25. Abril 2024

Arxius de manel albiac | Pàgina 2 de 3 | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Desembre, 2016

OPINIO

 

 

 

CARTA OBERTA D’UN ADVOCAT

SOBRE ELECCIONS COL·LEGIALS

advocars_tgn


Compañer@:

La carta que recibes resume mi opinión, exclusivamente individual, en mi calidad de colegiado antiguo y elector, y en uso de mi libertad de expresión, pues creo necesario que quienes hayan de votar, en uso de esa misma libertad, lo hagan con el conocimiento de ciertos aspectos relevantes, a mi entender, y escasamente difundidos o recordados, ya que, sin información, no hay opinión.

Ante la inminencia de elecciones en el ámbito del Colegio, me parece oportuno reflexionar que ante la duda que genera siempre toda opción, hay que recordar que a la hora de elegir gobernantes –dirigentes, en nuestro caso- ante el desconocimiento inicial del grado de cumplimiento que puedan otorgar a sus promesas, es conveniente examinar sus valores, y por ello considero necesario recordar algunos aspectos de lo que ya conocemos.advocats___

Hace ya cuatro difíciles años tuvieron lugar las últimas elecciones a la Junta de Gobierno del Colegio de Abogados de Tarragona. El candidato a Decano, Manel Albiac, prácticamente desconocido en el medio profesional, se presentaba, y lo sé por habérmelo dicho él personalmente, más con intención de hacerse publicidad (salir en la foto un par de días, como decía él) que con la esperanza de acceder al cargo. ¿Y cómo es que accedió finalmente? El peso de popularidad de la candidatura lo aportaba Fernando Huidobro, que se postulaba como Vicedecano. Por desgracia, los avatares subsiguientes le situaron en la tesitura de tener que dimitir prematuramente. Y ese peso de popularidad, aun así, no era suficiente. En vísperas del día señalado para las elecciones, un colegiado de cuyo nombre no quiero acordarme, remitió a la lista oficial de colegiados de que disponían en exclusiva ambas candidaturas, y sólo para su utilización electoral, un correo electrónico con interpretaciones subjetivas y malintencionadas sobre determinados antecedentes de algún miembro de la candidatura contraria a la de Albiac, con valoraciones intencionadas que convertían en difamatorios hechos totalmente correctos, acompañando copia de una Sentencia que el autor del envío masivo manifestaba, en otro correo que circuló gracias a un error de remisión, haber obtenido directamente del candidato Albiac, que poco tiempo atrás se había reunido con él. En este segundo correo manifestaba el autor del panfleto a Albiac que nunca le diría a nadie que había sido el propio Albiac el que le había facilitado la copia de esa Sentencia malintencionada.

Tras esta andanada masiva de difamación inmediatamente previa al acto electoral, algunos votos, naturalmente, de quienes creyeron las especies vertidas en el correo masivo remitido, se decantaron por el candidato Albiac y su candidatura en bloque, que, sin esa carta, no habrían tenido ninguna posibilidad. De hecho, ganaron por cuatro votos. Recordemos aquí, para comprender la escasez del margen de superioridad obtenido por la junta de Albiac, que el voto de los abogados ejercientes cuenta como dos votos.

Aceptando pese a todo el resultado electoral, un nutrido grupo de letrados miembros del colegio y con relevante representatividad moral, propusieron al ya Decano electo que, para no generar divisiones y dudas respecto de la intachabilidad de la nueva Junta en todo el afer descrito, en el primer acto público debía hacer expresa manifestación de que no había tenido arte ni parte, como masivamente se sospechaba, en la ilegal y falaz remisión del correo masivo del colegiado de malhadado recuerdo.

Si bien al Decano le pareció justa y acertada la idea, y así lo manifestó a sus interlocutores, sorpresivamente, tras reunirse con su Junta, había cambiado de opinión y se negaba a manifestar semejante cosa. ¿La razón? La de cobertura, al menos, era que eso sería ceder a “un chantaje”… Escasamente convincente el argumento, por cierto. Más bien parecía que tuvieran temor a irritar a ese presunto socio que les había dado semejante y útil espaldarazo para poder acceder a los cargos que ocupaban y no se atrevieran a inquietarle.

Tal y como se le había anunciado al Decano, sin ese requisito de pulcritud, siquiera fuera tan solo aparente, no se iba a apoyar su investidura, y así, un grupo amplio, representado por los cinco ex decanos que en los últimos cincuenta años gozaronadvocats_ de la confianza de los colegiados, se negó a asistir a sus actos públicos de inicio de mandato, y han dejado de asistir a la mayoría de actos y fiestas colegiales durante estos años. Albiac acaba de manifestar en el Diari de Tarragona, sin despeinarse, que no existe división en el Colegio. ¿Ignorancia o palmaria negación de la verdad?

Y si el exigir la jura de Santa Gadea le costó al Cid el destierro, a los opositores a la actitud de la nueva Junta, les costó la permanente reprobación por parte de la misma, sin vergüenza ni recato alguno, plasmando la misma en toda clase de actos contra los mismos, cuál si de enemigos políticos se tratase, con pequeñas y mezquinas represalias, como negarse tercamente a colocar en la galería de decanos eméritos la fotografía de su predecesor o negarse a dar respuesta a sus peticiones por escrito.

Y así entró la Junta de Albiac como elefante en una cacharrería. Tras marginar protocolariamente a los decanos eméritos que tuvieron la osadía de no apoyarle, su primer intento fue atacar a la Fundación del Colegio de Abogados que era obra, precisamente, de tales decanos eméritos que la habían fundado y que la dirigían y gestionaban. Y así, en la primera Junta General, propuso a la asamblea la supresión de la principal fuente de ingresos de la Fundación, que consistía en el 1% del presupuesto colegial, cifra derivada de la evolución histórica del inicial 0’7% que se aplicaba internacionalmente como fondo de solidaridad para ayuda al desarrollo. Por suerte, y gracias a la oposición allí presente, esa propuesta fue rechazada por la Asamblea.

Y haciendo de la necesidad virtud, ya que no pudo cargarse la Fundación, optó por, primero, controlarla, y después, por utilizarla como carta de presentación en sus afanes electoralistas. De hecho, en su actual campaña, desarrollada, eso sí, a través de las comunicaciones colegiales oficiales, “vende” la puesta a disposición del colegiado de ayudas de la Fundación para situaciones de necesidad de los colegiados, posibilidad que siempre existió, y de hecho se llevó a la práctica en ocasiones, aunque sin el actual revestimiento de férreos requisitos administrativos y documentales para su obtención.

Para controlar la Fundación realizó toda clase de actos torpes: A la semana de celebrarse una Junta General en que la Asamblea eligió a un representante de las Mutualidades, como estatutariamente corresponde, siendo elegido un candidato que no era afecto a la candidatura de Albiac, a la semana, repito, y con métodos que recordaban por lo sumarísimo, a las notificaciones franquistas por medio de motoristas, cesó al representante democráticamente elegido, y designó, unilateralmente, a ¡dos! representantes de las Mutualidades. ¿Por qué dos? Porque precisaba de un voto más en el Patronato de la Fundación colegial para poder controlarla, pues sin ese número de votos no podría –ni falta que hacía, por otra parte- llegar a presidirla. Digamos, para abreviar, que esa decisión le fue anulada por la Generalitat, y que la irrupción de la nueva Junta en el seno de la Fundación comportó el que, finalmente, todos los patronos de la misma hasta ese momento existentes, presentaran en bloque su dimisión, por razones éticas. Desde entonces, la ocultación –recordemos la misteriosa desaparición de la polémica grabación de la primera junta general que duró cinco horas- la manipulación de hechos o de actas, la improvisación de reuniones de junta no celebradas y documentadas a posteriori y la triquiñuela en general, han sido frecuentes en la política de Albiac. Citemos a modo de ejemplo, la “residencia” en Tarragona del Secretario de la primera Junta encabezada por Albiac, que constituyendo un requisito estatutario para el desempeño del cargo, bordeó, como mínimo, la ilegalidad. El Secretario se trasladaba regularmente los viernes desde Barcelona para asistir a las juntas de gobierno. Algo similar puede reproducirse hoy con algún miembro de su nueva candidatura.

Las promesas electorales de Albiac se esfumaron con la misma rapidez con que se modificó su actitud respecto a la Fundación. La prometida transparencia se plasmó en convocar Juntas Generales por medio de un pequeño edicto subrepticiamente colgado en el tablón de anuncios, cuando el tema a debatir les resultaba inquietante, en lugar de utilizar, como es de rigor, el correo electrónico para general conocimiento de colegiados. Es legal hacerlo así, sí, pero escasamente transparente. Cuando convino, y expresando que lo hacían en aras a esa supuesta inexcusable transparencia, publicaban por ese correo electrónico general, a todos los colegiados, que la querella interpuesta por un abogado contra Albiac, ¡no como Decano, sino como colegiado!, había sido archivada, pero no publicaban ni lo han hecho, que la decisión del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya de asumir la competencia para enjuiciar el advocatscomportamiento de Albiac durante las elecciones, competencia que, ¡vaya Vd. a saber por qué!, pretendía arrogarse la Junta de Gobierno del Colegio de Tarragona, presidida por el propio enjuiciado, fue recurrida administrativamente, siendo desestimado el recurso, con imposición de costas que hubo de pagar el sufrido colegiado. Eso no justificaba, en aras de la transparencia, su publicación… Y, ¿qué sabemos hoy de las denuncias interpuestas o expedientes abiertos contra el colegiado que remitió la –digamos- carta “bomba”, y de cuya evolución o resultado nada sabe el colectivo?

Y si bien es cierto que en la Junta del Decano Albiac hay, y más ahora que ha desaparecido de ella el Secretario, elementos esforzados y válidos, excelentes compañeros algunos, de entre los que siguen y de entre los que no renuevan candidatura, no lo es menos que otro de los incumplimientos flagrantes de la promesa electoral, como lo era el de celebrar las siguientes elecciones con listas abiertas, tiene como causa no, como ahora afirman, la “experiencia”, si no la evidencia de que algunos cargos, y de entre ellos con seguridad el del Decano, no resultarían reelegidos. ¿Qué experiencia iban a tener ahora en lo conveniente o inconveniente de las listas abiertas con cuya promesa fueron elegidos y votados, si no se ha producido desde entonces elección alguna?

El acceso a los cargos del Colegio fue un “daltabaix”. Como en una toma de poder al más puro estilo político dictatorial, la nueva Junta purgó al personal administrativo que caprichosamente consideraba afecto a sus opositores, incluso a un elevado coste para el colegiado tras un despido declarado improcedente. Se abarataron cuotas, sí, pero gracias a que en años anteriores el pago total de la hipoteca concertada para la construcción de una sede colegial propia que nunca había tenido el Colegio, dotaba a la Junta de una Tesorería ideal para efectuar esa reducción, reducción, por otra parte, que ahora cualquier otra Junta mantendrá o incrementará, pues así lo permiten las condiciones económicas heredadas de Juntas anteriores.

Y la purga continuó por las propias Juntas precedentes que Albiac sabía adversas: Antes de preocuparse por temas colegiales acuciantes, que como veremos siguen sin ser abordados, en esa actitud de “purga” solicitó notarialmente las actas y documentaciones de varias décadas anteriores en la gestión del Colegio de Abogados, de épocas en que, como decíamos, no existía siquiera una sede colegial propia y las copias de los documentos se realizaban a mano con papel carbón. Y de todo ello, sacó punta para enfrentarse a compañeros que le eran adversos en la gestión.

El Secretario, antes Abogado del Estado, y persona que unía a su férrea voluntad de mando una evidente capacidad para desempeñarlo, convirtió el Colegio, con el Decano a su servicio, en una “Oficina Siniestra” –los que por edad hayan sido lectores de La Codorniz sabrán a qué me refiero- cargando con una insoportable burocracia la realización de cualquier trámite o gestión del Colegiado con SU Colegio.

Las peticiones desoídas, incontestadas, o, en el mejor de los casos, voluntariamente malinterpretadas devinieron moneda común en el tráfico administrativo entre colegiados y colegio y, más grave todavía, afectando principalmente a aquellos colegiados que podían ser considerados del grupo opositor “inexistente”.

Las contrataciones de diversas pólizas colectivas de responsabilidad civil, obligatorias para los colegiados, han sufrido, tras una inicial y pulcra propuesta de cambio a la junta general, que aprobó la renovación, diversos cambios posteriores, nunca sometidos a general autorización, y con extremos escandalosos, como las comisiones que percibía el Colegio por cada adhesión contratada, que lejos de utilizarse para reducir el coste de la cobertura para todos los asegurados con carácter igualitario, se destinaban a subvencionar las fiestas y cenas colegiales, de cuyo abaratamiento presume la junta de Albiac, beneficiando de esta forma tan solo a unos pocos de los miembros del colectivo, en detrimento de los restantes y mezclando, indebidamente, los ingresos por cuotas de ejercientes y no ejercientes, con el coste de la póliza de responsabilidad civil, de cobertura obligatoria para el colegiado, y a cargo tan solo de los ejercientes, a los que no llega a beneficiar la reducción de costes en la contratación colectiva. La ausencia de información ha comportado que el colegiado desconozca las condiciones de su cobertura o pueda optar, en su caso, por otra más conveniente y que corra incluso el riesgo de ver rechazado un eventual siniestro.

Y entre tanto, la actitud del Decano, inicialmente deprimido, callado y taciturno en todo acto, fotografía o comparecencia pública, ha cambiado. Se ha crecido y aparece, ahora, pletórico y satisfecho. Se nota que le ha gustado eso del “poder”, y él mismo lo manifiesta así en sus declaraciones públicas preelectorales. No sé si podría imaginar lo agradable que le habría resultado presidir un Colegio unido, en paz, concordia y armonía como el que los colegiados merecemos.

El rechazo frontal a la colaboración que muchos miembros de las Comisiones colegiales ofrecieron a la nueva Junta para finalizar los expedientes que venían tramitando, fueran disciplinarios, fueran de honorarios, etc., comportó el que innumerables expedientes se retrasaran, en perjuicio de los colegiados y de los particulares afectados, o caducaran y tuvieran que reproducirse en su tramitación, o, simplemente, prescribieran. Y ello, ¿por qué razón? Por evitar cualquier participación en la gestión colegial de esos “opositores” que, según el hoy de nuevo candidato Albiac, no existen y que habían prestado ya servicios desinteresados a juntas anteriores. La inicial crítica en su campaña electoral al certificado AENOR obtenido por la Junta precedente, ha pasado a ser un estandarte del que, hoy, presume la junta de Albiac.advocats2

La litigiosidad de la actual Junta, y en concreto de su Decano, ha sido numerosa. Nunca se había producido en el seno colegial semejante aluvión de pleitos y procesos de todo tipo contra los dirigentes. Laborales, civiles, penales, administrativos… puede afirmarse que salvo la jurisdicción de familia, han tocado todos los palos. Significativo. Todo ello, naturalmente, supone un innecesario sobrecoste para el colegiado.

Sus actitudes preelectorales denotan de nuevo esa ausencia de un principio de corrección política para con los compañeros electores. A nadie se escapa el incremento reciente de anuncios y comunicaciones colectivos que destacan el “buen hacer” de la actual Junta, rozando lo inadmisible y, presumiblemente, con la intervención del Asesor de Imagen del Colegio que entre todos pagamos. Pero mayor es el roce cuando uno de los cursos de formación, uno más entre todos ellos, se publicita en el Diari de Tarragona, ¡por primera vez y precisamente en período preelectoral!, pagando esa publicidad indirecta electoral todos los colegiados. Esos anuncios no salen gratis… Y sí lo son, en cambio, al menos para nuestro Colegio, aquellos otros institucionales del propio Consell, en los que, indebidamente, nuestro Decano ha venido estampando  su nombre y firma, como si fueran propios, aprovechando la circunstancia de hallarnos en período preelectoral.

Y si bien gestiones tales como la iniciativa de una comisión de derecho animal son encomiables –me consta que sus componentes viven con convicción y entrega la responsabilidad que ello les confiere- no puedo creer que el candidato Albiac otorgue a esa comisión otro valor que el de servirle de apoyo, un trampolín más, en la contienda que se avecina. No puedo entenderlo de otra manera por cuanto no puede tener sensibilidad por los animales quien no la tiene por las personas. Sé que, recientemente, el candidato Albiac tuvo la osadía de “venderle” a un compañero el “favor” de no haber hablado nunca mal de él por su condición sexual… Claro que, además de la sorpresa, el citado compañero sufrió el shock de tener que dudar, dado que forma parte de esa “inexistente” oposición, de si ese comentario, además de una patosa inoportunidad homófoba, entrañaba también una amenaza de llegar a hablar mal de él por la citada razón si en algún momento así le convenía…

La presencia de un tal Oriol Ruscà en el acto de presentación de la candidatura de Albiac, que afirma haberlo hecho a título de amigo personal, denota, nuevamente, ese afán de recurrir a todo para reforzar sus expectativas electorales. Y no, señores. No todo vale, sea o no legal. Claro que se da la circunstancia, obviamente “casual y no significativa”, de que Oriol Ruscà, (al parecer Albiac no tenía otros amigos personales que hicieran el mismo papel), es, al tiempo, Decano del Colegio de Abogados de Barcelona, y President del Consell dels ·l·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya. De todos. Pero claro: Para no lesionar la neutralidad a la que como tal vendría obligado, asegura que sólo asistió a título personal en calidad de amigo. Lástima que el propio Albiac le contradijera haciendo público que el Decano de Barcelona y Presidente del Consell le había acompañado en el acto. Me consta que algún o algunos colegiados se han dirigido a Ruscà reprochándole su actitud, y de su respuesta procede, precisamente, el conocimiento de que manifieste que tan sólo asistió como amigo, y no como cargo electo.

Entre toda esta maraña, Albiac, amigo de poderosos cuyo apoyo personal no quiere perder; que afirma con rotundidad, también sin despeinarse, que Tarragona no ha sufrido ninguna discriminación económica por parte de la Generalitat, que prometió en su día al Conseller de Justicia, tras el fracaso de su intento de boicotear su presupuesto, rehabilitar la Fundación colegial sin contar para ello con la preceptiva decisión de la soberana junta General, no sólo ha puesto trabas al libre acceso del colegiado a su propio colegio, administrativas en buena parte, sino que ha negligido de forma radical la razón de ser del propio Colegio, que es el amparo y la defensa del colegiado frente a poderes, políticos, judiciales, policiales, etc., que, naturalmente, sin el apoyo del colectivo, le superan. En nada se han mejorado las condiciones reales en que los sufridos abogados vienen desempeñando su función. Téngase muy en cuenta.

Son paradigmáticos los comentarios de los actuales decanos catalanes, y aún de muchos del resto de España, que viven en directo la intervención de Albiac en reuniones del Consell o del Consejo General, destacando su inoperancia y su escasísima participación. Eso sí: El Decano acude a Madrid el día antes de las reuniones del Consejo, y allí pernocta, para luego justificar su presencia una media horita… Parece que le puede suponer un esfuerzo excesivo el ir y volver en el mismo día, o el asistir a los actos y reuniones en su integridad como han hecho habitualmente todos sus predecesores.

En el apartado de formación, el Master de la Abogacía, heredero de las Escuelas de Práctica Jurídica constituidas con anterioridad, son de destacar dos circunstancias: El reparto, por un lado, de profesorados retribuidos entre los adláteres de la propia Junta, en un importante porcentaje, con independencia de su mayor o menor adecuación para la función que se les atribuye, y la delegación del cargo de Coordinación en una persona, excelente jurista, por otra parte, de acreditado prestigio, e incluso gran amiga de quien esto escribe, como lo es la Gerente del Colegio, pero que, en contra de la tradición que se asimilaba al citado cargo, nunca ha ejercido como Letrada. ¿Acaso no existe en nuestro colectivo, como acontece en los otros colegios, ningún compañero letrado que cumpla con el perfil para ser coordinador del master en representación de todos los abogados de Tarragona?.

Manel_Albiac
Albiac, candidat a la reelecció

En cuanto a la candidatura encabezada por Tarrés, no voy a hacer una defensa paladina. Tal vez dentro de cuatro años, o antes, deba redactar una carta parecida a la presente. Espero que no sea así. Sólo sé que, hasta ahora, todos son compañeros de verdad, sin ánimo de un poder que no obedezca a la protección del colegiado. Ejercientes todos ellos, conocidos, generosos y jóvenes, su trayectoria y dedicación al Colegio es suficientemente conocida como para apostar ahora por ellos, en lugar de por los “malos conocidos”. El candidato a Decano, Tarrés, ha dirigido en tiempos con brillantez y eficacia a la Abogacía Joven de la que fue Presidente, un cargo que no otorga poder alguno, pero de cuyas acciones se derivaron históricamente logros tales como la eliminación del Turno de Oficio obligatorio y gratuito, para pasar a la situación, siempre mejorable, claro está, que se disfruta hoy, ya a cargo, con mejor o peor fortuna, de los poderes públicos, la preceptiva asistencia al detenido o preso, etc. Y el mejor valor de esta candidatura en comparación con la oficialista: No estarán sometidos a un Decano Albiac, formado por su primer Secretario y acomodado ya en los defectos, incongruencias e inconsistencias de gestión que he venido refiriendo.

¿Qué decir, ahora, de los sucesivos acuerdos y contraacuerdos relativos a las fechas electorales y a su anticipación? No sé a qué obedecen, pero atendido que hasta el momento, como se dice, no han dado “puntada sin hilo”, es seguro que responden a alguna estrategia concreta que tarde o temprano llegaremos a conocer.

Lamentablemente, no tengo mucha confianza en que esta carta pueda finalizar con el período de Albiac. Las candidaturas oficialistas, dormidas ya en sus laureles, -sobretodo esta- y con los apoyos que con el tiempo han ido ganando de autoridades e instituciones con las que, lógicamente, estarán obligadas, tienen siempre una gran ventaja. Pero por el principio de que “quien a hierro mata a hierro muere”, si con esta carta pudiera compensar los exiguos votos que en su día le dieron la victoria, gracias a la ya comentada carta de aquél indigno colegiado, me daría por satisfecho.

Agradeciendo tu atención a este escrito, y a tu disposición para cualquier aclaración, atentamente te saluda,

Rafael FERNÁNDEZ DEL CASTILLO 
Colegiado 537

 


REDACCIÓ13 Desembre, 2016

albiac3
Albiac vol continuar dirigint els destins de l’ICAT

Convençut que les persones no s’han d’eternitzar en el càrrec, el candidat a la reelecció del Col·legi d’Advocats de Tarragona (ICAT), ha assegurat que compta amb la confiança de la majoria dels col·legiats aquest serà el seu darrer mandat com a degà. Manel Albiac considera que “vuit anys és prou temps per tirar endavant un projecte”.

A partir d’aquest dimarts, els col·legiats poden començar a votar de forma anticipada i podran triar entre dues candidatures: la de Manel Albiac i de Xavier Tarrés.

Albiac diu que es presenta a la reelecció amb la mateixa il·lusió que fa quatre anys i que ara amb l’experiència guanyada és capaç de fer més i millor. Les seves apostes pel proper mandat passen per la formació, millora del torn d’ofici, noves tecnologies i la Fundació. Per assolir els seus objectius, el candidat a la reelecció compta amb un equip renovat en el 50% i fent una aposta clara pels més joves.

Manel Albiac ha valorat molt positivament la campanya electoral i espera que els 1300 advocats col·legiats votin massivament per aconseguir que l’ICAT continuï augmentant la seva visibilitat i el seu prestigi social.

Els votants que no votin de forma anticipada ho podran  fer presencialment el proper dia 20.

 


REDACCIÓ7 Desembre, 2016

La candidatura encapçalada per Xavier Tarrés a la presidència del Col·legi d’Advocats de Tarragona va demanar empara a la mesa electoral al sospitar que la llista liderada per Manel Albiac podria estar utilitzant “desmesuradament les comunicacions a través del correu del col·legi”, coincidint amb la campanya electoral.

Fonts properes a la candidatura de Tarrés han explicat a aquest digital que, la llista que es presenta a la reelecció podria estar aprofitant l’e-mail corporatiu no només per fer difusió d’activitats (sobretot formatives) del col·legi sinó per enviar un missatge clarament electoralista. “Vam ferxaviertarres una queixa formal i respectuosa per sol·licitar que en aquest període electoral no se’n faci ús del correu del col·legi”, de forma a que les dues llistes puguin fer companya “amb la mateixa igualtat de condicions”. Demanen a l’actual junta de govern de l’ICAT que s’abstingui d’utilitzar el correu o actes del col·legi per beneficiar una o altra candidatura.

La mesa electoral es reunirá el proper dilluns per estudiar la petició presentada i prendre les mesures que consideri escaients en el cas que es comprovi que s’està utilitzat els mitjans oficials per promoure la campanya electoral de la candidatura liderada per Manel Abiac.

En contacte amb el degà del Col·legi d’Advocats i candidat a reelecció, Manel Albiac, aquest no ha volgut alimentar polèmiques, assegurant que la junta de govern escoltarà la proposta de mesa electoral.

Cal recordar que les votacions per elegir la nova junta començaran el proper dia 13 i s’allargaran fins el dia 20.

 

 

 


REDACCIÓ28 Maig, 2016

CRÒNICALa temperatura amena convidada a fer un tomb i a gaudir dels paisatges de Tarragona. De nit, les vistes encara són més idíl·liques. Al que es passejaven pel Moll de Costa del Port s’aturaven per apreciar el vaixell luxós que ‘decorava’ aquella zona de la Marina Port Tàrraco, just al costat del Tinglado 1.jutjat12

En aquest mateix indret, s’havien donat cita més de 300 dones i homes del dret. Sí, sí, jutges, fiscals, advocats i procuradors, diputats, regidors i familiars. Un ‘poti poti‘ organitzat amb motiu de la celebració de Sant Raimon de Penyafort, el patró dels togats. Una col·lecció de cotxes de luxe s’havia ‘colat’ per donar una mica més de glamur a l’acte social.

L’ambient era distès i agradable. Molts dels convidats han aprofitat l’avinentesa per lluir els seus millors vestits. Les corbates dels homes ha estat complement més vistós. Els colors dels vestits pràcticament tots foscos, es tracta d’una professió tradicional i molt formal, però homes han intentat trencar motllos en triar alguns colors: pantalons vermells, corbates amb tons força cridaners com és el verd i el fúcsia. Alguns advocats també han optat pel llacet. Però no hi ha dubte que les dones – algunes, tampoc cal passar-se – en saben molt de lluir ‘tipito‘ i fer que pràcticament tot els encaixi que ni un guant.justicia5

Hi havia ‘modelitos‘ per sucar-hi pa. També hi havia algun cas daltonià perquè la barreja de colors no casava ni pel Jutjat de Pau. També s’ha pogut veure sabates amb talons que semblaven bastides. Caminar era practicament missó imposible.

Inicialment, el photocall instal·lat en un dels extrems de l’entrada del Tinglado se sentia sol. Alguns li miraven de reüll mentre feien la primera copa o degustaven el piscolabis.Tots sabem que l’àrea del Dret requeix discreció, formalitat, res d’excès de protagonisme, per això ningú no volia ficar la pota ni pecar de presumit. Un cop el degà Manel Abiac ha ‘inaugurat’ el photocall, el fotògraf ja no donava l’abast.
Ja a l’interior del Tinglado, cadascú aposentat en les seves respectives cadires – els llocs estaven reservats amb noms i cognoms – la temàtica de conversa era molt diversa, tot i que el Dret, la Justícia i alguna sentència o cas específic mereixia una atenció especial. manel_jutge1Però aquesta trobada serveix, sens dubte, per estrènyer lligams i parlar de forma despreocupada i, en definitiva, demostrar que la relació entre els diferents agents de la justícia sap conviure.

La pilota del Nàstic que servia per decorar les 26 taules en alguns casos va servir per obrir la ‘veda’ de les conversacions que va acabar, en alguns casos, una temàtica ‘variopinta‘. Per trencar el gel sempre va bé allò de preguntar de quina promoció ets i quins profes vas tenir. El problema – que en un no res deixa de ser-ho – rau quan al costat d’un llicenciat (ara diplomat) en Dret pot asseure una dentista, una dissenyadora o fins i tot el xofer ocasional del mateix conseller de Justícia.

justicia7A mesura que passen els minuts i després de fixar-nos en pràcticament totes les pintures de l’exposició que decora el Tinglado 1, els temes de conversa ja van sortint alegrement. Sorgeixen les primeres rialles, les primeres selfies i el primer brindis.

Tot això regat amb aigua Bezoya i vi del Duero. Sort que el cava era català. Bé, però la nit no convidava a nacionalismes. Segurament que en la majoria de les taules poc s’ha parlat de política. Però molt de la necessitat de construir el fòrum de la justícia encara que el conseller Carles Mundó – que no va assistir al sopar per respondre a altres compromisos – havia reiterat que no es faria per qüestions pressupostàries.

Les hores anaven passaven, i es notava que la gent s’anava animant. El soroll de la sala s’anava incrementant, però no s’ha registrat xivarri. És que els togats i ‘Sus señorias‘ saben mantenir el ‘tipus’ i la correcció dins i fora de la sala de vistes. Després de sopar, ha tingut lloc un sorteig en benefici de la Fundació ICAT. JUSTICIA16

El president del Grup dels Joves Advocats de Tarragona, Lluís Escoda, s’ha convertit en el speaker de la nit. Inigualable en el tracte i simpàtic perquè sí, Escoda ha fet de mestre de cerimònies i ha posat el marxa la ruleta de la sort, canviant les boles per les mans innocents. Però sembla que no tan innocent, si tenim en compte que en més d’una ocasió hem pogut sentir la paraula ‘tongo‘. Carles Castillo, sí, sí, l’exregidor, convertit en diputat al Parlament de Catalunya, va fer de mà innocent i, vet aquí i li toca un Ipad. Tongo? No, home no. Excés de sort. Ja diu el refrany: “Afortunat en l’amor i desafortunat en….

L’ambient s’havia anat animat. Molts ja s’havien tret l’americana. El degà Manel Albiac ha convidat els presents a fer un brindis per la Justícia i per tots els que la fan possible. Per a alguns la nit no s’havia acabat. Tarragona i els seus paisatges conviden a continuar passejant … Alguns dels presents s’han fet un grup de Whatsapp, perquè com deia el ministre durant el lliurament de les noves cèdules professionals: Sant Raimon de Penyafort és quan un vol.
En fi.. és de justícia dir que ha estat una bona vetllada.

FOTO GALERIA

[foogallery id=”53638″]


REDACCIÓ26 Maig, 2016

El Col·legi d’Advocats s’ofereix per prestar, de forma desinteressada, assessorament jurídic als refugiats. El degà de l’ens professional a Tarragona, Manel Albiac, ha detallat que poden ajudar els nouvinguts a obtenir visats o permisos d’asil. Manel_AlbiacEl degà del Col·legi d’Advocats de Tarragona, Manel Albiac, ha recordat que el col·lectiu participa de la taula de treball impulsada per l’Ajuntament de Tarragona. “Estem a l’expectativa de les decisions del govern espanyol perquè, quan arribin els refugiats, puguem ajudar a tramitar els visats o els permisos d’asil”, ha detallat. Albiac ha subratllat la importància de conèixer quines són les seves necessitats per tal de proporcionar-los l’ajuda que necessiten. “No és el mateix que vinguin tres adults o una família amb menors”, ha exemplificat.

Aquest dijous arribarà a Tarragona un contingent de 12 refugiats eritreus procedents d’Itàlia, segons la Creu Roja. Aquest primer grup, format íntegrament per homes, s’allotjarà en pisos d’acollida que la institució humanitària ha habilitat a la ciutat. En els propers dies també s’espera l’arribada a Tarragona d’una família iraquiana des de Turquia.

L’oficial de Protecció de l’oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) a Espanya, Francisco Ortiz, ha incidit que els desplaçats desconeixen quins són els seus drets dins del procés administratiu. Per aquest motiu, ha dit, que cal donar “la millor resposta possible” en forma de “solucions de llarga durada” per part de les institucions i de l’Estat. Ortiz ha recordat que, l’any passat, només es van reubicar 18 persones a l’Estat. Tot i això, n’hi ha molts més que van arribar creuant fronteres com la de Melilla, la qual cosa es va traduir en 15.000 sol·licituds d’asil només l’any 2015.

Més de
Començaran a arribar els primers desplaçats a Tarragona

La Creu Roja de Tarragona ha confirmat que acollirà primer grup de persones refugiades que arriben aquest dimecres a l’estat espanyol i que seran traslladades a Catalunya aquest dijous. Aquest primer contingent, que segons el Ministeri de l’Interior és de 10 persones i, segons la Creu Roja, de 13, està format per homes eritreus provinents d’Itàlia. A la ciutat de Tarragona, les places d’acollida estan distribuïdes en quatre pisos d’acollida residencial de cinc places cadascun.

El programa preveu una primera fase d’acollida de sis mesos on les persones refugiades compten amb places d’acollida residencial i es comencen a posar les bases del procés d’inclusió social. Durant sis mesos més, s’activa una fase d’integració en què es fomenta la seva inserció sociolaboral i el seu accés a l’habitatge i, finalment, el programa es clou amb una fase d’autonomia, en què se’ls fa un seguiment més puntual durant mig any més.

 


REDACCIÓ25 Abril, 2015

JUST_5

JUST_1

 

La festivitat de Sant Raimon de Penyafort, el patró dels advocats, ha estat el pretext per repartir alegries als advocats amb més de 25 anys de trajectòria, als nous togats i també als usuaris i actors de la justícia.

Després del reconeixement públic per la feina ben feta i de donar la benvinguda als nous advocats, el conseller fixava la data d’obertura – el 2017 – del Fòrum de Justícia de Tarragona i el ministre confirmava el pas enrere en la polèmica privatització del Registre Civil.

La reclamada seu judicial de Tarragona estarà ubicada al Carrer Arquebisbe Pont i Gol, 10 (al costat de la nova comissaria de Guàrdia Urbana i de la comandància de la Guàrdia Civil) i es preveu que estigui acabada a mitjans del 2017.JUST_6

Per assolir aquest objectiu, abans de l’estiu es licitarà la redacció del projecte per un import que ultrapassarà els 850 mil euros.

El 2016 es licitarà la construcció destinant un pressupost superior als 54 milions d’euros, al qual s’haurà d’afegir  2.560.000 euros destinats a equipaments.

El conseller de Justícia, Germà Gordó, ha insistit en l’austeritat i en la funcionalitat de l’edifici, el qual tindrà 5 plantes i un soterrani, distribuïts en 32.100 metres quadrats, pràcticament el doble de l’actual palau de justícia (17.595 metres quadrats). Pensant en el futur, el titular de Justícia de la Generalitat ha explicat que es reservaran uns 3.000 metres quadrats per eventuals ampliacions.JUST_2

En declaracions als periodistes, el conseller ha confirmat que la construcció de l’edifici judicial serà finançat, en part, pels diners provinent de la venda de l’actual centre penitenciari de Tarragona que, després d’algunes remodelacions, es convertirà en un Centre Obert.

Per la seva banda, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha posat en evidència en seu tarannà diplomàtic. Tant en el seu discurs com en la trobada prèvia amb els periodistes, Catalá ha volgut insistir en el compromís de renovar el Registre Civil amb el consens de les parts implicades. “No volem un plantejament únic i exclusiu. (…) Constatat el nivell de tensió, la discrepància i el conflicte existent hem optat pel més sensat: el diàleg. (…) Volem revisar el model i estudiar totes les propostes i alternatives. (…) Volem millorar els serveis del Registre Civil però ha de ser de forma consensuada”, ha dit el ministre, després d’assabentar-se que el plenari de l’Ajuntament de Tarragona havia aprovat, al mati, una moció contra la privatització del Registre Civil.

JUST_3
El ministre parlant amb representants del Registre Civil
JUST_4
Ballesteros, Catalá, Albiac i Gordó

Quan instat a comentar la manca de jutges i magistrats a Catalunya, el titular de Justícia ha respòs que el problema no passa exclusivament per l’increment de la plantilla judicial, però per l’aposta decidida per les noves tecnologies. Malgrat tot, ha reconegut que “un dibuix del segle XIX no pot satisfer les necessitats de la societat actual”.

Confrontat amb la seva capacitat de diàleg  amb els diferents representants de la Justícia – un factor que el distingeix de l’exministre Gallardón – ha minimitzat les diferències i ha remarcat que no sap treballar d’una altra manera que no passi per la fórmula consensuada.

Durant les seves intervencions, el degà del Col·legi d’Advocats de Tarragona i el conseller de Justícia, Manel Albiac i Germà Gordó, han tingut paraules d’agraïment a la forma de governar del ministre Català. Sobretot a l’hora d’escoltar les versions i punts de vista dels totes les parts implicades.

Durant l’acte, que ha tingut lloc a la sala d’actes del Col·legi d’Advocats, s’ha homenatjat 10 lletrats amb més de 25 anys d’experiència professional, donat la benvinguda a nous togats i lliurat una insígnia al magistrat del Social número 3 de Tarragona, Javier Sánchez Icart.

Més fotos de l’acte


REDACCIÓ20 Octubre, 2014

Abel Pié
Abel Pié el nou president de l’Advocacia Catalana

Els advocats catalans confien que la relació amb el nou ministre de Justícia, Rafael Catalá, sigui més fructífera que amb Albert Ruiz-Gallardón. Aquesta és, almenys, el desig del nou president del Consell de l’Advocacia Catalana, Abel Pié.

En la seva primera trobada amb els periodistes després d’haver estat elegit, Pié ha revelat que representants de l’advocacia catalana es van reunir a Madrid, el dijous de la setmana passada, amb el ministre de Justícia. Una trobada que va servir perquè el substitut de Gallardón es comprometés a paralitzar la majoria de les reformes legislatives impulsades pel seu predecessor fins a reprendre el diàleg amb l’advocacia.

Esperit dialogant
El màxim responsable de l’advocacia catalana, visiblement satisfet, ha destacat l’esperit dialogant de Catalá. “Els polítics no sempre poden resoldre els nostres problemes i inquietuds, però és molt positiu que ens escoltin”, ha dit Pié, convençut que comença una nova etapa.

Ha informat que ha quedat enterrat l’avantprojecte de Llei de Demarcació i Planta Judicial, que hagués suposat centralitzar els òrgans judicials a les capitals de comarca i l’eliminació dels actuals partits judicials, els Jutjats de Pau i els comarcals.

advocats1
Miquel Samper amb Abel Pié

Estudiar propostes
Abel Pié també ha manifestat la predisposició del ministre per estudiar la modificació de la llei de taxes judicials. “Li vam posar com a exemple l’acord al qual vam arribar els advocats, els procuradors i l’administració de Justícia a Catalunya, que eximeix del pagament de la taxa judicial als ciutadans, als autònoms i a les petites empreses”.

Aquesta proposta fa sentit, segons Pié, perquè així “asseguraríem l’accés de tothom a la Justícia”. Un dels objectius del mandat del nou president del Consell de l’Advocacia Catalana és treballar per aconseguir per una “justícia de proximitat”.

Llistó molt alt
Abel Pié ha fet aquestes declaracions a Tarragona, en el Col·legi d’Advocats, on ha estat elegit, per un any, el màxim responsable dels lletrats catalans, en substitució de Miquel Samper.

Pié ha tingut paraules d’elogi per a Samper – degà del Col·legi de Terrassa – i ha reconegut que haurà d’esforçar-se moltíssim, perquè Samper “ha deixat el llistó molt alt”.

El degà del Col·legi de Girona, Carles McCragh, ha escollit com a vicepresident de l’advocacia catalana.

 


REDACCIÓ7 Octubre, 2014

jutge joaquim elias
El jutge degà de Tarragona Joaquim Elias

El jutge degà de Tarragona, Joaquim Elías Gadea, va visitar les dependències del Col·legi d’Advocats de Tarragona, on es va reunir amb el degà dels juristes, Manel Albiac.

L’objectiu d’aquesta trobada és donar a conèixer al magistrat les preocupacions dels advocats i assumir el compromís de treballar, conjuntament amb els jutges, per millorar l’administració de la justícia.

El Col·legi d’Advocats qualifica la vista cordial que s’ha produït en un ambient distés i de col·laboració.

 


REDACCIÓ19 Setembre, 2014

titol_estiu

Manel Albiac, degà del Col·legi d’Advocats de Tarragona

 

La Justícia necessita un temps de reflexió

Ocupa el càrrec de degà del Col•legi d’Advocats de Tarragona. És una persona tímida i força diplomàtica. Aprofita l’estiu per ‘dedicar-se’ temps a ell mateix. Li ‘perden’ els dolços i per refrescar res millor que un ‘xampú’ ben fresc. No li agrada el ‘balconing’ i no es queda ni amb la senyera ni amb l’estelada.

 

REPUBLICA CHECA – L’estiu és temps de…

MANEL ALBIAC – És temps per dedicar-te´l a tu mateixalbiac

RC – Millor moment del dia?

MA – Al cap vespre.

RC –  Els fills durant l’estiu han d’estar a…

MA – Personalment, ben a prop.

RC –  Pantalons curts o toga?

MA – Pantalons curts per damunt del genolls.

RC –  Necessita vacances la Justícia?

MA – Més que vacances, necessita un temps de reflexió i veure que és un poder de l´estat essencial pel ciutadà i que aquest demanda d´un servei eficaç i ràpid.

RC –  Un racó de Tarragona per perdre’s?

MA – El bosc de la Marquesa, però també m´agrada caminar per la part baixa de Tarragona. Aquest estiu ho he fet bastantes vegades intentant dormir el meu fill.

RC –  Un àpat d’estiu?

MA – Gaspatxo i una bona paella.

RC –  Una xapa o un tap de suro?

MA – Una xapa. M´encanta un “xampú” ó “una clara” ben freda.

RC – Una ‘pijada’ absurda…

MA – Anar amb xancletes tot el dia

RC –  Un viatge romàtic amb…

MA – Repetiria Itàlia amb la meva senyora

RC –  Amb qui compartiries tovallola a la platja?

MA – Amb qualsevol amic del meu grup.

RC –  Una fruita d’estiu?

MA – Em sap greu confessar-ho, però em perd el dolç….la xocolata.

RC –  A l’estiu el rellotge s’atura a les…

MA – A partir de les 16:00 hores, ja pot passar el que vulgui.

RC –  Un somni eròtic?

MA – Inconfessable.

RC –  Una mania

MA – No m´enrecordo de cap.

RC –  Pateixes quan?

MA – Més que patir, em poso de mal humor quan s´exterioritza tan clarament el mal i la violència entre els éssers humans. Em refereixo al que està passant aquests dies amb a Gaza, Ucraina o la mort estúpida, cruel i sense sentit del periodista James Foley.

RC –  A la crisi econòmica s’haurà d’afegir…

MA – Les ganes de superar-la i de tirar endavant projectes empresarials il·lusionants.

RC –  És de boig fer…

MA – Em sorprèn l´activitat de “balconing”

RC –  Senyera o estelada?

MA – Jo hi inclouria més senyals d´identitat

 

 


REDACCIÓ24 Maig, 2014

El degà del Col·legi d’Advocats de Terrassa i president del Consell de l’Advocacia Catalana, Miquel Sàmper, continuarà en el càrrec fins el proper 31 de desembre. Aquesta és la decisió que van prendre els 13 degans que ahir es van reunir a Tarragona, coincidint amb la Festivitat de Sant Raimon de Penyafort.

Miquel Sàmper continuarà al capdavant del Consell
Miquel Sàmper continuarà al capdavant del Consell

Els consellers aposten per la continuïtat de Sàmper al capdavant de l’advocacia catalana per “finalitzar el projecte iniciat fa un any”. No hi ha hagut cap candidatura alternativa.
Miquel Sàmper, en declaracions a aquest mitjà, va assegurar que ocuparà el càrrec fins el proper dia 31 de desembre. Aleshores, “renunciaré al carrer, malgrat pugui haver modificacions estatutàries”. Fins ara, el president del Consell ha de ser simultàniament degà d’un col·legi.
Instat a comentar algunes crítiques sobre el seu recolzament excessiu al procés sobiranista de Catalunya, el màxim responsable dels lletrats catalans, va voler esclarir que no es tracta de defensar la independència però el dret a decidir del poble català.
“Sóc defensor del dret al lliure exercici de la voluntat de la gent” i “entenc que la llei ha d’estar al servei dels ciutadans i la llei s’ha d’ada”. En aquest procés, remarcà, “estem parlant de la voluntat expressada per un 25% de la població de Catalunya”, un fet que el Consell no pot ignorar. Per aquesta raó, “el Consell està a favor del dret a decidir, però mai s’ha postulat a favor de la independència”.
Miquel Sàmper, que va ser elegit l’any passat per primer cop com a president del Consell, durant el plenari celebrat a Tarragona, és un advocat respectat per la seva lluita per les causes socials i ajuda als més desfavorits. De fet, el Col·legi de Terrassa va ser el primer a posar en marxa la primera Oficina d’Intermediació Hipotecària de tot l’estat.