24. Abril 2024

Arxius de migrants | Diari La República Checa

REDACCIÓ3 Febrer, 2023
guardia-civil-droga-1280x720.jpg

La Guàrdia Civil ha detingut 19 persones d’una xarxa dedicada a afavorir la immigració irregular mitjançat rutes ràpides en pasteres taxi des del nord d’Àfrica i fins a la costa d’Almeria. Cobraven fins a 5.000 euros a cada migrant pel trasllat. A cada embarcació podien viatjar entre 10 i 15 persones per trajecte.

Els investigats aprofitaven els viatges per enviar objectes robats a Espanya, com telèfons mòbils; i traficar amb drogues, com cocaïna, metamfetamina i amfetamina; fins a Algèria. Les detencions s’han fet a diverses localitats d’Almeria i Tarragona. S’han intervingut 17 embarcacions, dos vehicles, més de 48.000 euros en metàl·lic, 90.000 pastilles d’èxtasis, més de 600 grams de cocaïna i telèfons mòbils.

S’han intervingut 17 embarcacions, dos vehicles, més de 48.000 euros en metàl·lic, 90.000 pastilles d’èxtasis, més de 600 grams de cocaïna i telèfons mòbils

En moltes ocasions sincronitzaven diverses sortides simultànies d’embarcacions ràpides amb la finalitat de desbordar el treball de la Guàrdia Civil i dificultar la seva intercepció.

Els agents van detectar la xarxa a través d’internet, on van descobrir una sèrie de publicacions i ofertes relacionades amb viatges organitzats en pastera en els que oferien a migrants en situació de vulnerabilitat la seva entrada ràpida a Espanya per punts fronterers no habilitats del litoral d’Almeria.

Els detinguts en aquesta operació havien establer el seu port base a Almeria, on guardaven les embarcacions i des d’on iniciaven els viatges per recollir els migrants en la costa d’Algèria i portar-los a l’estat espanyol. Un cop finalitzava aquest trasllat, guardaven les embarcacions fins que havien de fer nous viatges. A vegades però feien nous viatges d’anada i tornada en un mateix dia.

La Guàrdia Civil ha destacat que el fet d’utilitzar els viatges també per enviar objectes robats a l’estat i drogues, que són més escasses a Argèlia i, per tant, hi podien treure més rèdit és un nou modus operandi.

El cos policial ha dit també que els viatges posaven en risc greu la vida dels migrants ja que es feien servir sovint embarcacions en mal estat i no aptes per a travessies marítimes en alta mar. De fet, els agents han comptat diversos naufragis. Un d’aquests va tenir lloc l’octubre passat i va acabar amb la mort de dos migrants que van aparèixer al Cabo de Gata.

16 dels detinguts a presó
Del total d’arrestats, 16 han ingressat a presó. A tots se’ls imputen delictes contra els drets dels ciutadans estrangers, contra la salut pública, contra el patrimoni i pertinença a grup criminal. A més, un d’ells està acusat de dos homicidis imprudents.

En total s’han fet set registres domiciliaris i dues inspeccions en finques agrícoles del camp de Níjar.

Tant els detinguts com els objectes interceptats van passar a disposició judicial.

PUBLICITAT










REDACCIÓ20 Maig, 2021
ricard_checa_opinio.jpg

El que està passant a Ceuta ens preocupa o ens hauria de preocupar a tots. I quan dic a tots em refereixo al més ampli sentit de la paraula. Evitaré cercar culpables i responsables en aquesta ‘guerra’ política i diplomàtica. Posaré l’accent en la crisi humanitària que hi ha darrere de tot aquest embrolli. No cal massa astut ni un crac en anàlisi política per adonar-se que la política internacional de Pedro Sánchez – sobretot amb el Marroc – pateix d’una estratègia clara, sobretot quan estem parlant de relacions entre dos països d’interès aliats i de bon veïnatge.

La malaptesa i l’arrogància del govern espanyol ens ha conduït a uns quants errors diplomàtics. I no només amb el Marroc. Fins al dia d’avui, el president dels Estats Units, Joe Biden, encara no ha trucat a Pedro Sánchez, Pot ser es tracta d’un fet aïllat (i pot tenir les seves justificacions), però no deixa de ser simptomàtic. Dit això, m’agradaria centrar-me en el desastre de Ceuta. Desconec si la gota que ha fet vessar el got és l’acollida (al·legadament per raons d’índole humanitària) del líder del Front Polisario, Ibrahim Ghali. En el meu parer, España es va equivocar i va actuar amb arrogància. No podem oblidar que Ghali té causes judicials pendents (entre elles de lesa humanitat)… França es va negar acollir el polèmic líder del Front Polisari. Per alguna raó serà…

No podem ignorar que l”estrès‘ en les relacions entre Espanya i el Marroc s’accentua a mesura que passen els mesos. De fet, la trobada entre Sánchez i el monarca alauita encara està pendent, tot i que la Moncloa ha trobat en la pandèmia del coronavirus l’excusa perfecta.

França es va negar acollir el polèmic líder del Front Polisari. Per alguna raó serà

Les imatges que hem pogut veure en els darrers dies de l’arribada massiva de migrants a Ceuta són d’un crueltat indescriptible. Tots dos països estan jugant amb el dolor de la gent (la més vulnerable i necessitada) per mesurar forces.

Puc arribar a entendre que el Marroc estigui enfadat amb l’acollida de Brahim Ghali, però discordo de la presumpta deixadesa de funcions de la policia marroquina en les fronteres. Estem parlant de persones, d’éssers humans i no d’animals. Cada una de les persones que intenta arribar (de forma desesperada) a territori espanyol (arriscant la seva pròpia vida) representa una història, un drama… A mi personalment em fa molt de mal veure com els indescriptibles representants de Vox parlen d’invasió i demanen que s’apliqui la força. A aquests senyors, execrables, els aconsellaria a fer política de la bona, allunyada de l’odi, del populisme i de l’enfrontament.

La política espanyola està fallant i això afecta també a Vox que, malauradament, no deixa de formar part ja d’aquesta casta política. És molt fàcil atacar, criticar, amenaçar i fer-se el valent quan s’està agafat a la mamella de l’estat i que (treballis o no) cobris a final de mes. A aquests polítics (de la discòrdia) els hi demano empatia, solucions, responsabilitat… Si no sóc capaços haurien de plegar pel bé de tots.

El drama humà no entén ni de banderes ni de llengües. Estic convençut que ningú planteja abandonar el seu país, deixar enrere la seva família i posar en risc la seva pròpia vida si no confia que el seu somni (d’un futur millor) està a la cantonada. En aquesta ‘guerra’ diplomàtica és imprescindible sentit comú i no pensar en qui guanya o qui perd.

La pobresa no entén de política ni de banderes. El pitjor enemic dels Drets Humans són els polítics de pacotilla.

Cada país ha de fer el que li pertoca, assumint les seves responsabilitats, però per damunt de tot evitar jugar amb el drama dels éssers humans que acaben sent sempre els damnificats. La pobresa no entén de política ni de banderes. El pitjor enemic dels Drets Humans són els polítics de pacotilla.

Ara és el moment de demostrar altura de mires, d’actuar amb responsabilitat i pensar en aquells que són capaços de morir perquè confien que el futur els reserva una (altra) oportunitat. Ha arribat l’hora d’apartar els orgulls i seure a dialogar i pensar en aquells que estan patint, recordant que no són pura mercaderia política. Ens mereixem aquests polítics? Cadascú que respongui en silenci per no tenir conseqüències.

Ricard CHECA
Periodista


REDACCIÓ7 Juliol, 2020

Els jutjats de Barcelona investiguen dues xarxes criminals per suposadament traficar amb menors d’edat perquè cometin delictes. Segons dades del Servei d’Estrangeria de la Fiscalia Provincial de Barcelona, un d’aquests grups criminals es dedicava a captar menors per obligar-los a cometre furts i l’altre, per vendre droga en petites quantitats.

Es tracta d’una modalitat del delicte de tràfic d’éssers humans, penat amb entre cinc i vuit anys de presó, que es va afegir al Codi penal el 2015. Es tracta de captar persones al seu país d’origen i traslladar-les a Espanya utilitzant la violència, la intimidació, l’engany, la seva vulnerabilitat o abusant de la situació de superioritat per explotar-les.

En els darrers anys, s’han investigat molts més casos de tràfic de persones amb fins d’explotació laboral o sexual —són els més habituals—, però darrerament també s’està posant més els ulls en el tràfic d’éssers humans per cometre activitats delictives o bé per obligar-los a dedicar-se a la mendicitat. En els últims dos anys, s’ha dictat una sentència condemnatòria per traficar amb persones i obligar-les a demanar caritat al carrer i ara s’està acabant d’investigar-ne un altre cas. En totes dues causes, les víctimes són persones de nacionalitat romanesa.

Pel que fa al tràfic amb fins d’explotació sexual, se n’investiguen 30 casos als jutjats de Barcelona, mentre que per a fins d’explotació laboral només s’instrueix una causa. La fiscal especialista en estrangeria Pilar Izaguirre remarca que és “molt difícil” demostrar que darrere l’explotació laboral hi ha un delicte de tràfic d’éssers humans.

Per això, reclama un pla nacional per lluitar-hi en contra que integri mesures de persecució i investigació d’aquests delictes i de reparació de les víctimes, tal com existeix amb el tràfic de persones amb fins d’explotació sexual.