Arxius de Nacho García | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Abril, 2023
ricomà2-1280x720.jpg

Nacho García

Nacho García, un dels integrants de la llista de Rubén Viñuales a l’Ajuntament de Tarragona, ha acusat l’alcalde de la ciutat, Pau Ricomà, de manca d’originalitat i de copiar les propostes del seu partit Les declaracions de García Latorre van sorgir després que Ricomà presentés una proposta per a la reforma de l’eix Unió-Apodaca, una proposta que segons el PSC ja havien presentat ells prèviament.

En aquest sentit, García – que també és cap de campanya de l’alcaldable socialista – ha afirmat que “Ricomà és com els mals estudiants, que quan arriba l’examen, només sap copiar”. A més, ha afegit amb algun sarcasme, que si bé ja sabien que Pau Ricomà no tenia cap projecte propi, no sabien que li agradava tant el del PSC.

La polèmica ha sorgit en un moment en què la ciutat de Tarragona es prepara per a les properes eleccions municipals que tindran lloc el proper 28 de maig.

PUBLICITAT












REDACCIÓ4 Febrer, 2023
nachoGarcia.jpeg

Des de fa un any els i les socialistes treballem en l’elaboració del programa electoral i en oferir a la ciutadania de Tarragona, no només un compromís, sino un projecte i un model de ciutat digne de la Tarragona del segle XXI.

Durant aquesta gairebé 12 mesos hem rebut de militants i simpatitzants, un cenetar de propostes en diverses sessions presencials a la seu del partit. Però, també, gràcies a una intensa campanya, vam rebre 400 propostes més de la gent que va participar al carrer, a les nostres carpes, però també a través de la pàgina web del Batega amb Tarragona i de les reunions que el nostre candidat, Rubén Viñuales, ha tingut des del passat mes d’abril.

Tot aquest procés ja ha acabat, i va concloure aquest passat cap de setmana amb la convenció municipal dels i les socialistes, que va reunir a Lluïsa Moret, Alcaldessa de Sant Boi, Jordi Hereu, ex Alcalde de Barcelona, Antonio Balmón, Alcalde de Cornellà i Raquel Sánchez, Ministra de Transports.

En total, 500 propostes que estem integrant al nostre programa electoral que veurà la llume molt aviat, i que haurà suposat un gran esforç d’escolta activa i que implicarà un compromís amb la ciutat que ha sorgit de la propia ciutadania, i no dels despatxos d’un partit polític.

En tot aquest procés s’han evidenciat dues coses, que el govern de Ricomà no ha complert les expectatives, i Tarragona està molt pitjor que fa quatre anys, i que només els i les socialites representem una alternativa real de govern a l’Ajuntament.

El govern de Ricomà no ha complert les expectatives, i Tarragona està molt pitjor que fa quatre anys

I també, ens ha servit per actualitzar el nostre model de ciutat, que s’ha de basar en una Tarragona on es pugui viure, gaudir i treballar. Una ciutat que creixi urbanísticament de forma sostenible, que no expulsi a la gent jove a viure a altres localitats per uns preus desorbitats, però també que cuidi de la seva gent gran, dels seus joves i dels seus infants.

Una Tarragona que atrau  talent, tecnlogia i que es el motor turístic del Camp de Tarragona, que lideri la nova àrea metropolitana que volem impulsar i que sigui la capital de les TIC del sud de Catalunya. Però també, una ciutat que cuida del seu patrimoni, que promou la cultura i l’esport, i una ciutat on hi hagi activitat per a tothom.

Durant les properes setmanes anirem explicant les propostes concretes i el model de ciutat en general, ens anireu trobant al carrer, a la prensa o a les xarxes, però cada vegada que ens veieu, penseu que aquest projecte l’hem construït entre totes i tots.

Il·lusiona’t amb Tarragona. Il·lusiona’t amb el teu projecte.

Nacho GARCÍA
Cap de campanya del PSC Tarragona

PUBLICITAT










REDACCIÓ22 Agost, 2022

Nacho García Latorre és un jove molt discret. Fins i tot tímid. Guanya a distàncies curtes. És amic dels seus amics i és un bon confident. Té les idees molt clares, tant en l’àmbit personal com polític. Fa els possibles per actuar sempre de forma professional. Evita els conflictes que no porten a enlloc. No obstant això, és crític i altiu davant les injustícies. En aquesta entrevista, potser la més íntima que ha concedit mai, en Nacho es despulla i es presenta tal com és. El jove socialista comparteix amb els nostres lectors algun dels seus defectes i revela un dels llocs més curiosos on va mantenir relacions íntimes… També explica si perdonaria mai una infidelitat

|

Els drets humans són…?
Un fet bàsic per poder desenvolupar una vida en llibertat.

PSC és…
Un projecte col·lectiu de transformació social.

Tarragona…
La ciutat de la meva vida.

Família…
La que, passi el que passi, sempre hi és.

Defecte…
De vegades sóc massa pessimista.

Quin és el millor lloc per fullejar el Kamasutra?
Hi ha algun lloc que sigui dolent per fer-ho?

Amor o sexe?
Les dues coses, tot depèn del moment.

Canvi climàtic…
El gran repte de la meva generació i del segle XXI.

Homosexualitat…
Ser i estimar en llibertat.

Política…
L’única eina per transformar la societat.

Si em depiles? No al zero. Em retallo el pèl de tot el cos

Ucraïna…
Un país atacat, però orgullós i al que hem de donar suport.

Un llibre per plorar…
La trilogia The Century de Ken Follet.

La darrera multa…
Una de zona verda quan no tenia la targeta resident.

Una borratxera amb qui?
Amb els companys i companyes de la Joventut Socialista.

Els diners serveixen per a…
Comprar coses.

Ets fan de…
Harry Potter (i molt!)

Et depiles?
No al zero, però em retallo el pèl de tot el cos.

Una al·lèrgia…
El xiprer.

No suportes…
L’heteropatriarcat.

El lloc més raro on ho has fet?
A prop d’un cementiri.

Perdonaries una infidelitat? 
Sí, si només ha estat sexe.

Perdonaria una infidelitat si només hi ha hagut sexe

Monarquia o República?
República, sempre.

Fins a quina edat som joves?
Es deixa mai de ser jove?

El millor barri de Tarragona?
CampClar.

Un refrany… 
Más vale pájaro en mano que ciento volando.

CampClar és el millor barri de Tarragona

Periodisme…
Fonamental en democràcia.

Un país per anar amb parella?
Portugal.

Discoteques o pubs?
Pubs.

Masclisme…
Un problema molt real encara.

Has fet mai un trio?
No (de moment).

Què sols fer per relaxar-te?
Anar a la platja i escoltar el mar.

Pau Ricomà és un alcalde a qui li ha anat gran el càrrec

La desconfiança és…
Un càncer a les relacions (siguin del tipus que siguin).

Pau Ricomà…
Un alcalde a qui li ha anat gran el càrrec.

Pobresa…
Cal lluitar per erradicar-la.

El teu menú perfecte…
Qualsevol que porti un bon entrecot.

La mida importa?
Sí, sempre.

Català… 
Llengua a cuidar.

PUBLICITAT











REDACCIÓ11 Agost, 2022
nacho-PSC.jpeg

Aquesta és segurament, la disjuntiva més important a la qual ens enfrontem com a societat i molt especialment des que va començar la Guerra d’Ucraïna ja fa uns quants mesos. La solidaritat inicial d’acollida a refugiats i refugiades, i el suport a les mesures que la Unió Europea i altres països van emprendre com a sanció cap al règim de Putin, han anat passant a l’egoisme provocat a Espanya per la dreta política i també mediàtica.

L’últim capítol ha estat el pla d’estalviament energètic. Qui penses que la guerra amb Putin no portaria conseqüències a les nostres vides, no havia entès que aniria la guerra. Aquestes conseqüències estarien vinculades a l’energia, però a més, des d’un primer començament, les autoritats europees ja van advertir que hauríem de fer sacrificis per acabar amb la guerra.

El primer sacrifici haurà de ser l’estalvi energètic per no dependre del gas rus. És cert que Espanya té una dependència molt menor que d’altres països europeus, especialment del nord, però també haurem de fer alguns sacrificis. De fet, gràcies a les negociacions del Govern de Pedro Sánchez, aquest estalvi només haurà de ser del 7%, enfront del més del 15% d’Alemanya per exemple.

Però el sol fet de pujar la temperatura de l’aire condicionat o baixar la de la calefacció ja ha suposat una nova batalla política. Especialment amb una Ayuso amb ansies de poder, que fins i tot està eclipsant a un Feijóo que havia demanat un pla d’estalvi energètic idèntic al que la vicepresidenta Teresa Ribera va presentar. Però ja se sap que quan Ayuso parla, el PP canvia de postura de manera ràpida, i abans Casado i ara Feijóo perden qualsevol autoritat dins del partit.

La darrera batalla de la Presidenta madrilenya és fer-nos creure que passar fred a l’estiu o calor a l’hivern és un dret, i que l’enllumenat dels carrers de les nostres ciutats depenen dels establiments comercials.

La darrera batalla de la Presidenta madrilenya és fer-nos creure que passar fred a l’estiu o calor a l’hivern és un dret, i que l’enllumenat dels carrers de les nostres ciutats depenen dels establiments comercials

Però ni l’aire condicionat ni la calefacció són un dret, ni els carrers seran menys segurs per apagar els aparadors. És més, això últim és una competència de les administracions, però quan la teva única política és abaixar impostos, no et queden diners ni per il·luminar els carreres de les ciutats. Que els hi preguntin als més de 4000 veïns i veïnes de la Cañada Real de Madrid, que no tindran la possibilitat de pujar l’aire aquest estiu perquè fa molt de temps que viuen sense llum davant la parsimònia del Govern d’Ayuso i del PP.

Del que realment estem parlant és de solidaritat. Estem parlant de si com a ciutadans i ciutadanes cedim una part del nostre benefici de la nostra vida per aconseguir tenir un món una mica millor. Ja sabem que la dreta no està disposada, ja sabem que el PP s’ha volgut posar del costat de Putin i no de qui pitjor ho estan passant, però la pregunta és: estem disposats i disposades nosaltres a fer-ho?

Sí la resposta és que si, estarem en disposició d’adaptar-nos millor a un món canviant. Sí la resposta és no, l’egoisme d’Ayuso i del PP haurà triomfat, i l’individualisme s’haurà imposat a la solidaritat, i Putin haurà guanyat a la Unió Europea.

Nacho GARCÍA
Secretari de Política Municipal del PSC Tarragona


REDACCIÓ9 Maig, 2022

Recasens i Ballesteros han estat els dos alcaldes socialistes de la ciutat de Tarragona. Dos alcaldes que han deixat una gran empremta als nostres carrers, i que van transformar la ciutat que es van trobar en entrar a governar, en dos moments complexos.

L’alcalde Recasens, primer alcalde de la democràcia l’any 1979, va ser el de la transformació radical de Tarragona. Va dignificar i humanitzar els barris de Ponent, hi va construir els serveis públics necessaris, va impulsar l’inici de què avui és una gran ciutat esportiva a Camp Clar. Va pavimentar i urbanitzar carrers que s’havien construït per unir els blocs de pisos que van sorgir a l’escalf de la nova indústria instal·lada a la ciutat. Però no només això, si avui conservem el gran patrimoni històric de Tarragona, és gràcies al fet que durant els deu anys de mandat va posar en valor el Circ o l’Amfiteatre que havien estat ocults durant anys.

L’actual govern municipal és incapaç de tenir un model de ciutat digne de Tarragona, de posar-se d’acord ni tan sols entre els tres partits que el conformen i el regidor trànsfuga

L’alcalde Ballesteros ha estat el segon alcalde socialista de la ciutat, des del 2007. El seu llegat és innegable, la seva empremta han estat els processos de transformació social de Tarragona. La Rambla de Ponent va donar un canvi total i absolut a un espai gris, que era majoritàriament per a cotxes, es va recuperar per a la ciutadania. Per no parlar de l’Anella Mediterrània, que tancava així la transformació d’aquell espai convertida en una gran zona esportiva i d’esbarjo que en el seu moment va dibuixar Recasens. O la transformació urbana i social que ha patit, no només el Mercat Central, sinó també el seu entorn. Però el seu gran llegat han estat les polítiques socials, amb la gestió de la crisi originada el 2008 s’ha demostrat que la nostra forma de governar és sempre pensant en qui menys té, ningú podia quedar enrere, per això es van posar tots els recursos necessaris de l’Ajuntament als serveis socials.

El llegat de l’alcalde Ballesteros és innegable, la seva empremta han estat els processos de transformació social de Tarragona

Un alcalde o una alcaldessa socialista són sempre sinònim de canvi i de transformació. Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Santa Coloma de Gramenet, Reus, Hospitalet… Són tants els exemples que no acabaríem mai, però, no podem dir el mateix de l’actual govern municipal, incapaç de tenir un model de ciutat digne de Tarragona, incapaç de posar-se d’acord ni tan sols entre els tres partits que el conformen i el regidor trànsfuga. Malauradament, no recordarem la seva acció de govern, no recordarem cap transformació social ni urbana de Tarragona en aquest mandat.

Som la garantia que res continuarà igual, som la garantia que Tarragona es transformarà socialment i urbanísticament. Els i les socialistes som la garantia del bon govern, que Tarragona serà la prioritat, que la ciutadania estarà al centre de les polítiques i de la presa de decisions. En un any podrem tornar a transformar Tarragona i a convertir-la en la ciutat que mereixem.

Nacho GARCIA
Secretari de Política Municipal del PSC Tarragona


REDACCIÓ18 Gener, 2022

Tarragona, gener de 2022, i encara sense un pressupost municipal aprovat. És la primera vegada des de la restauració de la democràcia que un govern municipal és incapaç no tan sols d’aprovar un pressupost, si no tampoc de portar una proposta al ple de l’Ajuntament. El cas dels pressupostos no és una excepció al que estem vivint a la ciutat des de fa més de dos anys, des que Ricomà va ser investit alcalde malgrat no haver guanyat les eleccions. Aquesta mateixa setmana hem vist com la gran aposta de Ricomà per afavorir la mobilitat sostenible, s’ensorrava.

Dues empreses de patinets elèctrics han decidit marxar de Tarragona per falta de demanda, potser tenia alguna cosa a veure que no operessin als barris on viu la majoria de la població. Qui podia imaginar que posar 2000 patinets a la ciutat, sense un pla específic per a la seva implantació, i per a adaptar la ciutat a una nova forma de mobilitat, acabaria en fracàs? Doncs segurament la majoria ho vam veure al primer minut, excepte el govern de la Plaça de la Font. Ni pressupostos, ni mobilitat sostenible, ni futur. Les ciutats han de canviar, s’han d’adaptar a una nova realitat que ja no serà la mateixa que abans del març del 2020.

Els fons Next Generation de la UE són precisament una oportunitat de canvi i de transformació de l’espai públic, però i a Tarragona? Doncs no ho sabem, no sabem a quins projectes presentarem (si és que en presentem a algun), no sabem quina és la planificació del govern municipal ni tampoc la seva estratègia. Però tot té un problema més de fons encara, no hi ha model de ciutat, no hi ha un full de ruta de l’acció de govern, no hi ha rumb a Tarragona. Les decisions es prenen més pensant en el present, que en el futur.

No recordarem cap acció de Ricomà en el futur, res que sigui d’especial rellevància i que hagi suposat una millora per a la ciutadania

L’ampliació de govern a dreta i a esquerra incorporant a Junts i a la CUP, però fent fora als Comuns, no ha suposat més estabilitat, si no tot el contrari. Però els únics perjudicats de tot aquest caos municipal són els ciutadans i ciutadanes de Tarragona, que pateixen el desgovern de Ricomà. L’amalgama de colors polítics que formen el govern municipal, units per les ganes de governar, però no per un projecte per a Tarragona, no ha fet més que aprofundir en la falta de lideratge i de capitalitat que pateix Tarragona des de fa un any i mig.

Malauradament no recordarem cap acció de Ricomà en el futur, res que sigui d’especial rellevància i que hagi suposat una millora per a la ciutadania. Tarragona mereix més que això. Mereix recuperar la seva capitalitat, mereix un govern que aposti per un model de ciutat que inclogui la mobilitat sostenible i per a tothom, la transició ecològica i energètica, l’urbanisme del segle XXI i que posi fil a l’agulla als grans projectes de ciutat.

Nacho GARCÍA
Secretari de Política Municipal del PSC Tarragona


REDACCIÓ26 Maig, 2021

No por esperados, los resultados en la Comunidad de Madrid han dejado de ser  sorprendentes. Y lo es, especialmente, por los malos resultados de una izquierda que perdió  en todos sus feudos y que acabó arrasado por una ola de libertinaje.

En los manuales de discursos populistas, seguro que el PP de Madrid tendría un destacado  espacio. Y es que la libertad que propugnaron no deja de ser puro egoísmo, individualismo, en  el que la persona importa más que la sociedad. Si este es el futuro que nos espera, paren el  tren que yo me bajo.

Libertad no es hacer lo que uno quiera, hay algo que está por encima de  todo eso y es el bien común. ¿Si el discurso populista de Ayuso se extendiera, para que íbamos  a necesitar una sanidad pública o una educación pública? Cada cuál, con su libertad, se pague  aquello que pueda con su salario. ¿Y lo mismo pasaría con los impuestos, para que pagar si no  es necesario un Estado del Bienestar? Si cada persona es responsable de aquello que hace y de  sus actos, no debe existir una red de protección social pública.

Pero, ¿de verdad estamos dispuestos a apostar por una sociedad en la que prime el  individualismo y no el bien común? ¿De verdad estamos dispuestos a llegar a una sociedad en  la que no haya ningún sustento para quienes menos tienen? ¿O una red que nos proteja  cuando las cosas nos van mal? Si estamos dispuestos a eso, es que ya no hay sociedad que  defender, solo el egoísmo.

En el paraíso de la libertad, quién quiera recibir atención sanitaria básica o una educación  de calidad, que se la pague

Yo no vivo en Madrid, pero créanme que no me siento menos libre. He tenido libertad para  decidir sobre mi vida, sobre mi futuro, sobre mi trabajo y sobre a donde ir o no ir. Pero, ¿saben  para que lo no hubiese tenido libertad? Para estudiar, si no fuese porque en esta sociedad que  hemos creado, hay una cosa que se llama Estado del Bienestar, al que contribuimos con  nuestros impuestos y que ayudan a gente como yo, hijo de trabajadores, a poder ir a la  universidad con una beca. Les debo dar las gracias, a todos y cada uno de los que ayudaron a  cumplir mi pequeño sueño, gracias a su contribución. Ahora me siento responsable de aportar  todo aquello que aprendí para contribuir al enriquecimiento del país.

Me gustaría muy especialmente que la gente más joven leyera este artículo. Todas y todos  aquellos que se han visto deslumbrados por una dirigente, que en su ya más que habitual  irresponsabilidad, les ha dejado salir de fiesta o ir a un bar, mientras las UCIs de los hospitales  madrileños se llenaban día tras día. Me gustaría que reflexionaran sobre cómo se les ha  inculcado un discurso en el que no importaba el número de contagios, ni siquiera el de  fallecidos por COVID, solo ha importado su individualidad.

Yo no vivo en Madrid, pero créanme que no me siento menos libre

Y me gustaría que, por último, reflexionaran sobre otra cosa. Ayuso ha sido de las pocas  dirigentes autonómicas que no ha dado ayudas directas a la hostelería, pero no lo ha hecho  porque no los haya cerrado. No lo ha hecho porque sus continuas bajadas de impuestos a los  más ricos, ha dejado sin recursos suficientes a la Comunidad de Madrid, y pronto veremos  recortes en la sanidad y en la educación.

Pero en el paraíso de la libertad, quién quiera recibir atención sanitaria básica o una educación  de calidad, que se la pague. Un día despertaremos, y la libertad será un egoísmo imparable.

Nacho GARCIA
Primer Secretari de la Joventut Socialista de les Comarques Tarragonines

 


REDACCIÓ1 Desembre, 2020
nachogarcialatorre.jpg

Nunca he sido muy partidario de reconocer las leyes con el nombre de los o las ministros que las promueven, pero vamos a hablar de la LOMLOE, más conocida últimamente como la ley Celaá. Y, sobre todo, vamos a hablar de los malditos bulos, de las fake news que corren y promueven desde la derecha en sus distintas versiones.

La LOMLOE es un triunfo para la escuela pública, lo es porque se termina con la LOMCE, más conocida como la ley Wert, que puso en jaque a nuestro sistema público de educación. La LOMLOE corrige y mejora aquella ley y garantiza la igualdad de oportunidades.

Lo primero que debemos saber es que las leyes educativas son leyes orgánicas, eso significa que para poder aprobarse es necesario una mayoría absoluta del Congreso de los Diputados (eso significa 176 votos). La ley Wert fue aprobada con los votos únicamente del PP, que de 2011 a 2015 gozó de esa mayoría absoluta.

En cambio la LOMLOE ha sido respaldada por 5 partidos y se han abstenido otros 6, es decir, goza de un apoyo mucho más amplio que la imposición que supuso la LOMCE.

Pero vayamos a por las fake news que han hecho correr desde la derecha de este país, siempre empeñada en impedir un pacto educativo amplio, con la única voluntad de imponer sus ideas, incluso cuando estas no las respaldan ni las urnas.

El primer bulo es la desaparición del castellano de las aulas, y no es verdad. No habrá cambios respecto a lo que reconocía ya las demás leyes educativas, se garantiza el castellano y se garantiza la enseñanza de todas las lenguas de nuestro país, el catalán, el gallego o el euskera. Nuestras lenguas son motivo de orgullo, no de división, conocer nuevas lenguas nos hace más ricos intelectualmente.

Por cierto, un apunte, la inmersión lingüística en Cataluña nació de la mano de los y las socialistas, porque el resto de partidos pretendían tener escuelas segregadas en función de la lengua, en definitiva un país dividido según si hablamos en catalán o en castellano (un disparate vamos).

Además la ley Wert ya reconocía las lenguas de las comunidades como vehiculares en sus territorios. Avancemos hacia el siguiente bulo, los centros de educación especial. Es falso que se persiga o se pretenda acabar con la educación especial y con esos centros. La LOMLOE lo que dice es que los centros ordinarios deberán tener la financiación suficiente en diez años para atender a los alumnos con discapacidades.

En definitiva, se está buscando la integración de esos alumnos en el sistema público educativo y evitar así su discriminación. Esto es un avance muy importante en la igualdad de oportunidades, porque va a garantizar que ningún alumno en función de la renta de su familia, quede excluido y no pueda acceder a una educación de calidad. Es la garantía de una educación pública y de calidad para toda la ciudadanía. Y pasemos al último bulo (último no porque no haya más, si no porque no quiero aburrir), hablemos de la escuela concertada. No se pretende ni cerrar, ni acosar a la educación concertada, se pretende garantizar que la escuela pública tenga las plazas suficientes para evitar que familias recurran a una educación privada sufragada con fondos públicos.

Por cierto, unos fondos que han aumentado mucho más durante los años de crisis de lo que lo ha hecho los que van dirigidos a las escuelas públicas. Esta es una medida que va en contra de la segregación por motivos económicos que vivimos en España. Las clases con más recursos se están concentrando en las escuelas concertadas y las clases más humildes en las públicas, un asunto criticado por la ONU.

En definitiva la LOMLOE es una gran ley, en defensa de la educación pública y gratuita de calidad, que no va en contra de nadie, sino a favor de una mejor escuela. Garantizando una financiación suficiente para tener las plazas necesarias y una enseñanza inclusiva en los valores que como democracia consolidada deberíamos tener. Por una educación pública, gratuita y de calidad, SI a la LOMLOE!

Nacho GARCÍA LATORRE
 Primer Secretari de la JSC Comarques Tarragonines


REDACCIÓ6 Novembre, 2020

La Joventut Socialista (JSC) de les comarques tarragonines “insta a tots els partits que estimin Tarragona” a què votin a favor dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE). Així ho va declarar el seu primer secretari, Nacho García, en una reunió dels joves al Vendrell. Des de la JSC s’assegura que són uns “pressupostos socials i de progrés que suposaran un salt qualitatiu pel Camp de Tarragona”.

García ha destacat els 30 milions d’euros en beques que beneficiarà a 12.000 estudiants del Camp de Tarragona, els 11 milions que aniran destinats a la incorporació de joves al mercat laboral i els 61 milions en formació professional i ocupació per a tota Catalunya.

En aquesta línia, el col·lectiu socialista ha reivindicat l’aprovació d’uns PGE on “6 de cada 10 euros van cap a polítiques socials”, uns pressupostos “de progrés que ajudaran a millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de la província”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Maig, 2020
NACHO.jpeg

«Estos dos años se han caracterizado por la represión feroz que ha sufrido el pueblo de Catalunya.» Represión feroz… ¿Quién dice estas cosas? El señor Quim Torra, actual president de la Generalitat con los votos de Junts per Catalunya, ERC y la CUP. Vaya, vivimos en un régimen de «represión feroz» y usted, amable lector, no se había enterado.

Qué cosas, ¿no?  Si escuchara estas fascinantes declaraciones alguien ajeno al discurso independentista que tenemos que soportar todos los días pensaría, ipso facto, que quien hace tan contundentes valoraciones (vivimos en un régimen de terror que aplica una represión feroz) está en la clandestinidad y emite estas sosegadas reflexiones desde las montañas de tora-bora llamando a la desobediencia y a la insurrección. Pues no. Quien dice sentirse oprimido por un sistema que «niega derechos y libertades» es miembro y representante de las instituciones de este sistema y cobra de él (por cierto, bastante más que el presidente del Gobierno de España). Dice que no reconoce la Constitución democrática… a pesar de que el propio autogobierno de Catalunya emana de ella. Afirma no reconocer las decisiones judiciales… pero los denominados por presos polítics cumplen condena en prisiones catalanas gestionadas por la Generalitat.

Hay que desobedecer, sí, pero el mismo es presidente elegido por un Parlament constituido de acuerdo a la convocatoria de unas elecciones en aplicación del artículo 155 de la Constitución. Es presidente de un gobierno que aprueba medidas legislativas, tiene un presupuesto, recauda impuestos e implementa y hace cumplir normas de todo tipo…pero confiesa sentir empatía hacía los grupos radicales que cortan carreteras y los anima a «apretar».

Fascinante, realmente fascinante…

Solo alguien a quien un dogmatismo cerril haya anulado su escaso sentido del ridículo, unido a una inclinación no consciente hacía la paradoja, puede defender una cosa y aplicar exactamente la contraria.

No creo que haya que ahondar demasiado en el Gobierno presidido por Quim Torra. Las mismas encuestas de la Generalitat (en concreto, del centre d’estudis d’opinió) constatan que tenemos el gobierno catalán que más desconfianza genera entre los catalanes (independentistas incluidos) desde que se llevan a cabo estudios sociológicos. Hace unos meses el mismo Torra anunció la convocatoria inminente de nuevas elecciones después de acusar a sus socios de ERC de ser «desleales» (lo que serían las quintas elecciones al Parlament en los últimos 10 años). Ahora parece que ha vuelto a cambiar de opinión.

Los y las socialistas creamos que es el momento de pasar página de una estrategia política que ha llevado a Catalunya al desastre. Nosotros no vamos a mentir a los catalanes y catalanas y a decirles que tenemos un plan secreto de jugades mestre con un calendario cerrado de 18 meses.

Pero, cuidado, estos mismos que ahora se acusan mutuamente de deslealtad –los incondicionales del señor Puigdemont y ERC– el día siguiente de las elecciones, si vuelven a sumar, se pondrán de acuerdo no para implementar ninguna República independiente sino para repartirse el poder en Catalunya, lo que incluye un presupuesto superior a los 41.000 millones de euros y centenares de altos cargos de designación política de la estructura de la Generalitat…y seguir todos los catalanes y catalanas atrapados en la noria del despropósito en la que estamos desde 2012 cuando el señor Mas puso, según dijo el mismo, «rumbo de colisión».

Y ya estamos hartos de colisiones, de confrontaciones y de sus consecuencias catastróficas por todos conocidas. Los y las socialistas creamos que es el momento de pasar página de una estrategia política que ha llevado a Catalunya al desastre. Nosotros no vamos a mentir a los catalanes y catalanas y a decirles que tenemos un plan secreto de jugades mestre con un calendario cerrado de 18 meses. No, no lo tenemos. Lo que si ofrecemos es que después de muchos años la Generalitat vuelva a ser un Gobierno, un buen Gobierno, que ayude a resolver los problemas reales de la gente a pie de calle. Un Gobierno que asuma como propios a los más de 7,5 millones de catalanes y catalanas, y no tan solo a menos de 2 millones. Todos somos el pueblo de Catalunya. La calle no es de ningún grupo ideológico concreto, es el espacio público por excelencia y debe ser de todos y todas, sin exclusiones. No queremos una Catalunya dividida en bloques identitarios que se den la espalda mutuamente, la queremos unida entorno a unos objetivos de excelencia social. Si estás de acuerdo con la necesidad de superar la confrontación y de lograr en Catalunya el cambio que ha cristalizado el gobierno liderado por Pedro Sánchez en el conjunto de España, el PSC es tu opción en las próximas elecciones al Parlament. Si «pasas» de ir a votar o tu voto se pierde en opciones minoritarias el señor Puigdemont y ERC volverán a ponerse de acuerdo para decirnos que vivimos en un régimen de «represión feroz»… claro, claro. Tan «feroz» que quienes dicen estas cosas ocupan los poderes públicos, recaudan impuestos y son los titulares de cuerpos policiales y de los servicios penitenciarios.

Sí, es urgente pasar página…

Nacho GARCÍA
Primer Secretari de la JSC Comarques Tarragonines

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter