REDACCIÓ6 Juny, 2019
La responsabilitat que recau a l’esquena d’En Comú Podem –hem de reconèixer-ho– és brutal. Els resultats electorals del passat 26 de maig confereixen a la formació morada el poder de desequilibrar la balança i de decidir qui serà el president del govern municipal els pròxims quatre anys. La pressió que està patint la líder d’ECP en els darrers dies és importantíssima.
Carla Aguilar, de manera assembleària o no, té la responsabilitat de decidir els destins de Tarragona. Haurà de dir si dona suport a un alcalde republicà (Pau Ricomà) o a un de socialista (Josep Fèlix Ballesteros). Però aquesta decisió no és senzilla. Haurà de valorar els pros i els contres i ser honesta amb allò que En Comú Podem suggeria a la ciutadania: la Tarragona del canvi. No valen excuses barates per anar contra la voluntat popular.
No serveixen els arguments que Tarragona no és independentista per evitar facilitar la investidura de Ricomà. La ciutadania demanava un canvi. No sé si de persones, de polítiques o de paradigmes. Però el clam pel canvi era sonor. En el cas que els comuns apostin per Ballesteros com a cap de govern municipal, hauran d’explicar algunes coses als ciutadans i quedaran retratats per la seva manca de paraula.
Ells van insistir en el canvi. També hauran de ser (cor)responsables d’haver permès que, per primera vegada en la història de Tarragona, un alcalde s’assegui a la banqueta dels acusats (a causa del cas Inipro).
Carla Aguilar i Hermán Pinedo tenen el poder a les seves mans. Hauran de ser conseqüents amb allò que ens van vendre durant la precampanya i la campanya electoral. Si no ho fan, quedaran retratats i es posarà en dubte la seva paraula per sempre.
En la política s’ha de tenir paraula i ser conseqüent amb allò que es proclama quan s’aspira a tenir poder i després d’aconseguir-lo. En cas contrari, millor engegar-ho tot a rodar. No demano que els comuns facin una cosa o la contrària, només dic que s’ajustin a les seves promeses, perquè són massa joves per començar mentint i enganyant els que els van fer confiança.
Ja veurem de quina pasta estan fets i si són persones de fiar.
Ricard CHECA
Periodista
Els resultats electorals del passat diumenge han deixat un panorama polític força convuls. La incertesa és la gran protagonista. Els caps de llista més votats han començat ja els contactes informals per intentar sondejar el terreny i voluntats de la resta de les forces polítiques. La regidora novell Carla Aguilar, la portaveu d’En Comú Podem, té la clau de la governabilitat. Ballesteros o Ricomà. Un d’ells es convertirà en el pròxim alcalde amb les conseqüències que això comporta. Més enllà de la governació, el fenomen independentista pot ser el cavall de batalla de la política tarragonina.
Els presos polítics tindran més suport institucional si finalment governa ERC. Algun llaç groc i alguna pancarta podria ser penjada al Palau de la Font, la qual cosa, Ballesteros i PP han pogut evitar en el passat mandat.
El excelente resultado cosechado por Pau Ricomà (ERC) en las elecciones municipales de este pasado domingo ponen al líder republicano ante una tesitura nada sencilla de resolver y que puede alcanzar tintes de drama shakesperiano.
L’alcaldable de Junts per Reus i candidat a la reelecció, Carles Pellicer, està disposat a reeditar el pacte amb ERC i Ara Reus. En una compareixença de premsa aquest dilluns, l’actual alcalde ha subratllat que els reusencs han avalat a les urnes la gestió del govern, que en conjunt ha sumat prop de 6.000 vots i ha arribat als 15 regidors -majoria absoluta-. Per aquest motiu, Pellicer ha avançat que obrirà converses amb Noemí Llauradó i amb Daniel Rubio per constituir “un govern revalidat, sòlid i estable de 15 regidors”. A més, el cap de llista de Junts per Reus ha estès la mà al PSC d’Andreu Martín per segellar “un acord de 21 per al segle XXI que garanteixi amplis consensos al plenari”.
