REDACCIÓ30 Setembre, 2020
El festival romà Tàrraco Viva es durà a terme de l’11 al 18 d’octubre amb un format d’actes presencials i online. La temàtica d’aquesta XXII edició seran les formes d’actuar dels romans davant les malalties. L’objectiu és relacionar la nostra situació pandèmica amb les que es trobaven els ciutadans de l’imperi romà.
Segons el regidor de Patrimoni, Hermán Pinedo, “la voluntat de fer la Tàrraco Viva sempre hi ha estat” tot i que “el fàcil hagués sigut no fer-la”. Sigui com sigui, finalment es realitzarà una de les celebracions més icòniques i importants per al turisme de la ciutat.
Els actes s’adaptaran a la situació pandèmica per la Covid-19, comptant amb un total de 184 actes dels quals 139 seran presencials, 20 s’emetran per streaming i 39 seran retransmesos en diferit.
El responsable del festival, Magí Seritjol, reflexionava sobre el nou format del festival dient que “fer-ho digital és un complement, la cultura sense presencialitat no és el mateix”.
A banda de les activitats a les quals ja estem acostumats d’altres edicions de la Tàrraco Viva, aquest any s’organitzaran tallers interactius online, del mateix tipus que els que ja es van fer per Santa Tecla.
Dotze companyies s’encarregaran de les recreacions històriques que tornaran, però sense aglomeracions i totes a l’aire lliure. Moltes d’elles tractaran la forma de curar les malalties durant l’època romana encara que també hi haurà les famoses lluites de gladiadors.
El pressupost d’aquest any s’ha reduït de 295.000 euros a 169.000. Es requerirà inscripció prèvia disponible a partir del 8 d’octubre a la pàgina oficial de Cultura de la ciutat, i es podran seguir els actes per les xarxes socials i pel canal de Youtube de la regidoria.
VÍDEOS
PUBLICITAT
REDACCIÓ
Tarraco Viva ha clos la seva 20a edició aquest diumenge a la tarda, després de quinze dies de festival, amb un acte al recinte firal del Palau de Congressos, on el director Magí Seritjol ha reflexionat i explicat els detalls de la vida als carrers de l’antiga Roma amb una recreació històrica. “Estic híper feliç, va costar arrencar fa vint anys però estem apostant per cultura de la bona”, ha explicat.
La regidora de cultura Begoña Floria s’ha referit que la vocació de la ciutat és “generar sempre cultura”. La regidora també ha considerat que els moments “convulsos” que viu el mediterrani, amb conflictes bèl·lics i polítics, es podran superar amb la cultura. En aquesta línia, ha manifestat que en aquesta edició “especial s’ha consolidat un model d’èxit” atès que l’acte inaugural va ser “molt potent”. Per això, la regidora de cultura es planteja mantenir el format inaugural en un futur.
Alguns dels grups de recreació habituals en el festival com Argos Tarragona, Genovesa Narratives Teatrals o Projecte Phoenix, entre altres, s’han unit de forma excepcional per mostrar l’esperit de Tarraco Viva i oferir una mirada al passat romà. Amb l’última representació s’ha escenificat la vida als carrers romans, en els quals hi han intervingut homes i dones lliures intercanviant mercaderies, lladres, esclaus, pobres fent la pilota als poderosos o mestres ensenyant els oficis als seus deixebles.
Durant l’acte inaugural, un autèntic homenatge als esports d’aquella època (Els Jocs Nemeus), s’ha fet una prova d’atletisme, amb un recorregut de 178 metres. Aristeu de Milet ha estat el victoriós.
El festival Tàrraco Viva arriba a la seva 20a edició. Arriba amb un 
La inauguració del festival tindrà lloc el proper 13 de maig al migdia a l’amfiteatre de Tarragona, tot i que hi ha una part que està afectada per unes esquerdes. Es farà una representació dels Jocs Nemeus que arribarà de les mans del grup Thaleia. La idea és recrear l’inici d’aquests jocs amb la presència de la família imperial i el seu seguici, fer una explicació de les diferents competicions i mostrar com algunes s’han anat desenvolupant.
Magí Seritjol, en l’acte de presentació, el qual ha suscitat força expectació mediàtica, ha recordat que “els romans no eren pas uns sants. Van aixecar un imperi tallant colls, sense gaires contemplacions. La violència, però, era la pròpia de l’època i la majoria dels pobles que van sotmetre tampoc no eren uns ‘ecologistes i pacifistes’ com alguns poetes ens han volgut fer creure”.
A la Vil·la romana de la Llosa, de Cambrils, una seixantena de persones han seguit una visita guiada per un ‘antic esclau’ per la Vil·la per mostrar a famílies –i molts nens- com vestien els romans que van viure al municipi a tocar del mar, com menjaven o com es rentaven.
