Arxius de marroc | Diari La República Checa

REDACCIÓ17 Maig, 2022
fronteras-españa-marruecos.png

Les fronteres de Ceuta i Melilla amb el Marroc s’han obert aquesta mitjanit del 17 de maig, segons ha informat el govern espanyol. Aquests passos estaven tancats des del març del 2020. La reobertura serà gradual. A partir del 17 de maig, es reobriran els passos de El Tarajal, a Ceuta, i de Beni Enzar, a Melilla, per a ciutadans residents a la UE i per a persones autoritzades a circular per l’espai Schengen.

A partir del 31 de maig, podran ingressar a territori espanyol a través dels mateixos passos els treballadors transfronterers legalment reconeguts, així com aquells que, per caducitat de la targeta que els acredita, han obtingut un visat específic per a Ceuta i Melilla.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Abril, 2022
5ceee5f2-08b6-4c5b-8c61-1abc5feda824-1280x853.jpg

El delegat del Front Polisario a Espanya, Abdulah Arabi, ha demanat aquest dilluns que el govern espanyol esclareixi que entén per “integritat territorial” del Marroc. En una roda de premsa en motiu de la decisió del moviment de suspendre les seves relacions amb Espanya, el delegat ha qüestionat la proposta d’Espanya que defensa la “integritat territorial” dels dos territoris.

Arabi ha instat l’executiu a esclarir si el territori del Marroc són “les seves fronteres reconegudes internacionalment” o si donen per fet que el Sàhara Occidental en forma part. “Són termes que agreugen encara més la posició de l’executiu”, ha afirmat. Segons Arabi, la posició del govern d’Espanya “res té a veure” amb la d’altres països com els EUA.

Arabi també ha afirmat que la diferència entre la posició de l’executiu espanyol i la d’altres països com els Estats Units o Alemanya és que aquests dos mantenen l’opció de l’autonomia com una “solució a tenir en compte”. Segons el delegat del Polisario, el moviment entén que el posicionament d’aquests dos països davant el conflicte també inclou la independència “recollida en el dret internacional”.

“Espanya ha anat més enllà i ha apostat per l’opció presentada pel Marroc com la més seriosa i la més creïble. Aquí està la diferència”, ha expressat Arabi. El Front Polisario va anunciar aquest diumenge que suspenia les relacions amb el govern espanyol després del gir sobre el Sàhara Occidental i el viatge de Pedro Sánchez a Rabat per segellar la reconciliació diplomàtica amb el rei del Marroc, Mohamed VI.

Tal com va explicar el moviment, la decisió s’ha pres com a resposta al suport de l’executiu de Sánchez a la “proposta il·legal de l’ocupant marroquí, que pretén l’annexió dels territoris del Sàhara Occidental per la força i ignorant els drets inalienables del poble sahrauí a l’autodeterminació i la independència”.


REDACCIÓ6 Abril, 2022
sanchez_rei-marroc-1280x720.jpg

Pedro Sánchez viatjarà aquest dijous al Marroc per fer una visita oficial de dos dies. La visita de Sánchez es produirà en ple ramadà, que va començar el 3 d’abril. Durant la seva estada al país alauita mantindrà una trobada amb Mohammed VI. El monarca “oferirà un iftar en honor” del president de l’executiu. L’iftar és el menjar per trencar, posar fi al dejuni diari del Ramadà (el mes sant pels musulmans).

La Moncloa espera que aquest viatge serveixi per escenificar la “nova etapa” entre els dos països veïns, després d’un conflicte diplomàtic de gairebé un any de durada i que es va desencadenar després de la decisió d’Espanya d’acollir el líder del Front Polisario, Brahim Ghali, i l’allau de migrants a Ceuta davant la feblesa dels gendarmes marroquins com a resposta.

Sánchez es desplaçarà a Rabat acompanyat del ministre d’Exteriors, José Manuel Albares. En arribar, el cap de l’executiu mantindrà una trobada amb Mohamed VI i després aquest li oferirà l’iftar. “Invitar algú extern a una cosa tan familiar i íntima com la ruptura del dejuni és un signe d’amistat molt fort”, ha expressat el ministre Albares.

Aquesta “nova etapa” sorgeix del canvi de posició del Govern respecte al Sàhara Occidental, recolzant ara el pla autonomista del Marroc per a aquesta regió. A l’Executiu esperen que el viatge de Sánchez serveixi per anunciar acords o col·laboracions entre tots dos països en matèries com integritat territorial, migració, gihadisme… “Hi ha un viatge molt important del president del Govern i es començaran a veure els fruits d’aquesta nova relació que volem establir”, va exposar recentment en una entrevista Félix Bolaños, ministre de la Presidència.

PUBLICITAT





REDACCIÓ23 Març, 2022
albares.jpg

Sánchez diu que les fronteres de Ceuta i Melilla amb el Marroc podrien obrir-se “molt aviat” Durant la visita a Ceuta i Melilla aquest dimecres, el president del govern espanyol ha dit que espera que les fronteres amb el Marroc puguin obrir-se molt aviat després del polèmic acord aconseguit sobre el Sàhara Occidental.

Ha explicat que la normalització de la relació fronterera entre els dos països començarà, el proper dia 1 d’abril, amb la propera visita del ministre d’Afers Estrangers, José Manuel Albares, a la capital marroquina, Rabat. A més, ha dit que espera poder recuperar les relacions diplomàtiques amb Algèria.

PUBLICITAT
P





REDACCIÓ6 Agost, 2021
lloguer-1.jpg

L’Ajuntament de Barcelona ha interposat, per primera vegada, una sanció de 45.000 euros a la propietat d’un pis del barri de la a Barceloneta i a l’empresa que el comercialitza per negar-se a llogar-lo a un marroquí. Aquesta és la primera vegada que un consistori sanciona per discriminació directa en l’accés a l’habitatge per raó d’origen.

Després de manifestar l’interès a llogar l’habitatge, el denunciant, Redouane Mehdi, va acreditar el nivell de solvència econòmica suficient. La immobiliària, però, no va respondre la petició i va argumentar que s’havia triat una altra candidatura, malgrat que el pis seguís buit i disponible setmanes després.

Passades unes setmanes, una persona de l’entorn de la víctima, que no és d’origen marroquí, es va interessar pel pis davant de la mateixa empresa: el va poder visitar i va acreditar un nivell de solvència equivalent al de la persona denunciant. E

n aquest cas, l’agent immobiliari sí que va mostrar disposició a llogar-li l’habitatge i es va poder provar que el criteri de la propietat no es basava en la solvència ni en la indisponibilitat del pis.

L’Observatori de Drets Humans de Catalunya ja està estudiant la possibilitat de denunciar formalment tan el propietari com l’agent immobiliari. L’entitat ja està en contacte amb l’Ajuntament de Barcelona.

Pocs casos denunciats
Habitualment és molt extraordinari que es deixi constància escrita o enregistrada de comportaments discriminatoris. La manca de proves és una de les causes de la infradenúncia, cosa que condueix les víctimes a relativitzar i normalitzar la discriminació i a resignar-s’hi. Per aquest motiu, és molt important el fet que la víctima i una persona del seu entorn recollissin proves que acreditessin la discriminació i poder presentar la denúncia pertinent.

PUBLICITAT




REDACCIÓ11 Juny, 2021
Puerto-de-Dakhla-1280x960.jpg

El 30 d’abril, el govern del Marroc va deixar transcendir l’adjudicació per a la construcció del nou port Dakhla Atlantique, amb importants interessos francesos en joc. Tot està per reconstruir quant d’aquest pla té a veure amb la riuada humana del 17 i 18 de maig.

Variables principals del projecte: un dic principal de 2.800 metres sobre l’actual vell complex flotant, un altre de 600, un moll comercial de 800 metres, un altre de pesca de 1.500, una dàrsena de 390.000 metres quadrats i una àrea logística de 1.650 hectàrees en una màniga de sorra i pedra entre el desert de Sàhara i l’Atlàntic. El govern marroquí va anunciar en un “Avis d’Appel d’Ofres” (convocatòria d’ofertes) la licitació de què podrà ser a mitjà termini una forta competència per als ports canaris en la seva tradicional funció pesquera i d’escala en la travessia d’Europa i Àfrica a Amèrica Llatina.

La data d’obertura de pliques que assenyalava l’avís era el 28 de gener, dos mesos i mig després de la ruptura de l’alto el foc entre el Marroc i el Front Polisario. Les obres porten el camí d’iniciar-se en plena ‘zona de guerra’, al temps que Rabat pressiona Espanya i Alemanya perquè se li reconegui sobirania sobre el Sàhara Occidental, i mentre aquest territori encara per descolonitzar espera una intervenció final de Nacions Unides.

Per aquesta muntanya i el seu potencial miner, la intenció del Marroc d’ampliar la seva zona econòmica marítima ve sent, des de desembre de 2019, causa de fricció de Madrid i Rabat. El projecte de port enquista ara aquesta espina de la crisi diplomàtica.

Royal Air Maroc ja ven vols a Dakhla directes des de París. És possible comprar-los des del 15 de juny per una mitjana de 400 euros anada i tornada. És una de les conseqüències del desenvolupament del projecte. I també de la seva influència francesa.

El gegant francès Eiffage competia en el concurs del port, licitat en 1.000 milions de dòlars. Rabat ha concedit l’obra al consorci marroquí Somagec-SGTM, que portaveus del Polisario, amb ganes de polemitzar, han lligat repetidament a la família de Mohamed VI.

Entorn del port, la millora de la carretera Dakhla-Tiznit és un encàrrec per a l’enginyeria francesa Cegelec. I a nou quilòmetres, l’ampliació de l’aeroport ha estat concedida a GTR, filial d’una altra gegant francesa: Bouygues. Aquest aeroport rep aquest mes un vol inaugural directe de París ple de convidats gals, la majoria d’ells diputats de l’Assemblea Nacional, mentre el Front Polisario tracta que no s’oficialitzi de facto l’ocupació del Sàhara Occidental.

Cada dia l’exèrcit sahrauí publica un comunicat de guerra en què, gairebé sense solució de continuïtat, la seva artilleria bombardeja alguna posició marroquina a la sorra. La pista de la vella Villa Cisneros queda a un mínim de 300 quilòmetres dels canons. I molt més lluny, a París, el mestre de cerimònies que el Polisario assenyala com a catalitzador d’aquestes inversions. Es diu Jean-Louis Borloo, va ser ministre d’Economia amb Sarkozy.

El 14 de desembre de 2020, després de reconèixer el president sortint americà Donald Trump la sobirania marroquina sobre el Sàhara – no ratificada encara per la via dels fets per l’administració Biden –, Borloo va animar a la UE a fer el mateix. La declaració de Trump “és la coronació de tot un camí del poble marroquí, de sa majestat el rei Mohamed VI i el seu pare, la seva majestat Hassan II” va declarar, amb tota cerimònia, a l’Agència Marroquina de Notícies.

PUBLICITAT




REDACCIÓ10 Juny, 2021
espanya_marroc-1.jpg

Hores després que el Parlament Europeu hagi retret – no condemnat – al Marroc haver fet servir els nens com a instruments per a la crisi diplomàtica entre Madrid i Rabat, el govern alauita ja ha reaccionat. Marroc recorda que Europa és un gegant econòmic, però un nan polític.

“En la crisi bilateral entre el Marroc i Espanya, alguns diputats europeus, alarmats pel veí ibèric, empesos per les seves motivacions inmigracionistas i xenòfobes, van pensar que era una bona idea enemistar-se amb el Regne, únic soci fiable d’Europa a la regió. Es van equivocar. La seva temerària iniciativa no va ser aprovada amb la majoria desitjada i no reunir el suport esperat sota la pressió espanyola. A més que molts eurodiputats no van recolzar aquest text, diversos d’ells van denunciar les agressives maniobres d’Espanya per reunir el nombre més gros de vots possible durant la votació”, afegeix el comunicat marroquí.

Durant el debat i en el text de la resolució, els eurodiputats, majoritàriament espanyols, han compartit la seva opinió. Han fet referència que es trobaven al “Temple de la Democràcia”. ¿No és així? Han criticat al Marroc, han considerat que les fronteres d’Europa comencen a Sebta i Mellilia (Ceuta i Melilla), ratificant així un fet colonial d’altres temps, però no han deixat de reconèixer els esforços realitzats pel regne de Mohammed VI en matèria de migració, en particular l’últim anunci de readmissió de menors no acompanyats”.

En aquest sentit, es recorda que el Parlament Europeu “acull amb satisfacció l’enfocament adoptat per les autoritats marroquines l’1 de juny de 2021 per facilitar el retorn de tots els menors no acompanyats identificats”. La pregunta que toca ara és saber què passarà a partir d’ara i com es pot resoldre aquest conflicte, el qual Marroc diu que és bilateral i Espanya insisteix a europeïtzar-lo.

PUBLICITAT





REDACCIÓ2 Juny, 2021
ghali_hospital.jpg

El líder del Front Polisario, Brahim Ghali, que va deixar el territori espanyol durant la matinada d’aquest dimecres, es troba hospitalitzat a la clínica militar Ain El Naaja d’Alger per acabar la seva recuperació d’un cas greu de Covid pel qual va ser hospitalitzat a Espanya.

Aquest dimecres, Ghali ha reaparegut públicament a la capital algeriana rebent la visita a l’hospital del president del país, Abdelmadjid Tebboune, segons han difós l’agència oficial APS, i la televisió estatal algeriana. «Com es troba?», li ha preguntat el mandatari algerià al seu convidat al començament de la visita. «Bé, gràcies a Déu», li ha contestat Ghali estirat al llit i amb una aportació externa d’oxigen.
En les escenes que ha difós la televisió algeriana, Ghali se’l veu conversar amb el president i dos membres de la cúpula militar d’Algèria. Un és el cap d’Estat Major de l’Exèrcit Popular algerià, general Said Chanegriha. «He vingut per veure el seu estat de salut», li diu Tebune, que ha aprofitat la presència de les càmeres per llançar dos missatges polítics. Un: «Em sento molt agraït a Espanya per haver-lo acollit a vostè des del primer dia», li diu a Ghali. I dos: «Li dono l’enhorabona per la seva decisió personal de comparèixer davant la Justícia espanyola. Caracteritza el bon revolucionari ser respectuós amb la Justícia, i demostra que la República Sahrauí és un estat de Dret».

Ghali li ha manifestat la seva alegria per trobar-se a Algèria, «el meu segon país, on em trobo molt ben atès». El líder sahrauí li ha assegurat al president algerià: «En els pròxims dies reprendré les meves tasques, quan em recuperi».

Segons la informació que ha difós l’ambaixador sahrauí a Alger, Abdelkader Taleb Omar, el denominat president de la República Àrab Saharahui Democràtica va arribar a Alger a les tres de la matinada, hora local. Dues hores abans, havia sortit de l’aeroport de Pamplona en un avió civil de matrícula francesa contractat pel govern algerià per a aquest viatge especial.

Ghali va deixar l’hospital San Pedro de Logronyo, on estava ingressat per raons humanitàries des del 17 d’abril passat, contra el criteri de l’equip mèdic que havia aconseguit treure’l de l’«estat crític» –el qualificatiu és del Ministeri d’Afers Estrangers– amb el qual havia arribat a Espanya. El desig dels seus metges era que, en comptes de demanar l’alta voluntària, continués fins a la seva total recuperació.

L’ambaixador sahrauí ha explicat que l’estat del líder polisario està «en constant millora», però ha de continuar hospitalitzat. El centre sanitari en el qual es troba és el més gran dels que disposen les Forces Armades d’Algèria.

PUBLICITAT



REDACCIÓ1 Juny, 2021
foto_aisha.jpg

És més que sabut que en totes les crisis o polèmiques sempre hi ha dos bàndols. Els del sí i els del No. També és cert que hi ha els despistats que s’encasellen en el grup ‘No sap, no contesta‘. La crisi diplomàtica i institucional que travessa Espanya i el Marroc n’és un bon exemple. Les manifestacions/concentracions serveixen per pressionar els intervinents momentanis i o els protagonistes en la ‘batussa’.

Aquest dimarts, era un dia esperat pel regne del Marroc: el líder del Front Polisario, que va entrar a Espanya amb identitat falsa a bord d’un avió oficial d’Algèria, declarava, per videoconferència i des de l’hospital del Logronyo, davant el jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz. El líder sahrauí està acusat per una associació de Drets Humans de tortures, violacions i crims de lesa humanitat.

Davant l’Audiència Nacional, coincidint amb la declaració judicial de Brahim Ghali, s’han concentrat unes desenes de persones, la majoria marroquins. Alguns dels manifestants, lluint vestits típics sahrauís, exhibien una pancarta del Movimiento de Mujeres Españolas para la Marroquinidad del Sàhara, del qual n’és presidenta Aicha el Gourgi, resident a Tarragona. El que no s’acaba d’entendre és que en un dels cartells es podia llegir “todas unides contra las víctimas de Brahim Ghali”. Eing??? Com? No hi ha explicació possible. No s’entén que en la mateixa manifestació on s’exigeix tolerància zero pels violadors, es pugui llegir que s’han unit contra les víctimes del líder del Front Polisario. Com quedem? Estem a favor de les víctimes o contra les víctimes?

És més que evident que en concentracions/manifestacions d’aquest caràcter i d’un tema tan transcendental no podem deixar res a l’atzar. Hem de ser coherents i vigilar, fil per randa, tots els detalls. Els organitzadors no poden concentrar-se només en la presència mediàtica, relegant a un segon pla els veritables interessos, objectius i finalitats de la concentració. La prudència, el rigor i el savoir faire, ha d’estar present en tots els actes, sobretot si volem evitar que sigui un autèntic fracàs i que el resultat sigui diametralment contrari al proposat…. De vegades, quiets s’està millor i ajudem més…

PUBLICITAT



REDACCIÓ1 Juny, 2021
ghali.jpg

Brahim Ghali, el líder del Front Polisario, ha declarat per videoconferència davant el jutge de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz. L’enemic número del Marroc ha negat les acusacions de delictes de genocidi, lesa humanitat i tortures que se li atribueixen per un dissident marroquí i dues associacions sahrauís de drets humans. Brahim Ghali està convençut que estem davant una acusació que respon a motius polítics contra el poble sahrauí.

Brahim Ghali té 71 anys

El fiscal Pedro Martínez Torrijos no ha demanat mesures cautelars per a Ghali, que va declarar amb mascareta per videoconferència des de l’hospital de Logronyo en el qual està ingressat malalt de coronavirus, mentre que les acusacions personades van demanar presó incondicional.

El titular de Jutjat Central d’Instrucció número 5, Santiago Pedraz, l’ha interrogat en relació amb la querella que va interposar contra ell l’activista sahrauí amb nacionalitat espanyola Fabel Breica per delictes de detenció il·legal, tortures i lesa humanitat. Breica assegura quan va arribar als campaments de Tindouf l’abril de 2019 va ser amenaçat per membres de Front Polisario perquè els abandonés sota l’acusació de traïdor, i va acabar sent detingut en un centre no identificat, on se’l va sotmetre a tortures.

Brahim Ghali no ha volgut contestar a les preguntes dels advocats de les acusacions particulars

També se li ha preguntat per una querella anterior que durant anys havia sortejat, la de l’Associació Sahrauí per a la Defensa dels Drets Humans (Asadeh) per genocidi en concurs amb delictes d’assassinat, lesions, detenció il·legal, terrorisme, tortures i desaparicions. Aquesta denúncia va donar lloc a l’obertura de les diligències prèvies obertes en contra ja el 2008. Fins i tot se li havia citat en un parell d’ocasions a declarar aprofitant que se li situava a Espanya, l’última vegada, el 2016 amb motiu d’una conferència que anava a donar a Barcelona.

Jutge Santiago Pedraz

A l’haver estat impossible que comparegués llavors, tots dos querellants van témer que no anés a la citació prevista per Pedraz, de manera que van instar la imposició de mesures cautelars, inclosa la presó, que previsiblement reiterar aquest dimarts després d’escoltar les explicacions que aporti Ghali. El magistrat va posposar a terme de les declaracions la celebració d’una visteta prevista per l’article 505 de la Llei d’enjudiciament criminal, imprescindible per imposar aquest tipus de mesures.

El jutge haurà de deliberar en les properes hores. Pedraz podria optar per la retirada del passaport de Ghali i mantenir el control telefònic a fi d’evitar la fuga del líder del Polisario del país.

En l’àmbit polític, tothom està esperant la reacció del govern del Marroc a la compareixença de Ghali davant la justícia.

PUBLICITAT







RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter