REDACCIÓ28 Setembre, 2021
El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castelló ha comunicat aquest dimarts a sis dels tretze imputats la seva voluntat de processar a tots per un delicte de pertinença a organització terrorista com a presumptes membres d’un nucli radical dels Comitès de Defensa de la República (CDR) que suposadament estava disposat a fer servir la violència per aconseguir la independència de Catalunya.
Estava previst que els tretze processats compareguessin aquesta setmana de forma telemàtica davant el titular de Jutjat Central d’Instrucció Número 6, en una ronda de declaracions indagatòries l’única finalitat és comunicar-los la interlocutòria dictada el passat 14 de setembre amb el qual els va situar a un pas de la banqueta dels acusats.
Segons les fonts jurídiques, aquest dimarts han comparegut telemàticament davant García-Castelló sis processats, als que dijous seguiran sis i un últim divendres.
L’organització de l’esquerra independentista Alerta Solidària ha convocat manifestacions a les portes dels jutjats de Mollet de Vallès (Barcelona), Cerdanyola del Vallès (Barcelona), Sabadell (Barcelona) i Vic (Barcelona), on s’espera que acudeixin presencialment els imputats.
Seguint el criteri de la Fiscalia, el magistrat va processar els tretze per presumpta pertinença a organització terrorista i a nou d’ells els va imputar a més un delicte de tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista.
En l’acte de processament, el jutge ha indicat que aquest grup formava dins dels CDR l’anomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una suposada cèl·lula integrada per un nucli radicalitzat compost per individus procedents de diferents CDR.
Segons l’instructor, la creació de l’ERT vindria motivada per la necessitat de comptar en el si dels CDR amb un grup clandestí format per individus de la màxima confiança que es mostressin totalment lliurats a “la causa” per encarregar-los les accions més sensibles.
Tots els investigats, va assenyalar García-Castelló, comparteixen principis ideològics i objectiu: aconseguir la independència de Catalunya, suposadament emprant per a això la violència en la seva màxima expressió.
D’acord amb el relat judicial, els membres de l’ERT haurien tingut participació activa en algunes de les accions més contundents que han portat a terme els CDR fins a la data, com tallar carreteres, aixecar barreres de peatges o abocar oli en el tram de la C -55 per on havia de passar la comitiva que traslladava als condemnats pel ‘Procés’ des de la presó de Lledoners (Barcelona).
També tendien ambiciosos plans, d’acord amb la investigació. Així, haurien assumit l’encàrrec que haurien rebut de l’anomenat ‘CNI català’ perquè aportessin la infraestructura logística necessària per a ocupar el Parlament, defensar un cop pres i quedar-s’hi a l’almenys una setmana.
Entrarien per la porta principal, perquè suposadament se’ls facilitaria l’accés des de l’interior, i es comunicarien amb l’exterior mitjançant una xarxa de telecomunicacions indetectable que configurarien ells mateixos.
Al costat d’un reduït grup de persones, cooperarien amb el ‘CNI català’ per a llogar les cases i els locals que els permetrien establir bases d'”intendència”, muntant antenes de llarga distància per a aquesta xarxa de telecomunicacions. Tot això amb un pressupost d’uns 6.000 euros.
D’aquesta manera, els tretze processats, presumptament aprofitant-se dels contactes propiciats per la seva militància en els CDR, “es van constituir en una cèl·lula que elevava la intensitat i la naturalesa de les accions dutes a terme, a un nivell superior”.
El jutge va subratllar que haurien superat els CDR fins a configurar “una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l’objectiu seria el de dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats utilitzant per a això els explosius i / o substàncies incendiàries fabricats als dos laboratoris clandestins que la mateixa organització tenia instal·lats en dos domicilis particulars”.
A més de Parlament, tenien en el punt de mira altres objectius. Havien fet vigilàncies, fotografies i vídeos de diverses instal·lacions, entre les quals l’instructor esmenta la Comandància Naval, el Govern Militar i la Delegació de Govern de Barcelona i la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
García-Castelló va prestar especial atenció al reconeixement del perímetre de l’aquarterament de la Comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona, situat al municipi de Sant Andreu de la Barca (Barcelona), que un dels investigats, Jordi Ros, hauria dut a terme en maig de 2019 amb la seva parella sentimental Montserrat Casas Climent.
Així mateix, ha destacat que Ros hauria realitzat diferents recerques a Internet a través dels seus dispositius de dades relatives a persones vinculades a partits polítics contraris a la independència i d’un agent dels Mossos d’Esquadra.
PUBLICITAT
Dichos servicios, añade el magistrado en su auto, se habría utilizado para frustrar el pacto que Sacyr había alcanzado con la empresa mexicana Pemex para tomar el control de Repsol S.A., compañía en que Caixabank S.A. era accionista de referencia.
El juez aprecia dudas sobre la diligencia empleada por las dos entidades en la contratación de los servicios del comisario y para ello destaca dos extremos: la legalidad de los trabajos contratados, por los que pagaron 389.400 euros, y la condición de funcionario público de Villarejo en el momento de los hechos, el año 2011.
