25. Abril 2024

Arxius de Manuel Garcia Castellón | Diari La República Checa

REDACCIÓ28 Setembre, 2021

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castelló ha comunicat aquest dimarts a sis dels tretze imputats la seva voluntat de processar a tots per un delicte de pertinença a organització terrorista com a presumptes membres d’un nucli radical dels Comitès de Defensa de la República (CDR) que suposadament estava disposat a fer servir la violència per aconseguir la independència de Catalunya.

Estava previst que els tretze processats compareguessin aquesta setmana de forma telemàtica davant el titular de Jutjat Central d’Instrucció Número 6, en una ronda de declaracions indagatòries l’única finalitat és comunicar-los la interlocutòria dictada el passat 14 de setembre amb el qual els va situar a un pas de la banqueta dels acusats.

Segons les fonts jurídiques, aquest dimarts han comparegut telemàticament davant García-Castelló sis processats, als que dijous seguiran sis i un últim divendres.

L’organització de l’esquerra independentista Alerta Solidària ha convocat manifestacions a les portes dels jutjats de Mollet de Vallès (Barcelona), Cerdanyola del Vallès (Barcelona), Sabadell (Barcelona) i Vic (Barcelona), on s’espera que acudeixin presencialment els imputats.
Seguint el criteri de la Fiscalia, el magistrat va processar els tretze per presumpta pertinença a organització terrorista i a nou d’ells els va imputar a més un delicte de tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista.

En l’acte de processament, el jutge ha indicat que aquest grup formava dins dels CDR l’anomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una suposada cèl·lula integrada per un nucli radicalitzat compost per individus procedents de diferents CDR.

Segons l’instructor, la creació de l’ERT vindria motivada per la necessitat de comptar en el si dels CDR amb un grup clandestí format per individus de la màxima confiança que es mostressin totalment lliurats a “la causa” per encarregar-los les accions més sensibles.

Tots els investigats, va assenyalar García-Castelló, comparteixen principis ideològics i objectiu: aconseguir la independència de Catalunya, suposadament emprant per a això la violència en la seva màxima expressió.
D’acord amb el relat judicial, els membres de l’ERT haurien tingut participació activa en algunes de les accions més contundents que han portat a terme els CDR fins a la data, com tallar carreteres, aixecar barreres de peatges o abocar oli en el tram de la C -55 per on havia de passar la comitiva que traslladava als condemnats pel ‘Procés’ des de la presó de Lledoners (Barcelona).

També tendien ambiciosos plans, d’acord amb la investigació. Així, haurien assumit l’encàrrec que haurien rebut de l’anomenat ‘CNI català’ perquè aportessin la infraestructura logística necessària per a ocupar el Parlament, defensar un cop pres i quedar-s’hi a l’almenys una setmana.

Entrarien per la porta principal, perquè suposadament se’ls facilitaria l’accés des de l’interior, i es comunicarien amb l’exterior mitjançant una xarxa de telecomunicacions indetectable que configurarien ells mateixos.

Al costat d’un reduït grup de persones, cooperarien amb el ‘CNI català’ per a llogar les cases i els locals que els permetrien establir bases d'”intendència”, muntant antenes de llarga distància per a aquesta xarxa de telecomunicacions. Tot això amb un pressupost d’uns 6.000 euros.

D’aquesta manera, els tretze processats, presumptament aprofitant-se dels contactes propiciats per la seva militància en els CDR, “es van constituir en una cèl·lula que elevava la intensitat i la naturalesa de les accions dutes a terme, a un nivell superior”.

El jutge va subratllar que haurien superat els CDR fins a configurar “una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l’objectiu seria el de dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats utilitzant per a això els explosius i / o substàncies incendiàries fabricats als dos laboratoris clandestins que la mateixa organització tenia instal·lats en dos domicilis particulars”.

El jutge García Castelló

A més de Parlament, tenien en el punt de mira altres objectius. Havien fet vigilàncies, fotografies i vídeos de diverses instal·lacions, entre les quals l’instructor esmenta la Comandància Naval, el Govern Militar i la Delegació de Govern de Barcelona i la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

García-Castelló va prestar especial atenció al reconeixement del perímetre de l’aquarterament de la Comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona, situat al municipi de Sant Andreu de la Barca (Barcelona), que un dels investigats, Jordi Ros, hauria dut a terme en maig de 2019 amb la seva parella sentimental Montserrat Casas Climent.

Així mateix, ha destacat que Ros hauria realitzat diferents recerques a Internet a través dels seus dispositius de dades relatives a persones vinculades a partits polítics contraris a la independència i d’un agent dels Mossos d’Esquadra.

PUBLICITAT








REDACCIÓ9 Juliol, 2021

Juez Manuel García-Castellón

El juez de la Audiencia Nacional Manuel García-Castellón ha acordado la imputación de Repsol y Caixabank como personas jurídicas en el marco de la pieza separada número 21 del ‘caso Villarejo‘.

El instructor considera a ambas empresas del Ibex-35 responsables penales por su presunta participación en la contratación de una empresa del comisario jubilado para investigar al que fuera presidente de Sacyr, Luis del Rivero, por la operación con la petrolera mexicana Pemex para entrar en el accionariado de Repsol.

En el auto del titular del Juzgado Central de Instrucción número seis, les imputa un delito de cohecho y otro de revelación de secretos, y les requiere que designen un representante, así como abogado y procurador para llevar a cabo la comparecencia en la que se informará a los representantes de las dos compañías de los hechos que se les atribuyen. Tras esa primera cita, el 26 de julio a las 10.00 de la mañana tomará declaración a ambos representantes de las compañías.

El juez explica que en este momento de la investigación consta indiciariamente acreditado que ambas empresas, a través de sus responsables de seguridad, realizaron un encargo directo a Villarejo, cuando se encontraba en servicio activo en el Cuerpo Nacional de Policía para investigar a Del Rivero y a su entorno.

Dichos servicios, añade el magistrado en su auto, se habría utilizado para frustrar el pacto que Sacyr había alcanzado con la empresa mexicana Pemex para tomar el control de Repsol S.A., compañía en que Caixabank S.A. era accionista de referencia.

Del mismo modo, el juez considera indiciariamente acreditado que ambas mercantiles, actuando conjuntamente, accedieron al tráfico de llamadas telefónicas realizadas por Del Rivero y personas de su entorno, como su hijo o el resposable de seguridad de la constructora.

El magistrado explica en su escrito que para imputar a una persona jurídica, de acuerdo con el artículo 31 bis.1 del Código Penal, se exige que del delito sea cometido en beneficio directo o indirecto de la entidad. En el caso concreto, el auto indica que las facturas emitidas por Villarejo en ejecución de los trabajos de investigación encargados fueron abonadas por Caixabank y Repsol, «poniendo de manifiesto que la actuación de los investigados se llevó a cabo en todo momento en nombre y por cuenta de la propia compañía».

El juez aprecia dudas sobre la diligencia empleada por las dos entidades en la contratación de los servicios del comisario y para ello destaca dos extremos: la legalidad de los trabajos contratados, por los que pagaron 389.400 euros, y la condición de funcionario público de Villarejo en el momento de los hechos, el año 2011.

Tanto Caixabank como Repsol remitieron en su momento documentación en la que ambas aludían a la legalidad de la contratación de la empresa Cenyt justificándola en la convicción de que se trataba de servicios de seguridad privada. El juez aprecia un grave fallo en la diligencia exigible para constatar que Cenyt nunca estuvo habilitada para ejercer estas actividades al tratarse de una comprobación que puede efectuarse a través de la Unidad Central de Seguridad Privada de la Policía Nacional.

Para el magistrado, resulta especialmente llamativo que no se practicara esa comprobación cuando los dos jefes de Seguridad de Repsol y Caixabank que contrataron a Villarejo habían sido responsables de la Unidad Central de Seguridad Privada de la Policía Nacional -en el caso del Jefe de Seguridad de Repsol, Rafael Araujo- y jefe Superior de Policía en Galicia y Cataluña en el caso del responsable de Caixabank, Miguel Ángel Fernández Rancaño.

L’excomissari Villarejo

Añade que ambos, aunque no se encontraban en activo, debían conocer el escalafón de los miembros del Cuerpo Nacional de Policía para saber que Jose Manuel Villarejo ejercía como policía en activo cuando las dos compañías investigadas contrataron sus servicios.

García Castellón concluye que la falta de diligencia debida de estas dos compañías, con incidencia en el resultado delictivo investigado exige, «cuanto menos que las entidades responsables expliquen en sede judicial por qué pudo producirse esta situación».

PUBLICITAT



REDACCIÓ15 Abril, 2021
manuel-garcia-castello_jutge-e1618483530987.jpg

El jutge de l’Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, ha decidit investigar el president de Repsol, Antoni Brufau, i a l’expresident de La Caixa, Isidre Fainé, per contractar el comissari José Manuel Villarejo  perquè espiés presumptament l’expresident de Sacyr Luis Del Rivero.

La Fiscalia Anticorrupció va demanar divendres passat la imputació de tots dos en considerar que van poder incórrer en un delicte de suborn al posar-se d’acord per contractar a l’empresa Cenyt del comissari Villarejo, quan aquest estava en actiu.

PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Desembre, 2019
joaquin_gadea.jpg

Joaquin Elias Gadea

La carrera professional de Joaquin Elias Gadea Francés sembla imparable. L’exjutge degà de Tarragona, que ha saltat a la popularitat després d’instruir casos com Inipro – torna a ser notícia perquè abandona Catalunya.

Fa un any que va marxar de Tarragona per exercir funcions a la província de Barcelona com a Jutge d’Adscripció Territorial (JAT) al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Elias Gadea alimenta encara més la seva popularitat amb el fet d’haver integrat el tribunal que ha jutjat – i posteriorment condemnat – el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, per un delicte de desobediència.

Fa menys d’un mes, el jutge havia estat elegit per formar part de la sala de govern del TSJC pels propers cinc anys. Ara, resulta que Joaquim Elias Gadea Francés se’n va cap a Madrid, més concretament cap a l’Audiència Nacional.

Està previst que doni suport al magistrat Manuel Maria Garcia Castellón, titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional des de l’any 2017.