Arxius de mort | Diari La República Checa

REDACCIÓ5 Agost, 2020
jordi_escoda.jpg

Jordi Escoda Solé

Ha mort el conegut comunicador resusenc Jordi Escoda Solé als 52 anys. El fundador de ‘Baix Camp Ràdio’ ha mort la matinada de dimarts.

Entre els anys 2000 i 2013 va exercir les funcions el cap de programes de l’emissora ‘Punt 6 Ràdio’ de Reus, predecessora de LANOVA Ràdio, on va conduir tota mena d’espais.

El polifacètic locutor era conegut per les seves tertúlies. La redacció de larepublicacheca.cat s’hi afegeix al dol de la família i amics davant la pèrdua del company Jordi Escoda.

 


REDACCIÓ4 Juliol, 2020
platja-delicies.jpg

Un home de 78 anys ha mort ofegat a la platja de les Delícies de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), on onejava la bandera verda. Cap a tres quarts de set el socorrista ha rescatat un home que surava a l’aigua i ha iniciat les tasques de reanimació.

Una unitat de suport vital bàsic del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) s’ha adreçat a l’indret i també ha fet tasques de reanimació cardiopulmonar a la víctima. S’hi ha afegit una unitat de suport vital avançat, però no s’ha pogut fer res per salvar-li la vida. Els Mossos d’Esquadra, que hi han enviat tres patrulles, s’han fet càrrec de les primeres diligències. També hi ha intervingut una patrulla de la Policia Local.

Aquesta mort s’afegeix a la d’un home, d’aproximadament 70 anys, que ha tingut lloc aquest matí a Palafrugell i a la del nen de sis anys que estava ingressat a l’Hospital Trueta de Girona des que es va ofegar dilluns passat a Roses.

En total són cinc les persones ofegades des de l’inici de l’estiu a les platges catalanes.

 


REDACCIÓ1 Juny, 2020
coronavirus_mort.jpeg

La conselleria de Salut de la Generalitat ha actualitzat les darreres dades de la Covid-19 de Catalunya. En el cas de la regió sanitària del Camp de Tarragona, la xifra de defuncions puja a 383 amb una de nova en les darreres 24 hores i la dels contagis a 2.059 amb quatre casos nous. Pel que fa a les altes, el Camp de Tarragona ha registrat tres nous curats que situen el nombre total d’altes en 986.

A la regió sanitària Terres de l’Ebre, les xifres són idèntiques a les d’ahir, amb 43 morts, 325 casos i 127 altes hospitalàries, sense cap variació en les darreres 24 hores.

En l’àmbit global de Catalunya, les funeràries han declarat un total de 12.280 persones mortes fins ara, amb 11 defuncions noves. D’aquestes, 6.706 han mort a un centre hospitalari o sociosanitari, 3.965 a una residència i 777 al domicili. Els casos restants són casos no classificables per manca d’informació.

Pel que fa als positius, el Departament de Salut informa que fins ara a Catalunya hi ha hagut un total de 66.904 casos positius acumulats de coronavirus SARS-CoV-2 a Catalunya. Des de l’inici de l’epidèmia fins ara, un total de 4.064 persones han estat ingressades de gravetat i actualment són 163. Respecte a les altes, s’han comptabilitzat fins avui un total de 38.112 altes hospitalàries de persones diagnosticades amb la Covid-19.

A més, 2.093 professionals de residències estan aïllats per sospita o confirmació. Pel que fa a les residències de gent gran, un total de 13.938 persones han estat confirmades com a positius de coronavirus.


REDACCIÓ1 Abril, 2020
mariaCheca-1280x853.jpg

Maria Checa és psicòloga clínica i una experta en trauma i dol. En aquesta entrevista, intentem donar respostes a molts dels dubtes que molts lectors ens han fet arribar. Maria Checa entén que la millor solució per ‘curar’ una pèrdua tan dolorosa i angoixosa durant el període de l’estat d’alarma pel coronavirus, és assimilar-ho i pensar que res depèn de nosaltres. Cal controlar la muntanya d’emocions i evitar assumir culpabilitats.

Quins traumes pot representar per a una persona no poder acomiadar-me del seu ser estimat?
Perdre a algú, és una experiència que necessita ser compartida, acompanyada, sostinguda per abraçades, mirades compassives, paraules d’afecte, respectuosos silencis… Tot això fa que no ens sentim sols davant el dolor. Actes a l’entorn dela pèrdua tan importants per al dolor com disposar del suport social en els moments tan difícils o poder desenvolupar amb normalitat els rituals propis de la nostra comunitat (vetlles, cerimònies religioses o rituals familiars …) són molt importants per al procés de dol i no es converteixi en un dol complicat.

Quan ens enfrontem a una pèrdua, s’inicia en nosaltres un procés natural que normalment contempla diverses fases, cada fase té una funció adaptativa, i ens permet realitzar el procés de manera sanadora. En algunes ocasions es produeix un enquistament d’alguna de les fases.

Durant la quarantena a causa de la pandèmia per Covid-19 no hi ha lloc per al dol: no hi ha un context en el qual es pugui socialitzar, compartir el dolor o sentir-se protegit pel teu entorn.

Les famílies no acompanyen els malalts ni organitzen els vetllatoris de les víctimes: Si la persona ha mort per coronavirus, els familiars no poden veure’l i si mor d’una altra malaltia, només poden estar dues persones i 15 persones en la cerimònia de comiat, però allunyades unes de les altres i sense contacte físic. Tampoc poden estar amb la resta de persones amb les quals comparteixen el dolor de la pèrdua.
Aquesta excepcional situació que estem vivint ha limitat en gran manera o impossibilitat temporalment els rituals de tancament, que són expressions que validen el dolor i el sentiment de pèrdua de la persona que ha patit una pèrdua i que són totalment necessaris per a assimilar la mort d’un ésser estimat.
És per això que l’Estat d’Alarma decretat i les exigències sanitàries actuals, sense vetlles ni funerals, dificulten l’elaboració d’un dol normalitzat. L’absència d’un comiat presencial, o almenys compartida, perjudica el procés. En els casos més greus pot impedir seguir avançant en el procés i el dol no quedarà conclòs.

Un duel bloquejat, incomplet, que no s’acaba de tancar sol generar símptomes posteriors d’índole depressiva, somatitzacions, pèrdua d’energia, de ganes de viure, de gana, apatia, desmotivació, del plaer per les coses o trastorns de la son i sensació de buit. Es poden generar sentiments de culpa per no haver estat al seu costat, no haver-li protegit prou o, fins i tot, haver-li contagiat”,”Per això és molt important entendre que això és una pandèmia i que està fora de tot el nostre control”.

Com s’arregla aquest cop emocional?
El camí del dol no és un camí fàcil ni ràpid. S’ha de portar la càrrega emocional a sobre, caminant la gran majoria de les vegades amb passos insegurs havent de retrocedir per anar avançant, sentint por, i amb sentiments contradictoris concs durant aquest procés és completament normal sentir confusió, pena, tristesa, ràbia, por o culpa. Aquestes reaccions són completament naturals, però poden ser especialment freqüents i intenses en les condicions en les quals estan passant les morts durant aquesta pandèmia.

L’acceptació de la pèrdua és molt més complexa perquè no veiem la persona. Cal normalitzar la muntanya russa d’emocions i pensaments i tranquil·litzar la persona que pateix, sobretot en aquestes situacions d’aïllament.
És important treure les emocions, poder parlar i expressar-se; no proposar evitar els records ni les llàgrimes, perquè si no el dol el pot bloquejar. Els professionals de la Psicologia Clínica sovint constaten com l’entorn tolera cada vegada menys l’expressió del dol i la tristesa que això suposa generen rebuig, i al cap de pocs mesos s’espera que la pèrdua estigui superada i que el dolgut faci una vida com la d’abans.

El primer és donar suport a la persona que ha perdut un familiar o ser estimat, però regulant bé fins on hem d’entrar els professionals, els familiars i coneguts. Cal respectar els desitjos i deixar-los espai i, per exemple, permetre’ls no donar explicacions o contestar trucades.

S’informa de la situació de descontrol emocional que experimentarà i es plantegen les diferències amb el procés i el temps d’evolució de cada cas per normalitzar i desangoixar. Posteriorment conviden a escoltar a les persones i es plantegen estratègies personalitzades en funció de detall de cas on sempre l’objectiu és fer algun tipus de ritu de comiat a casa que faciliti adonar-se que la persona no està (en contacte amb la seva realitat) o està a punt d’anar-se’n: des d’encendre una espelma amb una foto o escriure una carta o àudio de comiat, estratègies com pensar que la persona que acabem de perdre “el que voldria és que nosaltres seguíssim cap endavant”. Estratègies totes amb l’interès de permetre expressar la tristesa i el dolor que s’està vivint

S’aprofitem els medis de comunicacions actuals, per prendre consciència que encara que estiguem separats, poder compartir aquest dolor amb familiars i amics, per exemple, mitjançant videotrucades, per sentir-nos a prop entre ells.

S´ha d’evitar la no acceptació i la negació, ja que amb l’actual situació d’aïllament poden portar a un dol patològic: evitar pensar en el que ha passat (la persona sent tant dolor que no vol pensar-hi) tot i que sembla bastant natural, no és sempre bo. Evitar els sentiments dolorosos, com a estratègia és poc recomanable, perquè s’afegeix al dolor que comporten i que s’està vivint l’esforç de voler ignorar-los i dissimular.

Quines conseqüències psicològiques pot tenir aquest fet en una persona?
A la sobrecàrrega emocional normal davant la pèrdua d’un familiar o ser estimat, cal afegir:
• l’esforç personal d’autoregulació per poder estar pendent de la família, la casa … al no poderestar sols o aïllar-nos i haver de dissimular o continuar amb la situació de confinament obligatòria
• la solitud i l’aïllament i no poder rebre suport dels altres, en el cas de persones que no estan confinats amb la família i que no podem omplir el gran sentiment de vuit amb relacions actuals
• la gravetat de la situació, la por, la culpa (del contagi, de no haver-hi fet prou, …)
Aquestes situacions poden produir en un primer moment, respostes d’estrès agut, que afecten diversos nivells i es caracteritzen per:
a) Nivell fisiològic: nàusees, fatiga, calfreds, marejos, mal de cap, taquicàrdia…
b) Nivell emocional: ansietat, por, irritabilitat, xoc emocional…
c) Nivell cognitiu: hipervigilància, pensaments intrusius, confusió…
d) Nivell comportamental: incapacitat per descansar, per menjar o ingesta compulsiva, mutisme o parla accelerada, crits…
Aquestes respostes són normals a l’inici, però si es mantenen amb el temps, es poden convertir en respostes d’estrès posttraumàtic.

Com s’esvaeix l’estat d’angoixa provocat pel fet de no acomiadar-se?
• Contacte amb la persona que ho necessita per transmetre-li suport i companya en la distància (telèfon, videoconferència, whatsapp, correu electrònic)
• Respectar els seus silencis. Es necessita temps i espai per assimilar la situació.
• Donar-li la importància que requereix, les pèrdues són doloroses, no minimitzar el dolor de l’altre
• Mantenir un contacte periòdic i respectuós. Es necessita temps durant el procés de dol
• No n’hi ha paraules màgiques. Parlar amb honestedat, encara a la distància transmetre que estem a prop i que això acabarà i ho superarem

Quin impacte psicològic tindrà el fet d’anar a posteriori a recollir les cendres del difunt?
Aquí torno a plantejar suggerir estratègies concretes de rituals individuals (els col·lectius s’han d’ajornar de moment) de comiat en funció de cada cas i la relació amb la persona. És diferent en funció de les circumstàncies de la mort, la previsibilitat d’aquesta, la relació prèvia, la idea de funeral que un tenia…
D’entrada es pot proposar una forma normalitzadora que s’hagut d’ajornar i enrederir el ritual per un motiu que un no controla i que per tant no és culpable, si això es parla i s’integra com una situació derivada de l’actual confinament com a mesura sanitària no té perquè implicar reactivació de la situació traumàtica, ja que aquesta estarà molt propera.

Segurament ajudarà a donar-li entitat de ritual i simbolisme, proposar que escolli amb qui anar, com vestir-se, on portar-les després. Si necessiten fer una reunió o cerimònia amb elles amb familiars i amics i preparar-la detalladament, triant alguns objectes personals, alguna roba, o cosa significativa, amb una carta, una nota. Perquè ja no els podem dir les coses que volíem haver-los explicat però simbòlicament amb la seva presencia ara si les diran.

Si l’opció és fer una reunió familiar es proposa que cada persona de la família de forma voluntària ha de fer actes senzills d’agraïment o reconeixement, per poder plorar d’aquesta manera també. És molt important no deixar els nens a banda. Sempre s’adonen de tot, senten i pateixen igual que els adults i tenen el mateix dret a participar amb la resta de la família, però amb la situació de confinament això encara és molt més evident.

Si, com està passant amb el confinament a què ens enfrontem en l’actualitat, tampoc és possible per ara fer un comiat o ritual simbòlic que ens permeti avançar d’una manera sana i adaptatiu (i no amb enquistament patològic) en les diferents fases del dol, l’estat d’alarma es fa no poder agrupar-nos socialment, continuem amb les alternatives: escriure la carta o podrem plasmar totes aquelles coses meravelloses del nostre ésser estimat, coses que mai oblidarem i que ens encarregarem de recordar sempre, però que al mateix temps, ens permetrem plasmar el comiat, dir “adéu”, cosa que no vol dir oblidar, sinó permetre’ns avançar tot i el dolor. Perquè la carta resulti terapèutica és important que sigui llegida (en grup o de forma individual), de manera que podrem fer-ho utilitzant canals online a aquests dies, o altres vies de comunicació (telèfon, etc.)

Pot perdurar per sempre les seqüeles d’una pèrdua en aquestes circumstàncies?
El dol saludable es produeix quan som capaços de recordar a aquesta persona d’una altra manera i això dependrà de:
1. la capacitat d’establir contacte amb els mateixos sentiments, emocions, pensaments i records sorgits davant la mort de l’ésser estimat.
2. de la unió amb el mort i de la intensitat amb la qual es visqui la seva mort
3. les circumstàncies en què ha arribat la mort: L’afrontament d’una perduda és més difícil quan és sobtada, inesperada i ha generat un gran impacte, o si ha passat en circumstàncies ambigües o desconegudes i es transforma en alguna cosa incomprensible, per exemple, el desconeixement de les condicions en què s’ha atès al familiar a l’hospital, les circumstàncies en què han mort els avis en residències o la manca d’informació sobre el trasllat dels cossos sumen dramatisme a la situació i poden provocar dificultats en la resolució del dol.

Quins consells es dóna per poder afrontar aquest moment tan difícil?
Els rituals de comiat són actes simbòlics que ens ajuden a expressar els nostres sentiments davant d’una pèrdua, a ordenar el nostre estat emocional, a establir un ordre simbòlic per als esdeveniments vitals i ens permeten la construcció social de significats compartits. Ens ajuden en la presa de consciència del procés de dol.

Alguns d’aquests rituals poden ser més o menys llargs en el temps (escriure una carta, un diari…) La qüestió és que aquest tipus d’accions, amb de tenir una càrrega simbòlica i emocional que permetin connectar amb el dolor i ajudin amb el procés de dol, ja que ajuden a anar integrant el que ha succeït i com ho està vivint.

Tenint en compte la situació actual d’aïllament, se solen presentar alguns suggeriments perquè la persona triï quin s’ajusta millor a les seves necessitats?
-L ‘objectiu principal és transmetre la importància d’expressar, amb paraules o de manera simbòlica, el que va sentint. Sabem que si ho escriu, ho expressa i podrà ajudar-ho a prendre consciència de la realitat, de la seva pèrdua i del procés d’afrontament. Pot ser amb un dibuix, una poesia, un escrit que t’agradi, una lectura, o comentant-li els teus sentiments i explicant-li perquè t’has hagut d’acomiadar d’ell d’aquesta manera. Sempre que possible es convida a triar una cançó que te’l recordi, mirar fotos o material gràfic, durant un temps potser això no serà possible i se li comenta a la persona que això és normal i que és un procés amb formes i temps diferents per a cada persona.

També es pot animar a preparar un racó a l’habitació amb alguna foto, una espelma, o amb una capsa amb coses de la persona, o penjar alguna cosa feta artesanalment per a ella. És habitual que a l’inici no vingui de gust compartir socialment, s’ha de respectar si es prefereix alguna cosa més íntima o només amb els més propers. Tot i així animarem al fet que comenti el seu desig amb les persones del seu entorn i al fet que es deixi cuidar i permetí que les persones que l’estimin estiguin per ell.
Es convida a la persona a què pensi en més endavant i que si ho necessita, podrà celebrar la cerimònia, ritual o alguna altra alternativa que hi ha hagut d’ajornar un temps. S’insisteix que la situació actual és excepcional, però acabarà.

Com ens podem preparar per rebre la notícia d’una pèrdua sense poder acomiadar-nos? Hi ha alguna manera de preparar-se per a aquest dol?
Tot el comentat fins ara és aplicable, més suggeriments:
– Es pot destinar un racó d’1 habitació, que resulti més tranquil·la o íntima, com racó del record. Guarnir aquest racó com més t’agradi: flors, espelmes, música, butaca còmoda, etc. Quan vulguis pots anar al racó a estar a silenci, resar / pregar, expressar-li el que sents, parlar-dient-li com et sents ara que no hi és, com creus que serà la teva vida a partir d’ara, recordar moments que vau compartir junts, coses que t’agradaven d’ells… Molt important explicar-li perquè han hagut d’acomiadar-lo d’aquesta manera, explicar-li com t’hagués agradat haver fet el funeral i l’enterrament, etc.

Un consell per ultrapassar (psicològicament) el confinament?
En situacions tan complexes, hem de fer un esforç per veure l’altre costat de les coses, és a dir, orientar els nostres esquemes mentals cap al positiu. Pensar que estem confinats però que serà només durant un temps i que, encara que avui no puguem abraçar-nos, saber que podrem fer-ho aviat.

Les crisis són una oportunitat per obrir els ulls al veritable valor de les coses. Després d’aquesta pandèmia ens adonarem que necessitem cuidar els éssers estimats més enllà de la vida i recuperarem el sentit dels rituals.
Ajudaria a fomentar expressions, ritus o cerimònies de dol col·lectiu, ja que hem de sortir de la individualitat (jo) o el col·lectiu (nosaltres).
Una idea a porta a la pràctica a Tarragona també, que s’ha començat a fer ja en algunes ciutats (Madrid) és la idea d’aconseguir també una resposta social unida tal com la societat s’ha unit en un aplaudiment col·lectiu de suport als sanitaris, seria positiu unir-nos de tant en tant, en un minut de silenci col·lectiu en memòria dels morts i en suport als seus familiars.

 


REDACCIÓ6 Gener, 2020
camp_clar-1280x960.jpg

La víctima vivia al carrer Riu de Llobregat

Els Mossos d’Esquadra investiguen la mort d’un home de cinquanta anys, resident al carrer Riu Llobregat de Camp Clar.

La defunció, que ha tingut lloc aquest diumenge a la tarda, podria ser provocada per les diferents cremades motivades per un incendi al domicili de la víctima mortal. Els motius reals se sabran després de conèixer els resultats de l’autòpsia.

Els serveis d’emergència van ser alertats aquest diumenge cap a les cinc de la tarda. Segons sembla, el difunt tenia problemes relacionats amb l’alcohol i també de salut com podria ser l’epilèpsia. La policia catalana espera l’autòpsia per continuar amb la investigació.

 


REDACCIÓ5 Gener, 2020
foto_3591935.jpg

La tanca trencada després de la topada

Un home de 74 anys és la primera víctima mortal en les carreteres catalanes. El conductor, veí de Sant Cugat del Vallés, ha mort aquest diumenge al matí a l’AP-7 a l’altura del Vendrell, després que el seu cotxe hagi sortit de la via.

Els Mossos d’Esquadra han rebut l’avís a dos quarts i mig de deu del matí.

Un altra persona, la passatgera davantera, ha resultat ferida lleu i ha estat traslladada a l’hospital del Vendrell. La policia catalana està investigant les causes que han provocat la sortida de via del turisme.

Arran de la incidència, s’han activat quatre patrulles dels Mossos d’Esquadra, tres dotacions dels Bombers de la Generalitat i dues ambulàncies del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

 


REDACCIÓ24 Octubre, 2019
riuada-e1572000509923.jpg

El cadàver d’un home de 74 anys trobat a la desembocadura del riu Francolí, al Port de Tarragona, és el d’un dels cinc desapareguts per les inundacions causades entre dimarts i dimecres passats a conseqüència de la ‘aigua freda’ que va assolar la zona.

El cos de l’home va ser trobat al sud del moll Castella sobre les 18:45 hores per una embarcació de Salvament Marítim que s’havia mobilitzat per recuperar una boia a la zona.

La Guàrdia Civil s’ha fet càrrec de la investigació per determinar la identitat de la víctima, previsiblement un dels desapareguts dimecres a l’àrea del riu Francolí a causa del temporal de pluges caigudes la nit de dimarts, que va causar la mort d’una persona en Arenys de Munt.

La recerca dels desapareguts es va centrar aquest dijous al barranc de Sant Joan, on es tracta de localitzar a dues persones de 72 i 73 anys d’edat – un veí de Prades i un altre de l’Espluga de Francolí – que circulaven en un turisme que va ser trobat ahir al matí bolcat al riu, sense ningú a dins, i a un camioner belga, el vehicle també va ser localitzat en aquesta zona.

Així mateix, els equips de rescat han pentinat l’àrea de Vilaverd (Tarragona), on busquen a una dona de 69 anys i el seu fill, de 42, la casa mòbil va ser arrasada pel temporal.

Protecció Civil manté activat el pla Inuncat específic per inundacions, assenyala en el seu tuit.

 


REDACCIÓ22 Octubre, 2019
mossos.jpg

La Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra intenten esbrinar les causes de la mort d’una dona trobada sense vida al seu domicili a Tarragona. La policia va ser alertada, cap als volts de la una de la matinada, de la mort d’una sexagenària al seu pis ubicat al Carrer Felip de Pedrell de Tarragona.

El cos ha estat trobat amb signes de violència. La policia catalana manté custodiada una familiar (podria ser la filla) de la dona com a presumpta autora del crim. En aquests moments, s’espera que l’autoritat judicial decideixi quin procediment adoptar amb la detinguda, atenent que podria patir problemes psíquics.

Se sospita tractar-se d’un cas de violència domèstica. Cal recordar que fins al lloc s’hi ha desplaçat diverses dotacions policials i del servei d’emergències. El cas està sota secret d’actuacions.

 


REDACCIÓ10 Setembre, 2019
pau-ricomà-e1568143235828.jpg

El republicà Pau Ricomà està vivint un dels moments més difícils en l’àmbit personal. Acaba de perdre una de les persones més importants de la seva vida: la seva mare.

Ha mort la mare de l’alcalde Pau Ricomà

L’alcalde de Tarragona ha informat, a través de les xarxes socials, de la mort de la seva progenitora, Assumpció Vallhonorat, als 86 anys.

El batlle tarragoní ha escrit un emotiu missatge, el qual ha estat il·lustrat amb un conjunt de fotos amb els seus éssers estimats. “Adéu mama, te n’has anat com sempre hem viscut: tots fent pinya al teu costat”.

Des que Pau Ricomà ha fet pública la fatídica notícia, els missatges de suport i condolences no han parat. Autoritats i personalitats del món de la política, cultura, economia, periodisme i societat han volgut compartir aquest moment de pèrdua i dolor amb el cap del govern tarragoní. Pau Ricomà va perdre el seu pare fa sis anys.

Totes les persones que treballen al diari digital La República Checa presenten les més sinceres condolences a l’alcalde Pau Ricomà i comparteixen el seu dolor en un moment de pèrdua tan difícil com aquest.


REDACCIÓ20 Agost, 2019
accident_gavarres.jpg

El conductor del vehicle en què el febrer del 2018 van morir dues joves a la rotonda de les Gavarres, a Tarragona, s’enfronta a quatre anys de presó. El cas es jutjarà properament en un jutjat penal de Tarragona. 

Segons la fiscalia, el jove no havia obtingut mai el permís de conduir i circulava per la T-11 de forma “manifestament temerària” amb excés de velocitat i sota la influència de begudes alcohòliques. El jove és reincident perquè anteriorment un jutjat de Lleida ja l’havia condemnat per conduir begut i sense carnet.

En l’accident van morir dues joves lleidatanes de 19 i 27 anys, mentre que el conductor va resultar ferit. Tots tres tornaven de celebrar l’aniversari de la noia de més edat a Salou. El Ministeri Públic sol·licita una indemnització per als familiars de les dues víctimes de més de 350.000 euros.

Cap a tres quarts de nou del matí del 3 de febrer del 2018, el vehicle accidentat, un Volkswagen Golf, circulava per l’autovia T-11 en sentit Tarragona en un tram de tres carrils, recte i amb bona visibilitat.

El conductor, Adrián C.R., de 22 anys i nacionalitat romanesa, circulava segons la fiscalia “desatenent les normes més bàsiques reguladores de la seguretat viària, en tenir disminuïdes les facultats necessàries per a una conducció normal en haver ingerit prèviament begudes alcohòliques, en circular a una velocitat superior a la permesa al tram de via i en circular conduint un vehicle a motor sense haver obtingut mai el carnet ni a l’estat espanyol ni al seu país d’origen”.

Tot i els diversos senyals verticals i horitzontals, i les bandes rugoses alertant de la proximitat de la rotonda i de la necessitat de reduir la velocitat, l’acusat no va reaccionar. Segons el relat del ministeri fiscal, en el moment d’incorporar-se a la rotonda de les Gavarres el turisme circulava pel segon dels tres carrils a una velocitat de 117 quilòmetres per hora (amb una variació possible de més o menys 9 km/h) quan el límit de velocitat en aquell tram era de 40 km/h, havent circulat en moments previs a una velocitat de 200 km/h i en sentit contrari a la circulació.

El noi va perdre el control del vehicle, va travessar els tres carrils interiors de la rotonda, va xocar contra la tanca de protecció de formigó, va trencar el mur, va saltar un talús positiu de tres metres d’alçada i va caure finalment per un talús negatiu des d’una alçada de nou metres. Durant la trajectòria de caiguda el vehicle va fer una volta de campana i va caure finalment al voral de l’autovia A-7 en sentit València, que transita per un nivell inferior.

El turisme va quedar bolcat i els tres ocupants van quedar atrapats. La palanca de velocitats estava engranada a la cinquena marxa i el velocímetre es va bloquejar a 145 quilòmetres per hora. Elisenda C.L., una veïna d’Alcoletge de 27 anys, viatjava com a passatgera davantera i Tamara H.G., una veïna de Lleida de 19 anys, com a passatgera posterior dreta. Totes dues duien correctament cordat el cinturó de seguretat, però van morir gairebé a l’acte com a conseqüència de les ferides.

Per la seva banda, l’acusat va ser traslladat a l’hospital Joan XXIII de Tarragona i els Mossos no van poder practicar la prova d’alcoholèmia al lloc de l’accident. Cap a les onze del matí van fer-li una primera analítica amb finalitats terapèutiques; cap a dos quarts de tres de la tarda es va fer un crivellat de drogues en orina i cap a les cinc es va fer la determinació d’etanol en plasma. Es va obtenir un resultat de 38 mg/dl d’etanol en plasma, amb la qual cosa es va calcular que la concentració d’alcohol en sang en el moment de l’accident havia oscil·lat entre els 1,318 i els 1,862 grams per litre.

Aquesta taxa, segons la fiscalia, va implicar una afectació de la capacitat per a la conducció de vehicles a motor de l’acusat amb símptomes com eufòria i irritabilitat, atenció disminuïda, afectació psicomotora amb aparició d’atàxia, disminució dels reflexos, sobrevaloració de les aptituds, visió deficient estereoscòpica, hiperexcitabilitat i manca d’autocrítica respecte del modus de conducció.

Conductor reincident 
L’acusat havia estat condemnat per sentència ferma del 23 de març de 2015 pel jutjat penal 1 de Lleida per conduir sense haver obtingut mai el permís de conduir i per conduir sota els efectes de l’alcohol. La pena imposada van ser 80 dies de treballs comunitaris i 1 any i un dia de privació del dret a conduir vehicles.

El 9 de març de 2016 es va disposar l’incompliment de les penes de treball en benefici de la comunitat imposades a l’acusat i es va deduir testimoni per un delicte de trencament de condemna. El noi va ser condemnat per aquest motiu a la pena de dotze mesos de multa per sentència ferma de 29 de gener de 2018 -cinc dies abans de l’accident- pel jutjat penal 3 de Lleida.

Segons la fiscalia, els fets constitueixen un delicte contra la seguretat viària per conduir un vehicle a motor amb temeritat manifesta en concurs amb un delicte contra la seguretat viària per conduir sota els efectes de l’alcohol; un delicte contra la seguretat viària per conduir un vehicle a motor sense haver obtingut un permís o llicència de conducció; i dos homicidis per imprudència.

El ministeri públic hi aprecia l’agreujant de reincidència i sol·licita una pena de quatre anys de presó i sis anys de privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors. A més, vol que el conductor assumeixi les costes processals, incloses les de les acusacions particulars.

Pel que fa a la responsabilitat civil, l’acusat o la companyia d’assegurances hauran de pagar 165.000 euros i 185.000 euros, respectivament, als familiars de cada víctima mortal. A més, també hauran de compensar al Ministeri de Foment amb 5.000 euros pels danys ocasionats a la infraestructura de la via i en l’import que es consideri en sentència pel vehicle accidentat, que es va declarar en situació de sinistre total. El turisme era propietat de la mare de la noia de 27 anys i, segons detalla la fiscalia, l’acusat el conduïa “sense autorització ni consentiment de la titular”.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter