Carles Castillo va ser el protagonista de l’actualitat política en anunciar que deixaria enrere 27 anys de militància socialista. Les discrepàncies amb el partit liderat per Miquel Iceta i els canvis a la federació a Tarragona li han empunyat a la porta de sortida. Deixarà la vida parlamentària per dedicar-se a l’advocacia. No obstant, confessa que podria muntar un partit municipalista que es podria dir ‘Juliol del 78’. Després de criticar de forma àcida l’exalcalde Ballesteros aCarlesra reconeix que, si surt absolt del Cas Inipro, es convertiria en el millor alcaldable del PSC/Tarragona. En aquesta entrevista, Castillo explica com serà la seva nova etapa vital i política. Està dolgut que Assumpta Escarp no li hagi trucat i també té una espineta clavada amb Rosa Maria Ibarra. El tarragoní, que quan no és rebel és Kalimero, confessa que vol ser alcalde de Tarragona, però sobretot vol ser feliç. Castillo ha plorat molt aquests dies…

Com estan els ànims?
Va a estones. Avui una mica millor perquè la tensió s’ha rebaixat.

Què farà de la seva vida?
Viure, gaudir més de la família, organitzar-me perquè hauré de reunir-me amb els socis del meu despatx per poder incorporar-me com més aviat millor.

Però vostè es considera més advocat o més polític?
Bastant més polític.

Ha plorat aquests dies?
Sí, molt. Sobretot a causa d’alguna trucada que no me l’esperava i pels missatges d’afecte que he rebut.
Esperava alguna trucada que finalment no s’ha produït?
Sí, però encara confio que aquesta trucada es produeixi.

De qui estem parlant?
De l’Assumpta Escarp amb qui tinc una relació especialment afectuosa i de respecte. (S’emociona) Sé que ella em trucarà.

Li han trucat des del PSC Tarragona?
Estic molt dolgut perquè no he rebut cap trucada. I em sap molt greu perquè malgrat les diferències i de rebel·lia sempre he treballat de manera molt lleial.

Ha demostrat que és honest al decidir deixar l’escó i no anar Grup Mixt. Per què ho fa?
Perquè després de 27 anys en un partit que estimo i defensant que l’escó pertany al PSC, seria incoherència molt incòmoda no fer-ho. La meva dignitat i la meva estima al PSC val més que tot això.

Deixa amics al PSC?
Els que estimo marxen amb mi, no els deixo.

No estic desesperat
Vostè en les darreres declaracions públiques semblava que es venia al millor postor… Està de rebaixes?
No, ni de bon tros. Crec que no em vaig saber explicar. I odio la imatge que vaig transmetre. El problema és que no m’agrada mentir i això sembla molt revolucionari en política.

Està desesperat per trobar un lloc en la política?
No. Tot el contrari. Estic desesperat per trobat temps i gaudir-lo amb la meva família i reorganitzar la meva vida.

Quin partit s’ha posat en contacte amb vostè?
Un col·lectiu indeterminat format per sectors socials de la ciutat. Permeti que per respecte no concreti res més, almenys per ara.

Estic pendent d’una reunió amb els Comuns
Fins ara amb quins partits s’ha reunit?
Amb Esquerra i estic pendent de mantenir una trobada amb un altre d’esquerres.

Quin?
Només en queda un, si tenim en compte que la CUP de ben segur que no em trucarà.

Estem parlant dels Comuns?
Sí.

No sóc independentista
Amb ERC se sent còmode?
Clar que hi ha aspectes que em grinyolen com és el cas de la independència i la guerra que mantenen amb Junts Per Catalunya… Jo no sóc independentista i no ho seré.

Doncs, què vol fer a Esquerra?
No ho sé.

No se n’adona que abans d’entrar ja està posant ‘condicions’ o entrebancs?
Aclarim-ho: no vull entrar enlloc ni poso condicions. No descarto deixar la política.

Esperi… aleshores per què parla d’un projecte municipalista?
Si veig un projecte que m’atrau, és engrescador i representa una part de la societat, ho podríem parlar.

Si veig…? Però no va parlar de crear un partit? En què quedem?
Sí, sí que podem parlar de la possibilitat de muntar un partit municipalista. No he parlat de cavalcar sobre un partit ja existent… Però tampoc vull un projecte individualista.

Com es diria aquest partit?
Juliol del 78, és una possibilitat.

Per què aquesta designació?
Perquè és socialdemòcrata, té relació amb els ideals del socialisme a Catalunya…

Honestament crec que té alguna possibilitat com a alcaldable a Tarragona?
Segurament poques, però potser convertir-se en un projecte interessant i engrescador i pot significar un daltabaix a la ciutat de Tarragona que tradicionalment és molt conservador. Aquest projecte pot ser un esperó pels sectors que volen introduir canvis.

El seu somni és ser alcalde de Tarragona, oi?
Sí.

Ballesteros el millor candidat
Amb quins alcaldables li agradaria disputar unes eleccions?
Del PSC, ara mateix amb la situació existent, el millor candidat és, digui el que es digui, Josep Fèlix Ballesteros. Jo em podria entendre, sense cap problema, amb el Pep Fèlix.

Escolti, no hi ha qui l’entengui. Als dilluns diu una cosa i al dimecres la contrària. Fa poc va posar a parir l’exalcalde de Tarragona a causa del cas Inipro. Ara diu que és el millor alcaldable socialista. En què quedem?

Vaig dir que després de ser 12 anys alcalde de Tarragona, no entenc que passi a ser regidor a l’oposició. Si Ballesteros surt ‘net’ del judici del cas Inipro – ell té tots els números per ser absolt – sortirà reforçat i es converteix en el millor alcaldable del PSC a Tarragona.

I en relació amb els altres partits?
A nivell d’ERC, Pau Ricomà és un contrincant digne; Ciutadans: Rubén Viñuales que és una persona que estimo molt; Per part d’En Comú Podem, el candidat que triïn ja em va bé; del PP m’agradaria molt i seria fascinant enfrontar-me a les urnes amb Alejandro Fernández. Pel que fa a JxCAT, Dídac Nadal és una persona interessant i vàlida.

Acaba de celebrar el seu 45è aniversari. Que n’ha après? Com engega aquesta nova etapa?
He après que no puc pretendre que m’estimin sí o sí. T’has d’estimar a tu mateix i fer el que tu creus abans de cercar el reconeixement. Massa sovint he buscat que m’estimessin i em reconeguessin dins el PSC i potser aquest ha estat un dels errors. Em sorprenia molt i no sabia pair que em ‘fotessin tanta canya’. Em vaig sentir molt maltractat.

No m’han regalat mai res
Maltractat o castigat?
Alguns ciutadans segurament no ho entendran, ja que vaig ser diputat del PSC. Però volia que no s’oblidessin que no m’han regalat res. Jo vaig guanyar unes primàries. Crec que no se m’ha respectat. Se m’ha anat castigant a poc a poc, com la tècnica de la gota malaia. I això era molt incòmode.

Quina relació manté vostè amb la seva companya, la vallenca Rosa Ma. Ibarra?
Des de fa força temps res més enllà que saludar-nos.

I això?
Considero que ella no va tenir la generositat quan va perdre les primàries. No va tenir sensibilitat.

És rancuniós vostè?
Potser sí. A bones sóc un gatet, en les dolentes puc arribar a ser molt ‘cabró’.

Vostè va anar a visitar l’expresidenta Carme Forcadell i Oriol Junqueras a la presó. Ho tornaria a fer?
Sí, clar que sí. No em penedeixo d’haver anat a visitar els polítics presos. No suposa cap adhesió política. És un suport humà. Res més.

M’agrada el contacte amb la gent
Creu que va ser un bon diputat?
Vaig fer un bon treball. Mireu l’historial del meu Facebook. Feia moltíssims quilòmetres. Pregunti als sindicats dels Mossos d’Esquadra, de Bombers, de Protecció Civil… Crec que vaig fer bona feina.

I que diria a aquells que insisteixen a vendre la imatge que vostè és un dropo?
Són rumors que es fan corre de manera interessada i per fer mal. He de dir que el treball de despatx no m’agrada. Seure’m en una cadira, concentrar-me i treballar davant d’un ordinador em costa. M’agrada el contacte amb la gent, però això no vol dir que no treballo. Recordi que sóc expert en Dret Urbanístic, en Riscos Laborals…

Diu que tot ho publicava a les xarxes socials. No ha exagerat en la sobre exposició?
Potser sí. La meva filosofia era aconseguir la que la ciutadania veies la feina que jo feia, justament perquè alguns insistien a negar el treball que jo feia.

Amb quina edat espera ser l’alcalde de Tarragona?
No tinc cap pressa. I no em sentiré frustrat si no ho aconsegueixo. La meva ambició prioritària ara mateix és ser feliç.

A les xarxes va passar de ser ‘locaragirat‘ a ser el Carles de Tarragona…
(Riu) Sóc el Carles. Una persona rebel. Però no sóc un rebel sense causa.

Com a republicà com veu el què passant amb la família reial espanyola?
Fatal. És un error estratègic i una estupidesa el fet de pretendre salvar la monarquia amagant els problemes sota la catifa. Em sap molt greu que el PSOE no accepti una comissió d’investigació del rei emèrit.