgente pasar página…

Nacho GARCÍA
Primer Secretari de la JSC Comarques Tarragonines

 


REDACCIÓ6 Maig, 2020
nachogarcialatorre.jpg

Si en alguna cosa està plenament d’acord la comunitat científica i sanitària sobre com podem combatre amb eficàcia al virus és amb les mesures de confinament que ens han permès, per exemple, reduir el nombre de contagis diaris del 35% a l’1’5%. Aquesta mesures implementades pel Govern liderat per Pedro Sánchez són operatives gràcies a l’Estat d’alarma que permet aplicar-les. Fins aquí tot de sentit comú i conegut per tots i per totes.

El que és sorprenent, paradoxal, i profundament irresponsable és que hi hagi partits que sent perfectament conscients del que acabo de dir votin no al manteniment d’aquest Estat d’alarma, segons diuen, per “castigar al Govern.” És un nou i descomunal error polític perquè suprimir l’Estat d’alarma no suposa “castigar al Govern” implica, en realitat, castigar als ciutadans que es contagiarien, i als que moririen, si s’acaba  sine die amb les mesures de confinament.

Això no va de “castigar al Govern”, senyors meus, va de salvar vides. Primer van ser VOX i la CUP que van votar no a decretar l’Estat d’alarma. Clar, qualsevol lector em podria dir què es pot esperar de VOX i de la CUP més enllà de votar no a tot el que proposi el Govern de progrés però és que després els incondicionals del senyor Puigdemont es van afegir a aquest vot negatiu i ara, en el moment d’escriure aquestes línies, l’executiva nacional d’ERC ha decidit també sumar-se al vot contrari.

L’actitud de l’independentisme continua sent profundament decebedora. En declaracions públiques la secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha defensat el no argumentant que “estem davant de l’atac més fort” a l’autogovern “des de l’aplicació del 155”, i que la gestió del Govern de Pedro Sánchez amb la crisi del coronavirus “ha aprofundit el conflicte amb Catalunya”.

L’ànima als peus, realment… N’hi ha alguns que, certament, s’han quedat congelats a la casella “tardor de 2017”, repetint el mateix argumentari al marge de quina sigui la realitat objectiva. Crisi amb Catalunya? Competències d’autogovern? Senyora Rovira, amb tot el respecte, el virus no entén de competències ni de nacionalismes, ni pregunta ningú què en pensa dels colors de la bandera de la pàtria o que vota per contagiar-lo a no. Hem de treballar junts i amb lleialtat a tots els nivells (des de l’Ajuntament més petit fins a la Unió Europea) per combatre’l de forma eficaç, és que és elemental.

I tres quarts del mateix pel que fa al senyor Quim Torra que ha passat en un temps record de defensar el “confinament total de Catalunya” a permetre que els seus diputats al Congrés votin no a mantenir l’Estat d’alarma…que permet implementar aquestes mesures de confinament. És pot actuar amb una insensatesa política més gran?

Em comentava un periodista que dona la sensació que els dirigents independentistes tan sols esperin a què Pedro Sánchez digui “bon dia” per defensar el “bona nit”, acusar-lo de “robar” competències a la Generalitat i en els casos més kafkians i amb propensió a la literatura fantasmàtica jugar a la càbala amb els números per descobrir “intencions ocultes” que demostrin que el president Pedro Sánchez “el que realment vol és humiliar als catalans.” En fi…

Els socialistes volem deixar-ho molt clar: aixecar ara l’Estat d’alarma i el confinament seria un gravíssim error que deixaria als ciutadans desprotegits davant la pandèmia. No és el moment d’insults ni de desqualificacions sinó de remar tots junts per sortir de la tempesta quan més aviat millot, tal i com emfatitza sempre el president Pedro Sánchez. És moment de sumar per guanyar, no d’enfonsar-nos entre recriminacions estèrils.

Així ho ha entès el PNB, que és un partit independentista que s’ha manifestat crític amb algunes de les decisions del Govern però que vota si perquè sap que això no va de competències sinó –primer- de salvar vides humanes i –segon- d’aconseguir preservar els llocs de treball i l’activitat econòmica que permet després finançar les polítiques socials.

Acabo. El senyor Junqueras en ser preguntat sobre la posició del PSC en relació a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució va afirmar literalment el següent: “dime con quien vas y te diré quien eres.” Senyors i senyores diputats i diputades de la CUP, ERC i Junts per Catalunya, sabeu amb qui votareu “no” al manteniment de l’Estat d’alarma? amb l’extrema dreta de VOX. Però segur que Quim Torra sortirà dient que “la culpa de tot és de Pedro Sánchez”…

Nacho GARCÍA
Primer secretari de la JSC de les comarques tarragonines


REDACCIÓ31 Març, 2020

 Com sempre passa a la vida és en els moments difícils que cadascú demostra realment el que val, tan individualment com col·lectivament. I en aquests dies en què la pandèmia ens està colpejant amb tanta cruesa els joves d’aquest país hem reaccionat amb una manifestació col·lectiva de valor i de solidaritat envers els més febles que realment impressiona.

I vull destacar-ho perquè tots haureu sentit dir per part de determinats cercles més aviat conservadors que els joves érem “insolidaris, individualistes, egoistes, etc.” i que només ens preocupàvem per les nostres coses. I no és així. Estem demostrant que sabem respondre i estar a l’altura dels pitjors desafiaments. Aquests dies són molts i moltes els joves que tenen cura dels seus avis, que els van a fer la compra i deixen les bosses amb els aliments a la seva porta i que fan el mateix amb els seus veïns més grans que viuen al mateix edifici.

Em refereixo a la multitud de joves que s’han ofert per fer tasques de voluntariat. Als valents estudiants de medicina o infermeria que han anat voluntàriament als hospitals. A tots aquells que proposeu activitats a les xarxes, de manera altruista, per cobrir el lleure en aquests temps de confinament. Parlo també dels que tenen cura dels més petits, tranquil·litzant-los i donant-los esperança ara que la seva quotidianitat s’ha vist alterada. Són només uns exemples, entre mil, que demostren que els joves som, no només el futur, sinó el present d’aquest país.

Gràcies a tots aquells que esteu responent amb civisme i disciplina social a les mesures que ha hagut d’emprendre el Govern per aturar la propagació del virus. Des de la JSC us encoratgem a seguir exercint aquest impressionant exemple de coratge que esteu demostrant. Com a joves, i per tant, persones molt actives a les xarxes socials us demano que no difongueu i no doneu credibilitat a les informacions falses que desautoritzin els criteris científics. Aquesta batalla contra el virus té molts fronts i un d’aquests, no menor, és el de les ‘fake news‘ que també són un aliat de la pandèmia.

Tristament, com haureu comprovat, hi ha determinats agitadors de l’odi que no han estès que estem davant d’una emergència sanitària mundial sinó que aprofiten la difícil situació que estem patint per intentar ridiculitzar al Govern. Tots i totes sabem que aquest esforç col·lectiu que estem fent no va de criticar o elogiar a un Govern o a un determinat líder polític, va de salvar vides, així de clar. I la vida dels nostres avis i àvies, dels nostres familiars i amics, la de tots i totes, és molt més important que qualsevol divergència política que, sincerament i tenint en compte la dimensió de la crisi que estem patint, ara no serveix per a res.

En conseqüència, perseverem tots en l’esforç que estem fent. Ho ha resumit molt bé el president Pedro Sánchez: tots aquests esforços i sacrificis valen la pena per salvaguardar la salut de les persones, recuperar com més aviat millor la normalitat i la nostra forma de viure. No hi ha solucions màgiques, ni ningú té poders sobrenaturals. El que sí que tots i totes tenim és la determinació de seguir perseverant fins a derrotar al virus. I no ho farem per por, sinó perquè estem convençuts que el que estem fent és necessari per salvar vides.

I sou molts i moltes els joves, com tu que està llegint aquestes línies, que contribuireu a assolir aquesta necessària victòria de la vida sobre la mort. No feu cas d’aquells que tan sols són capaços d’expressar-se en termes d’odi. Vosaltres esteu molt per sobre i sou molt més grans que els corifeus del rancor. Vosaltres –tots nosaltres units- podeu fer que sortim enfortits d’aquesta crisi. Aquesta ha de ser l’essència de la dura prova que estem passant.

En lloc de criticar-ho tot i a tothom, o de lamentar-se sense fer absolutament res, lluitem junts per tornar-nos a aixecar sense deixar ningú abandonat a la cuneta. Això és que el que ens fa ser com som, joves solidaris i amb ideals que volen bastir una societat millor. Gràcies a tots i totes aquells que amb el vostre exemple diari ho esteu fent possible.

Nacho García
Primer secretari de la JSC de les comarques tarragonines


REDACCIÓ4 Setembre, 2019

Recorden aquella cançó de Serrat, “el sur también existe”? Doncs això és el que hauríem de recordar tots els habitants de les comarques tarragonines al Govern Torra i als seus socis d’ERC, Junts per Catalunya i de la CUP. Sí senyors meus, el sud de Catalunya també existeix. Més enllà del Llobregat hi ha vida. El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre també formen part de Catalunya.

I ja em perdonaran el sarcarme però és que no hi ha per a menys. Què ha fet l’actual Govern independentista de la Generalitat per les nostres comarques en aquest primer any de Govern Torra? Res. I no és una metàfora, és literal. Res de res. De fet ara mateix, amable lector, som a la cua del país en volum inversor per part de la Generalitat. Menys que Barcelona, menys que Girona, mentre que la Catalunya central, menys que l’Alt Pirineu. Menys, menys, menys…

Res i menys, aquests són els termes que defineixen la inacció de l’actual Govern d’ERC i Junts per Catalunya a la Generalitat. El pitjor és que tanta desídia ens està fent perdre oportunitats, que s’estan augmentant les llistes d’espera sanitàries per poder ser operat, que alguns CAP continuen tenint els horaris d’atenció reduïts, que el transport sanitari urgent s’ha vist malmès en algunes comarques, que les llars d’infants segueixen esperant el finançament que els correspon per part de la Generalitat, etc, etc.

Els socialistes hem preguntat al Parlament quin és el calendari d’inversions de la Generalitat per a les comarques tarragonines per aquest mandat? Silenci absolut. Els hem emplaçat, davant la inexistència d’aquestes inversions, a què estableixin (i si no ho saben fer ja els ajudarem) un pla calendaritzat d’inversions concretes per poder executar des del sentit de la realitat. Doncs res. Res més enllà de repetir el mantra de les “maldats” de “l’Estat repressor”, autèntic príncep de les tenebres, i de seguir sacsejant aquesta barreja tan lamentable de demagògia, retòrica, incoherència i pura incapacitat política en la que han caigut alguns dirigents independentistes que ocupen responsabilitats institucionals. I no em refereixo tan sols al president Quim Torra.

S’ha arribat a l’esperpent de votar en contra dels pressupostos del Govern socialista de Pedro Sánchez que incorporaven un augment de 2.200 milions d’euros en inversions directes a Catalunya. Vull posar-ho de relleu perquè en cap lloc d’Europa podem trobar un exemple d’un Govern que protesti dia sí i dia també per “l’ofec inversor” i, al mateix temps, voti en contra d’un augment d’aquestes inversions que, per a més inri, en la seva majoria haguessin estat gestionades per la Generalitat. És a dir, protesto per la manca d’inversions… i alhora voto en contra de rebre 2.200 milions d’euros addicionals d’inversió. Però com s’entén tot plegat? Com es pot arribar a aquests nivells de pura incompetència tan excepcionals?

Tarragona i la seva gent es mereixen un Govern que governi. I fixin-se que ja no dic no tan sols un bon Govern (que ja és trist), sinó que Govern que governi. No podem seguir perdent el temps. Si el senyor Torra i els seus consellers d’ERC i Junts per Catalunya es veuen incapaços de governar el millor que poden fer és plegar i deixar pas a persones que sí volen governar pensant en les necessitats immediates de set milions i mig de catalans. Necessitem un Govern que pensi en tot el país, no només en la meitat. Un Govern que no es dediqui a alimentar la política de confrontació i d’animar als grups intolerants que agiten el carrer sinó que pensi en satisfer els necessitats dels metges, infermeres, mestres, mossos, bombers i de la resta de treballadors públics que depenen del Govern de la Generalitat.

Davant d’aquest escenari tan lamentable els socialistes seguirem defensant i sent la veu de les comarques tarragonines al Parlament. Prou ja d’excuses! La Generalitat disposa d’uns pressupostos superiors als 40.000 milions d’euros i amb això alguna coseta es deu poder fer. Des del PSC no ens cansarem de demanar i exigir a la resta de forces polítiques que els diputats per Tarragona, en cap cas, aprovin uns pressupostos que no contemplin, com a mínim, unes inversions equivalents a la nostra població i a la nostra contribució al PIB nacional. És el mínim del mínim. Una qüestió bàsica de respecte i de dignitat dels tarragonins i tarragonines. Què governin, que aprovin uns pressupostos que inverteixin a casa nostra o que convoquin eleccions al Parlament d’on surti un Govern que mereixi aquest nom. Més clar l’aigua.

Nacho GARCÍA LATORRE
Primer secretari de la JSC del Camp de Tarragona

 

 

 

 

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter