El veïnat de Campclar està ‘fins als nassos’ del “soroll” que ocasiona la nova mesquita de la plaça Riu d’Onyar. Els veïns del Bloc 4 i dels xalets del carrer Riu Sénia han expressat la seva disconformitat a l’Ajuntament per haver autoritzat l’activitat de culte religiós en aquest equipament, anteriorment dedicat a ús social. Alguns opinen que el local no està adequat per acollir actes religiosos, i que les pregàries molesten pel soroll que generen.
Les queixes també es donen per la venda ambulant de productes a les portes de l’edifici. Fa uns mesos, el local acollia el Centre Cultural Islàmic, el qual tenia competències per organitzar xerrades divulgatives, tallers i altres activitats relacionades amb l’Islam. Tanmateix, l’Ajuntament va aprovar en el passat consell plenari el Pla Especial que es requereix per convertir el centre en un espai de culte religiós.
Els portaveus del veïnat alerten que estan sorgint els primers conflictes entre diferents entitats religioses per fer-se notar al barri. El Consistori, per la seva banda, ja hauria notificat els veïns sobre l’aprovació del Pla Especial que converteix el Centre Cultural Islàmic en una mesquita de ple dret. No obstant, fonts municipals afirmen que es treballarà per reduir les molèsties que puguin patir els ciutadans de la zona.
Un pas menys perquè el Centre Cultural Islàmic La Pau, al barri de Campclar de Tarragona, esdevingui també un centre de culte i pugui ser una mesquita per a la comunitat musulmana. Des de la mateixa associació s’ha pres la decisió de sol·licitar a les administracions que l’edifici de la plaça d’Odonyar, pugui acollir també funcions de culte.
Segons ha pogut saber larepúblicacheca.cat, aquest procés es troba en marxa i ara s’ha d’aprovar un pla especial de caràcter urbanístic perquè aquest edifici sigui catalogat com a mesquita. Aquest divendres la Junta de Govern Local està previst que aprovi aquest pla de manera inicial i s’obrirà un procés d’informació pública -que està previst que duri un mes- on es poden presentar al·legacions i diferents informes.
Un cop estigui superada aquesta fase, serà el plenari de Tarragona qui decideixi l’aprovació provisional, que hauria de ser refrendada per la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona, termini que s’allargaria uns tres mesos més i que fa preveure que la nova mesquita del barri de Ponent estigui operativa aquest 2022.
D’altra banda, una vegada superada aquests tràmits polítics i administratius serà la mateixa entitat qui haurà d’aportar una comunicació prèvia per a legalitzar l’activitat de centre de culte. L’activitat de l’associació es dedica a acollir activitats de caràcter cultural, com cursos de llengua àrab, xerrades de cultura, presentacions relacionades amb la seva religió, entre altres.
Malgrat no estar permès trobades amb més de 6 persones (10 en la nit de Cap d’Any), en una mesquita de Tarragona, ubicada al carrer del Mas dels Canonges del polígon Entrevies,
es va celebrar un enterrament amb l’assistència de més de 300 persones a l’interior i més de 150 a l’exterior.
L’Ajuntament de Tarragona hauria permès la celebració del funeral però amb un màxim de 50 persones.
Els Mossos d’Esquadra, tal com informa el DT, van haver d’intervenir perquè no s’estava complint les normes imposades per les autoritats sanitàries a causa de la pandèmia del coronavirus. Els assistents no respectaven les mesures de distància social, alguns no portaven mascareta i se sobrepassava l’aforament permès. El local tampoc tenia la ventilació adequada.
Els organitzadors, que asseguren haver pres les mesures anticovid, podran ser sancionats. Els Mossos d’Esquadra van aixecar l’acta corresponent.
Llum verda per a la implantació d’una mesquita a l’edifici Sant Andreu de Sant Pere i Sant Pau. Perquè sigui una realitat només queda l’aprovació definitiva per part del plenari que tindrà lloc el proper 29 de setembre.
D’acord amb el regidor de Territori, Xavier Puig, “la llibertat religiosa és un dret fonamental. Tarragona és una ciutat plural on hem de conviure persones de totes les confessions i creences”, ha dit, recordant que els tècnics municipals han estudiat i resolt totes les al·legacions presentades, després que s’hagués demanat als promotors “justificar millor la proposta”. Tot i així, el governant tarragoní recomana “responsabilitat”.
Cal recordar que la Comunitat Islàmica Assalam va presentar un nou Pla Especial després que el gener de 2019 se li denegués perquè incomplia la normativa urbanística vigent, a la vista dels informes emesos pels diferents serveis municipals. Els motius? El local no disposava d’un accés independent des de la via pública, és a dir, que s’hi hauria d’accedir a partir d’uns espais que són comunitaris del conjunt residencial i no serien privats i exclusius del centre religiós.
Aquest nou centre de culte estarà ubicat a un local de planta baixa ubicat al carrer l’Edifici Sant Andreu, de Sant Pere i Sant Pau, que forma part dels habitatges de la Cooperativa Tarraco i tindrà aforament per a 71 persones.
Article 18 de la Declaració dels Drets Humans “Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l’ensenyament, la predicació, el culte i
Arga Sentís
l’acompliment de ritus.”
El ple extraordinari de dilluns de l’Ajuntament de Tarragona ha aprovat finalment, amb un únic vot en contra (el meu) la denegació del Pla Especial per a la implantació d’un centre de culte al barri de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona.
La denegació diuen que està motivada per l’incompliment de la normativa urbanística vigent. Quina és aquesta normativa? Doncs una modificació del POUM aprovada definitivament el 2016 que se suposava que havia de servir “per regular les zones on es permet implantar els centres de culte”.Des de l’entrada en vigor de la Llei 16/2009 de Centres de Culte aquestes modificacions tindrien sentit per donar compliment a l’article 4 de la llei, que estableix que els planejaments urbanístics han de preveure sòls amb la qualificació d’equipament comunitari on s’admetin els usos de caràcter religiós de nova implantació, atès que l’objectiu de la llei és garantir l’exercici de la llibertat religiosa, i en cap cas limitar-lo. Perquè, encara que alguns no ho vulguin veure, vivim en una societat cap cop més plural, en la nostra ciutat convivim ateus, agnòstics i practicants de diferents religions, i la llibertat religiosa i de culte és un dret fonamental, sembla mentida que ho hagi de recordar una atea.
En el seu moment (2013), s’hi van presentar dues al·legacions a aquella modificació puntual del POUM de Tarragona. Una del PP, que demanava “prohibir la implantació de més mesquites a la ciutat de Tarragona”, i la que vaig presentar jo, que alertava que la modificació permetria una interpretació discrecional que a la pràctica podria implicar criteris discriminatoris en funció de la religió i donar una aparença de decisió tècnica a la voluntat política d’enviar determinades confessions als polígons industrials. Totes dues van ser desestimades, però vés per on, encara que la del PP no fos acceptada formalment,el curs de les coses ens fa recordar les instruccions que acompanyaven el Decret de Nova Planta, allò d’actuar de manera “que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado”.L’efecte és evitar-se problemes i tenir l’excusa per justificar tècnicament una decisió política motivada per la por a la reacció dels veïns.
Que els veïns tinguin recances a la instal·lació d’un centre de culte per diferents motius entra dins del que és humanament previsible, perquè aprendre a conviure amb la diversitat (també la religiosa) forma part d’un procés que alguns ajuntaments han gestionat d’una manera valenta i enriquidora. Que l’Ajuntament de Tarragona, en comptes d’afrontar el problema des de la previsió i la mediació per garantir els drets de tots,busqui excuses per no fer-hoés una irresponsabilitat. Quan l’administració no garanteix l’exercici dels drets provoca indefensió d’una part dels ciutadans i obre la porta a l’arbitrarietat i l’exclusió. No és així com es fa una ciutat oberta, no és així com es genera cohesió social. Sembla mentida que no siguin capaços de veure una cosa tan òbvia.Sembla mentida que una atea hagi de recordar als que s’apunten a totes les processons que la llibertat de culte és un dret de tots i que tots som ciutadans de Tarragona.
Arga SENTIS Portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA
Un centenar de persones s’han concentrat al barri de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona aquest diumenge al migdia per rebutjar l’obertura d’una mesquita en aquesta zona. A escassos metres, separats per un ampli dispositiu dels Mossos d’Esquadra, s’han aplegat gairebé un centenar més de joves antifeixistes, els quals han denunciat el caire racista de la concentració veïnal, promoguda per Democràcia Nacional. Malgrat el caràcter contrari de les protestes, no hi ha hagut aldarulls ni moments de tensió remarcables i les concentracions s’han dissolt sense incidents. De fet, els agents han bloquejat el centre del barri tarragoní, impedint l’encontre. Veïns contraris a la mesquita no descarten més accions.
L’obertura d’una mesquita per part de la Comunitat Islàmica Assalam en un local privat, situat al barri de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, ha despertat l’oposició de molts veïns de la zona. Així, un centenar de persones s’han aplegat a la plaça de Cuba i amb crits com “aquest és el nostre barri i s’ha de defensar” han mostrat el seu rebuig al centre de culte.
Segons la veïna Carme Masip els habitatges perden valor econòmic quan s’instal·len mesquites i persones d’origen àrab. “Allà on viuen o hi ha mesquites abaixen moltíssim els preus dels habitatges i, llavors, ens veiem molt perjudicats”, ha assegurat. Tot i això, per Masip no és una qüestió de racisme i afirma que “no respecten l’espai públic quan celebren les seves festes”. “Si pot conviure amb ells però, la mesquita ja són paraules majors”, ha subratllat.
De fet, l’anècdota de la protesta l’ha protagonitzat precisament aquesta veïna que ha estat increpada per la resta de manifestants quan ha demanat als organitzadors que s’adrecessin en català en el pronunciament dels discursos.
Noves mobilitzacions
“Estem totalment en contra la invasió que estem patint per part dels musulmans, és una religió totalment incompatible amb occident i sabem que hi ha certa radicalització a dins de les mesquites”, ha asseverat el coordinador nacional de les joventuts de Democràcia Nacional, Juan de Haro. Segons l’organitzador, “s’ha d’erradicar qualsevol mesquita aquí i en el nostre territori igual que en el seu no veurem que hi hagi 300.000 esglésies”, ha insistit.
Per la seva part, el responsable del partit d’extrema dreta a Tarragona i veí de Sant Pere i Sant Pau, Javier García, considera que l’única força que tenen els veïns és la pressió social. Així, volen evitar que l’Ajuntament tramiti i permeti l’obertura del centre religiós. Per tot plegat, es plantegen noves protestes.
‘Tarragona antifeixista’ i ‘contra el feixisme acció directa. Ni un pas enrere’, els clams dels joves antifeixistes
El fort cordó policial dels Mossos d’Esquadra ha impedit que els antifeixistes avancessin cap a la concentració de signe contrari i, que per tant, ambdós grups no es trobessin cara a cara. Davant d’això, els manifestants han cridat consignes com ‘Tarragona antifeixista’, ‘contra el feixisme acció directa’, ‘Ni un pas enrere’ o ‘nativa o estrangera, la mateixa classe obrera’.
D’aquesta manera, el col·lectiu ha denunciat el to racista de l’altra protesta. Tot i això, no han volgut fer declaracions als mitjans. Un cop finalitzada la mobilització, desenes de Mossos d’Esquadra els han escortat durant la seva marxa cap als afores del veïnat.
“No hi ha un déu veritable sinó solament Déu (Al·là) i Mahoma és el seu missatger”. Aquestes són les creences fonamentals de l’Islam, la religió que experimenta el creixement més ràpid, tant a Estats Units com a Europa. A aquesta realitat se li uneix el fet que, des de finals del segle XX, també han augmentat exponencialment les mesquites que són usades amb finalitats polítiques.
A causa de la seva importància per als seguidors de l’islam, denominats musulmans (de l’àrab muslim “que se sotmet a Al·là”), les mesquites són un lloc favorable per promoure l’activisme polític, utilitzant els líders religiosos (1) els sermons que antecedeixen al rés Yumu’ah (oració dels divendres) bé per fer una crida a la calma quan esclaten conflictes o bé, els més radicals, utilitzant aquest moment i aquest lloc de culte religiós per defensar els seus postulats.
Molt s’està emfatitzant aquests dies en la radicalitat d’algunes mesquites de Catalunya, i entre les assenyalades es troba la de Torredembarra. En aquest municipi, no obstant això, hi ha dues mesquites que serveixen com a lloc de culte per als seguidors (homes i dones) de la fe islàmica.
Una, més petita i utilitzada exclusivament com oratori i la segona, més gran i situada fora del nucli urbà, que disposa d’altres serveis per a la comunitat musulmana, com un centre d’estudis de l’Alcorà (“la preexistent i perfecta paraula d’Al·là”) i de l’ensenyament de l’idioma àrab, convertint-se així en el que la cultura àrab diuen madrasa. És en aquesta mesquita o madrasa on el “salafisme sunnita”, moviment que reivindica la tornada als orígens de l’islam i que interpreta la llei islàmica en la seva forma més ortodoxa o tradicional, on se centren les recerques dels Mossos de Esquadra des de fa anys, amb les mesquites de Reus, Vilanova i la Geltrú i Salt. No obstant això, el salafisme, encara que en expansió, encara segueix sent minoritari i no sempre ha d’associar-se amb amenaces violentes.
En aquesta línia de recerca, el CNI va informar en 2011 que tercers països (Kuwait, Emirats, Oman, Aràbia Saudita i Catar) finançaven l’islamisme a Espanya, una cosa que en principi no té perquè ser negativa. No obstant això, no existeix suficient control d’aquests fluxos financers i les donacions i ajudes que es fan des d’aquests països a la comunitat islàmica d’Espanya no es fiscalitzen. Anys enrere, el govern espanyol va intentar implantar un “sistema de canalització de fons per al suport als projectes de les comunitats islàmiques d’Espanya”, pel qual els rics països petroliers podrien pagar projectes de les comunitats musulmanes sempre que es canalitzessin a través de la Comissió Islàmica d’Espanya (CIE) i estiguessin aprovats per aquesta. La realitat és que això mai s’ha aconseguit, no hi ha aprovació ni es coneixen les dades d’aquest finançament. Així ho ha confirmat Mohamed el Ghaidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT) en ser consultat per aquest diari. És més, si els ingressos a les comunitats religioses o als individus que han sol·licitat finançament no es realitzen de forma oficial, a través dels bancs, la informació serà completament opaca, doncs ningú sabrà ni controlarà quant es rep ni amb quines finalitats es destina els diners.
Per entendre el finançament extern, potser hàgim de fer un parèntesi i explicar que un dels principals pilars de l’Islam (el tercer de cinc, pels sunís (2); un dels deu principis, pels chiís) declara que els musulmans han de donar aproximadament una quarantena part (1/40) dels seus béns com a solidaritat o per generar flux econòmic, ocupació, etc. Com les mesquites i les madrasas són el centre d’aquestes comunitats, allí és on els fidels donen o, si ho necessiten, reben el que ells diuen zakat (“allò que purifica”). Alguna cosa així com l’antic “delme”, que tant podia ser civil impositiu com a religiós voluntari en la nostra societat cristiana.
Seguint amb el finançament d’algunes de les monarquies del Golf Pèrsic, si bé el país més generós sembla que és Aràbia Saudita, a Torredembarra i Reus és Kuwait qui, a través de la “Societat pel Renéixer de l’Herència Islàmica”, va pagar la construcció de les seves madrasas. Aquestes mesquites van ser acusades en el seu moment de “difondre una interpretació religiosa contrària a la integració en la societat espanyola fomentant la separació i l’odi cap als col·lectius no musulmans”.
Aquest discurs, de ser cert i haver evolucionat en els últims anys, és el que està assenyalant el Ministeri de l’Interior com suposadament vinculat al jihadisme, que és com denominem a les branques més violentes i radicals dins de l’islam polític (3). El seu jihad o “guerra santa”, d’inspiració violenta, està lligada a l’expansió de l’anomenat “Estat Islàmic” i el seu projecte de califat a Síria i l’Iraq, que té els seus antecedents en la sagnant guerra civil d’Algèria, protagonitzada per grups salafistes en els 90 i en l’Al-Qaida de Bin Laden, posteriorment. Però diuen els experts que els “conversos” d’ara se senten atrets per la retòrica antisistema, més que per una convicció religiosa. “La conversió no és a l’islam sinó directament a la radicalitat. No és ni tan sols una conversió al salafisme. La transformació s’encamina a una visió violenta de l’islam”, diu Lurdes Vidal, analista i cap de Món Àrab de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed).
“D’altra banda –afegeix- aquesta crida a la guerra, a partir de propaganda molt sofisticada que idealitza la vida al califat, pot resultar suggerent per a determinats individus i aportar un sentit a la vida de persones desballestades”. Exposa també Vidal que “el retrat del jihadisme d’avui és diferent del que fèiem fa deu o cinc anys”. I afirma que “l’alarma no serveix per a res, només genera més por, tensió i rebuig”, però admet que els jihadistes “actuaran sempre on trobin més facilitats”.
El president de UCIDCAT, Mohamed el Ghaidouni, també ha declarat que “a part de treballar el tema de la seguretat, cal fer pedagogia de la integració”. Assegura que els representants de la comunitat musulmana a Catalunya tenen “una relació de col·laboració” tant amb els Mossos d’Esquadra com amb la Policia Nacional. Defensa, però, que la lluita contra el jihadisme s’ha d’abordar “no només des d’una aproximació de seguretat pura i dura” sinó també amb “pedagogia de la integració”. El Ghaidouni és molt crític amb l’actuació del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. “És el primer cop que un alt càrrec del govern espanyol assenyala certes mesquites com a salafistes”, lamenta. Segons el president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, “quan es detecten llocs de culte suposadament salafistes s’ha de treballar amb aquestes comunitats per frenar la radicalització, i no fer declaracions que poden alarmar els ciutadans d’aquests municipis i trencar la convivència”.
El ministre d’Interior saludant alguns policies
(1) Per als seus fidels, la religió és molt més que una qüestió personal; és la realitat entorn de la qual tot gira: individu, societat, economia i cultura; és una vivència que abraça i unifica totes les facetes de la vida. A les mesquites hi ha un imám (“que predica la fe”), sol ser la persona que dirigeix l’oració col·lectiva en l’islam. No són l’equivalent musulmà dels sacerdots o els rabinos, doncs pot ser qualsevol persona que conegui bé el ritual del rés per servir de guia de l’oració. No obstant això, en la pràctica es dóna certa professionalització i hi ha persones que segueixen estudis específics per dedicar-se a aquesta tasca. L’elecció d’un imam recau, en principi, en la pròpia comunitat que li va a seguir, encara que tampoc és sempre així.A les madrasas, hi ha també un director d’estudis o gerent del centre.
(2) Els sunnites són el grup musulmà majoritari en la comunitat islàmica mundial (representen el 85% per cent dels musulmans) i deuen el seu nom a la sunna. Encara que l’Alcorà és el principal llibre sagrat, la sunna és considerada la segona font d’instrucció religiosa. Va ser escrita pels companys de Mahoma sobre el que ell va dir, va fer o va aprovar.
(3) L’islam polític es caracteritza per la freqüent i brutal utilització del terrorisme en nom d’una suposada jihad, a la qual els seus seguidors criden a una “guerra santa” en el nom d’Al·là. Però existeix una altra a “jihad major”, d’interpretació espiritual, que representa l’esforç que tot creient ha de realitzar per ser millor musulmà, millor pare o mare, espòs o persona.
L’associació musulmana de Torredembarra vol recuperar la mesquita original al Camí de les Eres i acusa l’antic equip de govern d’haver cedit l’oratori actual, al polígon de Roques Planes, a un col·lectiu vinculat a l’imam de Reus.
A mitjans dels 90 Aquesta entitat va obrir una primera mesquita a La Torre, més concretament al Camí de les Eres, que posteriorment, el 2004, es va traslladar al polígon de Roques Planes en un edifici de més capacitat, i es va clausurar la primera.
No obstant això, segons l’associació, l’antic equip de govern va cedir el nou oratori al col·lectiu liderat per l’imam de Reus, quan ja els musulmans de Torredembarra s’havien escindit en dos corrents.
La tendència més moderada correspon als fundadors de la primera mesquita, però ara no tenen oratori perquè se’l va quedar l’altre corrent.
Ara, es reuneixen i preguen a la seu de l’associació i encara que no tenen problemes d’espai, segons aquesta entitat, ja el 2010 van demanar recuperar l’antiga mesquita del Camí de les Eres.
Un error alimentar la confusió
Per la seva banda, Farid Khattouti, secretari de l’Associació de Musulmans de Reus i Comarca, responsable de la mesquita de Reus, ha assegurat que “el nostre imant no ha anat mai a Torredembarra”.
Khattouti ha lamentat la vinculació entre “salafisme i terrorisme” i ha assenyalat que “es barreja tot: religió, política, independentisme i por i es parla sense saber de temes molt complexos”.
L’alcalde de Torredembarra, Enric Grangel ha lamentat les declaracions del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que va assenyalar les mesquites de Reus, Torredembarra i Vilanova i la Geltrú com a radicals.
Segons la seva opinió, això “se sap des del 2010 i la policia ja està treballant”, i ha lamentat que “posar el focus” a les portes de la temporada turística no ajudarà al municipi costaner.
La mesquita del Polígon Entrevies ha estat el blanc, aquest matí, d’un artefecte incendiari. Fonts policials asseguren a que a l’hora de l’atac – la policía investiga l’autoria – no hi havia ningú a l’interior de les instal·lacions.
Per aquesta raó, només s’han registrat destrosses materials i no s’ha de lamentar danys personals.
L’artefacte, segons la policia, ha estat llançat des de l’exterior.
Els investigadors aconsellen a la calma, però recomanen estar alerta i denunciar qualsevol detall que pugui ser sospitós.
Els Mossos d’Esquadra s’han encarregat de la. investigació.
REDACCIÓ31 Maig, 2022
El veïnat de Campclar està ‘fins als nassos’ del “soroll” que ocasiona la nova mesquita de la plaça Riu d’Onyar. Els veïns del Bloc 4 i dels xalets del carrer Riu Sénia han expressat la seva disconformitat a l’Ajuntament per haver autoritzat l’activitat de culte religiós en aquest equipament, anteriorment dedicat a ús social. Alguns opinen que el local no està adequat per acollir actes religiosos, i que les pregàries molesten pel soroll que generen.
Els portaveus del veïnat alerten que estan sorgint els primers conflictes entre diferents entitats religioses per fer-se notar al barri. El Consistori, per la seva banda, ja hauria notificat els veïns sobre l’aprovació del Pla Especial que converteix el Centre Cultural Islàmic en una mesquita de ple dret. No obstant, fonts municipals afirmen que es treballarà per reduir les molèsties que puguin patir els ciutadans de la zona. 
Un pas menys perquè el Centre Cultural Islàmic 
Malgrat no estar permès trobades amb més de 6 persones (10 en la nit de Cap d’Any), en una mesquita de Tarragona, ubicada al carrer del Mas dels Canonges del polígon Entrevies,
Llum verda per a la implantació d’una mesquita a l’edifici Sant Andreu de Sant Pere i Sant Pau. Perquè sigui una realitat només queda l’aprovació definitiva per part del plenari que tindrà lloc el proper 29 de setembre.
Cal recordar que la Comunitat Islàmica Assalam va presentar un nou Pla Especial després que el gener de 2019 se li denegués perquè incomplia la normativa urbanística vigent, a la vista dels informes emesos pels diferents serveis municipals. Els motius? El local no disposava d’un accés independent des de la via pública, és a dir, que s’hi hauria d’accedir a partir d’uns espais que són comunitaris del conjunt residencial i no serien privats i exclusius del centre religiós.
Article 18 de la Declaració dels Drets Humans “Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l’ensenyament, la predicació, el culte i
REDACCIÓ
