REDACCIÓ8 Febrer, 2017
Visc a Brussel·les des de fa 5 mesos, l’epicentre de les Institucions europees. Com a ciutadana catalana interessada en les qüestions polítiques i compromesa amb la societat intento acudir a tots els actes que organitza el Parlament Europeu sempre que tinc ocasió. Aquest passat 24 de gener vaig assistir a l’acte ‘The catalan referèndum’, organitzat pels eurodiputats que representen les formacions polítiques de Convergència i Esquerra Republicana de Catalunya, Ramón Tremosa, Jordi Solé i Josep Mª Terricabras. Em vaig assabentar per la premsa digital, per acudir només calia enviar un mail per confirmar l’assistència.
En un principi, mentre estàvem a l’entrada per a què ens entreguessin les acreditacions, em vaig sentir com a casa, doncs la majoria dels que m’envoltaven parlaven en català. La sensació era que pocs estrangers s’interessaven pel tema.
En arribar a la sala on ens havien convocat, vaig adonar-me de que, tot i que no era un esdeveniment organitzat pel Grup Parlamentari europeu ALDE, confonien als assistents col·locant un roll-up ben vistós al darrere dels ponents amb les seves sigles. Vaig pensar que estaven fent una publicitat enganyosa aprofitant l’avinentesa.
En començar l’acte, em va cridar l’atenció que el Govern de Catalunya, aquell que em representa, exigís, en nom de ‘tots els catalans’ que se’ns ajudés a complir un ‘procés’ (sense fonament) dintre d’una hipotètica legalitat per a que Catalunya esdevingui un Estat independent. I que ‘amb o sense el suport del Govern espanyol’ ho aconseguirien. Em vaig preguntar: ‘I Què deuen estar pensant dels catalans els pocs estrangers que els escoltaven?’.
Vaig entendre així, que l’únic que pretenien amb aquest discurs era fer una propaganda interna de la seva causa i alliçonar. Es va parlar de democràcia però es va deixar de banda la nostra pròpia. Es van oblidar que en un país democràtic com el nostre el poder constituent resideix en el conjunt del poble espanyol. I que sense respecte a la Llei no hi ha democràcia.
Un cop acabades les ben llegides i estudiades intervencions dels ponents, em va sorprendre molt que es donés per conclòs l’esdeveniment i que no hi hagués participació per part dels assistents. L’acte va durar va durar poc menys d’una hora.
Un sentiment d’entre vergonya i decepció em va invaïr: El ‘nostre Govern’ s’havia gastat gairebé 130.000 euros de les arques públiques de tots els catalans en un acte en el que l’únic que estava aconseguint era desprestigiar a tota Catalunya davant de la Unió Europea!
Lluny de voler negociar cap acord legal amb el Govern espanyol, l’actual Generalitat de Catalunya segueix fonamentant la fragmentació de la societat civil catalana a Europa, com a mínim. Es van deixar una cosa per explicar en aquesta ponència: les turbulentes relacions amb els seus socis de la CUP que tenen constantment al Govern entre l’espasa i la paret per tal d’aconseguir la uniteralitat il·legal del ‘procés pacífic’ per a la independència… Però d’aquesta part no es va parlar a Brussel·les.
Marta CORTÉS
Diplomada en Turisme i direcció d’empreses
Exregidora dee Ciutadans a Salou
