29. Març 2024

Arxius de marta minguella | Diari La República Checa

REDACCIÓ17 Maig, 2022

El professorat de Catalunya encara està més cabrejat amb el conseller d’Educació, Josep González-Cambray, per la seva “inacció” i “manca de capacitat negociadora”. Així ho mostren les mobilitzacions que han tingut lloc aquest matí arreu del territori, amb motiu de la vaga parcial d’Ensenyament. Les diferents manifestacions, que han tallat vies de trànsit rodat com la T-11 a Tarragona, refermen el missatge de “trencar la normalitat per tornar la normalitat a les aules”, segons ha explicat Marta Minguella, representant de CGT.

El professorat continua exigint el cap del conseller per “tirar pel dret” i no acordar els canvis que impulsa amb la comunitat educativa. Per aquesta raó, la dimissió o destitució de Cambray continua sent una condició sine qua non pels sindicats. Una reivindicació que es preveu difícil d’aconseguir, ja que el conseller ha refermat la seva posició en diverses ocasions, alhora que el Govern li mostrava el seu suport.

A grans trets, el personal docent reclama una inversió del 6% del PIB en educació, que es blindi l’ús del català a les escoles i que es negociïn els darrers canvis impulsats per la conselleria, com l’avançament del curs. “No estem demanant privilegis, estem demanant recuperar els nostres drets laborals per a poder donar una bona atenció educativa a l’alumnat”, expressa Laura Ferré, portaveu del sindicat USTECSTEs.

Les protestes continuaran el 25 de maig i 9 de juny, amb aturades totals,  i el 2 de juny només amb una vaga parcial de 8 a 9 del matí. A més, els sindicats no descarten convocar una vaga indefinida si consideren que el Departament d’Educació no es mou.

VÍDEOS






PUBLICITAT




REDACCIÓ26 Gener, 2021
marta-minguella.jpg

Cada dia que passa es fa més evident que l’eslògan “Les escoles són segures”, emès a tort i a dret pel Departament d’Educació, és fals. És molt fàcil comprendre el perquè. D’entrada, les escoles són tan insegures com qualsevol altre espai en temps de pandèmia. El departament hauria d’admetre aquesta premissa, ja que per abordar els problemes sempre és aconsellable partir de la realitat i no intentar defugir-la. Repetir una falsedat no la converteix en realitat quan es pot recórrer a l’hemeroteca.

Mantenir les escoles obertes és el desig de moltes persones que defensem que l’acció educativa òptima es realitza en condicions de presencialitat. Ara bé, és molt preocupant quan Educació assegura que “les escoles es mantindran obertes sigui quin sigui el nivell de pandèmia”, i una altra vegada ho justifica en termes de seguretat. Parlem clar, i posem damunt la taula els motius pels quals caldrà mantenir les escoles obertes fins i tot quan les dades i els experts no ho recomanen i quan veiem com països veïns les tanquen. Existeix una obvietat, si l’activitat econòmica continua, en algun lloc cal deixar els fills i filles. Partir d’aquí potser ajudaria a entendre la gestió que se n’està fent.

Una altra realitat de fons amb què toparia un tancament immediat dels centres escolars és la del repartiment d’ordinadors i connectivitats. Al mes de juliol, el conseller Josep Bargalló va anunciar el repartiment de 300000 ordinadors portàtils per a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO, batxillerat i formació professional i 85000 dispositius destinats als docents per afrontar el curs actual. Aquesta mesura havia de servir per pal·liar una de les mancances que va provocar el primer confinament del març del 2020, l’alumnat que va quedar exclòs per manca de recursos tecnològics. El cas és que les dades que tenim fins al dia 18 de gener, el departament d’educació evidencien un lliurament del 5% dels 300.000 ordinadors compromesos per als alumnes, és a dir, gairebé estem a la casella de sortida.

A les comarques més habitades de la demarcació de Tarragona, avui dia les dades no acompanyen. Segons la pròpia publicació del Departament, al Tarragonès, d’un total de 169 grups, n’hi ha 44 de confinats, xifra que representa un 26%, i al Baix Camp, el nombre de grups confinats arriba al 21%. Els confinaments tenen una afectació directa tant en la vida laboral com en la vida acadèmica, cada moviment té unes conseqüències que van més enllà d’una xifra. No ens enganyem més, quan les circumstàncies obliguen el personal docent a combinar presencialitat amb virtualitat, alguna cosa se n’ha de ressentir per força, en aquest cas l’ensenyament-aprenentatge.

Seria d’agrair que el departament d’Educació, en un acte d’humilitat, comencés a aproximar-se a quines són les necessitats reals dels centres, s’allunyés dels titulars, i complís les promeses. De fet, és el que s’espera dels responsables de les polítiques educatives.

Marta MINGUELLA REBULL
Delegada sindical de CGT Ensenyament (comarques de Tarragona)
@marta_minguella


REDACCIÓ7 Octubre, 2020
RDP-vaga-ensenyament-1280x960.jpg

Massó i Minguella exposant les reivindicacions

Els sindicats de professors aniran a vaga els propers 9 i 15 d’octubre per “motius de salut”. Així ho plantejava el representant del sindicat de professors de secundària a Tarragona, Ricard Massó, en una roda de premsa convocada aquest dimecres 7 davant d’Ensenyament. 

El que demanen són Equipaments de Protecció Individual (EPI) suficients, reduir les ràtios i la contractació de més docents. Segons Massó i la delegada sindical de la CGT, Marta Minguella, les mesures exigides estan relacionades amb la seguretat de tots: alumnes, famílies, professorat i en definitiva pel conjunt de la societat.

Segons Minguella, “el servei educatiu públic ha absorbit 76.000 nous alumnes a Catalunya amb un augment pressupostari de tan sols 300.000 euros, una quantitat de diners insuficient per cobrir aquest nou alumnat”.

La delegada sindical de la CGT explicava que la contractació de professorat ja era necessària abans de la crisi sanitària, però ara aquesta necessitat s’ha vist agreujada.

Massó per la seva part, aportava que és “contradictori que no es puguin fer reunions de més de 6 persones, però en canvi als instituts estem en aules de 35”. El sindicalista raonava que amb 20 alumnes per classe amb espai suficient per reduir la càrrega viral en seria prou.

VÍDEOS

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Abril, 2016

OPINIODes de l’inici del mandat del nou govern de la Generalitat de Catalunya es va poder intuir que les polítiques educatives que es dissenyarien i aplicarien en aquesta etapa no serien favorables per a l’ensenyament públic. Malauradament, els nomenaments al capdavant de l’administració educativa no han portat aires nous.

marta minguella
Marta Minguella

Fixeu-vos bé en les formes de la consellera Meritxell Ruiz: poca presència pública, alguna declaració per la televisió i gairebé sense interpel·lació. Seguint aquesta línia, que ens recorda allò de les comunicacions per plasma, segurament tampoc va ser casualitat que davant l’avís que a les 9.30 estava programada una acció reivindicativa dels col·lectius que formen part de la plataforma “Desmilitaritzem l’educació”, contra la presència de l’exèrcit al Saló de l’Ensenyament, ella decidís avançar la inauguració de l’espai a les 8.00 del matí, assegurant-se així no trobar contestació. Aquest és el nou vell estil, ple de discursos estèrils farcits de paraules com cohesió, valors, igualtat…

Paraules que només adquiririen sentit si anessin acompanyades de polítiques que les fessin realitat. Per fer-ho possible, però, s’hi ha de creure, i no val emparar-se en la santa crisi per justificar una acció de govern clarament intencionada que consolida un model educatiu que acabarà excloent les persones més vulnerables.

I si no, que algú m’expliqui com és possible que, d’una banda, es retallin els recursos públics que afecten tant l’atenció de l’alumnat com les condicions de les treballadores de l’ensenyament, i de l’altra, s’aprovin mocions al Parlament per assegurar la continuïtat de les subvencions de la Generalitat cap als 30 centres privats que segreguen els seus alumnes per sexe a Catalunya (la investigació que va dur a terme Crític va destapar que la Generalitat destina 30 milions d’euros públics anuals cap a les escoles de l’Opus).

I ja que hem tret el tema, avui mateix, El País publica la denúncia del Síndic de Greuges al departament pel fet alarmant que davant els casos d’abusos sexuals dels Maristes l’administració hagi prioritzat la imatge del centre privat concertat en comptes de defensar els menors afectats. Tenim altres exemples contundents que demostren el poc interès que té el Departament d’Ensenyament per defensar la pública.

Ara que estem en període de preinscripció escolar els números són clars: es redueixen 64 línies de P3 públics i només 3 privats, i segons la consellera, es podria arribar a 300. Una vegada més, una oportunitat perduda per fer una aposta ferma cap a la millora i consolidació d’un sistema públic veritablement equitatiu que garanteixi l’accés a l’educació per a tothom en igualtat de condicions. Al nostre territori, els serveis territorials de Tarragona, la situació és ben semblant. Silvia Rodes, amb clar perfil continuista, va ser nomenada nova directora d’aquesta delegació. La seva primera presentació pública la vaig veure el dia 25 de febrer al “Diari de Tarragona”.

Aquest mitjà, coincidint amb la campanya de matriculació escolar, va publicar un suplement anomenat “Educación”. Fullejant-lo, me’n vaig adonar de la perversitat d’aquell reportatge que, sense estar anunciat com a espai publicitari, recollia les informacions sobre diferents escoles privades concertades, i només elles, tot exposant les suposades raons per les quals aquests centres “han de ser una bona opció” per a les famílies a l’hora de matricular els seus fills i filles. En mig de tot això, i seguint la tradició que havia iniciat l’anterior delegada (ja que l’1 de març de l’any passat va col·laborar en el dossier del mateix caire “Les millors escoles de Tarragona”), hi apareixia l’article “La cohesió social i l’èxit escolar, prioritat del Departament d’Ensenyament a Tarragona” que signava la nova delegada.

Les característiques eren les mateixes, un article de la màxima representant del departament del nostre territori en un espai on no hi havia ni una trista menció a l’escola pública. Implícitament doncs, clarament s’estimula la matriculació a l’escola concertada o privada. Això sí, no va oblidar de farcir el text de “parauletes”. Centrem-nos en la part del títol que fa referència a “Cohesió social”. Bé, no em feu riure perquè si acompanyem aquests termes amb dades objectives de l’actual acció de govern, que de fet és el que compta, ens trobarem amb una gran contradicció.

Aquesta mateixa setmana, escoltant la Cadena Ser ens assabentem que, segons fonts del Departament, els serveis territorials de Tarragona preveuen tancar 9 línies de P3 (segurament públiques és clar). Al mateix tall de veu hi intervé el president de la FAPAC a la demarcació qui manifesta la seva indignació pel fet que en una reunió mantinguda amb la directora, aquesta havia explicat que no preveia tancaments. És així com la senyora Silvia Rodes pretén assolir la cohesió social? Doncs li assegurem que aque

sta no és la manera. Un dels factors que facilitarien l’afavoririen és el de tenir grups amb ràtios raonables, que permetin que l’alumnat tingui l’atenció que es mereix. No m’estendré ara en explicar-li les necessitats de molts i moltes alumnes que, malauradament, només tenen els centres escolars com a espai vital on reben benestar.

És un fet gravíssim que la màxima representant del sistema educatiu a Tarragona hagi traspassat informació falsa a l’associació de pares i mares d’alumnes, les persones que confien els seus fills i filles en el sistema educatiu públic i agraeixen la gran tasca que està fent el professorat. Cohesió no n’ha guanyat, pèrdua de confiança sí. Aquest fet, no ho dubti, ens fa més fortes per lluitar contra aquests tancaments.

Marta MINGUELLA REBULL 
Delegada sindical de  “Deixem de ser una illa”, CGT Ensenyament Tarragona