Arxius de museïtzació | Diari La República Checa

Hermán Pinedo és el regidor de Patrimoni de Tarragona. És una persona força contestada, ja sigui per l’exregidora Bego Floria o pels dirigents del seu partit. En una entrevista a larepublicacheca.cat assegura que, com a historiador, gestionar el patrimoni d’una ciutat patrimoni de la humanitat és un regal. Reconeix que l’administració no és tan ràpida com li agradaria. És crític amb l’etapa de Bego Floria, persona a qui diu nodrir respecte personal. Està convençut que Pau Ricomà acabarà el mandat i diu que si es modifica el cartipàs municipal, ell vol continuar tutelant el Patrimoni de Tarragona

Fa just un any que forma part del govern liderat per Pau Ricomà, com veu la ciutat i com veu el seu govern?
Veig la ciutat bastant bé, millor que fa un any. És cert que ens hem enfrontat a tres crisis seguides (IQOXE, el temporal Glòria i el coronavirus), però veig un govern fort, que va en el bon camí i que vol seguir fent canvis a la ciutat, que és això que vam venir.

Govern fort… és broma?
En absolut. Jo sempre intento veure les coses des d’un punt de vista molt realista i racional. Hem aprovat uns pressupostos i estem fent la nostra tasca de governança. No és cap secret que som 9 regidors, un terç del consell plenari, però hem aprovat totes o gairebé totes les mocions que s’han portat a debat, mitjançant la fórmula de cercar consensos i negociant. En definitiva, la política es tracta d’això: buscar aliances i negociar. Crec que un govern amb 9 regidors que ha tirat endavant la majoria de les seves propostes, significa que ha tingut èxit en la governació la ciutat.

Quin ha estat el moment més difícil per vostè?
Hi ha hagut uns quants, però el meu primer va ser quan vam rebre l’informe de l’estat de l’amfiteatre. Trobar-te amb un problema d’aquesta magnitud, no s’ho esperava ningú. Després d’aquest moment difícil, ens ha colpejat IQOXE, el coronavirus… Tot això ens ha obligat a adaptar-nos i a treballar per a recuperar la ciutat dels efectes de la crisi. Crec que aquest últim ha estat el moment més difícil per aquest govern. Estem doblant esforços per tirar endavant la recuperació i només el temps dirà si ho hem fet bé o malament.

No serien més forts si la CUP o JxTGN entressin al govern?
No és una cosa que decideixi jo. En el cas del meu partit, En Comú Podem, és una cosa que haurà de decidir l’assemblea. Som conscients que va haver-hi converses amb la CUP per ampliar govern, però s’han quedat allà. És una cosa que no decidiré jo personalment, sinó les assemblees dels partits polítics. Jo ara mateix em sento còmode amb les competències on treballo i qualsevol canvi que pugui haver-hi es decidirà en assemblea. Però, ara per ara, està parada.

Si l’alcalde canviés el cartipàs, seguiria a Patrimoni o hi ha altra regidoria que li agradaria tutelar?
Absolutament no. Jo sóc historiador de formació i és un autèntic somni ser el regidor de Patrimoni d’una ciutat patrimoni de la humanitat. És una oportunitat única i en cap cas l’abandonaria, per molts problemes que hi pugui haver.

Quins problemes hi han?
Els que ja se sabeu. Quan vam arribar es van descobrir monuments patrimonials que ‘queien’. Estem invertint molts recursos per al seu manteniment. Els monuments són part de la nostra identitat i s’han de conservar. La situació no és fàcil, però m’agraden els reptes.

Vostè ha comès alguna ‘cagada’ aquest mandat?
Sí, i tant! (rialles). Per exemple, quan va sortir el tema de l’amfiteatre. En una entrevista em devia expressar malament – o van posar que jo vaig dir -, que volíem enderrocar una graderia de l’amfiteatre. En cap moment ho vaig platejar.  Em devia expressar malament, cosa que pot passar perquè sóc humà i m’equivoco. Sigui com sigui, allò va ser una cagada important. Vaig haver de sortir a rectificar i són errors que fas. Cada dia m’equivoco. Jo crec que el que no s’ha de fer mai en política és xutar la pilota amunt. Si la cagues, ho dius, i no hi ha problema. Cal assumir els errors.

Molta gent el va criticar per permetre un acte multitudinari a l’amfiteatre, abans de l’informe.
El que està clar és que segons l’informe, l’estat crític de l’amfiteatre no és una cosa que venia d’uns mesos. Evidentment, si l’estat de l’amfiteatre el setembre passat era així, també estava igual de malmès el novembre de 2018. Nosaltres quan vam rebre l’informe i va ser analitzat pels tècnics, vam decidir tancar-lo. Ara bé, si haguéssim conegut abans que l’estat era tan perillós, òbviament que no haguéssim autoritzat cap acte d’aquest tipus. Però no ho sabíem. La prova és que fa 10 mesos que l’amfiteatre està tancat, per causes que realment són alienes a la meva persona, però les assumim com a ajuntament. Em consta que s’està treballant per solucionar aquests problemes.

Fins quan estarà tancat?
El temps que sigui necessari i fins que no es pugui reobrir garantint que l’amfiteatre és 100% segur.

Amfiteatre en obres
Com es troben les obres de reforma, ens pot avançar alguna actuació en altre element patrimonial?
Les obres a l’amfiteatre van començar al març però es van aturar a causa del coronavirus. Es van reactivar fa poc i tenen una durada de dos mesos. Quan s’acabin aquestes actuacions iniciarem el projecte de reforç de la graderia excavada a la roca i ens trobem en vies de poder treballa a la porta ‘triumphalis‘, l’accés de l’arena. Quan estiguin acabades es podrà obrir l’amfiteatre. Pel que fa a la resta d’intervencions, estem en contacte amb la Generalitat per poder invertir i conservar el patrimoni i ens trobem realitzant convenis, com els projectes de la muralla. En dos anys podrem veure canvis molt importants en l’àmbit de patrimoni a la ciutat.

Tots els projectes que anuncia, veuran la llum abans de finalitzar el mandat?
Jo tinc les coses molt clares. Hi ha coses que són imputables als polítics i altres que s’han d’atribuir al funcionament de l’Ajuntament. No tenim l’ajuntament més ràpid del món, ni de lluny. Ara està començant a canviar, però quan vam arribar, no ho era. Per exemple, nosaltres vam començar a treballar en l’obra de l’amfiteatre a l’octubre i l’obra va començar el maig per qüestions que no depenen de l’ordre polític. Hi havia diferents àrees a l’Ajuntament que quan arriba qualsevol tràmit, es paralitzava.

Quines són aquestes àrees?
Parlo de contractació o personal. Quan tu ja has fet el teu treball i de sobte arriba a una àrea on es paralitza durant dos mesos, al final jo sentia una sensació d’impotència, perquè l’amfiteatre és una de les peces clau del nostre Patrimoni. Evidentment que volíem tenir-lo adequat des de fa mesos, però els tràmits van com van i, de postres, ens ha vingut la COVID-19. Per tant, ja teniu una altra cagada meva: creure que els temps de l’administració pública són els del món real (rialles).

Com es troba el projecte de les graderies dels Sedassos?
M’agradaria poder donar bones notícies… És el que comentava abans. Vam entrar en un ‘debat’ entre l’empresa encarregada de les obres i l’Ajuntament, on defensaven que l’obra estava acabada i els tècnics de l’Ajuntament deien que no. L’empresa sembla que no va fer les coses de la manera adequada i es va decidir treure-li aquest encàrrec. Ara bé, des que es va fer aquest procés fins que vam aconseguir entrar dins de l’obra, que en aquell moment no era nostra; van passar dos mesos. Ara estem buscant una nova empresa perquè acabi el projecte.

Tropa d’inútils
Quan veurem acabat el projecte?
Realment, la durada de les obres per acabar el projecte és de dues setmanes. Però algú podrà pensar: “A veure, tropa d’inútils, us passeu un any per acabar una obra que ha de durar dues setmanes?”. Sí, tot i que em sap greu. Però penseu que només el tràmit per a poder accedir a les obres es va demorar dos mesos. No són coses polítiques, la voluntat existeix i tant de bo ho poguéssim haver acabat fa mesos. Espero que es pugui obrir com més aviat millor i provarem les graderies, si no funcionen, les retirarem. Si hi ha algun problema que ens fa veure que no tenen lògica (que per a mi no la tenen), a la plaça dels Sedassos, aniran fora.

Quants projectes ha vist que s’ha invertit una ‘morterada’ de diners i es podrien haver invertit en altres elements o àrees, des que és regidor?
Des que estic jo en cap. No obstant, sí que és veritat que el projecte de la plaça dels Sedassos es podria haver fet de manera molt diferent. Sobretot si es volia interpretar bé la graderia del circ, s’hauria d’haver fet millor en altre punt. I no ho dic jo, ho diuen tots els tècnics, experts en Història i Arqueologia, que afirmen que la plaça dels Sedassos no era el lloc per fer aquesta recreació. Em sembla que van ser 240.000 euros i allí han quedat. Si les hem de treure, les traurem. Penso que no es va pensar prou bé les coses quan es podien haver fet molt millor.

Quan vostè veu la seva ‘enemiga intima’, Begoña Floria, donar consells, que li passa pel cap?
A Begoña Floria li tinc molt de respecte…

Sigui honest…
Sé que la Regidoria de Patrimoni és una de les àrees més difícils de gestionar, però el que sí que és cert és que cal voluntat política. Crec que podria haver fet les coses diferent durant el seu mandat. Potser les circumstàncies no ho van permetre, però sincerament crec, havent vist i conegut la regidoria, que les coses realment les podien haver fet millor, partint d’una base que és fonamental: invertir en Patrimoni. Si analitzem els pressupostos anteriors, és fàcil adonar-se que la inversió en Patrimoni que s’ha fet és ridícula. Quan tu ja parteixes d’aquesta base, poc més pots fer. I els pressupostos, precisament, són qüestió de voluntat política. Si tot és com ella (Bego Floria) diu, que el que s’està fent a Patrimoni és perquè ella ho va deixar mig fet, dec ser l’home amb més sort del món, perquè casualment que el pressupost passi de 15.000 euros a 100.000 euros en conservació i que, amb el que ja s’ha invertit i el que està previst invertir, arribem al milió d’euros… Doncs no ho sé, seré jo el més afortunat del món i Begoña una crac. El que importa és com quedi el Patrimoni i que sigui digne.

Vostè se sent capaç de comunicar bé, és a dir, Patrimoni comunica bé amb la ciutadania?
Hi ha dues coses diferents: jo en l’àmbit personal comunico bé perquè sóc actiu a les xarxes socials i en les tecnologies. Crec que jo, en aquest sentit, ho faig bé, perquè de fet hi ha moltes coses que es fan que les publico jo mateix. També destacar la feina del departament de premsa que és genial. Ara bé, com a museu, no hem sabut comunicar gens bé.

Se sent còmode amb la situació comunicativa actual del Museu?
És evident que no. Només cal passejar pel circ o per la Rambla Vella i et trobes cartells absolutament cremats, calcinats o inclús destruïts del Museu d’Història. Això, amb tot el respecte, és una merda. Estem en vies de retirar aquests elements per sempre i cercar alternatives. La capacitat de comunicar del museu en l’àmbit del carrer és molt dolenta i en som conscients, assumeixo la responsabilitat. Ja estava així quan vaig arribar, però també és veritat que en un any de govern has d’assumir responsabilitats. Per tant espero que, com més aviat millor, podem solucionar el problema.

Vostè va a visitar els museus i els monuments per saber les seves mancances i sentir l’opinió dels turistes?
Intento visitar els recintes i museus cada vegada que puc. Però mireu, la prova que fa que conegui perfectament la situació real del Patrimoni és que la museïtzació del Museu de Tarragona és nefasta. Que en el Fòrum de la Colònia no s’hi pot estar, que pagar 3,30 euros per entrar-hi és un autèntic atracament, perquè ara mateix no es pot veure res i no tenim res a oferir. Si tu vens un producte (està bé cobrar per veure els espais i recintes), has d’oferir quelcom bo i en condicions. Hi ha molts monuments que no s’hi pot estar a l’estiu. Pagar el que es paga al Fòrum, per exemple una família de 3 persones, és una bogeria, dit pel regidor de Patrimoni.

S’està intervenint o canviant l’espai?
Estem intentant fer el recinte molt més amable. Intentant que hi hagi ombra, bancs… En definitiva fent un lloc on es pugui anar. D’altra banda, també som conscients que hi ha alguns llocs on l’accessibilitat per persones minusvàlides és molt difícil o no estan adaptades. Se’m trenca el cor quan veig una persona que no pot entrar en algun recinte pel simple fet d’anar en cadira de rodes. Hi ha moltes coses que estan malament, no tot depèn de mi perquè si així fos, hi hauria coses que ja estarien fetes.

Això sona a la història de sempre…
No, us ho estic reconeixent. La museïtzació del Museu de Tarragona és dolenta. Us ho dic claríssim i estem treballant-hi. Si no s’ha fet ja, és perquè no tenim els recursos suficients, pel que fa al personal per fer-ho i els tràmits van massa lents. Som conscients.

Llavors, mereixem el títol de Ciutat Patrimoni de la Humanitat?
Sí i tant que sí. Perquè tenim un llegat patrimonial impressionant. Som la capital de la Hispània Romana durant molts anys, vam ser ciutat imperial… Per tant ens correspon. No obstant això, no s’han fet gens bé les coses fins ara i, per la part que em correspon, ara sí que ens creiem aquest Patrimoni i ara sí que invertim.

Liderar el partit

Per què volia liderar Podem a Catalunya i per què es va retirar?
Mireu, les coses a Podem Catalunya no s’han fet gens bé. Quan tu veus a les mateixes persones assegudes tres i quatre vegades, les disputes de sempre en l’àmbit de partit, et fan veure que cal un canvi real i radical. També entenc que les circumstàncies actuals, amb cinc candidatures i un perill real de repetir errors i tornar a les dinàmiques destructives; el que cal ara és més unitat. Jo entenc que la meva candidatura dividia el vot i entenc que el millor era retirar-se perquè els que estem en la mateixa línia política puguin anar a una.

Quin és el seu model per liderar el partit?
Doncs en primer lloc, una nova organització interna, és a dir, no podem tenir un partit per alimentar famílies polítiques. Hem de tenir un partit que estigui al carrer amb la gent, per poder governar i canviar les coses. Podem Catalunya, fins al moment, no ha estat aquest partit, desgraciadament. En segon lloc,  cal descentralitzar el partit a Barcelona. A la resta de territoris ens tenen oblidats. Això no pot ser. Calen recursos. De fet a mi em van fer fora per fer una assemblea. Això no va del Joc de Trons, va de política i de defensar els drets de les persones.

Creu que la gent del seu partit li té ‘tírria’?
Insisteixo que no s’han fet les coses bé. Quan tu ets l’abanderat del canvi polític, has de ser molt escrupolós amb tot allò que fas. Coses que es permeten al PSOE o al PP, a Podem no se li permet, i entenc que l’opinió pública ha estat extremadament rigorosa amb nosaltres. Ho entenc. Però si t’alces com el líder dels que lluiten contra la corrupció i defenses la radicalitat democràtica, has d’exercir-los tu mateix, i aquí és on hem fallat.

Ricomà acabarà mandat

El seu govern acabarà el mandat?
Aquest govern acabarà el mandat al 150%. I ho podeu guardar a l’hemeroteca i si no us convidaré a alguna cosa el 2023. Segur. Som un govern molt preparat, molt capacitat i amb moltes ganes.

Fa un any de l’assemblea de la Casa del Mar, que va acabar amb 12 anys de govern socialista. Canviaria alguna cosa?
En absolut. Vam fer el correcte, no tenia cap sentit fer dues assemblees per separat, una d’En Comú i l’altra de Podem. Vam fer-la conjuntament, com el fet d’haver-nos presentat conjuntament a les eleccions. No em penedeixo de res. Es va votar per majoria absoluta donar suport a Pau Ricomà i s’està demostrant que es va fer el correcte.

Tot en ordre…
En aquella assemblea hi va haver gent que es va queixar que hi havia ‘infiltrats’ que van votar sense ser del partit.
En aquella assemblea va haver-hi un control del cens. Tota persona que va entrar i va votar és perquè era d’En Comú o Podem. Companys de partit s’encarregaven del cens i va estar tot controlat. No va votar ningú que no estigués inscrit.

Com li agradaria ser recordat com a regidor de Patrimoni?
Jo vull que, quan s’acabi el meu mandat, poder anar al Museu d’Història i als recintes i poder sentir orgull de què estic veient. Viatjo quan puc i  em fixo sempre en els museus d’altres ciutats. Vull marxar com algú que realment va deixar Tarragona a l’alçada d’una Ciutat Patrimoni de la Humanitat.

Tindran, a l’estiu, aigua pels treballadors dels museus?
Espero que sí, però com he dit abans, una decisió com aquesta es torna un tràmit burocràtic terrible. Tindran, espero que l’abans possible.

ENTREVISTA