Arxius de Marxants | Diari La República Checa

Més enllà de les conseqüències directes de la pandèmia en l’àmbit sanitari, les restriccions aplicades pel Procicat han afectat diversos sectors. En els darrers mesos, els Marxants de Tarragona han patit tancaments temporals i han vist disminuïda la seva activitat. Arran d’aquestes limitacions, els paradistes viuen una complicada situació econòmica que només resoldrien amb una reducció de les taxes públiques corresponents.

Els perjudicis de la Covid-19

Al començament de la crisi sanitària, l’Ajuntament tarragoní va decidir tancar alguns mercadets en funció de la necessitat dels seus productes. El president d’ESPIMSA -l’empresa pública que gestiona aquest servei-, Dídac Nadal, descriu com “el primer cribratge va ser mantenir els mercadets oberts en aquells espais on era essencial tenir certs aliments”. Seguint aquest criteri, van primar les parades de fruita i verdura tant als barris de Bonavista, Sant Pere i Sant Pau i La Móra com al Mercat del Fòrum o a la Plaça Corsini.

Tarragona havia de garantir els protocols que es requerien des de Salut i, per tant, únicament era viable l’alimentació. Tot i això, els paradistes es van trobar amb un segon inconvenient: l’estoc dels seus productes. No podien recórrer la província per vendre fruita i verdura arreu, però tampoc comprar als proveïdors una part promocional a la demanda del moment. El sector tèxtil va tenir encara menys sort. Les parades de roba i calçat com la de Juan Benítez, president de Marxants TGN i propietari de Calzados Palma, van reprendre la seva activitat mesos després.

De fet, Benítez té clars els motius de la reclamació per part del sector. Un d’ells és la discriminació que van patir respecte als supermercats i fruiteries dels carrers de Tarragona. “Al mercadet vam haver de mantenir les distàncies i instal·lar mampares de metacrilat”, explica, fent referència al fet que als supermercats no hi ha cap tipus de separació entre persones i, a més, tothom pot tocar els productes. A banda d’això, si seguien comparant, observaven que els mercadets, tot i estar a l’aire lliure, havien de tenir més restriccions o limitar el seu servei que els supermercats, essent aquests un espai tancat. És per això que, una vegada els paradistes van rebre totes les restriccions sanitàries a seguir, van decidir reunir-se i elevar queixes al Procicat.

PUBLICITAT

La taxa d’ocupació dels marxants

“No és només una taxa per ocupació de la via pública”, recalca el president d’ESPIMSA, sinó que la taxa trimestral dels paradistes inclou “la seguretat, la neteja i la taxa de gestió de la mateixa estructura i logística dels mercadets”. Aquesta es calcula en funció dels metres quadrats que té cada parada i, conseqüentment, les més grans són les que paguen més. Per exemple, Benítez explica que, anualment, arribaria als 6000 euros de despeses per una parada de 12 metres quadrats.

Fer front a un cost tan elevat va esdevenir inviable amb la irrupció del coronavirus. Al mateix temps, Juan Benítez reivindica que els paradistes haurien de ser considerats petit comerç i rebre “la part promocional dels ajuts segons els dies que treballen a un municipi”, ja que sí han de correspondre als impostos de cada indret.

Inicialment, les parades d’alimentació van estar exemptes de pagar la taxa i els tèxtils van gaudir d’una reducció del 50% durant l’últim trimestre del 2020. Malgrat els esforços, això ha suposat que “ESPIMSA, durant el 2020, pràcticament no hagi ingressat amb les exempcions de les taxes”, es queixa Nadal. També assegura que les pèrdues s’haurien de compensar amb una dotació pressupostària municipal per tal que l’Empresa de Mercats fos viable econòmicament.

Aquest alleujament passat, però, és insuficient per a reactivar el sector. El marxant tarragoní argumenta que “la reducció de les taxes els ajudaria molt per millorar les seves condicions laborals”. Actualment, es troben en període de negociacions amb ESPIMSA i la Conselleria d’Economia de l’Ajuntament. Els paradistes proposen una rebaixa de la taxa d’almenys un 30% que es mantingui en el temps, demanen també una ajuda directa al sector (com ara la supressió del 21% d’IVA) i que des del consistori es promocioni els mercats ambulants.

Els paradistes tenen clar que per fer front a la situació i aconseguir aquelles mesures que han demanat, duran a terme, si cal, manifestacions, recollides de firmes o inclús plantar-se al davant de l’Ajuntament fins a poder dir que ho han aconseguit. De fet, l’acció ja ha començat i tenen demanada una reunió amb la Diputació de Tarragona per reclamar tots aquests drets que consideren han de tenir.
Aspiracions i necessitats a llarg termini.

PUBLICITAT

Les conclusions són clares, i és que el tema es resumeix en el fet que, després de totes les restriccions i la consegüent crisi que han patit els paradistes, ha arribat el moment del canvi. Volen lluitar pels seus drets i parlen d’aspiracions -vinculades a les noves necessitats- de cara al futur. Així doncs, Dídac Nadal considera que cal estudiar quines mesures seran cabdals per millorar els mercadets.

Una de les iniciatives implantades, i que està generant bons resultats, és la taxa de reciclatge, que consisteix, bàsicament, a una taxa zero per a aquells paradistes que gestionin bé els seus residus i col·laborin amb el medi ambient. És a dir, només paga qui no és sostenible. La prova pilot s’ha realitzat a Bonavista i “està funcionant molt bé”, explica Nadal. És per això que aquesta mesura s’implantarà a la resta de ciutats, ja que els mateixos paradistes reconeixen que “ara tenen el seu mercadet més net”. Una altra proposta és la d’instaurar un nou mercadet a la plaça dels Carros per tal de, com afirma Nadal, “donar vida i circuit” a la zona. De fet, la preocupació principal respecte a aquesta nova ubicació pels paradistes és plantejar-se si realment aportarà una dosi de vida al barri. També, planteja -a títol personal- que li agradaria que s’aprofités l’espai dels mercadets per a fer difusió cultural o, fins i tot, que “el Mercat Central fos com una ludoteca” adaptada a gens de totes les edats.

Ha estat un any complicat, però Dídac Nadal no s’amaga en un aspecte: l’orgull que sent envers els paradistes i la satisfacció per la resposta de l’Empresa de Mercats. ESPIMSA, a més, té diversos fronts oberts sobre la taula i es troben en negociacions amb el sector dels marxants. L’objectiu és millorar la seva situació d’una vegada i les propostes que sorgeixin es passaran a la Conselleria d’Economia. Malgrat tot, l’esperança protagonitza les converses i Nadal considera que s’aconseguirà una resposta assumible econòmicament per part de l’Ajuntament de Tarragona. I, per tant, en poques setmanes s’arribarà a la solució definitiva pels paradistes de la ciutat.

VÍDEO

PUBLICITAT