22. Abril 2024

Arxius de Maria Granja | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Febrer, 2023
jutjats-valls-1280x1127.jpg

La jutgessa ha permès ‘amagar’ l’investigat

Ha entrat als jutjats de Valls de la mateixa manera que ha sortit: amagat. Ens referim a l’exprofessor de l’Escola Baltasar Segú de Valls a qui, presumptament, va abusar sexualment de diversos alumnes (nens i nenes) quan aquests eren menors. L’investigat, de 76 anys i amb una salut força debilitada, ha arribat ben d’hora als jutjats acompanyat de la seva dona.

Per passar desapercebut dels mitjans de comunicació s’ha tapat la cara amb una carpeta, una mascareta i una gorra.

La jutgessa ha permès que l’investigat sortís per una altra porta. Les víctimes no van tenir cap tracte diferenciat

De la sortida no hi ha imatges, perquè la jutgessa que instrueix el cas, sorprenentment, ha permès que sortís per una porta lateral de l’edifici. No deixa de ser curiós que la mateixa magistrada no hagi tingut la mateixa preocupació en protegir les víctimes dels suposats abusos de l’investigat. A les víctimes no se les va concedir cap tracte diferenciat, tot i haver-hi càmeres a la porta de les instal·lacions judicials. Criteris de la jutgessa que no s’entenen i que contribueixen a accentuar la desconfiança les ves víctimes envers la justícia.

Maria Granja, advocada

Avui, l’exprofessor estava citat per donar la seva versió dels fets. Havia de pronunciar-se sobre la veracitat de les acusacions d’alguns exalumnes que van tenir lloc a finals dels anys 90. Els denunciants eren menors d’edat i alguns tenien aquest mestre com a tutor.

L’investigat ha decidit contestar només a les preguntes del seu advocat. Ha negat la majoria de les acusacions i ha insistit que no coneix la majoria de les víctimes.

Hi ha molta informació que ens va deixar en xoc”, però que “ens pot ajudar a donar més solidesa a la versió dels perjudicats

El cas, que va ser publicat en exclusiva pel digital larepublicacheca, està en fase d’instrucció. La setmana passada, alguns exalumnes van declarar davant de la jutgessa. També van ser interrogades dues mestres.

El relat d’aquestes dues professores, segons l’advocada Maria Granja, potser clau perquè el cas tiri endavant. “Hi ha molta informació que ens va deixar una mica en xoc”, però que “ens pot ajudar a donar més solidesa a la versió dels perjudicats”, ha remarcat Granja la defensora de quatre denunciants.

L’advocat Manuel José Calvo

D’altra banda, Manuel José Calvo, l’advocat d’ofici de la Patrícia, una altra de les víctimes, assegura que, malauradament, els fets estarien prescrits, i per això, “no hi ha cas”.

Maria Granja discrepa del seu company i assegura que el cas està obert i que ha demanat a la jutgessa més proves perquè els seus defensats reclamen justícia.

VÍDEOS


PUBLICITAT







REDACCIÓ30 Gener, 2023
marc-pedraza-1280x720.jpg

Maria Granja i Rebeca Fàbregas

Els exalumnes de l’Escola Baltasar Segur de Valls que van ser víctimes d’abusos sexuals d’un professor respiren una mica més alleujats. Estan satisfets que la justícia els escolti, interrogui – el proper dia sis de febrer – el docent i conegui el testimoni de dues professores. La jutgessa que instrueix el cas, ha citat a declarar, aquest matí, cinc de les set víctimes i les dues mestres.

En declaracions als periodistes, poc abans d’entrar als jutjats, les advocades de les víctimes – Maria Granja i Rebeca Fàbregas – han valorat positivament que la magistrada hagi sol·licitat la compareixença de l’investigat i de persones perjudicades.

Marc Pedraza és la cara visible d’aquest cas

Les lletrades no amaguen que es tracta d’un cas amb importants dificultats, però recorden que “un procediment judicial sempre és difícil”. Tant Maria Granja com Rebeca Fàbregas asseguren que faran els possibles i impossibles perquè les víctimes “tinguin la seva recompensa”.

Fàbregas i Granja ressalten la importància del paper de la defensa de l’investigat, sobretot tenint en compte la seva avançada edat i el seu delicat estat de salut. Creuen que la defensa podrà fer servir la malaltia de l’investigat per incapacitar-lo judicialment.

La defensa del professor podrà fer servir la seva malaltia per incapacitar-lo judicialment

De totes maneres, les advocades entenen que “les coses estan clares” i que les víctimes del docent processat coincideixen en el relat i en el modus operandi de l’agressor sexual. “Tenim moltes possibilitats”, diuen esperançades les lletrades.

 
VÍDEOS

PUBLICITAT










REDACCIÓ12 Juliol, 2022
estela_ofici-1280x720.jpg

La situació que travessa els lletrats que es dediquen al torn d’ofici és gairebé insostenible. La precarietat és absoluta i el menysteniment és una constant. Hi ha col·legiats que, malgrat estiguin de guàrdia 24 hores, si no tenen una intervenció amb un client, no són remunerats. És un dels exemples que passa als jutjats de Valls, però el panorama és idèntic en les guàrdies de menors i estrangeria.

El Col·legi de l’Advocacia de Tarragona i el Consell estan estudiant solucions per a dignificar el torn d’ofici, sensibilitzant el govern català per a una realitat important, però poc considerada. En el primer semestre del 2022, el torn d’ofici ha superat les xifres del 2019. Aleshores es van fer 22 mil assistències.

En el primer semestre del 2022, el torn d’ofici ha superat les xifres del 2019, superant les 22 mil assistències

Coincidint amb el Dia de la Justícia Gratuïta i el Torn d’ofici, la degana Estela Martin, ha explicat als periodistes que es va fer un estudi detallat dels costos que suposa la justícia gratuïta tant per l’advocat com pel col·legi de l’advocacia. L’informe, que ja està damunt la taula del departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, serveix per evidenciar el “gran decalatge” que hi ha entre “allò que el govern està pagant (per cada expedient) i el que és necessari per cobrir les despeses”.

La copresidenta de la comissió del Torn d’ofici, Maria Granja, ha confessat que la situació és força complicada. Tot i no voler parlar de desmotivació dels lletrats que exerceixen el torn d’ofici “que és en gran part vocacional”, Granja ha insistit en la necessitat de prestar un servei a persones vulnerables i amb pocs recursos econòmics. Subratlla que el sistema té la tendència a menystenir els lletrats del torn d’ofici: “Quan exercim el torn d’ofici estem poc dignificats i poc considerats. Es valora poc la feina que fem”, remarca, tot recordant que hi ha guàrdies que no són remunerades. Tot i així, apunta Maria Granja, els advocats mai no han deixat de donar assistència als més vulnerables. “És una feina molt dura i poc reconeguda”, sentencia.

Aquest matí, la degana del Col·legi d’Advocacia de Tarragona ha lliurat un diploma a Ferran Casas Bonastre, un dels lletrats més veterans en el Torn d’ofici.

Seguidament, han llegit un manifest “per la dignitat d’un torn vilipendiat”.”El conjunt de la professió percep amb profunda preocupació i maltractament sistemàtic del qual estan sent objecte els qui, malgrat les lamentables condicions en què es presta, continuen fent realitat aquest dret essencial perquè puguem reconèixer-nos com una democràcia moderna”.

Els que es dediquen al torn d’ofici lamenten “el sistema retributiu desfasat” i caòtic en la seva reestructuració territorial i sobretot simbòlic sobre el cost real del servei.

El compromis polític a la justícia gratuïta no substancia un increment de la inversió econòmica. Ans al contrari. No fan res més que aprofundir en el sentiment d’abandó

“La justícia gratuïta no pot continuar sent ni un sol dia més la gran oblidada d’un sistema de garanties que genera nous drets i obligacions sense incorporar més mitjans ni millorar les condicions de treball dels qui finalment ho fan realitat”.

En el manifest es pot llegir que el compromis polític a la justícia gratuïta no substancia un increment de la inversió econòmica. Ans al contrari. No fan res més que aprofundir en el sentiment d’abandó que recorre la professió i que es visualitza en el cansament de molts lletrats.

Qui exerceix el torn d’ofici defensa una actualització urgent de la legislació de la justícia gratuïta.

VÍDEOS

PUBLICITAT