L’expresident de la Generalitat de Catalunya i actual president de Convergència, Artur Mas, és el convidat especial dels ‘Sopars del Forum‘ que està tenint lloc a l’Hotel Ciutat de Tarragona.
Artur Mas aquesta nit a Tarragona / Foto: JS
L’exmandatari s’ha desplaçat a Tarragona i durant la seva intervenció ha donat algunes fórmules necessàries i eficaces per enfrontar els ‘Nous temps i una nova política per a un nou país’. Artur Mas ha focalitzat part de la seva al·locució en com crear “un nou país per a tothom”.
Després de compartir el seu punt de vista sobre el procés sobiranista que no pot ni deu patir cap endarreriment, ha recordat que és fonamental per regenerar la classe política i marcar la diferència en relació a la (vella) política que està en voga a Madrid.
Mas tampoc ha passat per alt qüestions relacionades com l’ocupació, la immigració, l’estat del benestar social i la problemàtica dels refugiats.
Als ‘Sopars del Forum‘ s’intenta fer un repàs a l’actualitat política i social, convidant a personalitats que, per una raó a altra, s’han destacat en el seu àmbit professional o han estat protagonistes de l’actualitat. Carme Forcadell ha estat una de les persones que van participar en aquestes trobades.
Les eleccions han sacsejat el món polític i aquests canvis es notaran també en el món del Protocol.
S’han començat a conèixer detalls sobre l’acte d’investidura d’Ada Colau (Barcelona en Comú) com a nova alcaldessa de Barcelona. La intenció d’aquesta formació política és transmetre a la ciutadania un missatge clar de canvis a l’Ajuntament: es convidarà les entitats socials per a què tinguin algun protagonisme, ocupant un lloc destacat, i també hi assistiran altres confessions religioses, a més de la catòlica, fins ara l’única present en aquest acte. També s’ha previst fer una festa ciutadana a la Plaça Sant Jaume on s’instal·larà una pantalla gegant per a poder seguir l’acte i hi haurà cadires pels assistents. Tot plegat s’està fent en estreta col·laboració amb el departament de protocol de l’Ajuntament de Barcelona.
Malgrat ja hi ha qui s’ha posat les mans al cap, estic totalment d’acord amb aquest nou plantejament. Sembla ser que la formació que encapçala Ada Colau té molt clar que el protocol és una eina de comunicació. I desitjo que la segueixi utilitzant amb l’assessorament dels professionals de protocol que seran els encarregats de dir en cada cas si el què es pretén fer s’ajusta o no a la legalitat (que no tradició i/o norma habitual).
Molts creien que partits com Barcelona en Comú prescindirien del protocol. Aquests canvis no ens han de fer por. No ho hem de veure com una amenaça sino com a aliats per a fer entendre quina és realment la nostra feina. És una oportunitat única per demostrar que els tècnics de protocol fem quelcom més que ordenar banderes o seure persones. Estic convençuda que junts podem donar una imatge més moderna i actual d’un protocol per a molts (i amb raó) ranci.
A la nostra feina fem servir la diplomàcia, el diàleg, la negociació … doncs no tinguem por de posar-ho ara en pràctica.
Ens trobem a la recta final de la campanya electoral i veient l’activitat dels partits polítics que es presenten a les eleccions em ve al cap el congrés organitzat per la UCJC i ISPE al què vaig assistir fa uns dies i que portava per títol “Tu ets el protagonista”. Malgrat ens vulguin fer creure el contrari, en els esdeveniments polítics, qualsevol cosa és protagonista excepte el més important, els assistents, els electors.
La debilitat dels partits polítics tradicionals és evident. La competència s’enforteix i s’han de buscar noves fórmules per arribar a l’electorat. Cada cop costa més omplir grans espais. Els pressupostos han baixat considerablement … Alguna cosa està canviant però els partits polítics sembla que no se n’adonen.
La campanya electoral és un succés de comunicació i un error molt habitual és oblidar-se del destinatari final: l’elector. Sovint, aquests actes estan pensats pels mitjans de comunicació, especialment les televisions i fins iot to, alguns cops sembla que també per a alimentar els egos d’alguns candidats. No negaré que allò que no es comunica no existeix. Però cal donar un pas endavant. Ara ja no n’hi ha prou amb comunicar, hem d’emocionar perquè només així, l’elector es podrà sentir protagonista real.
Els partits han de pensar en organitzar nous tipus d’actes polítics, que vagin més enllà dels ja caducats mítings on, per aconseguir quòrum, molts cops fa falta anar a buscar als assistents a casa seva. Actes on els líders polítics són petonejats per senyors i senyores com si s’acabés el món. Amb somriures forçats. En horaris marcats pel prime-time i els telenotícies … De veritat que creieu que en aquests actes el protagonista és l’elector? Jo no.
La renovació política tant demandada també passa per la comunicació i organització d’actes polítics i partidistes. És hora, doncs, de posar-se a treballar!
Em vaig alegrar quan em vaig assabentar fa uns dies que s’estava redactant un nou protocol per a les actuacions castelleres a la ciutat de Tarragona. I és que el “protocol” i els “castells” van ser el motiu per començar a col·laborar amb el Diari La República Checa.
Entenc perfectament que per a molts de vosaltres “protocol” sigui ordenar banderes, cadires o coberts. Per altres, una cosa amb olor de ranci, només per a classes altes i aristocràcia. Per això vam començar amb aquest espai. I per això hi ha un col·lectiu de professionals que dia a dia ens dediquem a explicar que “protocol” és quelcom diferent.
“Protocol” és una paraula amb moltes accepcions i sembla que ens costa trobar la definició amb la què els professionals del sector ens trobem més a gust. En el món de les institucions oficials, “protocol” és la regla cerimonial establerta per decret o per costum que regula molts aspectes de la vida pública de les insitucions i, en conseqüència, influeix en tota la societat, quedant reflectida en les persones que la representen.
Però “protocol” és també una sèrie de pautes amb les quals es desenvolupa un acte o esdeveniment. I això és precisament el què s’ha fet amb el nou “Protocol de les actuacions castelleres a la ciutat de Tarragona” que s’ha presentat a l’Ajuntament de Tarragona.
Un protocol que contempla tots els elements esencials que tenim en compte a l’hora d’organitzar un esdeveniment:
Defineix clarament qui és l’organitzador, i per tant, pren les decisions
El paper de tots els implicats, les Colles
Els horaris i espais de les actuacions
L’ordre d’actuació, donant un paper important en aquest cas a la tradició
L’entrada a plaça, un dels moments més importants des del punt de vista protocol·lari, doncs és la manera com es marca l’inici de la diada castellera de forma oficial
El muntatge de les pinyes i enlairament dels castells, o desenvolupament de l’acte
Els pilars de commiat, un altre moment clau, quan es tanca la diada
Els espais pels membres de les colles, especialment la canalla
La seguretat, és a dir, el dispositiu sanitari, bàsic en tot acte que s’organitzi, i en especial en els castells
El nostre famós “pla B”, és a dir, què fem en cas de pluja
Fins i tot, regula l’ús de la Senyera
He llegit molts valoracions en les darreres hores, però em quedo amb la de Xavier Ribera (@XavierRibera), qui ha dit que en aquest document es conserva l’essència tradicional del fet casteller, i la seva revisió i reinvenció l’apropa més a la gent.
Esperem veure aires de canvi aviat en altres àmbits “protocol·laris”. Jo, de fet, ja hi estic treballant amb molts altres companys i companyes. I que noticies com aquesta ens ajudin a revaloritzar la nostra feina i fer-la entendre millor.
Més de 500 alumnes de 5è, 6è i ESO de l’Escola Joan XXIII de Bonavista han partipat en una activitat emmarcada en les commemoracions del Dia d’Europa, organitzada per Europe Direct Tarragona.
Els estudiants s’han reunit en el pati del centre escolar on han pogut sentir el text elaborat pels companys. En l’escrit es ressaltava el fet de viure en una Europa lliure i oberta, on els es respecte els compromisos assumits en l’àmbit de la defensa dels drets dels ciutadans i dels valors comuns. També han fet referència a l’orgull europeu en la seva promoció i defensa de la diversitat cultural.
Els alumnes han insistit en la superació de les diferències nacionals, religioses i filosòfiques, el que comprova que és perfectament possible créixer junts en una Europa unida.
Durant l’acte, al qual ha assistit el regidor Xavier Tarrés, s’ha pogut sentir el lema de la UE – ‘Units en la diversitat’ en 12 llengües.
A finalitzar l’activitat, els més petits han ‘dibuixat’ al pati una bandera humana i han interpretat l’himne europeu.
El regidor Xavier Tarrés ha lliurat als responsables de l’Escola Joan XXIII una bandera d’Europa com a reconeixement de la seva col·laboració en les accions que fomenten la realitat i la diversitat europea.
Ferran Terradellas és el director de la Representació de la Unió Europea a Barcelona. Una de les seves funcions és fer de ‘sensor’ i aconseguir copsar les inquietuds i problemàtiques del territori i transmetre-les a Brussel·les. Tarradellas reconeix que no és fàcil ‘vendre’ la imatge i la funció de la Unió Europea, tot i que hi ha bona voluntat i força dedicació. Parla de les principals prioritats europees, les quals passen per la reducció de l’atur i el combat al terrorisme. Sobre el Corredor del Mediterrani i els Jocs del 2017, el màxim representant de la UE a Catalunya considera que són fonamentals per la imatge i l’economia del territori. Defensa la necessitat de crear un espai comú per anul·lar la amenaça terrorista.
Ferran Terradellas, director representació de la UE a Barcelona
REPUBLICA CHECA – Què és Europa?
FERRAN TERRADELLAS – Agafar el telèfon i fer una trucada, anar a l’aeroport i agafar un avió ja és Europa. No pagar roming és Europa. Europa és una idea que bàsicament consisteix en què els estats membres posin en comú la seva sobirania per gaudir d’una sèrie d’avantatges. Quant més compartim més gaudirem tots plegats. El problema comença quan no donem massa importància als avantatges i quan només parlem de drets i ens oblidem els deures.
RC – Per a què serveix la representació de la Comissió Europea a Barcelona?
FT – La representació és la boca, els ulls, les orelles i la cara de la Unió Europea al territori.
RC – Com s’explica a Brussel·les sobre el què passa al territori?
FT – Primerament escoltem les inquietuds de les persones, fem enquestes (Euro baròmetre)… Un cop recollides aquests informacions les transmetem a Brussel·les.
Terradellas al balcó del Mediterrani
RC – Però Tarragona és prou important com per tenir ressò a la UE?
FT – No ho dubti. Aviat Tarragona organitzarà uns Jocs del Mediterrani, compta amb un dels ports més importants de l’estat, té un sector agrícola considerable… Tarragona no ha estat mai un territori ignorat.
RC – Com es processa aquesta informació?
FT – Hem de tenir clar que la Unió Europea i els eurodiputats no són exempts a les seves inquietuds i problemàtiques. Nosaltres, des de la representació, fem els possibles per copsar aquesta realitat i transmetre-la als centres de decisió.
RC – Però mai hem vist un comissari europeu a Tarragona, per exemple…
FT – Cal tenir en compte que Europa té 28 estats membres i 500 milions d’habitants. Reconec que és difícil fer desplaçar els comissaris més enllà de les capitals, però no desistiré ni renunciaré a aconseguir que un d’ells visiti Tarragona. No obstant, alguns directors generals van estar de visita al territori.
Corredor del Mediterrani és una prioritat RC – Què li sembla ‘Tarragona 2017’? FT – Són uns jocs olímpics a petita escala. Són importants per a Tarragona perquè li donarà la visibilitat que es mereix, li permetrà millorar i adequar instal·lacions esportives i potenciar el Turisme. És una oportunitat que no es pot desaprofitar. Servirà també per estrènyer relacions amb les ciutat de la riba sud del mediterrani i ajudar els països que viuen aquesta transició.
RC – Per a quan el Corredor Mediterrani?
FT – S’ha creat un pla d’inversions de 315 milions d’euros de capital privat que podrien ajudar a obtenir que aquesta infraestructura es converteixi en una realitat. Per a la Unió Europea el Corredor del Mediterrani és prioritari. Seria interessant que els promotors del projecte facin bon ús d’aquesta possibilitat.
‘Erasmus’ és l’esperit europeu RC – Erasmus és el ‘producte’ estrella, oi? FT – ‘Erasmus’ és una prioritat absoluta perquè simbolitza l’esperit europeu. Hem multiplicat els fons en més d’un 100%. Hem adequat les beques i les coordinem millor. En aquest món global es demana a la gent – que cerca feina – disponibilitat i capacitat de desplaçament i mobilitat professional. Que, en definitiva, estigui interessada en conèixer món.
RC – També hi ha Erasmus per a emprenedors…
FT – Sí, sí. Tenen la possibilitat de conèixer com funciona el seu sector professional en d’altres indrets d’Europa.
Sortir de la crisi és fonamental RC – La sortida de la crisi i la reducció de la taxa d’atur és l’objectiu, oi? FT – És la nostra principal prioritat. És fonamental. En aquest moment, hi ha 23 milions d’europeus a l’atur, alguns de llarga durada. No podem obviar aquest problema.
RC – Quines polítiques s’han posat en marxa per reduir l’atur?
FT – Hem fet una aposta clara a l’hora de combatre l’atur juvenil que arriba al 50%. Després hi ha molta gent que no té les competències necessàries per l’actual demanda del mercat laboral. La reducció de l’atur està íntimament lligada al creixement econòmic. Hem de recolzar les ‘Pimes’, crear llocs de treball i assegurar que un jove que ha acabat la carrera trobi feina en un termini de 3 mesos. Hem de potenciar l’emprenedoria. De fet, es va aprovar un programa per a joves que està dotat de 6 mil milions.
RC – En què consisteix?
FT – Es tracta d’un programa d’inserció per a persones que estan aturades des de fa molt de temps. Animarem les empreses a contractar. També hi ha un programa (de formació professional i finançament amb fons europeus) destinat a treballadors que no tenen les competències necessàries per trobar feina. Euros.es
L’amenaça terrorista RC – Europa enfronta un greu i complex problema, el terrorisme…
FT – És una preocupació mundial i una amenaça real. El nivell d’alerta, en aquests moments, és impressionant. Europa ha de crear un espai de seguretat comú on les policies dels diferents estats membres puguin accedir i compartir informació per millorar i tornar més efectiva la cooperació. La lluita contra el terrorisme, a banda d’estratègica, ha de ser eficaç.
RC – Però no és fàcil…
FT – S’ha de combatre amb la col·laboració ciutadana i protegir els drets fonamentals dels europeus. El gran repte resideix en com es combat aquest fenomen, respectant la presumpció d’innocència i la privacitat prioritzant la seguretat.
La dificultat de comunicar RC – És fàcil comunicar Europa?
FT – Es podria comunicar molt millor. És difícil. Estem parlant de 1.300 quilometres de distància de Tarragona, 500 milions de ciutadans i 24 llengües diferents, preocupacions diverses i els recursos són escassos. Tenim 30 mil funcionaris que és menys del que té l’Ajuntament de Paris. Podríem fer millor, però fem el que podem i amb la nostra millor voluntat.
Els éssers humans ens movem més per les emocions que no pas per les raons. Som éssers emocionals abans que racionals. L’objectiu del màrqueting ja no és vendre un producte sinó fidelitzar al client.
El màrqueting emocional és essencial per a l’èxit d’aquesta fidelització, atenent que proporciona beneficis a mig i llarg termini. Generant experiències i recorrent a les sensacions que ens evoquen els records aconseguirem doncs arribar a aquests clients que volem fidelitzar.
Josep Maria Rex, director de la primera consultoria del país dedicada a la fidelització de compradors i a la creativitat i innovació aplicades parlava de màrqueting emocional al primer “Esmorzar de Forquilla” organitzat per l’Associació Catalana de Protocol i Relacions Institucionals (ACPRI).
El públic objectiu dels tècnics de protocol i organització d’esdeveniments són les persones. La comunicació és humana i és per això que hem d’organitzar els actes pensant en elles, fent emergir les seves emocions. D’aquesta manera, podrem arribar a aconseguir l’excel·lència en allò que volem comunicar.
El l’escriptor i cuiner, David Solé, ha publicat un nou llibre per a parlar d’una cuina que li és molt propera, la dels pescadors.
“La cuina dels pescadors de la Costa Daurada” és un recull de receptes que han anat passant de mà en mà entre la gent de la mar. Receptes que han fet “a bordo” els “ranxers” de les barques de la Costa Daurada, des de Cunit a Alcanar.
Fruits secs, pebrots de fer romesco, oli, vi o patates són ingredients que sempre es podien trobar a les cuines de les barques per a acompanyar el peix acabat de pescar i que s’utilitzava per fer els àpats de la tripulació.
David Solé ha explicat que es tracta “d’un llegat que no es podia deixar perdre. Les receptes han passat de pares a fills, però ara que la feina a la mar ha canviat tant, corríem el risc de deixar perdre un gran nombre de plats típics de casa nostra, que han de formar part també del patrimoni de la cuina catalana, ara que lluita per ser declarada “Patrimoni Immaterial Mundial”. Plats que no haurien de deixar-se de fer mai”.
El regidor Xavier Tarrés a l’Oficina Europe Direct
Avui ha estat un dia de reconeixement públic per a l’Oficina de la Unió Europea a Tarragona coordinada per Marta Domènech. El regidor Xavier Tarrés, en una trobada amb els periodista, ha volgut remarcar la “important” tasca desenvolupada per Europe Direct Tarragona que va entrar en funcionament l’any 2009.
Ha reconegut que hi ha molta feina que no es veu, però que ningú no està de braços creuats. “Signo cada dia una vintena de resolucions relacionades amb l’àmbit europeu”, ha revelat Tarrés, subratllant la “transcendència” de l’oficina en àrees importants com la, política agrària, la promoció econòmica, ocupació, investigació, noves tecnologies i emprenedoria.
Ha destacat la col·laboració existent amb l’alumnat i els projectes acadèmics de recerca. Ha evidenciat que, en el passat, el desconeixement sobre “els camins de la UE” podrien haver contribuït a la pèrdua d’algunes oportunitats.
Europa comença a suscitar interès
Ha explicat que, a banda de l’Erasmus – el programa estrella de la UE pels joves – Europe Direct Tarragona atén les consultes i fa de ‘xarxa’, derivant-les cap els serveis competents i adequats per satisfer les sol·licituds presentades (hi ha molt d’interès en relació a les ofertes de treball en l’espai europeu i també sobre les pensions). Amb això ha volgut insistir que la realitat europea i la seva activitat susciten, cada cop més, l’interès dels tarragonins.
Després de donar a conèixer que l’exposició ‘Europa fa un milió d’any’ va rebre més de 12.400 visites, ha avançat que el proper 26 d’abril, el Teatre Metropol serà, al migdia, l’escenari del concert per commemorar el Dia d’Europa (9 de maig). HI participaran els alumnes de l’Escola Municipal i Estudi de Música de Tarragona. Hi ha la possibilitat que hi assisteixi un eurodiputat.
Parlament Europeu a Tarragona
D’altra banda, Xavier Tarrés ha fet referència a la II Simulació del Parlament Europeu que es farà a la URV el proper divendres i que estarà presidit pel Jaume Duch, el portaveu de l’eurocambra. Aquestes activitats contribueixen a apropar l’activitat europea dels ciutadans i a la conscienciació de la seva importància pel nostre quotidià.
El regidor també ha fet referència al Museu de la Química que, al que tot indica, haurà de ser ubicat a Banc d’Espanya i que ja compta amb un projecte municipal i que podria beneficiar de finançament europeu.
El Govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya han decretat tres dies de dol oficial a partir d’aquesta mitjanit en memòria de les víctimes de l’accident aeri dels Alps. Encara consternada per la noticia, doncs jo aquest viatge l’havia fet no feia massa, crec que és el moment de parlar del dol oficial en aquest espai dedicat al Protocol i la Comunicació.
Les banderes no es poden regular seguint desitjos personals. Cal complir el que marquen les lleis. Així, les competències sobre les banderes en relació al dol oficial les tenen els òrgans de govern de les diferents administracions.
Pel què fa a la bandera nacional, el dol oficial ve determinat per motius de catàstrofe, accident, guerra, atemptat o per la mort d’algun ciutadà que causés una gran consternació entre la ciutadania. La decisió recau en el Consell de Ministres que, amb caràcter d’urgència, aprova un decret de dol oficial, determinant també el nombre de dies que estaria vigent, els mateixos que la bandera nacional haurà d’estar a mig pal.
Passa el mateix amb la resta d’administracions. En el cas de les comunitats autònomes, cal l’acord del Consell de Govern per aprovar aquesta situació extraordinària. La capacitat normativa de la Comunitat te només incidència sobre la seva pròpia bandera, sense tenir cap competència sobre les altres.
En el cas dels ajuntaments el protocol a seguir és similar. En una reunió del Ple de l’ajuntament, s’aprova el dol oficial i per tant la bandera del municipi afectat pot mostrar-se a mig pal durant els dies que s’hagin determinat.
Amb tot plegat, no ens hauria pas d’estranyar veure només una bandera a mig pal en alguns casos, sempre que sigui la que correspon a l’administració que hagi declarat el dol oficial. Això, però, per qüestions òbvies, no passa (gairebé) mai.
REDACCIÓ5 Maig, 2016
