19. Abril 2024

Arxius de Major Trapero | Diari La República Checa

REDACCIÓ10 Maig, 2022

Una altra porta giratòria. L’executiu liderat per Pere Aragonès ha nomenat aquest dimarts l’exdirector dels Mossos d’Esquadra Pere Soler nou director general de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO). Soler va estar al capdavant de la policia catalana el 2017 i va ser jutjat a l’Audiència Nacional juntament amb el major Trapero per l’organització de l’1-O.

El nou director general de l’organisme també havia estat director de Serveis Penitenciaris de la Generalitat (2013-2016) i després de deixar els Mossos d’Esquadra va ser assessor del Departament d’Empresa i Coneixement entre 2018 i 2021. Llicenciat en Dret per la UAB, també ha estat president del Tribunal Arbitral de Terrassa i regidor de l’ajuntament d’aquella ciutat entre 2011 i 2015

Professionalment ha exercit des de l’any 1992, per compte propi, d’advocat especialista en dret mercantil i europeu, i ha fet activitat docent en diferents escoles superiors d’estudis universitaris i col·legis d’advocats de Catalunya.


REDACCIÓ8 Juny, 2021
trapero4.jpg

El major Trapero

El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ho té clar: el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, seguirà al capdavant de la policia catalana.  En una trobada amb els periodistes, per donar a conèixer els alts càrrecs que l’acompanyaran en la cartera d’Interior, que seran ratificats pel Govern, Elena ha demanat que es deixi de banda el debat partidista en els aspectes relacionats amb aquesta Conselleria, especialment respecte a la policia i al model d’ordre públic, que es revisarà al Parlament.

Elena ha decidit mantenir com a director general de la Policia Pere Ferrer, que va assumir el comandament en l’anterior legislatura, així com Marc Costa al capdavant dels Agents Rurals, que han saltat de la conselleria d’Agricultura a la d’Interior.

A preguntes dels periodistes, el conseller ha assegurat que el major Trapero, que va ser restituït al novembre passat després de la seva absolució per l’1-O, continua i continuarà al capdavant dels Mossos d’Esquadra.

El conseller Joan Ignasi Elena

De fet, Elena ha desvinculat la continuïtat de Trapero dels resultats electorals, ja que considera que en el seu cas, igual que ocorre amb el cap operatiu dels Bombers, David Borrell, la seva permanència en el càrrec no ha d’estar relacionada amb els canvis en el Govern després d’unes eleccions.

Elena, que ja ha parlat telefònicament amb el ministre d’Interior, Fernando Gran-Marlaksa, ha indicat a més que anirà modulant la seva presència en actes institucionals en funció de la conjuntura política, després que el passat 28 d’abril no va acudir a l’acte de presa de possessió del nou comandament de la Guàrdia Civil a Catalunya, José Luis Tovar.

Amb el secretari general Oriol Amorós ja nomenat la setmana passada, Elena ha situat al capdavant del Servei Català de Trànsit el biòleg Ramon Lamiel -des de fa vuit anys director general de l’Institut Municipal de Barcelona-, i com a directora general d’administració de la seguretat la politòloga Sònia Andolz.

Un històric en el departament d’Interior, Joan Delort, que ha anat sumant càrrecs amb consellers de diferents colors polítics, encapçalarà ara la direcció general de Prevenció d’Incendis i Salvaments, mentre que el seu càrrec al capdavant del servei d’emergències 112 quedarà ara per ara vacant, a l’espera de trobar el perfil idoni.

Pere Ferré continua com a director general del CME

Elena també ha incorporat al capdavant de Protecció Civil – una àrea clau durant la gestió de la pandèmia del coronavirus – Mercè Salvat, que va ser secretària general d’Exteriors amb Ernest Maragall i que ara era gerent de les empreses pròpies del CatSalut.

Per la seva banda, Alba Alfageme acompanyarà Elena com a assessor en polítiques de seguretat i perspectives de gènere, José Rodríguez serà el responsable de relacions institucionals i Raül Múrcia, que va ser cap de gabinet dels exvicepresidentes Oriol Junqueras i Pere Aragonès, serà cap de gabinet del conseller d’Interior.

PUBLICITAT



REDACCIÓ8 Abril, 2021
david_boneta-e1617914939717.jpg

El comissari David Boneta (Tremp, 1970), que va estar al capdavant de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Tarragona en 2017, passa a formar part del nucli dur de la cúpula de la policia catalana. Es converteix així en un dels homes forts i de confiança del major Josep Lluís Trapero.

David Boneta serà el substitut del comissari Ferran López que, després de 31 anys als Mossos, acaba d’acceptar ser el cap de seguretat del FC Barcelona. Boneta farà tàndem en la direcció operativa de la policia amb els comissaris Joan Carles Molinero i Miquel Esquius.

L’excap de la Regió Policial del Camp de Tarragona, David Boneta, era fins ara el responsable de Comissaria Superior de Coordinació Territorial. Serà substituït pel fins ara cap de la regió policial de Barcelona, Carles Anfruns.

El nou nomenament d’Anfruns ha propiciat un moviment de fitxes en el qual, per primera vegada, una dona, la comissària Marta Fernández, assumirà el màxim comandament dels Mossos d’Esquadra a la Regió Policial de Barcelona.

A Fernández, que fins ara era la màxima responsable de la Comissaria General d’Investigació Criminal, la substituirà l’intendent Toni Rodríguez, que ja ocupava el lloc de sotscap en aquesta comissaria.

 PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Novembre, 2020

Era d’esperar. El major Josep Lluís Trapero torna a fer-se càrrec de la policia catalana. Tres anys i dues setmanes després d’haver estat rellevat com a comandament dels Mossos d’Esquadra a causa de l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució, el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ha decidit restituir el major com el màxim responsable policial del cos.

Sàmper va mantenir, l’endemà de la sentència absolutòria, una conversa amb el policia, on li va oferir la possibilitat de tornar a liderar la policia de Catalunya. Trapero va demanar temps al titular del departament d’Interior.

Ara, Josep Lluís Trapero ha mostrat la seva més ferma disposició per tornar a ocupar el càrrec que el govern de Mariano Rajoy li va retirar.

Trapero arriba ara més enfortit que mai, perquè la justícia ha dissipat totes les ombres de la seva independència professional.

PUBLICITAT


RICARD CHECA4 Març, 2020

La desfilada de comissaris dels Mossos d’Esquadra per la sala de vistes de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares continua. Els responsables policials, citats com a testimonis en el judici contra la cúpula d’Interior, intenten aportar ‘llum’ a l’estratègia emprada durant el procés i celebració del referèndum. Curiosament, en el dia d’avui hem sentit com la defensora del major Trapero i alguns comandaments referir-se a la consulta independentista com “referèndum il·legal”.

En la jornada d’avui, la defensa i l’acusació s’han endinsat en qüestions tècniques i de planificació. L’interrogatori més contundent i també més ‘bronco’ ha estat sens dubte el de l’intendent Miquel Justo Medrano, que en 2017 exercia les funcions de cap d’operacions de la Comissaria d’Informació dels Mossos. El responsable policial, amb tranquil·litat, amb un discurs perfecte i un discurs molt ben preparat, ha compartit amb el tribunal el dispositiu que s’havia dibuixat per l’1 d’octubre.

Ha dit que tot estava preparat pensant en la col·laboració entre Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional. Una cooperació que va acabar explotant quan el Diego Pérez de los Cobos va decidir no respectar el pacte establert. El caos va acabar imposant-se quan tant la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van decidir actuar pel seu compte, al marge dels Mossos.

La policia catalana, en adonar-se que l’havien marginat ha decidit dissenyar la seva pròpia estratègia d’actuació, “canviant el mètode”. Havia prioritzat on era més fàcil actuar ja sigui per l’escassa presència de votants o altres condicionants.

Els agents d’informació també van dedicar més atenció als grups independentistes radicals, l’extrema dreta i els antisistema. Un dels punts de major preocupació era el Port de Barcelona per la important presència dels antiavalots de la policia espanyola.

L’advocada del major Trapero ha estat molt incisiva en el seu qüestionari, però permetia que el testimoni acabés el seu raciocini, que matisés i aportés informació de calibre per entendre el funcionament d’aquests dispositius especials. Justo Medrano ha estat generós en els detalls. Ha recordat que s’havien comissat 423 urnes i tancat més de 110 centres. Ha deixat clar que mai no ha donat ni ha rebut ordres per vigilar, perseguir o espiar guàrdies civils o agents de la Policia Nacional.

Interrogatori ‘bronco

Justo Medrano abandonant l’Audiència Nacional

Arribat el torn de preguntes del tinent fiscal Miguel Ángel Carballo, l’escenari ha canviat radicalment. Les maneres i l’actitud del representant del Ministeri Fiscal ha contribuït a un interrogatori bronco i poc adequat i aconsellable.

A banda d’interrompre constantment el testimoni, Carballo, amb l’únic propòsit d’exemplar l’intendent en una alguna contradicció, ha protagonitzat un moment veritablement desagradable. El nerviosisme ha guanyat terreny. El rum-rum entre el públic – on a més de dirigents dels Mossos hi havia una trentena d’estudiants de Dret i d’ADE de les Universitats Carlos III i Complutense – s’ha fet notar. El fiscal feia preguntes però no esperava les respostes (“Me lo ha parecido entender. Es igual” o Sí, sí, diga… Es igual”). Carballo tenia un objectiu clar i mentre no assolia el propòsit menystenia la declaració de l’intendent.

Però, el fiscal pensava que Justo Medrano seria més de domesticar i no ha estat així. S’ha mostrat dur i inamovible. “Com ja li he dit”, “Insisteixo”, “Em reitero”, “Repeteixo”, “Si em permet contestar”… Aquestes han estat algunes de les frases fetes servir per ‘calmar’ la poca amabilitat i sensibilitat del fiscal que ha arribat a dir que no entenia l'”actitud” del sotscap de la comissaria d’Informació dels Mossos.

El tinent fiscal Miguel Ángel Carballo

Ha insistit perquè el mosso respongués amb un sí o no si la policia catalana tenia “la certesa que els organitzadors intentarien fer el referèndum” i si hi havia “l’esperança que amb les accions policials que s’havien preparat no s’arribaria a celebrar el referèndum”.

Davant la persistència incomprensible del fiscal, la magistrada i president del tribunal, Concepción Espejel ha hagut d’intervenir-hi ordenant que es deixés que el testimoni acabés el seu raonament i que contestés a les preguntes formulades. Però, Carballo insistia en la seva ruta de cercar contradiccions encara que, de vegades, les seves preguntes o apreciacions estaven fora de lloc o mereixien una radical reprovació. Segurament el fiscal s’està desesperant perquè el seu relat comença a fer aigües per tot arreu. I això, és clar, provoca nervis i neguit…