Arxius de marroc | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Agost, 2021
lloguer-1.jpg

L’Ajuntament de Barcelona ha interposat, per primera vegada, una sanció de 45.000 euros a la propietat d’un pis del barri de la a Barceloneta i a l’empresa que el comercialitza per negar-se a llogar-lo a un marroquí. Aquesta és la primera vegada que un consistori sanciona per discriminació directa en l’accés a l’habitatge per raó d’origen.

Després de manifestar l’interès a llogar l’habitatge, el denunciant, Redouane Mehdi, va acreditar el nivell de solvència econòmica suficient. La immobiliària, però, no va respondre la petició i va argumentar que s’havia triat una altra candidatura, malgrat que el pis seguís buit i disponible setmanes després.

Passades unes setmanes, una persona de l’entorn de la víctima, que no és d’origen marroquí, es va interessar pel pis davant de la mateixa empresa: el va poder visitar i va acreditar un nivell de solvència equivalent al de la persona denunciant. E

n aquest cas, l’agent immobiliari sí que va mostrar disposició a llogar-li l’habitatge i es va poder provar que el criteri de la propietat no es basava en la solvència ni en la indisponibilitat del pis.

L’Observatori de Drets Humans de Catalunya ja està estudiant la possibilitat de denunciar formalment tan el propietari com l’agent immobiliari. L’entitat ja està en contacte amb l’Ajuntament de Barcelona.

Pocs casos denunciats
Habitualment és molt extraordinari que es deixi constància escrita o enregistrada de comportaments discriminatoris. La manca de proves és una de les causes de la infradenúncia, cosa que condueix les víctimes a relativitzar i normalitzar la discriminació i a resignar-s’hi. Per aquest motiu, és molt important el fet que la víctima i una persona del seu entorn recollissin proves que acreditessin la discriminació i poder presentar la denúncia pertinent.

PUBLICITAT




REDACCIÓ11 Juny, 2021
Puerto-de-Dakhla-1280x960.jpg

El 30 d’abril, el govern del Marroc va deixar transcendir l’adjudicació per a la construcció del nou port Dakhla Atlantique, amb importants interessos francesos en joc. Tot està per reconstruir quant d’aquest pla té a veure amb la riuada humana del 17 i 18 de maig.

Variables principals del projecte: un dic principal de 2.800 metres sobre l’actual vell complex flotant, un altre de 600, un moll comercial de 800 metres, un altre de pesca de 1.500, una dàrsena de 390.000 metres quadrats i una àrea logística de 1.650 hectàrees en una màniga de sorra i pedra entre el desert de Sàhara i l’Atlàntic. El govern marroquí va anunciar en un “Avis d’Appel d’Ofres” (convocatòria d’ofertes) la licitació de què podrà ser a mitjà termini una forta competència per als ports canaris en la seva tradicional funció pesquera i d’escala en la travessia d’Europa i Àfrica a Amèrica Llatina.

La data d’obertura de pliques que assenyalava l’avís era el 28 de gener, dos mesos i mig després de la ruptura de l’alto el foc entre el Marroc i el Front Polisario. Les obres porten el camí d’iniciar-se en plena ‘zona de guerra’, al temps que Rabat pressiona Espanya i Alemanya perquè se li reconegui sobirania sobre el Sàhara Occidental, i mentre aquest territori encara per descolonitzar espera una intervenció final de Nacions Unides.

Per aquesta muntanya i el seu potencial miner, la intenció del Marroc d’ampliar la seva zona econòmica marítima ve sent, des de desembre de 2019, causa de fricció de Madrid i Rabat. El projecte de port enquista ara aquesta espina de la crisi diplomàtica.

Royal Air Maroc ja ven vols a Dakhla directes des de París. És possible comprar-los des del 15 de juny per una mitjana de 400 euros anada i tornada. És una de les conseqüències del desenvolupament del projecte. I també de la seva influència francesa.

El gegant francès Eiffage competia en el concurs del port, licitat en 1.000 milions de dòlars. Rabat ha concedit l’obra al consorci marroquí Somagec-SGTM, que portaveus del Polisario, amb ganes de polemitzar, han lligat repetidament a la família de Mohamed VI.

Entorn del port, la millora de la carretera Dakhla-Tiznit és un encàrrec per a l’enginyeria francesa Cegelec. I a nou quilòmetres, l’ampliació de l’aeroport ha estat concedida a GTR, filial d’una altra gegant francesa: Bouygues. Aquest aeroport rep aquest mes un vol inaugural directe de París ple de convidats gals, la majoria d’ells diputats de l’Assemblea Nacional, mentre el Front Polisario tracta que no s’oficialitzi de facto l’ocupació del Sàhara Occidental.

Cada dia l’exèrcit sahrauí publica un comunicat de guerra en què, gairebé sense solució de continuïtat, la seva artilleria bombardeja alguna posició marroquina a la sorra. La pista de la vella Villa Cisneros queda a un mínim de 300 quilòmetres dels canons. I molt més lluny, a París, el mestre de cerimònies que el Polisario assenyala com a catalitzador d’aquestes inversions. Es diu Jean-Louis Borloo, va ser ministre d’Economia amb Sarkozy.

El 14 de desembre de 2020, després de reconèixer el president sortint americà Donald Trump la sobirania marroquina sobre el Sàhara – no ratificada encara per la via dels fets per l’administració Biden –, Borloo va animar a la UE a fer el mateix. La declaració de Trump “és la coronació de tot un camí del poble marroquí, de sa majestat el rei Mohamed VI i el seu pare, la seva majestat Hassan II” va declarar, amb tota cerimònia, a l’Agència Marroquina de Notícies.

PUBLICITAT




REDACCIÓ10 Juny, 2021
espanya_marroc-1.jpg

Hores després que el Parlament Europeu hagi retret – no condemnat – al Marroc haver fet servir els nens com a instruments per a la crisi diplomàtica entre Madrid i Rabat, el govern alauita ja ha reaccionat. Marroc recorda que Europa és un gegant econòmic, però un nan polític.

“En la crisi bilateral entre el Marroc i Espanya, alguns diputats europeus, alarmats pel veí ibèric, empesos per les seves motivacions inmigracionistas i xenòfobes, van pensar que era una bona idea enemistar-se amb el Regne, únic soci fiable d’Europa a la regió. Es van equivocar. La seva temerària iniciativa no va ser aprovada amb la majoria desitjada i no reunir el suport esperat sota la pressió espanyola. A més que molts eurodiputats no van recolzar aquest text, diversos d’ells van denunciar les agressives maniobres d’Espanya per reunir el nombre més gros de vots possible durant la votació”, afegeix el comunicat marroquí.

Durant el debat i en el text de la resolució, els eurodiputats, majoritàriament espanyols, han compartit la seva opinió. Han fet referència que es trobaven al “Temple de la Democràcia”. ¿No és així? Han criticat al Marroc, han considerat que les fronteres d’Europa comencen a Sebta i Mellilia (Ceuta i Melilla), ratificant així un fet colonial d’altres temps, però no han deixat de reconèixer els esforços realitzats pel regne de Mohammed VI en matèria de migració, en particular l’últim anunci de readmissió de menors no acompanyats”.

En aquest sentit, es recorda que el Parlament Europeu “acull amb satisfacció l’enfocament adoptat per les autoritats marroquines l’1 de juny de 2021 per facilitar el retorn de tots els menors no acompanyats identificats”. La pregunta que toca ara és saber què passarà a partir d’ara i com es pot resoldre aquest conflicte, el qual Marroc diu que és bilateral i Espanya insisteix a europeïtzar-lo.

PUBLICITAT





REDACCIÓ2 Juny, 2021
ghali_hospital.jpg

El líder del Front Polisario, Brahim Ghali, que va deixar el territori espanyol durant la matinada d’aquest dimecres, es troba hospitalitzat a la clínica militar Ain El Naaja d’Alger per acabar la seva recuperació d’un cas greu de Covid pel qual va ser hospitalitzat a Espanya.

Aquest dimecres, Ghali ha reaparegut públicament a la capital algeriana rebent la visita a l’hospital del president del país, Abdelmadjid Tebboune, segons han difós l’agència oficial APS, i la televisió estatal algeriana. «Com es troba?», li ha preguntat el mandatari algerià al seu convidat al començament de la visita. «Bé, gràcies a Déu», li ha contestat Ghali estirat al llit i amb una aportació externa d’oxigen.
En les escenes que ha difós la televisió algeriana, Ghali se’l veu conversar amb el president i dos membres de la cúpula militar d’Algèria. Un és el cap d’Estat Major de l’Exèrcit Popular algerià, general Said Chanegriha. «He vingut per veure el seu estat de salut», li diu Tebune, que ha aprofitat la presència de les càmeres per llançar dos missatges polítics. Un: «Em sento molt agraït a Espanya per haver-lo acollit a vostè des del primer dia», li diu a Ghali. I dos: «Li dono l’enhorabona per la seva decisió personal de comparèixer davant la Justícia espanyola. Caracteritza el bon revolucionari ser respectuós amb la Justícia, i demostra que la República Sahrauí és un estat de Dret».

Ghali li ha manifestat la seva alegria per trobar-se a Algèria, «el meu segon país, on em trobo molt ben atès». El líder sahrauí li ha assegurat al president algerià: «En els pròxims dies reprendré les meves tasques, quan em recuperi».

Segons la informació que ha difós l’ambaixador sahrauí a Alger, Abdelkader Taleb Omar, el denominat president de la República Àrab Saharahui Democràtica va arribar a Alger a les tres de la matinada, hora local. Dues hores abans, havia sortit de l’aeroport de Pamplona en un avió civil de matrícula francesa contractat pel govern algerià per a aquest viatge especial.

Ghali va deixar l’hospital San Pedro de Logronyo, on estava ingressat per raons humanitàries des del 17 d’abril passat, contra el criteri de l’equip mèdic que havia aconseguit treure’l de l’«estat crític» –el qualificatiu és del Ministeri d’Afers Estrangers– amb el qual havia arribat a Espanya. El desig dels seus metges era que, en comptes de demanar l’alta voluntària, continués fins a la seva total recuperació.

L’ambaixador sahrauí ha explicat que l’estat del líder polisario està «en constant millora», però ha de continuar hospitalitzat. El centre sanitari en el qual es troba és el més gran dels que disposen les Forces Armades d’Algèria.

PUBLICITAT



REDACCIÓ1 Juny, 2021
foto_aisha.jpg

És més que sabut que en totes les crisis o polèmiques sempre hi ha dos bàndols. Els del sí i els del No. També és cert que hi ha els despistats que s’encasellen en el grup ‘No sap, no contesta‘. La crisi diplomàtica i institucional que travessa Espanya i el Marroc n’és un bon exemple. Les manifestacions/concentracions serveixen per pressionar els intervinents momentanis i o els protagonistes en la ‘batussa’.

Aquest dimarts, era un dia esperat pel regne del Marroc: el líder del Front Polisario, que va entrar a Espanya amb identitat falsa a bord d’un avió oficial d’Algèria, declarava, per videoconferència i des de l’hospital del Logronyo, davant el jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz. El líder sahrauí està acusat per una associació de Drets Humans de tortures, violacions i crims de lesa humanitat.

Davant l’Audiència Nacional, coincidint amb la declaració judicial de Brahim Ghali, s’han concentrat unes desenes de persones, la majoria marroquins. Alguns dels manifestants, lluint vestits típics sahrauís, exhibien una pancarta del Movimiento de Mujeres Españolas para la Marroquinidad del Sàhara, del qual n’és presidenta Aicha el Gourgi, resident a Tarragona. El que no s’acaba d’entendre és que en un dels cartells es podia llegir “todas unides contra las víctimas de Brahim Ghali”. Eing??? Com? No hi ha explicació possible. No s’entén que en la mateixa manifestació on s’exigeix tolerància zero pels violadors, es pugui llegir que s’han unit contra les víctimes del líder del Front Polisario. Com quedem? Estem a favor de les víctimes o contra les víctimes?

És més que evident que en concentracions/manifestacions d’aquest caràcter i d’un tema tan transcendental no podem deixar res a l’atzar. Hem de ser coherents i vigilar, fil per randa, tots els detalls. Els organitzadors no poden concentrar-se només en la presència mediàtica, relegant a un segon pla els veritables interessos, objectius i finalitats de la concentració. La prudència, el rigor i el savoir faire, ha d’estar present en tots els actes, sobretot si volem evitar que sigui un autèntic fracàs i que el resultat sigui diametralment contrari al proposat…. De vegades, quiets s’està millor i ajudem més…

PUBLICITAT



REDACCIÓ1 Juny, 2021
ghali.jpg

Brahim Ghali, el líder del Front Polisario, ha declarat per videoconferència davant el jutge de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz. L’enemic número del Marroc ha negat les acusacions de delictes de genocidi, lesa humanitat i tortures que se li atribueixen per un dissident marroquí i dues associacions sahrauís de drets humans. Brahim Ghali està convençut que estem davant una acusació que respon a motius polítics contra el poble sahrauí.

Brahim Ghali té 71 anys

El fiscal Pedro Martínez Torrijos no ha demanat mesures cautelars per a Ghali, que va declarar amb mascareta per videoconferència des de l’hospital de Logronyo en el qual està ingressat malalt de coronavirus, mentre que les acusacions personades van demanar presó incondicional.

El titular de Jutjat Central d’Instrucció número 5, Santiago Pedraz, l’ha interrogat en relació amb la querella que va interposar contra ell l’activista sahrauí amb nacionalitat espanyola Fabel Breica per delictes de detenció il·legal, tortures i lesa humanitat. Breica assegura quan va arribar als campaments de Tindouf l’abril de 2019 va ser amenaçat per membres de Front Polisario perquè els abandonés sota l’acusació de traïdor, i va acabar sent detingut en un centre no identificat, on se’l va sotmetre a tortures.

Brahim Ghali no ha volgut contestar a les preguntes dels advocats de les acusacions particulars

També se li ha preguntat per una querella anterior que durant anys havia sortejat, la de l’Associació Sahrauí per a la Defensa dels Drets Humans (Asadeh) per genocidi en concurs amb delictes d’assassinat, lesions, detenció il·legal, terrorisme, tortures i desaparicions. Aquesta denúncia va donar lloc a l’obertura de les diligències prèvies obertes en contra ja el 2008. Fins i tot se li havia citat en un parell d’ocasions a declarar aprofitant que se li situava a Espanya, l’última vegada, el 2016 amb motiu d’una conferència que anava a donar a Barcelona.

Jutge Santiago Pedraz

A l’haver estat impossible que comparegués llavors, tots dos querellants van témer que no anés a la citació prevista per Pedraz, de manera que van instar la imposició de mesures cautelars, inclosa la presó, que previsiblement reiterar aquest dimarts després d’escoltar les explicacions que aporti Ghali. El magistrat va posposar a terme de les declaracions la celebració d’una visteta prevista per l’article 505 de la Llei d’enjudiciament criminal, imprescindible per imposar aquest tipus de mesures.

El jutge haurà de deliberar en les properes hores. Pedraz podria optar per la retirada del passaport de Ghali i mantenir el control telefònic a fi d’evitar la fuga del líder del Polisario del país.

En l’àmbit polític, tothom està esperant la reacció del govern del Marroc a la compareixença de Ghali davant la justícia.

PUBLICITAT





REDACCIÓ1 Juny, 2021
ropinio_ricard.jpg

La relació (d’amistat i de confiança) entre Espanya i el Marroc està malmesa. Passa per un moment que un ciutadà comú titllaria de ‘fotuda‘. Però la pregunta que s’imposa és per què i com vam arribar a aquesta situació extrema. Si analitzem el panorama sense cap rigor estem votats al fracàs i a l’error. És difícil entendre la situació i ser imparcial si només ens limitem a analitzar les línies editorials dels (diferents) mitjans de comunicació. No sóc un entès en qüestions marroquines i reconec que no sóc la persona més adequada per avaluar i analitzar les relacions hispano-marroquines.

Damunt la taula està una qüestió política i molta però molta arrogància. Si, sí, per part dels dos països. Però, cal analitzar també la postura prepotent, arrogant, paternalista i imperialista del govern espanyol. Si per una banda insistim que es tracta d’un aliat estratègic indispensable, per un altre, remarquem que és un país amb una cultura i maduresa democràtiques inferiors a l’espanyola. Jo no conec el Marroc, tot i que n’he fet quatre viatges. No sóc ningú per valorar la seva democràcia quan a Espanya – el país que es creu el melic del món – hi ha atropellaments constitucionals que salten a la vista. La meva àvia deia que ‘consejos doy que para mi no tengo‘. Aquesta apreciació encaixa a la perfecció en la relació deteriorada entre Espanya i el Marroc. No podem dir que volem ser amics quan el nostre comportament i la nostra actitud fa entendre una altra cosa.

La lleialtat ha de ser la base de tot. Un govern que es ven com a veritablement demòcrata no ajuda a entrar al seu territori una persona – cercada per la justícia – amb identitat falsa. Si es va acollir Brahim Ghali per qüestions humanitàries, per què no es va informar (o comunicar) el regne del Marroc si realment és un país amic? Informar no vol dir fer el que ells volen. Comunicar forma part del circuit diplomàtic i l’ànima de les bones relacions.

En les darreres setmanes hem vist com es desprestigiava les autoritats marroquines, fent al·lusió a la seva vida privada, sobretot la del monarca. Potser Espanya no és el país més adequat per criticar. Crec que no cal recordar que un monarca emèrit del Regne d’Espanya està vivint a l’estranger i no és per voluntat pròpia. La seva vida privada (sentimental i de faldes), els seus problemes amb Hisenda i els seus negocis foscos – relacions estretes amb la corrupció –  no deixen en bon lloc la credibilitat i la bona imatge de la Casa Reial.

No entenc el nostre complex i necessitat sistèmica en comparar-nos a cada moment amb la democràcia d’un país africà

És cas per dir que el que estigui lliure de pecat que llanci la primera pedra. Tampoc entenc el nostre complex i necessitat sistèmica en comparar-nos sempre i a cada moment amb la democràcia d’un país africà. Per què no ens comparem amb Alemanya o els països on la democràcia és plena (a tots els nivells)?

De veritat que em resulta difícil. No m’hi ficaré en qüestions polítiques internes, però lamento que els que representen la diplomàcia dels dos països semblin incendiaris. Els espanyols i marroquins estem condemnats a entendre’s i és lamentable que els polítics per amagar les seves frustracions, fracassos i ineptituds fomentin la polèmica mediàtica i social. No podem continuar amb la hipocresia del ‘Dios rogando y con el mazo dando‘. S’agraeix confiança, lleialtat institucional i menys supèrbia. Ens anirà millor a tot@s.

Ricard CHECA
Periodista


REDACCIÓ31 Maig, 2021
bourita.jpg

L’esperada compareixença, aquest dimarts, del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, davant el jutge de l’Audiència Nacional no acabarà amb el mal rotllo existent entre Espanya i el Marroc.

Rabat pretén que el govern de Pedro Sánchez deixi de banda les ambigüitats i esclareixi per què i amb quines intencions va decidir acollir – amb identitat falsa – Brahim Ghali. Les autoritats marroquines demanen la mateixa claredat en relació amb el Sàhara Occidental”. “Com podem saber que Espanya no tornarà a conspirar amb els enemics del Regne? (…) Com restablir la confiança després d’un error tan greu? (…) Què busca realment Espanya?”, podem llegir en el comunicat enviat a la premsa.

El Ministeri d’Afers Exteriors liderat per Nasser Bourita, en un COMUNICAT de quatre pàgines compara el conflicte de l’excolònia espanyola amb el procés independentista de Catalunya. “Aquesta crisi planteja tanmateix una qüestió de coherència. No podem lluitar contra el separatisme a casa i fonamentar-lo a casa del veí”, subratlla el Marroc, tot assenyalant que “mai no ha instrumentalitzat el separatisme: Mai no l’ha fomentat com a moneda de canvi en les seves relacions internacionals, sobretot amb els seus veïns

La pregunta clau
Per a Rabat, el polèmic ‘cas Ghali’ no és més que el reflex del Polisario. L’actual crisi diplomàtica, en part motivada per l’accés de Ghali a Espanya, posa en evidència les actituds hostils i les estratègies perjudicials d’Espanya vers la qüestió sahrauí.

El 2012 una delegació econòmica catalana va visitar el Marroc i el Govern a Rabat va modificar el seu programa, a petició de l’espanyol, perquè “no fos rebut al més alt nivell

L’actitud del govern de Sánchez “ha revelat la connivència” amb els “adversaris” del Marroc amb l’objectiu de fer mal a la integritat del regne alauita. En la nota de premsa, el ministre Bourita pregunta: “quina hauria estat la reacció d’Espanya si un representant del separatisme espanyol hagués estat rebut en el Palau Reial marroquí?”.

El Marroc insta Espanya a no tenir “una memòria curta”, tenint en compte que, en 2017, el país alauita va denegar concedir una audiència a “un gran líder del separatisme català (en al·lusió a Carles Puigdemont)”. També recorda que, per exemple, el 2012 una delegació econòmica catalana va visitar el Marroc i el Govern a Rabat va modificar el seu programa, a petició de l’espanyol, perquè “no fos rebut al més alt nivell”.

Amistat amb els espanyols
El Ministeri d’Afers Externs alauita defensa la seva solidaritat amb Espanya i recorda el respecte que sempre ha professat al poble espanyol. Però, avui dia, – admet – que hi ha uns cercles polítics espanyols que tenen interès a instrumentalitzar el Sàhara i perjudicar els interessos dels marroquins.

Quina seria la reacció d’Espanya si un representant del separatisme hagués estat rebut en el Palau Reial marroquí?

“Els que, en la comoditat dels seus estereotips antiquats, continuen veient el Marroc des de perspectives anacròniques, sense renunciar, a les restes de l’arcaisme heretades del passat”, resa el comunicat.

“El Marroc – diu la nota de premsa – no té cap problema amb els espanyols, els seus ciutadans, els seus operadors econòmics, els seus actors culturals i els seus turistes, que són ben acollits com a amics i veïns del Marroc (perquè el país magribí) seguirà aferrat a la seva natural i genuïna amistat amb el poble espanyol”.

PUBLICITAT





REDACCIÓ24 Maig, 2021
Brahim_gali1-1280x960.jpg

Les relacions entre Espanya i el Marroc tenen tendència a complicar-se. Almenys si tenim en compte que la intenció dels responsables del Front Polisario és que el seu líder, hospitalitzat a Logronyo, no es personi davant l’autoritat judicial, malgrat estar citat pel proper 1 de juny a l’Audiència Nacional.

La ministra d’Afers Exteriors d’Espanya va dir que Brahim Ghali compareixerà a la crida judicial si es fa efectiva la sol·licitud del magistrat. De fet, Espanya sap que les relacions bilaterals només es podran reprendre, tal com ha manifestat el ministre Nasser Bourita, si Ghali accedeix a la cita judicial. Però, la situació es complica per moments.

El número 2 del Front Polisario, Salem Lebsir, assegura, a Ok Diario, que Brahim Ghali té la intenció d’abandonar el territori espanyol en els propers dies sense trepitjar l’Audiència Nacional. O sigui, que el líder del Front Polisario farà cas omís de la cita judicial i no anirà a declarar com a presumpte autor de presumptes delictes de terrorisme, genocidi i tortura, violacions, entre d’altres.

“És tot mentida. Quan es recuperi, que serà en 10 dies, sortirà de país. No es presentarà davant del jutge”, assegura Lebsir, negant Ghali hagi entrat a Espanya amb documentació falsificada tot i que va accedir a l’hospital sota la identitat de «Mohamed Benbatouch», tal com ha acreditat la Policia.

PUBLICITAT




REDACCIÓ20 Maig, 2021
ricard_checa_opinio.jpg

El que està passant a Ceuta ens preocupa o ens hauria de preocupar a tots. I quan dic a tots em refereixo al més ampli sentit de la paraula. Evitaré cercar culpables i responsables en aquesta ‘guerra’ política i diplomàtica. Posaré l’accent en la crisi humanitària que hi ha darrere de tot aquest embrolli. No cal massa astut ni un crac en anàlisi política per adonar-se que la política internacional de Pedro Sánchez – sobretot amb el Marroc – pateix d’una estratègia clara, sobretot quan estem parlant de relacions entre dos països d’interès aliats i de bon veïnatge.

La malaptesa i l’arrogància del govern espanyol ens ha conduït a uns quants errors diplomàtics. I no només amb el Marroc. Fins al dia d’avui, el president dels Estats Units, Joe Biden, encara no ha trucat a Pedro Sánchez, Pot ser es tracta d’un fet aïllat (i pot tenir les seves justificacions), però no deixa de ser simptomàtic. Dit això, m’agradaria centrar-me en el desastre de Ceuta. Desconec si la gota que ha fet vessar el got és l’acollida (al·legadament per raons d’índole humanitària) del líder del Front Polisario, Ibrahim Ghali. En el meu parer, España es va equivocar i va actuar amb arrogància. No podem oblidar que Ghali té causes judicials pendents (entre elles de lesa humanitat)… França es va negar acollir el polèmic líder del Front Polisari. Per alguna raó serà…

No podem ignorar que l”estrès‘ en les relacions entre Espanya i el Marroc s’accentua a mesura que passen els mesos. De fet, la trobada entre Sánchez i el monarca alauita encara està pendent, tot i que la Moncloa ha trobat en la pandèmia del coronavirus l’excusa perfecta.

França es va negar acollir el polèmic líder del Front Polisari. Per alguna raó serà

Les imatges que hem pogut veure en els darrers dies de l’arribada massiva de migrants a Ceuta són d’un crueltat indescriptible. Tots dos països estan jugant amb el dolor de la gent (la més vulnerable i necessitada) per mesurar forces.

Puc arribar a entendre que el Marroc estigui enfadat amb l’acollida de Brahim Ghali, però discordo de la presumpta deixadesa de funcions de la policia marroquina en les fronteres. Estem parlant de persones, d’éssers humans i no d’animals. Cada una de les persones que intenta arribar (de forma desesperada) a territori espanyol (arriscant la seva pròpia vida) representa una història, un drama… A mi personalment em fa molt de mal veure com els indescriptibles representants de Vox parlen d’invasió i demanen que s’apliqui la força. A aquests senyors, execrables, els aconsellaria a fer política de la bona, allunyada de l’odi, del populisme i de l’enfrontament.

La política espanyola està fallant i això afecta també a Vox que, malauradament, no deixa de formar part ja d’aquesta casta política. És molt fàcil atacar, criticar, amenaçar i fer-se el valent quan s’està agafat a la mamella de l’estat i que (treballis o no) cobris a final de mes. A aquests polítics (de la discòrdia) els hi demano empatia, solucions, responsabilitat… Si no sóc capaços haurien de plegar pel bé de tots.

El drama humà no entén ni de banderes ni de llengües. Estic convençut que ningú planteja abandonar el seu país, deixar enrere la seva família i posar en risc la seva pròpia vida si no confia que el seu somni (d’un futur millor) està a la cantonada. En aquesta ‘guerra’ diplomàtica és imprescindible sentit comú i no pensar en qui guanya o qui perd.

La pobresa no entén de política ni de banderes. El pitjor enemic dels Drets Humans són els polítics de pacotilla.

Cada país ha de fer el que li pertoca, assumint les seves responsabilitats, però per damunt de tot evitar jugar amb el drama dels éssers humans que acaben sent sempre els damnificats. La pobresa no entén de política ni de banderes. El pitjor enemic dels Drets Humans són els polítics de pacotilla.

Ara és el moment de demostrar altura de mires, d’actuar amb responsabilitat i pensar en aquells que són capaços de morir perquè confien que el futur els reserva una (altra) oportunitat. Ha arribat l’hora d’apartar els orgulls i seure a dialogar i pensar en aquells que estan patint, recordant que no són pura mercaderia política. Ens mereixem aquests polítics? Cadascú que respongui en silenci per no tenir conseqüències.

Ricard CHECA
Periodista




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter