23. Maig 2024

Arxius de Memòria Històrica | Diari La República Checa

REDACCIÓ5 Febrer, 2023
onsellera-justicia.jpg

La consellera de Justícia

La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha assegurat aquest diumenge que la nova llei de memòria democràtica, que el Govern aprovarà pròximament, preveu incloure els fets que es commemoren avui en el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació en els currículums educatius.

Ubasart ha participat en l’homenatge institucional del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que s’ha dut a terme aquest matí a la Jonquera (Alt Empordà) per recordar a les milers de persones que van anar a l’exili, una vegada acabada la Guerra Civil. En l’acte, ha reivindicat la importància de commemorar aquest dia perquè “recordar l’exili és una eina perquè coses així no es tornin a repetir ni a Catalunya ni enlloc”.

Es calcula que per la Jonquera i El Portó van passar unes 220.000 persones camí de l’exili, gairebé la meitat de tots els que van fugir d’Espanya

La consellera ha reivindicat el valor del llegat de “llibertat, autogovern i de justícia social” de la memòria republicana i ha reiterat la voluntat de fer un pas més i transformar-la en palanca de canvi i en garantia de no repetició. “Ho farem mitjançant la nova llei de memòria democràtica que aprovarem pròximament i que preveu incloure l’estudi de fets com els quals avui commemorem en els currículums educatius”, ha dit.

L’acte ha consistint en una caminada d’1,5 quilòmetres pel Coll de Lli, la mateixa ruta que van seguir les autoritats del govern republicà camí de l’exili.

Precisament est va ser el lloc per on el 5 de febrer de 1939 van travessar la frontera el president de la República, Manuel Azaña; el president de les Corts, Diego Martínez Barrio; el president de la Generalitat, Lluís Companys, i el lendakari basc, José Antonio Aguirre.

Es calcula que per la Jonquera i El Portó van passar unes 220.000 persones camí de l’exili, gairebé la meitat de tots els que van fugir d’Espanya.

PUBLICITAT










REDACCIÓ13 Gener, 2023
e4c7302b-11ee-4e5d-abb7-98a232b40ec3-1280x853.jpg

Tarragona reviurà els episodis de bombardejos de la Guerra Civil a través d’un programa de memòria històrica. Aquest s’encetarà aquest diumenge i s’allargarà fins al juny. Segons el conseller de Memòria Democràtica, Manel Castaño, l’objectiu del programa és “difondre la història recent, rebutjar la irracionalitat de les guerres i valorar un present i un futur de convivència democràtica i pacífica”.

El primer dels actes tindrà lloc aquest diumenge al barri de Bonavista, on s’inaugurarà un mural artístic d’homenatge al moviment veïnal. El Programa de Memòria Històrica s’allargarà fins al juny i es complementarà amb projeccions, actes d’homenatges, conferències, visites guiades o obres de teatre, entre altres.

Les propostes recordaran l’episodi d’atacs aeris que van tenir lloc entre el 17 de juny de 1937 i el 15 de gener del 1939 a Tarragona. Més enllà de les víctimes mortals i les persones ferides, les 3.800 bombes que van caure a la ciutat van destruir una setantena d’edificis i van provocar l’enderrocament parcial de mig miler d’edificacions. Els avions que van participar actuaven des de les bases aèries de Mallorca i formaven part de la Legió Còndor alemanya i de l’Aviació Legionària italiana.

PUBLICITAT




REDACCIÓ25 Maig, 2022
ae8ddacc-bcaf-4fc4-96f3-99a291b0414f-1280x853.jpg

L’Ajuntament de Tarragona ha completat la retirada totes les plaques de simbologia franquista dels edificis de la ciutat. Es tracta de les làmines metàl·liques que l’antic Ministerio de la Vivienda col·locava a les façanes dels edificis que construïa i que tenien elements com el jou i les llances falangistes.

De les 186 que el Memorial Democràtic va identificar el 2010, l’any passat en quedaven 73. En els darrers mesos el consistori les ha tret. D’aquestes, 29 eren en immobles del centre de la ciutat i les 44 restants estaven situades als barris.

Ara, l’ajuntament les guardarà a l’arxiu de la ciutat i enviarà una còpia del dossier de les actuacions al Memorial Democràtic. “Avui Tarragona és una mica més digna”, ha dit l’alcalde Pau Ricomà.

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Maig, 2022
image_fullpage.jpg

Tarragona celebra aquest dijous 5 de maig dos actes commemoratius pel Dia d’homenatge a les persones deportades a camps de concentració i víctimes del nazisme. Aquests actes s’emmarquen en el programa de Memòria Democràtica impulsat per l’Ajuntament, centrat enguany en les deportacions de tarragonins i tarragonines als camps nazis.

A les 12 del migdia, el Teatre Tarragona acollirà un acte de sensibilització sobre els deportats de Tarragona als camps nazis (1940-1945) amb la intervenció de l’alumnat dels instituts Martí Franquès, Tarragona i Pons d’Icart, que durant el darrer trimestre ha treballat les deportacions a l’aula amb el testimoni de familiars d’alguns deportats.

L’acte, on es projectaran diferents treballs dels alumnes d’Il·lustració de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona, comptarà també amb les interpretacions musicals del combo de l’Associació de Músics de Tarragona, que ha arranjat dues peces musicals que el deportat tarragoní Ricard Garriga va compondre des de Mauthausen.

A la tarda, a les 19 h, les flors ofertes al matí per l’alumnat dels instituts seran col·locades al monument dedicat a totes les víctimes tarragonines de Mauthausen i altres camps d’extermini nazis. Aquesta obra de José Calatrava que s’erigí al Camp de Mart l’any 1984 tornarà a lluir després de la restauració que n’ha fet Guillem Masalles, 38 anys després.

PUBLICITAT


REDACCIÓ15 Març, 2022
220222refugiantiaeri1-1280x960.jpg

L’Ajuntament de Valls ha iniciat aquesta setmana obres d’adequació al refugi antiaeri de la plaça del Blat que permetran obrir al públic nous trams de galeries. El refugi, construït l’any 1938 al final de la Guerra Civil i dissenyat per l’arquitecte municipal Josep M. Vives Castellet, s’estén pel subsol de la plaça del Blat, els primers metres del carrer de la Cort i també per sota de la Casa de la Vila.

En l’actualitat, només la meitat de les galeries són accessibles al públic, ja que bona part estan plenes de runa i terra des de la dècada dels anys 40 del segle passat, quan es van aprofitar els túnels per llençar-hi materials de construcció. Des de l’any 2004, la ciutat ha anat recuperant el refugi fins a fer-lo visitable, incloses les sales soterrànies de l’edifici de Ca Sagarra que s’han convertit en espai del Memorial Democràtic.

Segons el consistori vallenc, els 17 metres de nova galeria que s’obriran permetran ampliar el túnel principal en el seu traçat sud, així com el tram que discorre en direcció a l’Ajuntament. Les obres que s’han iniciat aquesta setmana preveuen també la implantació del drenatge de les aigües que entollen i enfanguen alguns dels túnels.

En aquest sentit, aquest sistema de drenatge permetrà reconduir les aigües que apareixen a causa del nivell freàtic, tant a les galeries existents, com a les dues noves que s’obriran. També està previst que, en les principals zones de museïtzació de les galeries, s’incorpori una passarel·la flotant per evitar el contacte directe dels visitants amb el terreny. Es preveu que durant el mes de maig finalitzin les obres de la primera fase del projecte, pressupostat amb 28.000 euros.

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ15 Desembre, 2020
Inauguracio-Tarracropolis-6-1280x960.jpg

S’inaugura la Sala Tarracròpolis, un nou espai de memòria històrica de Tarragona. Aquest habitacle – situat al subsòl del Museu Bíblic Tarraconense – permetrà conèixer 23 segles d’història tarragonina, des de Tàrraco fins a l’actualitat. Alhora, també es pot observar l’evolució de la Casa dels Concilis on es documenten estructures des d’època romana fins al refugi antiaeri de la Guerra Civil Espanyola.

El recorregut es fa mitjançant un audiovisual, dues maquetes arquitectòniques, una col·lecció de gravats històrics i una de monedes des d’època ibèrica fins als nostres dies, i una col·lecció epigràfica formada per catorze inscripcions de totes les èpoques. Aquesta darrera està acompanyada d’uns codis QR que mostren la seva representació virtual en 3 dimensions.

La sala d’interpretació Tarracròpolis forma part del projecte de recerca TarrACro-POLIS: un viaje científico de 2.000 años de història, finançat per la  Fundación Espanyola para la Ciencia y la Tecnología (FCT-18-13482) i és també exemple de la bona col·laboració entre institucions, ja que ha comptat amb el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya (a través del projecte quadriennal CLT009-18-0102), la Diputació de Tarragona, el Consell Comarcal del Tarragonès, la Fundació Privada Mútua Catalana i el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona. Juntament amb la col·laboració del Museu Diocesà de Tarragona.

PUBLICITAT


REDACCIÓ13 Gener, 2020
2020-01-13-Memòria-històrica-02-1280x895.jpg

Manel Castaño ha presentat la nova Comissió

L’Ajuntament de Tarragona ha presentat, aquest dilluns 13 de gener, la Comissió de Programes de Memòria. Diferents institucions i entitats culturals han programat tot un seguit d’activitats per a ajudar a conèixer els antecedents, el desenvolupament i els efectes posteriors del conflicte bèl·lic a la ciutat.

Aquest nou programa per la Memòria Històrica ha estat presentat pel regidor republicà, Manel Castaño, amb l’objectiu de “difondre la història recent, des de la Segona República fins a la dictadura franquista, passant per la Guerra Civil, un dels períodes més significatius i dramàtics del segle XX”.

Segons ha explicat el regidor de Memòria Històrica: La voluntat del nou equip de govern “és dotar de pes específic aquestes iniciatives que, des de fa anys, s’han dut a terme sense cap estructura municipal que les aixoplugués”, per “unificar i coordinar i, sobretot, atorgar el pes institucional que es mereix tota aquesta tasca”.

L’Ajuntament de Tarragona ha creat la Comissió de Programes de Memòria, dotada d’un pressupost de 15.000 €, amb l’objectiu de fomentar i impulsar totes aquestes activitats de recuperació de la memòria històrica, tant des de l’àmbit municipal com des de l’àmbit de relació amb altres institucions i entitats.


REDACCIÓ29 Novembre, 2019

Vox vol mantenir el monolit franquista de Tortosa

Vox ha reclamat la permanència del monument feixista al mig del riu Ebre, a Tortosa, amb un comunicat en el qual qualifica la seva possible retirada d'”injustícia”. La formació d’ultradreta ha realitzat un comunicat on carrega contra la Llei de Memòria Històrica i on asseguren que lluitaran per enderrocar-la.

La formació ultradretana interpreta que el monòlit és un “tribut pòstum als caiguts, d’un bàndol i l’altre, considerat com un homenatge de pau i de concòrdia” que el Govern “obligarà a retirar”, emparant-se en la Llei de Memòria Històrica. En aquest context, recorden la decisió de l’equip de govern municipal de mantenir i reinterpretar-lo arran de la consulta.

Acusen el Govern de la Generalitat de voler “enfrontar, reobrir ferides i anar contra la reconciliació que van aconseguir els nostres pares i avis”. Per tot plegat, exigeixen que es derogui amb “urgència” la Llei de Memòria Històrica.