REDACCIÓ6 Febrer, 2023
Ha entrat als jutjats de Valls de la mateixa manera que ha sortit: amagat. Ens referim a l’exprofessor de l’Escola Baltasar Segú de Valls a qui, presumptament, va abusar sexualment de diversos alumnes (nens i nenes) quan aquests eren menors. L’investigat, de 76 anys i amb una salut força debilitada, ha arribat ben d’hora als jutjats acompanyat de la seva dona.
Per passar desapercebut dels mitjans de comunicació s’ha tapat la cara amb una carpeta, una mascareta i una gorra.
La jutgessa ha permès que l’investigat sortís per una altra porta. Les víctimes no van tenir cap tracte diferenciat
De la sortida no hi ha imatges, perquè la jutgessa que instrueix el cas, sorprenentment, ha permès que sortís per una porta lateral de l’edifici. No deixa de ser curiós que la mateixa magistrada no hagi tingut la mateixa preocupació en protegir les víctimes dels suposats abusos de l’investigat. A les víctimes no se les va concedir cap tracte diferenciat, tot i haver-hi càmeres a la porta de les instal·lacions judicials. Criteris de la jutgessa que no s’entenen i que contribueixen a accentuar la desconfiança les ves víctimes envers la justícia.
Avui, l’exprofessor estava citat per donar la seva versió dels fets. Havia de pronunciar-se sobre la veracitat de les acusacions d’alguns exalumnes que van tenir lloc a finals dels anys 90. Els denunciants eren menors d’edat i alguns tenien aquest mestre com a tutor.
L’investigat ha decidit contestar només a les preguntes del seu advocat. Ha negat la majoria de les acusacions i ha insistit que no coneix la majoria de les víctimes.
Hi ha molta informació que ens va deixar en xoc”, però que “ens pot ajudar a donar més solidesa a la versió dels perjudicats
El cas, que va ser publicat en exclusiva pel digital larepublicacheca, està en fase d’instrucció. La setmana passada, alguns exalumnes van declarar davant de la jutgessa. També van ser interrogades dues mestres.
El relat d’aquestes dues professores, segons l’advocada Maria Granja, potser clau perquè el cas tiri endavant. “Hi ha molta informació que ens va deixar una mica en xoc”, però que “ens pot ajudar a donar més solidesa a la versió dels perjudicats”, ha remarcat Granja la defensora de quatre denunciants.
D’altra banda, Manuel José Calvo, l’advocat d’ofici de la Patrícia, una altra de les víctimes, assegura que, malauradament, els fets estarien prescrits, i per això, “no hi ha cas”.
Maria Granja discrepa del seu company i assegura que el cas està obert i que ha demanat a la jutgessa més proves perquè els seus defensats reclamen justícia.
VÍDEOS
PUBLICITAT
La situació que travessa els lletrats que es dediquen al torn d’ofici és gairebé insostenible. La precarietat és absoluta i el menysteniment és una constant. Hi ha col·legiats que, malgrat estiguin de guàrdia 24 hores, si no tenen una intervenció amb un client, no són remunerats. És un dels exemples que passa als jutjats de Valls, però el panorama és idèntic en les guàrdies de menors i estrangeria.
La copresidenta de la comissió del Torn d’ofici, Maria Granja, ha confessat que la situació és força complicada. Tot i no voler parlar de desmotivació dels lletrats que exerceixen el torn d’ofici “que és en gran part vocacional”, Granja ha insistit en la necessitat de prestar un servei a persones vulnerables i amb pocs recursos econòmics. Subratlla que el sistema té la tendència a menystenir els lletrats del torn d’ofici: “Quan exercim el torn d’ofici estem poc dignificats i poc considerats. Es valora poc la feina que fem”, remarca, tot recordant que hi ha guàrdies que no són remunerades. Tot i així, apunta Maria Granja, els advocats mai no han deixat de donar assistència als més vulnerables. “És una feina molt dura i poc reconeguda”, sentencia.
Seguidament, han llegit un manifest “per la dignitat d’un torn vilipendiat”.”El conjunt de la professió percep amb profunda preocupació i maltractament sistemàtic del qual estan sent objecte els qui, malgrat les lamentables condicions en què es presta, continuen fent realitat aquest dret essencial perquè puguem reconèixer-nos com una democràcia moderna”.
