REDACCIÓ26 Gener, 2021
Cada dia que passa es fa més evident que l’eslògan “Les escoles són segures”, emès a tort i a dret pel Departament d’Educació, és fals. És molt fàcil comprendre el perquè. D’entrada, les escoles són tan insegures com qualsevol altre espai en temps de pandèmia. El departament hauria d’admetre aquesta premissa, ja que per abordar els problemes sempre és aconsellable partir de la realitat i no intentar defugir-la. Repetir una falsedat no la converteix en realitat quan es pot recórrer a l’hemeroteca.
Mantenir les escoles obertes és el desig de moltes persones que defensem que l’acció educativa òptima es realitza en condicions de presencialitat. Ara bé, és molt preocupant quan Educació assegura que “les escoles es mantindran obertes sigui quin sigui el nivell de pandèmia”, i una altra vegada ho justifica en termes de seguretat. Parlem clar, i posem damunt la taula els motius pels quals caldrà mantenir les escoles obertes fins i tot quan les dades i els experts no ho recomanen i quan veiem com països veïns les tanquen. Existeix una obvietat, si l’activitat econòmica continua, en algun lloc cal deixar els fills i filles. Partir d’aquí potser ajudaria a entendre la gestió que se n’està fent.
Una altra realitat de fons amb què toparia un tancament immediat dels centres escolars és la del repartiment d’ordinadors i connectivitats. Al mes de juliol, el conseller Josep Bargalló va anunciar el repartiment de 300000 ordinadors portàtils per a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO, batxillerat i formació professional i 85000 dispositius destinats als docents per afrontar el curs actual. Aquesta mesura havia de servir per pal·liar una de les mancances que va provocar el primer confinament del març del 2020, l’alumnat que va quedar exclòs per manca de recursos tecnològics. El cas és que les dades que tenim fins al dia 18 de gener, el departament d’educació evidencien un lliurament del 5% dels 300.000 ordinadors compromesos per als alumnes, és a dir, gairebé estem a la casella de sortida.
A les comarques més habitades de la demarcació de Tarragona, avui dia les dades no acompanyen. Segons la pròpia publicació del Departament, al Tarragonès, d’un total de 169 grups, n’hi ha 44 de confinats, xifra que representa un 26%, i al Baix Camp, el nombre de grups confinats arriba al 21%. Els confinaments tenen una afectació directa tant en la vida laboral com en la vida acadèmica, cada moviment té unes conseqüències que van més enllà d’una xifra. No ens enganyem més, quan les circumstàncies obliguen el personal docent a combinar presencialitat amb virtualitat, alguna cosa se n’ha de ressentir per força, en aquest cas l’ensenyament-aprenentatge.
Seria d’agrair que el departament d’Educació, en un acte d’humilitat, comencés a aproximar-se a quines són les necessitats reals dels centres, s’allunyés dels titulars, i complís les promeses. De fet, és el que s’espera dels responsables de les polítiques educatives.
Marta MINGUELLA REBULL
Delegada sindical de CGT Ensenyament (comarques de Tarragona)
@marta_minguella
REDACCIÓ
