REDACCIÓ6 Abril, 2022
Pedro Sánchez viatjarà aquest dijous al Marroc per fer una visita oficial de dos dies. La visita de Sánchez es produirà en ple ramadà, que va començar el 3 d’abril. Durant la seva estada al país alauita mantindrà una trobada amb Mohammed VI. El monarca “oferirà un iftar en honor” del president de l’executiu. L’iftar és el menjar per trencar, posar fi al dejuni diari del Ramadà (el mes sant pels musulmans).
La Moncloa espera que aquest viatge serveixi per escenificar la “nova etapa” entre els dos països veïns, després d’un conflicte diplomàtic de gairebé un any de durada i que es va desencadenar després de la decisió d’Espanya d’acollir el líder del Front Polisario, Brahim Ghali, i l’allau de migrants a Ceuta davant la feblesa dels gendarmes marroquins com a resposta.
Sánchez es desplaçarà a Rabat acompanyat del ministre d’Exteriors, José Manuel Albares. En arribar, el cap de l’executiu mantindrà una trobada amb Mohamed VI i després aquest li oferirà l’iftar. “Invitar algú extern a una cosa tan familiar i íntima com la ruptura del dejuni és un signe d’amistat molt fort”, ha expressat el ministre Albares.
Aquesta “nova etapa” sorgeix del canvi de posició del Govern respecte al Sàhara Occidental, recolzant ara el pla autonomista del Marroc per a aquesta regió. A l’Executiu esperen que el viatge de Sánchez serveixi per anunciar acords o col·laboracions entre tots dos països en matèries com integritat territorial, migració, gihadisme… “Hi ha un viatge molt important del president del Govern i es començaran a veure els fruits d’aquesta nova relació que volem establir”, va exposar recentment en una entrevista Félix Bolaños, ministre de la Presidència.
PUBLICITAT
Sánchez diu que les fronteres de Ceuta i Melilla amb el Marroc podrien obrir-se “molt aviat” Durant la visita a Ceuta i Melilla aquest dimecres, el president del govern espanyol ha dit que espera que les fronteres amb el Marroc puguin obrir-se molt aviat després del polèmic acord aconseguit sobre el Sàhara Occidental.
L’Ajuntament de Barcelona ha interposat, per primera vegada, una sanció de 45.000 euros a la propietat d’un pis del barri de la a Barceloneta i a l’empresa que el comercialitza per negar-se a llogar-lo a un marroquí. Aquesta és la primera vegada que un consistori sanciona per discriminació directa en l’accés a l’habitatge per raó d’origen.
Després de manifestar l’interès a llogar l’habitatge, el denunciant, Redouane Mehdi, va acreditar el nivell de solvència econòmica suficient. La immobiliària, però, no va respondre la petició i va argumentar que s’havia triat una altra candidatura, malgrat que el pis seguís buit i disponible setmanes després.
n aquest cas, l’agent immobiliari sí que va mostrar disposició a llogar-li l’habitatge i es va poder provar que el criteri de la propietat no es basava en la solvència ni en la indisponibilitat del pis.
El 30 d’abril, el govern del Marroc va deixar transcendir l’adjudicació per a la construcció del nou port Dakhla Atlantique, amb importants interessos francesos en joc. Tot està per reconstruir quant d’aquest pla té a veure amb la riuada humana del 17 i 18 de maig.
Variables principals del projecte: un dic principal de 2.800 metres sobre l’actual vell complex flotant, un altre de 600, un moll comercial de 800 metres, un altre de pesca de 1.500, una dàrsena de 390.000 metres quadrats i una àrea logística de 1.650 hectàrees en una màniga de sorra i pedra entre el desert de Sàhara i l’Atlàntic. El govern marroquí va anunciar en un “Avis d’Appel d’Ofres” (convocatòria d’ofertes) la licitació de què podrà ser a mitjà termini una forta competència per als ports canaris en la seva tradicional funció pesquera i d’escala en la travessia d’Europa i Àfrica a Amèrica Llatina.
Royal Air Maroc ja ven vols a Dakhla directes des de París. És possible comprar-los des del 15 de juny per una mitjana de 400 euros anada i tornada. És una de les conseqüències del desenvolupament del projecte. I també de la seva influència francesa.
Hores després que el Parlament Europeu hagi retret – no condemnat – al Marroc haver fet servir els nens com a instruments per a la crisi diplomàtica entre Madrid i Rabat, el govern alauita ja ha reaccionat. Marroc recorda que Europa és un gegant econòmic, però un nan polític.
“En la crisi bilateral entre el Marroc i Espanya, alguns diputats europeus, alarmats pel veí ibèric, empesos per les seves motivacions inmigracionistas i xenòfobes, van pensar que era una bona idea enemistar-se amb el Regne, únic soci fiable d’Europa a la regió. Es van equivocar. La seva temerària iniciativa no va ser aprovada amb la majoria desitjada i no reunir el suport esperat sota la pressió espanyola. A més que molts eurodiputats no van recolzar aquest text, diversos d’ells van denunciar les agressives maniobres d’Espanya per reunir el nombre més gros de vots possible durant la votació”, afegeix el comunicat marroquí.
Durant el debat i en el text de la resolució, els eurodiputats, majoritàriament espanyols, han compartit la seva opinió. Han fet referència que es trobaven al “Temple de la Democràcia”. ¿No és així? Han criticat al Marroc, han considerat que les fronteres d’Europa comencen a Sebta i Mellilia (Ceuta i Melilla), ratificant així un fet colonial d’altres temps, però no han deixat de reconèixer els esforços realitzats pel regne de Mohammed VI en matèria de migració, en particular l’últim anunci de readmissió de menors no acompanyats”.
Aquest dimecres, Ghali ha reaparegut públicament a la capital algeriana rebent la visita a l’hospital del president del país, Abdelmadjid Tebboune, segons han difós l’agència oficial APS, i la televisió estatal algeriana. «Com es troba?», li ha preguntat el mandatari algerià al seu convidat al començament de la visita. «Bé, gràcies a Déu», li ha contestat Ghali estirat al llit i amb una aportació externa d’oxigen.
Segons la informació que ha difós l’ambaixador sahrauí a Alger, Abdelkader Taleb Omar, el denominat president de la República Àrab Saharahui Democràtica va arribar a Alger a les tres de la matinada, hora local. Dues hores abans, havia sortit de l’aeroport de Pamplona en un avió civil de matrícula francesa contractat pel govern algerià per a aquest viatge especial.
Aquest dimarts, era un dia esperat pel regne del Marroc: el líder del Front Polisario, que va entrar a Espanya amb identitat falsa a bord d’un avió oficial d’Algèria, declarava, per videoconferència i des de l’hospital del Logronyo, davant el jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz. El líder sahrauí està acusat per una associació de Drets Humans de tortures, violacions i crims de lesa humanitat. 
Brahim Ghali, el líder del Front Polisario, ha declarat per videoconferència davant el jutge de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz. L’enemic número del Marroc ha negat les acusacions de delictes de genocidi, lesa humanitat i tortures que se li atribueixen per un dissident marroquí i dues associacions sahrauís de drets humans. Brahim Ghali està convençut que estem davant una acusació que respon a motius polítics contra el poble sahrauí.
La relació (d’amistat i de confiança) entre Espanya i el Marroc està malmesa. Passa per un moment que un ciutadà comú titllaria de ‘fotuda‘. Però la pregunta que s’imposa és per què i com vam arribar a aquesta situació extrema. Si analitzem el panorama sense cap rigor estem votats al fracàs i a l’error. És difícil entendre la situació i ser imparcial si només ens limitem a analitzar les línies editorials dels (diferents) mitjans de comunicació. No sóc un entès en qüestions marroquines i reconec que no sóc la persona més adequada per avaluar i analitzar les relacions 
Damunt la taula està una qüestió política i molta però molta arrogància. Si, sí, per part dels dos països. Però, cal analitzar també la postura prepotent, arrogant, paternalista i imperialista del govern espanyol. Si per una banda insistim que es tracta d’un aliat estratègic indispensable, per un altre, remarquem que és un país amb una cultura i maduresa democràtiques inferiors a l’espanyola. Jo no conec el Marroc, tot i que n’he fet quatre viatges. No sóc ningú per valorar la seva democràcia quan a Espanya – el país que es creu el melic del món – hi ha atropellaments constitucionals que salten a la vista. La meva àvia deia que ‘
Rabat pretén que el govern de Pedro Sánchez deixi de banda les ambigüitats i esclareixi per què i amb quines intencions va decidir acollir – amb identitat falsa – Brahim Ghali. Les autoritats marroquines demanen la mateixa claredat en relació amb el Sàhara Occidental”. “Com podem saber que Espanya no tornarà a conspirar amb els enemics del Regne? (…) Com restablir la confiança després d’un error tan greu? (…) Què busca realment Espanya?”, podem llegir en el comunicat enviat a la premsa.
El Ministeri d’Afers Exteriors liderat per Nasser Bourita, en un 
Per a Rabat, el polèmic ‘cas Ghali’ no és més que el reflex del Polisario. L’actual crisi diplomàtica, en part motivada per l’accés de Ghali a Espanya, posa en evidència les actituds hostils i les estratègies perjudicials d’Espanya vers la qüestió sahrauí.
El Ministeri d’Afers Externs alauita defensa la seva solidaritat amb Espanya i recorda el respecte que sempre ha professat al poble espanyol. Però, avui dia, – admet – que hi ha uns cercles polítics espanyols que tenen interès a instrumentalitzar el Sàhara i perjudicar els interessos dels marroquins.
